Empresa de consultoría, asesoría y normativa deportiva en Barcelona

Como empresa especializada en la asesoría deportiva y la gestión entidades y asociaciones deportivas, desde Wealia hemos hecho un resumen de reglamento deportivo con las principales normas que afectan a los clubes deportivos.

NORMATIVA DEPORTIVA

TEXT CONSOLIDAT
La demanda social en relació amb les activitats fisicoesportives de lleure en l’entorn natural té un increment constant. L’afluència creixent de practicants d’aquestes activitats comporta uns beneficis en el territori, especialment en les infraestructures i en l’economia dels municipis i espais on tenen lloc, però també comporta un conjunt de problemàtiques per la pressió a què es veuen sotmesos els delicats ecosistemes on es fan les activitats i també per la necessitat de garantir la seguretat de les persones que les practiquen.
Davant la diversitat de persones que organitzen i promouen les activitats regulades per aquest Decret, amb caràcter empresarial o sense, i de l’augment continuat de persones usuàries, el Govern de la Generalitat considera necessari reglamentar els requisits que han de complir i els mitjans materials i personals que han de tenir les persones i entitats que intervenen en aquestes activitats, amb la finalitat d’incrementar la qualitat de les activitats, garantir els drets i la seguretat de les persones practicants i protegir l’entorn natural.
Aquest Decret aplica i desplega diverses previsions i principis de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, i en especial els principis rectors continguts a les lletres k i p de l’article 3.2, que insten la Generalitat a prendre les mesures de seguretat més idònies per a la garantia física i la salut de les persones practicants i a aprofitar adequadament el medi natural per a les activitats esportives de lleure, i l’article 62.3, que fa referència a les obligacions que han de complir les entitats, establiments i empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques i d’esbarjo. També es dicta en el marc de la legislació sobre d’altres matèries connexes, com són la salvaguarda del medi natural, la protecció de les persones consumidores i usuàries, i la regulació de títols i ensenyaments del personal tècnic d’esport.
D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora;
A proposta del conseller de Cultura i del conseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Article 1
Objecte
1.1 El present Decret té per objecte la regulació de les activitats fisicoesportives que es practiquen en el medi natural amb finalitats recreatives i de lleure.
1.2 Es consideren incloses en l’àmbit definit en l’apartat 1 totes les activitats fisicoesportives que reuneixen les característiques següents:
a) Es fan amb finalitats recreatives i no formen part de competicions organitzades per les federacions esportives o altres associacions esportives degudament registrades, ni estan relacionades amb aquestes competicions, com és el cas dels entrenaments.
b) Es fan en el medi natural, és a dir, en espais de menor o major extensió que contenen un o més ecosistemes no essencialment transformats per l’explotació i ocupació humanes, i poden representar un risc de deteriorament d’aquest medi natural.
c) Poden resultar afectades i condicionades per factors meteorològics, per l’ecosistema i per altres dificultats del medi, per la qual cosa representen un cert risc per a les persones que les practiquen.
1.3 Queden excloses d’aquest Decret les activitats següents:
a) Les regulades pel Decret 337/2000, de 24 d’octubre, de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys, o norma que el substitueixi, sens perjudici del que estableix la disposició addicional segona del present Decret.
b) Les organitzades per les escoles esportives nàutiques regulades per l’Ordre del Ministeri de Transports i Comunicacions de 2 d’octubre de 1980, o norma que la substitueixi.
Article 2
Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural
2.1 En el Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural, que consta a l’annex 1, es determinen les activitats que es consideren incloses en aquest concepte als efectes de l’aplicació del present Decret.
2.2 No s’inclouen en el Catàleg, i per tant queden excloses del present Decret, les activitats fisicoesportives en el medi natural la pràctica de les quals està regulada per normativa específica, sempre que aquesta contingui les disposicions necessàries per assegurar unes condicions similars a les previstes en aquest Decret.
Article 3
Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural
3.1 El Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural té caràcter públic i és gestionat pel Consell Català de l’Esport. En aquest Cens han d’estar incloses totes les persones i entitats organitzadores d’activitats fisicoesportives en el medi natural.
3.2 [No vigent] 3.3 Les entitats inscrites o adscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat que organitzen activitats regulades en aquest Decret s’inscriuen d’ofici en el Cens. Amb aquest objecte, les entitats han d’aportar la documentació prevista a les lletres d, e, f i g de l’apartat 4. Si la documentació no s’aporta quan es demana la inscripció o adscripció, el Registre d’entitats esportives ha de requerir les entitats perquè l’aportin en el termini de trenta dies.
3.4 Les persones i entitats que no figuren inscrites al Registre d’entitats esportives han de sol·licitar al Consell Català de l’Esport la inclusió en el Cens. Amb la sol·licitud han d’aportar la documentació següent:
a) Denominació i DNI o NIF de la persona o entitat organitzadora.
b) Domicili social.
c) Certificació del Registre on constin inscrits, si escau.
d) Identificació del responsable tècnic o responsable tècnica i de la resta de personal tècnic de què disposa, amb acreditació de la seva titulació, o bé previsió del personal de què disposarà.
e) Documentació que acrediti el compliment de les obligacions previstes a les lletres a i b de l’article 7.1, o a la lletra a de l’article 13.1, segons escaigui.
f) Certificació emesa per un responsable tècnic o responsable tècnica, amb la titulació prevista a l’article 8.1.a), sobre el compliment de l’obligació que estableix l’article 7.1.d)
g) Memòria i relació de les activitats fisicoesportives en el medi natural que s’ofereixen i lloc on es realitzen.
3.5 La inclusió en el Cens s’ha de notificar a la persona o entitat interessada en el termini de dos mesos des de la recepció de tota la documentació prevista a l’apartat 4.
3.6 Les persones i entitats inscrites en el Cens han de comunicar al Consell Català de l’Esport qualsevol modificació de les dades aportades inicialment, en el termini de trenta dies des que s’hagi produït la modificació. Les entitats inscrites al Registre d’entitats esportives que hagin comunicat les modificacions al registre corresponent no cal que les comuniquin al Cens.
3.7 L’incompliment de les obligacions previstes en aquest article pot donar lloc a l’actuació inspectora corresponent.
Article 3 Apartat 2 derogat per art únic del DECRET 321/2011, de 19 d’abril, pel qual es deroguen diverses disposicions reglamentàries referides a les matèries de competència del Departament d’Empresa i Ocupació.
Article 3 Apartats 2, 4, 6 modificats per DF 2a del DECRET 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica. (Correcció d’errades en el DOGC núm. 5138, pàg. 40100, de 26.5.2008 i en el DOGC núm. 5206, pàg. 66119, d’1.9.2008).
Article 4
Condicions de les persones practicants
4.1 Per a la participació de menors d’edat en les activitats regulades en aquest Decret, les persones o entitats organitzadores han de disposar prèviament i per escrit de l’autorització dels pares o tutors, en la qual ha de constar la identificació de l’activitat o activitats que s’autoritzen, un cop coneguda la informació prevista a l’article 10.1.
4.2 Les persones o entitats que organitzen les activitats poden exigir unes condicions d’edat, d’estat físic i de salut per poder practicar-les, condicions que han d’estar justificades per les característiques de l’activitat, per les condicions en què s’ha de practicar o per altres circumstàncies motivades degudament.
4.3 En aquelles activitats la pràctica de les quals comporti una especial dificultat tècnica o un risc important per a les persones practicants, l’organitzador ha de limitar la seva oferta a les persones que tinguin els coneixements i la capacitat d’execució necessaris.
Article 5
Respecte al medi natural
La pràctica de les activitats regulades en aquest Decret s’ha d’adequar a l’establert en la normativa de medi ambient, en especial en relació amb les previsions de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i disposicions que la desenvolupen sobre la conservació dels espais naturals i la protecció de la flora, la fauna i la gea, i requereix les autoritzacions que, si escau, siguin exigibles. Quan l’activitat es realitza en terrenys inclosos en espais naturals de protecció especial o inclosos en el Pla d’espais d’interès natural, s’ha de complir la normativa específica de l’espai natural o del Pla i els instruments de planificació que el despleguin.
Capítol 2
Organització i gestió de les activitats fisicoesportives en el medi natural
Secció 1a
Règim general
Article 6
Subjectes
Les previsions d’aquesta secció s’apliquen a totes les persones naturals i jurídiques que presten el servei organització i gestió de les activitats regulades en aquest Decret, excepte les que reuneixin els requisits establerts a l’article 12.
Article 7
Obligacions
7.1 Les persones o entitats previstes a l’article 6 han de complir, a més del que estableix la resta de normativa que els és d’aplicació, les obligacions següents:
a) Tenir contractada una pòlissa d’assegurances d’accidents personals per a les persones practicants de les activitats fisicoesportives, que cobreixi les despeses de curació, rescat i trasllat fins a 6.000 euros per víctima i un capital mínim per víctima de 3.000 euros en cas de mort i 6.000 euros en cas d’invalidesa. L’obligació de contractar aquesta assegurança no és exigible en el cas que les persones practicants tinguin la llicència esportiva prevista a l’article 23.3 de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
b) Tenir contractada una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de les activitats fisicoesportives, amb uns límits mínims de 150.253,03 euros per víctima i 601.012,10 euros per sinistre.
c) Disposar del personal tècnic necessari d’acord amb el que estableixen l’article 8 i l’annex 2.
d) Tenir els equips i el material propi per a la pràctica de l’activitat, en les condicions que estableix l’article 9.
e) Estar incloses en el Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural.
f) Comunicar previsorament, amb la periodicitat programada, les seves activitats a les autoritats territorials competents en matèria de seguretat i de salvament dels llocs on s’executin. En les activitats d’alt risc cal disposar d’un pla d’emergència adaptat a l’activitat concreta.
7.2 En cas que l’organització de les activitats sigui realitzada per diverses persones o entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les obligacions indicades.
Article 8
Personal tècnic
8.1 Totes les persones i entitats regulades en aquesta secció han de disposar del personal tècnic necessari per assumir la part tècnica de l’organització, per garantir en tot moment el control de les activitats i per assessorar i acompanyar les persones practicants. En concret, en relació amb cada activitat, la persona o entitat organitzadora ha de designar:
a) El responsable tècnic o responsable tècnica de l’activitat, que ha de tenir alguna de les titulacions previstes en l’apartat 1 de l’annex 2. El responsable tècnic o responsable tècnica no ha de ser present necessàriament en l’execució de l’activitat però ha de dur-ne a terme la planificació, el control, el seguiment i l’avaluació.
b) El personal tècnic que ha d’acompanyar els o les practicants durant l’execució de l’activitat. Aquest personal tècnic ha de ser major d’edat i ha de tenir alguna de les titulacions o acreditacions formatives que es detallen a l’annex 2, amb una formació especialitzada en l’activitat i, a més, la formació en atenció sanitària immediata de nivell 2 prevista en el Decret 225/1996, de 12 de juny, pel qual es regula la formació en atenció sanitària immediata. En cas que la titulació sigui de les previstes a les lletres a i b de l’apartat 1 de l’annex 2, o a les lletres e, f, h, i, i j de l’apartat 2 l’annex 2, cal que el personal compti amb l’habilitació del Consell Català de l’Esport.
8.2 L’habilitació del Consell Català de l’Esport a què fa referència l’apartat
1.b) s’atorga per a l’activitat o les activitats en les quals les persones interessades acreditin la formació específica prevista a l’annex 2. Per obtenir l’habilitació, les persones interessades han de presentar al Consell Català de L’Esport una sol·licitud amb la qual s’ha d’adjuntar la documentació següent:
a) Fotocòpia del DNI.
b) Còpia compulsada del títol o acreditació formativa.
c) Certificat del centre on s’hagin cursat els ensenyaments específics de l’activitat o activitats fisicoesportives per a les quals es demani l’habilitació. Aquest certificat ha d’incloure el pla d’estudis del títol o formació, la càrrega lectiva i el contingut dels ensenyaments que es corresponen amb l’activitat per a la qual es demana l’habilitació.
La concessió o denegació de l’habilitació s’ha de notificar a les persones interessades en el termini de dos mesos.
Article 8 derogat per DD.2 de la LLEI 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport.
Derogat en el que s’hi oposi

Article 9
Equips i material
9.1 Els equips i el material que les persones o entitats organitzadores i el personal tècnic empren en la realització de les activitats regulades en aquest Decret i el que posen a disposició de les persones que practiquen les activitats han de complir la normativa vigent aplicable i, si escau, han d’estar homologats pels organismes competents i reunir les condicions de conservació i de seguretat necessàries en funció de l’activitat a què estiguin destinats i del medi on aquesta es practica.
9.2 El personal tècnic i totes les persones que participen en cada activitat han de disposar dels equips i el material adients per a la pràctica de l’activitat, per garantir-ne la seguretat en el desenvolupament i també per fer front als riscos i als canvis meteorològics que, de manera raonable, siguin previsibles. Les persones o entitats organitzadores de les activitats regulades en aquest Decret han de subministrar aquests equips i materials o bé, si són aportats per les persones practicants, han de comprovar que reuneixen les condicions necessàries per a la pràctica de l’activitat.
9.3 Les persones o entitats organitzadores de les activitats són responsables de mantenir en condicions de conservació i d’ús adequats els equips i el material propis.
Article 10
Informació
10.1 Les persones o entitats regulades en aquesta secció han de facilitar informació a les persones que practicaran l’activitat, abans de practicar-la, sobre els punts següents:
a) Descripció de l’activitat i riscos físics que comporta.
b) Descripció de l’espai físic on s’ha de desenvolupar l’activitat: destinació i trajecte a recórrer.
c) Mesures que han d’adoptar-se per preservar el medi natural i altres elements de l’entorn.
d) Equip i material que ha d’utilitzar-se.
e) Coneixements que es requereixen, dificultats que implica la pràctica de l’activitat i comportament a seguir en cas de perill.
f) Existència d’una d’assegurança amb les seves condicions i quanties.
g) Pla d’emergència, quan l’activitat ho requereixi.
h) Existència de fulls de reclamació a la seva disposició.
i) Edat i condicions mínimes per poder participar en l’activitat.
j) Full de servei, que ha de contenir el preu i la forma de pagament.
k) Número de cens.
10.2 Les persones i entitats que es dediquen a l’organització de les activitats regulades en aquest Decret han de tenir a disposició del públic la llista de preus, els impostos aplicables, els serveis i activitats que ofereixen i el lloc on es realitzen.
Article 11
Fulls de reclamacions
Les persones i entitats regulades en aquesta secció han de disposar de fulls de reclamacions a disposició dels clients i clientes.
Secció 2a
Activitats organitzades per federacions esportives i entitats esportives federades
Article 12
Subjectes
Les previsions d’aquesta secció s’apliquen a les federacions esportives i a les entitats esportives federades que organitzen i gestionen les activitats regulades en aquest Decret.
És requisit per a l’aplicació d’aquesta secció que les persones practicants de les activitats disposin de llicència federativa. Les activitats organitzades per federacions i entitats esportives en què les persones practicants no disposen de llicència federativa es regeixen per la secció 1a.
Article 13
Obligacions
13.1 Les entitats a què fa referència l’article 12 han de complir, a més del que estableix la resta de normativa que els és d’aplicació, les obligacions següents:
a) Tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil en els termes que estableix l’article 11.9 del Decret 70/1994, de 22 de març, pel qual es regulen les federacions esportives catalanes, modificat pel Decret 333/2002, de 19 de novembre.
b) El control i el desenvolupament de l’activitat l’ha de dur a terme personal tècnic que disposi d’alguna de les formacions detallades a l’annex 2, amb una formació especialitzada en l’activitat.
c) Vetllar perquè les persones practicants disposin del material adequat a la pràctica concreta de l’activitat.
d) Estar inscrites en el registre corresponent i incloses en el Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural.
13.2 En cas que l’organització de les activitats sigui realitzada per diverses entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les obligacions indicades.
Article 14
Informació
Les entitats que organitzen activitats regulades en aquesta secció han de facilitar informació a les persones que practicaran l’activitat, abans de practicar-la, sobre els punts expressats als apartats a, b, c, d, e, f, g, i i k de l’article 10.1.
Capítol 3
Inspecció i règim sancionador
Article 15
Inspecció
15.1 Correspon al Consell Català de l’Esport vetllar pel compliment d’aquest Decret, en els termes previstos als articles 64 i següents de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
15.2 Les administracions locals estan facultades per exercir la inspecció del compliment d’aquest Decret en el seu àmbit territorial.
Article 16
Infraccions
Els incompliments, per les persones o entitats organitzadores de les activitats regulades en aquest Decret, de les obligacions que s’hi estableixen poden constituir les infraccions següents:
a) L’incompliment de l’obligació de tenir contractada l’assegurança prevista a l’article 7.1.a) constitueix la infracció lleu tipificada per l’article 75.a) de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
b) L’incompliment de l’obligació de tenir contractades les assegurances previstes a l’article 7.1.b) o a l’article 13.1.a), constitueix la infracció greu tipificada per l’article 74.f) de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
c) L’incompliment de l’obligació de disposar del personal tècnic amb les condicions previstes en aquest Decret constitueix la infracció greu tipificada per l’article 74.d) de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
.d) Si l’organització de l’activitat és sense afany de lucre, l’incompliment de l’obligació de disposar dels equips i del material en els termes que estableixen l’article 9 o l’article 13.1.c) pot constituir les infraccions molt greus tipificades a l’article 73, lletres a i b, de la Llei de l’esport, text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, o les infraccions tipificades als articles 3.e) o 5.h) de la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina de mercat i defensa dels consumidors i dels usuaris. Si l’organització de l’activitat és amb afany de lucre, l’incompliment esmentat pot constituir les infraccions molt greus tipificades a l’article 73, lletres a i b, de la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.
.e) L’incompliment de la obligació d’oferir informació que estableixen l’article 10 i l’article 14, i l’incompliment de l’obligació de disposar de fulls de reclamacions prevista a l’article 11, poden constituir la infracció tipificada a l’article 5.f) de la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina de mercat i defensa dels consumidors i dels usuaris.
.f) L’oferiment d’una informació sobre els serveis que difereixi de les condicions o característiques que tenen realment constitueix la infracció tipificada a l’article 3.g) de la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina de mercat i defensa dels consumidors i dels usuaris.
Article 16 Apartats d, e, f modificats per DF 2a del DECRET 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica. (Correcció d’errades en el DOGC núm. 5138, pàg. 40100, de 26.5.2008 i en el DOGC núm. 5206, pàg. 66119, d’1.9.2008).

Article 17
Procediment sancionador
17.1 En el cas d’infraccions tipificades per la Llei de l’esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, previstes a l’article 16 d’aquest Decret, la competència per incoar els expedients sancionadors i per imposar les sancions correspon al secretari o secretària general de l’Esport. La tramitació dels expedients sancionadors correspon al Consell Català de l’Esport.
17.2 En el cas de les infraccions tipificades a la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina de mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris, la competència correspon als òrgans que estableix aquesta norma.
Article 17 Apartat 2 modificat per DF 2a del DECRET 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica. (Correcció d’errades en el DOGC núm. 5138, pàg. 40100, de 26.5.2008 i en el DOGC núm. 5206, pàg. 66119, d’1.9.2008).

Disposicions addicionals
Primera
D’acord amb l’establert a l’article 2.2 d’aquest Decret, es regeixen per la seva normativa específica les activitats de caça, pesca i immersió.
Segona
D’acord amb el que estableix l’article 6.1 del Decret 337/2000, de 24 d’octubre, de regulació de les activitats en el temps lliure en les quals participen menors de 18 anys, l’entitat organitzadora ha de destinar a l’activitat el personal tècnic necessari amb les titulacions i altres requisits que estableix l’article 8.1.b) del present Decret quan, en el marc de les activitats regulades en el Decret 337/2000, s’inclogui una activitat de les que s’indiquen a continuació, d’acord amb les definicions de l’annex 1:

Descens en barrancs i engorjats.
Espeleobusseig (espeleologia subaquàtica continental)
Salt de pont.
Salt elàstic.
Ciclocròs.
Marxa a cavall.
Quads.
Quatre per quatre.
Recorregut de bosc o de camp.
Trial.
Enduro.
Descens en bot (rafting)
Hidrotrineu (hydrospeed)
Piragüisme.
Bus-bob.
Esquí nàutic.
Fly-surf.
Motonàutica.
Parapent d’arrossegament.
Rem.
Surf.
Surf a vela.
Vela.
Wake Board.
Ala de pendent (Parapent)
Ala delta.
Baló aerostàtic (Aerostació, Baló)
Paracaigudisme.
Paramotor.
Ultralleugers.
Vol a motor.
Vol a vela.
Motos de neu.
Trineu amb gossos (Múixing)
Tercera
Les disposicions d’aquest Decret són aplicables a les activitats de salt de pont i salt elàstic que es practiquin en qualsevol altre medi que no sigui el natural.
Quarta
Per Ordre del conseller o consellera competent en matèria d’esport, a proposta del secretari o secretària general de l’Esport, es poden afegir o suprimir activitats en el Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural que consta a l’annex 1. Pel mateix procediment es poden afegir noves formacions a l’apartat 2 de l’annex 2, sempre que compleixin el requisit de contenir una formació específica de 60 hores en l’activitat corresponent.
Cinquena[No vigent] Disposició Addicional Cinquena derogada per DD.m del DECRET 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica. (Correcció d’errades en el DOGC núm. 5138, pàg. 40100, de 26.5.2008 i en el DOGC núm. 5206, pàg. 66119, d’1.9.2008).

Sisena
De conformitat amb el que estableix l’Annex II, “Assistència sanitària l’import de la qual s’ha de reclamar als tercers obligats al pagament”, del Reial decret 63/1995, de 20 de gener, sobre ordenació de prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut, o normativa que el substitueixi, no són a càrrec del Servei Català de la Salut les despeses d’assistència sanitària generades a causa d’un accident, produït per qualsevol causa, de les persones practicants de les activitats regulades pel present Decret, ni les despeses d’assistència sanitària generades per danys a terceres persones produïts per responsabilitat de l’organitzador de l’activitat o de les mateixes persones practicants.
El centre sanitari prestador de l’assistència ha de facturar aquestes despeses al tercer que estigui obligat al seu pagament d’acord amb el que estableixen l’article 62.3 de la Llei de l’esport, Text únic aprovat per Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, i el present Decret, o, si s’escau, li ha de reclamar les despeses corresponents als serveis prestats.
Disposicions transitòries
Primera
A l’efecte de la seva inclusió en el Cens d’organitzadors/es d’activitats fisicoesportives en el medi natural, les entitats esportives inscrites o adscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat que organitzen activitats fisicoesportives en el medi natural han de comunicar a l’esmentat Registre aquesta circumstància en el termini de dos mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret, i han de presentar la documentació que estableix l’article 3.3.
Segona
– 1 Les persones que no tenen les titulacions o acreditacions formatives previstes a l’annex 2 i que poden acreditar una experiència laboral de 24 mesos en l’exercici de les funcions tècniques previstes als articles 8.1 i 13.1.b), poden sol·licitar al Consell Català de l’Esport una habilitació provisional per exercir les funcions esmentades.
– 2 Les persones interessades a obtenir l’habilitació provisional han de presentar una sol·licitud al Consell Català de l’Esport, amb la documentació següent:
a) Fotocòpia del DNI.
b) Documentació que acrediti l’experiència laboral prevista a l’apartat 1. La documentació a presentar és la següent:
Si el treball s’ha fet per compte aliè: contracte o contractes de treball, i certificat de la Tresoreria de la Seguretat Social o de la mutualitat on l’interessat o interessada estigui afiliat, en què consti l’empresa, la categoria laboral o grup de cotització i el període de cotització.
Si el treball s’ha fet com a autònom: certificat de l’alta en l’Impost d”Activitats Econòmiques, justificants de pagament d’aquest impost, i certificat de la Tresoreria de la Seguretat Social o de la mutualitat on l’interessat o interessada estigui afiliat, en què consti el període de cotització en el règim especial de treballadors autònoms.
– 3 Les habilitacions provisionals previstes en aquesta disposició tindran una vigència de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Durant aquest període, les persones habilitades podran exercir les funcions previstes a l’article 8.1 i a l’article 13.1.b)
Disposició Derogatòria
Queden derogades les disposicions següents:
Decret 81/1991, de 25 de març, pel qual s’estableixen els requisits que han de reunir les empreses dedicades a l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Ordre del conseller de Comerç, Consum i Turisme de 10 d’abril de 1991, per la qual s’especifiquen les activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Ordre del conseller de Comerç, Consum i Turisme de 20 d’octubre de 1992 per la qual s’estableixen els requisits provisionals dels monitors de les empreses dedicades a l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Ordre del conseller de Comerç, Consum i Turisme de 13 de juliol de 1993, per la qual s’estableixen les proves provisionals de les empreses dedicades a l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura.
Disposició Final
El present Decret entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació al DOGC. No obstant això, les obligacions que estableixen els articles 8.1 i 13.1.b) no seran exigibles fins al cap d’un any de l’entrada en vigor d’aquest Decret.
Annex 1
Relació de les activitats fisicoesportives en el medi natural[No vigent] Annex 1 deixat sense efecte per DD única de l’ ORDRE PRE/361/2004, de 6 d’octubre, per la qual es modifica el catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural.

Annex 2
1. Formació que ha de tenir el personal que assumeix la responsabilitat tècnica de les activitats.
a) Llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, amb una formació especialitzada en activitats esportives en el medi natural.
b) Diplomatura de mestre-especialitat educació física, amb formació especialitzada en activitats esportives en el medi natural.
c) Tècnic o tècnica superior d’esport en la modalitat, disciplina o especialitat corresponent (títol regulat pel Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, i pel Decret 169/2002, d’11 de juny).

2. Formació que ha de tenir la resta de personal tècnic.
a) Tècnic o tècnica d’esport en la modalitat, disciplina o especialitat corresponent (títols regulats pel Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, i pel Decret 169/2002, d’11 de juny)
b) Tècnic o tècnica en conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural (títol regulat pel Reial decret 2049/1995, de 22 de desembre), respecte de les activitats següents: excursionisme, cicloturisme, bicicleta tot terreny (BTT) o bicicleta de muntanya, ciclocròs, curses d’orientació i marxa a cavall.
c) Diploma acreditatiu de nivell I, nivell II o nivell III de la modalitat esportiva corresponent, de les formacions previstes en l’Ordre de 5 de juliol de 1999 del Ministeri d’Educació i Cultura.
d) Certificat de primer nivell de tècnic o tècnica d’esport en la modalitat, disciplina o especialitat corresponent dels ensenyaments previstos en el Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, i pel Decret 169/2002, d’11 de juny.
e) Formacions realitzades i certificades per l’Escola Catalana de l’Esport en les modalitats, disciplines i especialitats corresponents, de conformitat amb el Decret 4/1994, d’11 de gener, i amb la Resolució de 27 d’octubre de 1989, amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
f) Diplomes o titulacions federatives realitzades amb anterioritat a l’Ordre de 5 de juliol de 1999 del Ministeri d’Educació i Cultura, amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
g) Formació realitzada per l’Escola de Capacitació Agrària Eqüestre respecte de l’activitat de marxa a cavall.
h) Directors/es o monitors/es d’activitats de lleure infantil i juvenil (diplomes regulats per la Secretaria General de Joventut, pel Decret 213/1987, de 9 de juny, per l’Ordre de 3 de juliol de 1995 i la Resolució de 3 de juliol de 1995), amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
i) Tècnic o tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives (títol regulat pel Reial decret 2048/1995, de 22 de desembre) amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent.
j) Títols previstos als apartats 1.a), 1.b) i 2.b) d’aquest annex, amb una acreditació mínima de 60 hores de formació específica en l’activitat corresponent (en el cas del títol de l’apartat 2.b), només per a activitats diferents a les que especifica l’apartat esmentat).
Annex 2 derogat per DD.2 de la LLEI 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport.
Derogat en el que s’hi oposi

DECRET 58/2010, de 29 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

Preàmbul
I
L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix en el seu article 134.1.d) que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas “l’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya”. A més, també se li reconeix la competència exclusiva en la “regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva”, d’acord amb la lletra e) de l’article 134.1 de l’EAC.
D’altra banda, el text únic de la Llei de l’esport de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l’esport), inclou en el Títol Primer una sèrie de disposicions destinades a regular les entitats esportives. Tanmateix, aquesta regulació legal requereix un desenvolupament reglamentari per resoldre nombroses qüestions. Si bé en aquests moments les entitats esportives estan regulades reglamentàriament, també és cert que aquesta regulació de les entitats esportives de Catalunya es troba dispersa en diversos reglaments que, a més, no s’acomoden a les previsions de la Llei de l’esport. Per tant, en primer lloc és inajornable adaptar aquesta regulació reglamentària al nou marc legal de l’esport a Catalunya a través d’un sol text que posi fi a la dispersió normativa.
II
A més de complir aquesta exigència, el Decret persegueix nombrosos objectius. En primer lloc, el Decret ordena algunes de les entitats esportives reconegudes per les disposicions reglamentàries fins avui: clubs, associacions esportives, agrupacions esportives, unions esportives de clubs i associacions, federacions esportives uniesportives, federacions esportives poliesportives, grups esportius, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, etc.
En aquesta línia desapareix, per exemple, la figura del grup esportiu, que va gaudir d’una migrada acollida i es pot incardinar en la figura de club esportiu. Així mateix, el Decret elimina la distinció artificiosa entre club de lleure, club federat i club mixt. En tots els casos són clubs esportius que projecten la seva activitat sobre sectors diferents, o sobre un mateix sector amb objectius diferents, però no se n’ha d’inferir un règim jurídic propi i diferenciat.
Així l’article 5 de la Llei de l’esport defineix com a club esportiu o associació esportiva qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’actuar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.
En la mesura que els clubs i les associacions esportives que el Decret regula són associacions privades sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia, s’ha optat per simplificar-ne el règim jurídic mitjançant la remissió a la normativa general en matèria d’associacions, llevat dels aspectes singulars que requereixin un règim especial. Aquest és el cas dels clubs esportius de règim simplificat que, donades les seves característiques, es poden organitzar mitjançant una estructura interna simplificada.
La regulació de les seccions esportives també és objecte de simplificació. No tenia sentit exigir-los tota una sèrie de requisits que no se sol·liciten a d’altres entitats esportives, com ara petició de documentació acreditativa de llicències urbanístiques, de titulacions, de la titularitat d’instal·lacions esportives, etc.
El Decret regula part de la tipologia d’agrupacions esportives que existeixen actualment, concretament, les unions de clubs i associacions dedicades a fomentar la pràctica esportiva de les modalitats o disciplines que no assumeixi cap federació catalana. Requereixen una menció especial els consells esportius, que han estat exclosos de l’àmbit del Decret, així com la Unió de Consells Esportius de Catalunya. Aquestes entitats seran objecte d’una disposició específica en consideració al seu substrat públic rellevant. Finalment, es regulen per primera vegada les agrupacions esportives de tipus general, en concret, les agrupacions esportives territorials, definint-les com a agrupacions generals de clubs i entitats esportives en els àmbits territorials supracomarcals que defineixi la Generalitat de Catalunya.
III
En matèria de federacions esportives, les novetats que incorpora el Decret són nombroses. El text articulat, en contrast amb el mínim règim previst per als clubs i les agrupacions esportives, aborda amb detall el règim jurídic de les federacions esportives catalanes per raó del seu important paper en el sistema esportiu català.
La Llei de l’esport de Catalunya vigent és una disposició oberta que permet diferents opcions reglamentàries respecte al sempre delicat problema del nivell d’intervenció pública. És evident que, a causa del gran esforç pressupostari que l’administració esportiva catalana realitza en l’esport federat, l’especial interès públic subjacent en aquesta àrea de l’esport i el marc especial que posseeixen les federacions esportives catalanes sobre la respectiva modalitat esportiva, que impedeix el reconeixement de més federacions, queda justificada amb escreix certa intervenció pública sobre el sistema federatiu, tal com ha succeït fins avui.
El Decret, que inclou la fixació dels criteris bàsics per al reconeixement de modalitats i disciplines esportives, estableix el règim d’unicitat federativa per a cada modalitat esportiva, però contempla la possibilitat que una federació, per raons d’interès públic, pugui tenir adscrita més d’una modalitat esportiva. La unicitat significa que sobre cada modalitat esportiva només es preveu el reconeixement d’una federació esportiva catalana que, d’aquesta manera, ostenta l’exercici de les funcions encomanades. Tanmateix, això no evita, per descomptat, que dues modalitats esportives puguin ser gestionades per la mateixa federació. A més, aquesta previsió reglamentària està d’acord amb la lloable tendència d’evitar l’atomització federativa.
El Decret mira de regular les competicions oficials i els calendaris federatius. En certa manera, aquestes matèries van passar desapercebudes en el vigent Decret 70/1994 i mereixen una regulació que permeti superar les mancances manifestades fins avui. Les qüestions relatives a l’aprovació i el contingut dels calendaris oficials de les federacions esportives, així com els seus efectes, disposen de regulació pròpia. Així mateix, cal assenyalar que es regula una realitat molt present en el món de les competicions esportives: les competicions mixtes amb la participació de federats i no federats.
El nou text reglamentari permet expressament que les federacions esportives més modestes prescindeixin d’un òrgan col·legiat d’administració, funció que pot desenvolupar el/la president/a de la federació respectiva. S’ofereix cobertura legal a les juntes directives universals, realitzades sense convocatòria prèvia, a l’adopció d’acords urgents emprant les noves tecnologies de la comunicació i la informació, i a la realització de notificacions per mitjà d’aquestes tecnologies.
En matèria de mandats de les juntes directives, se segueix la línia del recent Decret 215/2008, de 4 de novembre, que permet augmentar els mandats fixant-los en 6 anys i es deixa oberta la possibilitat que, a criteri de les federacions esportives catalanes, es reguli la fixació d’un límit del nombre màxim de mandats consecutius.
L’estructura territorial de les federacions esportives catalanes no experimenta grans novetats. Cada federació esportiva catalana es pot continuar organitzant d’acord amb les necessitats pròpies del seu esport i de la pròpia federació, adaptant-se, si més no, a la divisió territorial establerta a Catalunya. Només cal que els representants o delegats territorials estiguin a les juntes directives de les federacions esportives catalanes.
En matèria de règim econòmic i patrimonial, tampoc hi ha grans novetats. El Decret estableix alguna limitació en matèria de contractes d’alta direcció amb l’objecte d’evitar els contractes blindats que puguin comprometre el futur econòmic d’una federació.
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya constitueix una institució molt arrelada històricament i, per descomptat, també disposa de regulació en aquest Decret. Aquesta entitat associativa es continua configurant en el Decret en els mateixos termes, és a dir, com a entitat privada representativa de les federacions esportives catalanes inscrites en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya. D’acord amb la seva naturalesa privada, se n’ha simplificat la regulació, tot i que, tal com s’ha indicat anteriorment, el seu paper s’ha anat enfortint clarament al llarg d’aquest Decret.
IV
D’altra banda, atesa la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i els acords internacionals que s’han anat adoptant al respecte, s’ha inclòs al Decret el Títol 6 d’igualtat de dones i homes, sobre diversos principis i obligacions per tal d’assolir una igualtat d’oportunitats real i efectiva en el si de les entitats esportives, tant en l’àmbit de la pràctica esportiva com en el de la gestió.
Aquesta disposició és molt sensible envers el paper essencial del voluntariat esportiu en el si de les entitats esportives, molt especialment, envers el paper dels directius. El Decret defineix la relació orgànica entre els directius i les esmentades entitats, aborda els seus drets i obligacions, o bé, per exemple, n’aclareix el règim de responsabilitat prenent com a base els principis que estableix la legislació associativa general.
El Decret en compliment del mandat que conté la Llei de l’esport, fa un gran esforç per regular la llicència esportiva. Efectivament, defineix les tres tipologies de llicència esportiva (federativa, escolar i d’activitat física) i estableix les habilitacions, els efectes i les cobertures mínimes exigibles en cada cas. Igualment, estableix les entitats competents per a la seva acreditació.
Finalment, el Decret estableix el marc general per als programes de qualitat de les organitzacions esportives i per a l’establiment de les marques de qualitat i dels premis al reconeixement de les entitats que excel·leixin en aquests programes.
Tal com s’ha assenyalat al principi d’aquest Preàmbul, aquest Decret desenvolupa el Títol I de la Llei de l’esport, relatiu a les entitats esportives a Catalunya, i, per aquest motiu, no aborda la regulació del Títol VI, respecte a la jurisdicció esportiva, que per la seva extensió i complexitat reivindica un tractament autònom.
Per tot l’exposat, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Vicepresident del Govern i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Títol 1
Disposicions generals
Article 1
Objecte del Decret
L’objecte del present Decret és establir el règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya, de conformitat amb les disposicions que conté el text únic de la Llei de l’esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l’esport).
Article 2
Afiliació a les federacions
Per tal de participar en competicions federades, les entitats esportives i les seccions esportives de les entitats no esportives subjectes a aquest Decret, han d’afiliar-se a les federacions esportives catalanes corresponents a les modalitats o disciplines en què volen participar.
Article 3
Reconeixement legal
1. La inscripció de les entitats esportives objecte de regulació pel Decret 34/2010, de 9 de març, en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya té els efectes que es preveuen al seu article 6.3.
2. En tots els casos, les federacions esportives catalanes han d’exigir a les entitats esportives la seva inscripció prèvia en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, aquestes federacions han d’exigir la prèvia adscripció a l’esmentat Registre a les seccions esportives.
3. Les entitats esportives registrades expressen en la seva denominació el tipus d’entitat esportiva de què es tracta. La denegació de la inscripció en el Registre impedeix a l’associació corresponent la utilització de les denominacions reservades en aquest Decret a les entitats esportives.
Article 4
Règim jurídic
1. Les entitats esportives que regula el Decret s’han de regir, pel que fa a totes les qüestions relatives a la constitució, organització, funcionament, extinció i qüestions anàlogues, per la Llei de l’esport, per les normes del present Decret i d’altres disposicions de desenvolupament i pels seus estatuts i reglaments de funcionament intern, degudament aprovats per l’assemblea general.
2. Les entitats esportives que es federen també han d’aplicar les normes reguladores de les federacions esportives en les matèries que siguin competència seva.
Article 5
Protecció de dades
La recollida, tractament, cessió i qualsevol acte anàleg respecte a les dades personals de les llicències federatives o dels fitxers de dades de socis o afiliats cal que s’ajustin a les disposicions vigents en matèria de protecció de dades.
Títol 2
Clubs, associacions esportives escolars, societats anònimes esportives i seccions esportives
Capítol I
Clubs esportius
Article 6
Definició
S’entén com a club esportiu, als efectes d’aquest Decret, l’associació privada amb personalitat jurídica i capacitat d’actuar sense cap afany de lucre, formada per persones físiques, els objectius bàsics del qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva.
Article 7
Classes de clubs esportius
1. Atès el seu volum de socis els clubs poden classificar-se en:
a) Clubs de règim general.
b) Clubs de règim simplificat, regulats a l’article 12.
2. Els clubs o associacions esportius que desenvolupin de manera principal activitats esportives amb persones menors de 18 anys podran fer servir el nom d’escoles d’iniciació esportiva. Això només té efectes pel que fa a la denominació de l’entitat i, perquè sigui efectiva, s’haurà d’inscriure en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.
Article 8
Constitució
1. L’acord de constitució dels clubs esportius, que inclou els estatuts, s’ha de formalitzar mitjançant acta, atorgada en document públic o privat, subscrita per un nombre mínim de 3 persones físiques que tinguin capacitat d’actuar.
2. L’acta fundacional dels clubs esportius ha d’incloure:
a) El nom i els cognoms dels promotors del club, i els seus domicilis.
b) La voluntat dels promotors de constituir un club esportiu, la finalitat d’aquest, els pactes que hagin establert, si n’hi ha, i la denominació de l’entitat.
c) Els estatuts que regeixen el funcionament del club, el contingut mínim del qual s’ha d’ajustar al que preveu l’article 10.
d) Lloc i data d’atorgament de l’acta i signatura dels promotors.
e) La designació dels integrants dels òrgans provisionals de l’administració.
3. L’acta fundacional ha d’anar acompanyada de l’acreditació de la identitat de les persones físiques.
Article 9
Règim patrimonial i econòmic
1. Els clubs s’han de sotmetre al règim de pressupostos i patrimoni propis, d’acord amb els principis de les entitats no lucratives.
2. Els clubs poden, directa o indirectament, promoure la construcció i/o gestionar l’explotació d’equipaments i instal·lacions esportives de tota mena, sempre que els seus rendiments econòmics reverteixin en les finalitats definides en els seus estatuts.
Article 10
Estatuts
1. Els estatuts han d’incloure, almenys, les dades següents:
a) La denominació.
b) El domicili.
c) La durada, si no es constitueix per temps indefinit, i la data d’inici de les activitats, si no coincideix amb la d’atorgament de l’acta fundacional.
d) Les finalitats i les activitats que es proposa dur a terme, indicant-ne l’àmbit territorial.
e) Els tipus de socis, si escau, i els requisits que s’han de complir per adquirir la condició de soci en cada cas, les causes de pèrdua d’aquesta condició i els procediments d’admissió i de baixa, incloent-hi, si s’ha previst, la baixa disciplinària.
f) Els drets i els deures dels socis i el règim disciplinari.
g) En les entitats en què col·laboren persones en règim de voluntariat, els mecanismes de participació d’aquestes.
h) Les regles sobre la convocatòria i la constitució de l’assemblea general ordinària i de l’extraordinària.
i) Les regles sobre l’organització i el funcionament de l’òrgan de govern que estableixin el règim de convocatòria i constitució, la composició, la manera de designar-ne, destituir-ne i renovar-ne els membres, i la durada del mandat d’aquests.
j) El règim de deliberació i adopció d’acords dels òrgans col·legiats i el procediment d’aprovació de les actes.
k) El procediment de modificació dels estatuts.
l) El règim econòmic.
m) La previsió de la destinació dels béns sobrants, en cas de dissolució.
n) Les modalitats esportives que seran objecte de foment, desenvolupament i pràctica.
2. Els estatuts poden preveure el vot per correu llevat de l’elecció de la junta directiva i el seu president que haurà de ser presencial. Els estatuts de cada club esportiu també poden incloure qualssevol altres disposicions i condicions lícites que els promotors considerin convenients, sempre que no s’oposin a l’ordenament jurídic ni contradiguin els principis que configuren el club.
3. Els estatuts dels clubs esportius han de ser aprovats inicialment pels mateixos socis, constituïts en assemblea general, per tal de poder inscriure’s en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
Article 11
Règim orgànic
1. L’òrgan suprem de govern dels clubs esportius és l’assemblea general, integrada per tots els socis de ple dret.
2. En el cas de clubs esportius amb més de 3.000 socis, els seus estatuts poden preveure el funcionament de l’assemblea general per mitjà de compromissaris. El procediment de designació i nomenament dels compromissaris, així com el seu nombre i el mandat, han de respectar els principis de proporcionalitat en relació amb el nombre total de socis i sòcies de ple dret i no discriminació per raó de sexe. L’ús de la fórmula de compromissaris es prohibeix expressament en els processos electorals i en el vot de censura.
3. L’assemblea general ha d’escollir la junta directiva i tots els seus càrrecs s’han de proveir per mitjà de sufragi lliure, presencial, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.
4. Aquelles entitats que tinguin una massa social fora del municipi on tenen la seva seu social han de preveure mecanismes presencials de participació territorial.
5. Els presidents dels clubs esportius són els seus representants legals i en presideixen els òrgans, llevat dels supòsits que es determinin de forma legal o estatutària.
6. La durada del mandat dels membres de la junta directiva no pot ser inferior a 4 anys ni superior a 8 d’acord amb el que determinin els estatuts del club esportiu. Els estatuts dels clubs han d’establir si els càrrecs són reelegibles o no, i si ho són, si la reelegibilitat es troba subjecta o no a la limitació temporal. També han de regular la renovació dels càrrecs de la junta, indicant si són totals o parcials, i el seu abast. En qualsevol cas, si el club ha regulat la limitació de la reelegibilitat, el/la president/a sortint que tingui limitada la presentació a un nou mandat no pot tornar a assumir la presidència en cap moment del nou mandat estatutari.
7. Els estatuts dels clubs esportius hauran de regular les condicions per a la realització del vot de censura. En qualsevol cas, s’haurà d’aprovar en assemblea general i només podrà acordar-se per votació directa i presencial favorable dels 2/3 dels membres que hagin exercit el dret a vot. Els estatuts han d’establir el nombre de socis que el poden sol·licitar i que, com a mínim, representarà el 15% dels membres de l’assemblea, així com també el nombre de membres necessari per constituir l’assemblea general a aquest efecte.
8. Els estatuts establiran el règim electoral preveient el següent:
a. La junta directiva ha de ser l’òrgan competent per convocar les eleccions.
b. Els membres de la junta electoral s’han de designar per sorteig en acte públic entre tots els socis i sòcies de ple dret, i davant de notari en els clubs que tinguin prevista l’assemblea per mitjà de compromissaris.
c. El cens electoral ha de ser d’accés públic per als associats un cop constituïda la junta electoral, i ha de permetre la presentació de reclamacions als efectes d’esmena durant el termini que s’estableixi durant la convocatòria.
9. Els estatuts preveuran el sistema d’acreditació dels socis per a la seva participació en les votacions dels respectius òrgans de l’entitat o participació en processos electorals, i que com a mínim serà la presentació del document públic d’acreditació de la personalitat.
Article 11 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 12
Clubs esportius de règim simplificat
1. Els clubs esportius amb un nombre igual o inferior a 100 socis es poden organitzar mitjançant una estructura interna simplificada. A aquest efecte, només és exigible que en la constitució d’aquests clubs o associacions s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i, també, la submissió a la normativa esportiva que hi sigui aplicable.
A aquests clubs, també els hi són d’aplicació els articles 8.1, 9 i 11.1.
2. Aquest tipus de clubs esportius no requereixen junta directiva, i, si no n’hi ha, el/la president/a n’assumeix l’administració i representació, així com l’assemblea general n’ha d’assumir el govern. L’assemblea general ha de designar un/a secretari/secretària com a responsable de la custòdia i el manteniment dels llibres d’actes, socis i comptabilitat. El president/a i el secretari/secretària hauran de ser persones diferents.
Capítol II
Associacions esportives escolars
Article 13
Definició
1. Les associacions esportives escolars de centres educatius són un tipus d’associacions esportives on concorren les circumstàncies singulars següents:
a) La consideració de soci de ple dret s’adquireix a partir dels 14 anys.
b) Els seus objectius bàsics són el foment, l’organització, la coordinació i la pràctica de l’activitat física i esportiva, per mitjà d’un centre educatiu on es potenciï la dimensió educativa de l’esport, fora de l’horari lectiu.
c) Les activitats de les associacions esportives escolars tenen en compte els projectes educatius dels centres educatius corresponents.
2. Les associacions esportives escolars de centres educatius no tenen, en cap cas, la consideració d’associacions d’alumnes.
Article 14
Constitució
1. La constitució de les associacions esportives escolars requereix un acord de creació que es formalitzi en document públic o privat subscrit per un mínim de 5 persones majors de catorze anys que han de ser, 3 d’elles, alumnes o exalumnes del centre educatiu corresponent, i la resta, un membre d’una associació de mares i pares d’alumnes del centre, si està formalment constituïda, i un altre membre de l’equip docent del mateix centre mitjançant l’acord del consell escolar. En el cas que no estigui formalment constituïda l’associació de mares i pares d’alumnes del centre, l’acta l’haurà de subscriure un pare o mare que representi el col·lectiu de pares i mares en el consell escolar.
2. Només es podrà constituir una associació esportiva escolar per centre.
Punt 1 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 15
Socis i classes de socis
1. Són socis les persones físiques que, tenint o havent tingut vinculació amb el centre educatiu definit als estatuts, han sol·licitat la seva admissió per mitjà del procediment reglamentari i aquesta sol·licitud ha estat acceptada per l’òrgan directiu competent.
2. Els estatuts de les associacions esportives escolars han de preveure la participació dels alumnes o exalumnes del centre majors de catorze anys en la junta directiva, sempre amb una proporció mínima del 50%.
3. Els estatuts de les associacions esportives escolars poden establir l’admissió d’altres categories de socis diferents als socis de ple dret. Aquests socis poden ser persones jurídiques.
4. Els estatuts de les associacions esportives escolars han de garantir que els alumnes matriculats en el centre o exalumnes els correspon la part majoritària de la representació en les assemblees si aquests tenen l’edat mínima que estableix l’article 14.
Article 16
Declaració d’interès cívic i social
La constitució d’una associació esportiva escolar i la seva inscripció en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya porta implícita la declaració de l’associació com a entitat de caràcter cívic a què fa referència l’article 34.1.b).1 de la Llei de l’esport, i si l’associació s’afilia a una federació esportiva catalana, la d’entitat esportiva de caràcter social, que recull l’apartat 1.b).2 d’aquest mateix article.
Article 17
Denominació
La denominació de les associacions esportives escolars de centres educatius ha de ser necessàriament “Associació esportiva escolar”, seguida del nom oficial del centre educatiu.
Article 18
Aplicació subsidiària de la normativa de clubs esportius
Pel que fa a tot el que no regula específicament aquest capítol, a les associacions esportives escolars se’ls aplica la normativa prevista per als clubs esportius.
Capítol III
Societats anònimes esportives
Article 19
Societats anònimes esportives
1. Les societats anònimes esportives amb domicili a Catalunya, pel que es refereix a la seva constitució, funcionament societari i extinció, estan sotmeses a les disposicions estatals específiques. Per a tota la resta de qüestions, s’hi aplica la legislació esportiva de Catalunya.
2. Les esmentades societats anònimes esportives s’han d’inscriure en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya als efectes esportius que el Decret preveu.
3. Les societats anònimes esportives amb domicili social a Catalunya es consideren clubs esportius als efectes de la inscripció i participació en les federacions esportives catalanes.
Capítol IV
Seccions esportives
Article 20
Necessitat de constitució de seccions esportives
Les entitats no esportives sense afany de lucre, les entitats lucratives, les empreses de serveis esportius i qualsevol altra entitat, pública o privada, que es vulgui federar en les federacions catalanes corresponents i gaudir de tots els altres beneficis establerts en la normativa esportiva han de constituir la corresponent secció esportiva i adscriure-la al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
Article 21
Règim jurídic
La representació legal de la secció esportiva correspon a la persona física que posseeix la representació legal de l’entitat no esportiva en què s’ha creat la secció.
Article 22
Acord de constitució
Per tal de constituir una secció esportiva, l’òrgan competent de l’entitat corresponent ha d’adoptar un acord amb el contingut següent:
a) Voluntat de creació de la secció i la finalitat d’aquesta.
b) Denominació de la secció.
c) Designació de les persones que han d’administrar la secció.
d) Normes segons les quals s’ha de regir la secció.
Article 23
Seccions esportives escolars
Les seccions esportives escolars són un tipus de secció esportiva on concorren les circumstàncies següents:
a) L’entitat no esportiva que la crea és una associació de mares i pares d’alumnes d’un centre educatiu i/o titular del centre educatiu.
b) La denominació de les seccions esportives escolars ha de ser necessàriament “secció esportiva escolar” seguida del nom oficial de l’associació de mares i pares d’alumnes del centre educatiu i/o del titular del centre educatiu.
c) La designació de les persones que han d’administrar la secció ha d’incloure, com a mínim, una persona representant de l’associació de mares i pares del centre educatiu, un representant, si escau, del consell escolar del centre educatiu al qual pertany l’associació o el titular del centre educatiu si no n’hi ha, i un alumne o ex alumne del centre educatiu.
Títol 3
Agrupacions esportives
Capítol I
Disposicions generals
Article 24
Definició
1. S’entén com a agrupació esportiva, als efectes d’aquest Decret, l’associació amb personalitat jurídica, capacitat d’actuar, sense cap afany de lucre i amb domicili a Catalunya, integrada per persones físiques i/o jurídiques, amb la finalitat de desenvolupar, fomentar i practicar l’activitat física o poliesportiva.
2. Aquestes associacions no poden exercir cap funció pròpia de les federacions esportives en relació amb l’activitat competicional, tret que existeixi mutu acord formalitzat a través del corresponent conveni.
Article 25
Classes d’agrupacions esportives
1. Les agrupacions esportives es divideixen en agrupacions esportives generals i agrupacions esportives especials.
2. Les agrupacions esportives generals s’organitzen a l’entorn de criteris temàtics, sectorials o territorials, entre d’altres.
3. El règim jurídic i el procediment de constitució o dissolució de les agrupacions esportives generals és anàleg al previst per als clubs esportius.
4. Les agrupacions esportives especials es divideixen en:
a) Consells esportius.
b) Unió de Consells Esportius de Catalunya.
c) Unions esportives de clubs i associacions.
Article 26
Denominació
En la denominació de les agrupacions esportives generals ha d’aparèixer el nom “agrupació esportiva”.
Capítol II
Agrupacions esportives generals: Agrupacions esportives territorials
Article 27
Definició
1. Les agrupacions esportives territorials són agrupacions esportives generals representatives de tots els clubs, associacions esportives, associacions esportives escolars, societats anònimes esportives i seccions esportives d’entitats no esportives sense afany de lucre d’un àmbit territorial concret, legalment constituïts i inscrits o adscrites en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
2. Els àmbits de les agrupacions esportives territorials seran els corresponents a les divisions territorials d’àmbit supracomarcal que estableixi la Generalitat de Catalunya per a l’ordenació territorial de Catalunya. La ciutat de Barcelona serà també l’àmbit específic d’una agrupació esportiva territorial, l’agrupació esportiva de Barcelona.
3. Les agrupacions esportives territorials gaudeixen de plena capacitat jurídica per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a buscar i proposar accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l’esport, per al foment i millora del teixit associatiu esportiu en el seu àmbit territorial i per a l’assessorament i col·laboració amb les administracions públiques amb competències en matèria d’esports en el seu àmbit territorial.
Article 28
Afiliació a les agrupacions esportives territorials
Tots els clubs, associacions esportives, associacions esportives escolars, societats anònimes esportives i seccions esportives d’entitats no esportives sense afany de lucre amb seu social en un àmbit territorial determinat i amb inscripció o adscripció al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, tenen dret a afiliar-se a les agrupacions esportives territorials del seu àmbit. L’únic requisit per fer efectiva aquesta afiliació serà l’acreditació de les dues condicions anteriors i la presentació de la corresponent sol·licitud d’afiliació.
Article 29
Unicitat i reconeixement oficial
1. L’administració esportiva reconeixerà només una sola agrupació esportiva territorial per a cadascun dels àmbits territorials definits en l’article anterior.
2. Les agrupacions esportives territorials s’hauran d’inscriure en el Registre d’Entitats Esportives per gaudir del seu reconeixement oficial. Els estatuts d’aquestes entitats requeriran de la ratificació prèvia per part de l’administració esportiva, per tal de poder fer efectiva la seva inscripció registral.
Article 30
Règim orgànic
1. Són òrgans de govern, administració i representació de les agrupacions esportives territorials l’Assemblea General, el Consell Directiu i el/la president/a.
2. L’Assemblea General és l’òrgan superior de govern de les agrupacions esportives territorials, constituïda pels presidents de totes les seves entitats afiliades.
3. El Consell Directiu és l’òrgan executiu d’administració i gestió de les activitats pròpies de les agrupacions esportives territorials, en compliment dels objectius estatutaris i els acords adoptats per l’Assemblea General. La seva composició vindrà regulada pels seus estatuts, però en qualsevol cas haurà de garantir una presència equilibrada de representants dels clubs de l’àmbit federatiu, de l’àmbit escolar i de l’àmbit de salut i lleure.
4. El/La president/a i els altres membres del Consell Directiu els tria l’Assemblea General d’entre els seus membres. Tots els càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de l’assemblea, per majoria de vots.
5. El/La president/a de l’agrupació esportiva territorial n’exerceix la representació legal i en presideix els òrgans. El seu vot és diriment quan hi ha empat.
Article 31
Règim jurídic
1. S’estableix com a contingut mínim dels estatuts de les agrupacions esportives territorials el que preveu l’article 10.1.
2. En la mesura que sigui possible, les agrupacions esportives territorials adequaran el seu règim al que aquest Decret estableix per a les federacions esportives catalanes.
3. Les agrupacions esportives territorials podran aprovar reglaments. Aquests reglaments han de respectar els estatuts que desenvolupen
Capítol III
Agrupacions esportives especials: Consells esportius, Unió de Consells Esportius de Catalunya i Unions esportives de clubs i associacions
Article 32
Regulació dels Consells esportius i de la Unió de Consells Esportius de Catalunya
En el cas dels Consells esportius i Unió de Consells Esportius de Catalunya, es regiran per la seva normativa reglamentaria específica.
Article 33
Unions esportives de clubs i associacions
1. Les unions esportives de clubs i associacions són agrupacions esportives dedicades a fomentar i coordinar la pràctica de les modalitats o disciplines esportives que no assumeixi cap federació esportiva catalana.
2. Només es pot reconèixer dins l’àmbit territorial de Catalunya una Unió Esportiva de Clubs i Associacions per a cada modalitat o disciplina esportiva que no s’inclogui en cap federació esportiva catalana.
Article 34
Disciplines esportives connexes o derivades
1. Les unions esportives de clubs i associacions que tingui per objecte una disciplina esportiva connexa o derivada d’una modalitat que estigui assumida per una federació esportiva catalana només es poden constituir amb caràcter provisional i règim temporal, i amb la finalitat de ser assumides per la federació esportiva corresponent quan se n’hagi consolidat la pràctica.
2. La durada d’aquest tipus d’agrupació esportiva no pot excedir els 5 anys. Els requisits per a la seva constitució, funcionament i, si s’escau, pròrroga de la vigència, ha d’establir-los l’Administració esportiva de la Generalitat mitjançant una resolució específica motivada, amb la sol·licitud prèvia pertinent.
Article 35
Constitució i Reconeixement legal
1. La constitució d’unions esportives de clubs i associacions per al foment i la coordinació de la pràctica de modalitats o disciplines esportives exigeix el compliment de les condicions següents:
a) Acord de fundació amb estatuts subscrits per un mínim de 5 entitats esportives que practiquin la modalitat o disciplina i estiguin degudament inscrites en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
b) Documentació acreditativa de la situació legal i de la implantació real de la modalitat o disciplina esportiva en l’àmbit internacionals, estatal i autonòmic.
c) Justificació de la viabilitat econòmica de l’agrupació esportiva sense comptar amb l’ajut de l’administració esportiva.
2. L’administració esportiva de la Generalitat, a l’hora de prendre l’acord de reconèixer aquest tipus d’agrupacions esportives, té en compte els criteris següents:
a) Interès esportiu de la modalitat o disciplina i implantació territorial en les comarques catalanes.
b) Existència d’una federació internacional de la modalitat en qüestió, reconeguda o no pel Comitè Olímpic Internacional o pel Comitè Paralímpic Internacional.
c) Existència de federacions d’àmbit territorial o estatal en els països de la Unió Europea que incloguin la modalitat o disciplina.
d) Existència d’associacions de naturalesa similar d’àmbit autonòmic o estatal que incloguin la modalitat o disciplina.
e) Viabilitat econòmica de l’agrupació esportiva.
3. A efectes esportius només es considera constituïda una unió esportiva de clubs i associacions quan sigui reconeguda per l’Administració esportiva.
Article 36
Règim de funcionament
El règim de llicències i, en general, el funcionament intern de les unions esportives de clubs i associacions, així com la relació entre aquestes i les federacions esportives catalanes i les d’àmbit autonòmic, estatal o internacional s’han d’ajustar al que es disposa per a les federacions esportives catalanes.
Article 37
Causa de dissolució
El reconeixement d’una federació esportiva catalana en l’àmbit de la modalitat esportiva desenvolupada per una Unió Esportiva de Clubs i Associacions dóna lloc a la seva dissolució. En aquest supòsit es preveu l’opció de cessió global de l’actiu i passiu a la nova federació.
Títol 4
Federacions esportives
Capítol I
Disposicions generals
Article 38
Definició
1. Les federacions esportives catalanes són entitats privades d’interès públic i social dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts dins l’àmbit de Catalunya, constituïdes bàsicament per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats privades sense afany de lucre que entre llurs finalitats socials inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva i constituïdes també, si escau, per esportistes, tècnics, jutges o àrbitres o altres representants de persones físiques.
2. Les federacions esportives catalanes gaudeixen de personalitat jurídica i capacitat d’actuar plenes per al compliment de les seves finalitats.
Punt 1 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)

Article 39
Unicitat i monopoli
1. Amb l’única excepció que preveu l’apartat 2, en l’àmbit territorial de Catalunya només es pot reconèixer una federació esportiva catalana per a cada modalitat esportiva o conjunt de modalitats esportives, disciplines o especialitats que es deriven d’un concepte o un objecte principal, o bé hi estan connectades. Una federació esportiva catalana pot abraçar, si s’escau, diverses modalitats esportives.
2. S’exceptuen, d’aquest principi d’unicitat, les federacions poliesportives dedicades al foment, organització i pràctica de diferents modalitats on s’integren únicament esportistes amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o de qualsevol altra naturalesa.
3. Malgrat el que disposa l’apartat anterior, les federacions uniesportives mitjançant acords de col·laboració, oferiran en el marc dels propis recursos humans i materials, suport i assistència tècnica a les federacions esportives a què es refereix l’apartat anterior.
4. Si a nivell internacional una modalitat d’esport adaptat s’integra en una federació olímpica uniesportiva, la federació catalana per a discapacitats i la federació catalana uniesportiva corresponents podran dur a terme la integració d’aquella modalitat en la darrera federació esmentada.
5. Aquest procés d’integració no pot comportar en cap cas que una modalitat esportiva per a un determinat tipus de discapacitats estigui governada simultàniament per dues federacions catalanes.
Article 40
Federació Catalana d’Esport per a Tothom
1. La Federació Catalana d’Esport per a Tothom és una associació privada de promoció de l’esport amb caràcter recreatiu, lúdic, formatiu o social. Aquesta entitat sense afany de lucre, amb personalitat jurídica i capacitat d’actuar, té com a finalitat l’establiment d’un marc adient per a la coordinació de les entitats esportives que desenvolupen, fomenten i practiquen l’activitat física o poliesportiva sense afany de lucre, de forma no reglada i adaptada a les necessitats i condicions de cada col·lectiu o persona.
2. Aquesta entitat no pot realitzar les activitats competicionals pròpies de les federacions esportives catalanes.
3. La Federació Catalana d’Esport per a Tothom només podrà estar formada per les agrupacions esportives territorials reconegudes per l’administració esportiva.
Article 41
Esport federat professional i aficionat
Les federacions esportives catalanes de les quals depenen esportistes professionals i aficionats poden establir les normes i l’estructura organitzativa adients per a cadascuna de les esmentades categories.
Article 42
Àmbit territorial
L’àmbit bàsic d’actuació de les federacions esportives catalanes s’estén al territori de Catalunya, sense perjudici d’aquelles activitats esportives que puguin realitzar fora d’aquest àmbit.
Article 43
Protecció i suport de les administracions públiques
1. Les federacions esportives catalanes constituïdes d’acord amb el que disposa aquest Decret són objecte d’especial protecció i suport per part de les administracions públiques de Catalunya, mentre ajustin la seva actuació a l’ordenament jurídic.
2. L’Administració esportiva de la Generalitat proporciona, dins de les dotacions que a aquest efecte estableixin els seus pressupostos i en el marc dels seus recursos humans i materials, el suport econòmic i l’assistència tècnica que calgui per al desenvolupament de les activitats pròpies de les federacions esportives.
3. L’Administració esportiva de la Generalitat ha de posar especial atenció i donar suport a les federacions esportives catalanes per promocionar les modalitats tradicionals i pròpies de Catalunya. Amb aquesta finalitat l’Administració esportiva dóna a conèixer quines són les federacions que promocionen les dites modalitats, segons allò establert a la disposició addicional sisena.
4. L’Administració esportiva de la Generalitat ha de donar suport a les federacions esportives catalanes en l’activitat internacional dels clubs i de les seleccions esportives catalanes.
Capítol II
Modalitats, esports, disciplines i especialitats
Article 44
Esport o modalitat esportiva
S’entén per esport o modalitat esportiva, als efectes d’aquest Decret, l’activitat bàsicament física, lliure i voluntària, practicada de forma individual o col·lectiva, habitualment en forma de competició i sota una normativa reglamentària específica.
Article 45
Disciplina esportiva
1. Els diferents esports o modalitats esportives es poden estructurar, si s’escau, en disciplines esportives, que normalment es desglossen en les diferents especialitats i proves pròpies de la reglamentació específica de l’esport en qüestió.
2. Les disciplines derivades d’un esport o modalitat són totes les que es puguin crear a partir del concepte i objecte principal i que hi estiguin relacionades.
Article 46
Reconeixement legal
1. Es consideren esports, modalitats i disciplines esportives reconegudes les actualment assumides per les federacions esportives catalanes d’un esport o modalitat, legalment inscrites en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
2. Per al reconeixement d’una nova modalitat o d’una nova disciplina esportiva cal que existeixi prèviament una pràctica habitual de l’activitat dins l’àmbit territorial català.
3. En el supòsit d’una nova disciplina, cal una modificació estatutària aprovada per la federació esportiva catalana i ratificada per l’Administració esportiva de la Generalitat.
Capítol III
Constitució de federacions, reconeixement legal i revocació
Article 47
Requisits per a la constitució
1. Per tal de constituir una nova federació esportiva catalana, es requereix el següent:
a) L’existència i la pràctica habitual i competitiva prèvies d’un esport específic o modalitat esportiva que no hagi assumit cap federació catalana reconeguda, o que no constitueixin una disciplina derivada d’una altra modalitat esportiva.
b) Acord de voluntat de constitució, formalitzat per mitjà de l’atorgament d’una acta fundacional subscrita pels representants legals o membres autoritzats d’un mínim de 10 entitats esportives, legalment inscrites en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat, amb un mínim de 2 anys d’antiguitat, que tinguin reconeguda la modalitat esportiva en els seus estatuts.
2. També es pot constituir una nova federació esportiva catalana a través dels procediments següents:
a) Transformació d’una unió esportiva de clubs.
b) Fusió de diverses federacions esportives catalanes, a proposta de totes elles.
c) Segregació d’una modalitat o disciplina esportiva d’una federació esportiva catalana, a proposta seva.
3. Per al reconeixement d’una nova federació esportiva catalana han de tenir-se en compte, entre d’altres, els criteris següents:
a) Implantació real de la modalitat esportiva en les comarques de Catalunya.
b) Interès esportiu i socioeducatiu de la modalitat.
c) Existència de la corresponent federació internacional, reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional, pel Comitè Paralímpic Internacional o per l’Associació General de Federacions Esportives Internacionals.
d) Existència de les corresponents federacions internacionals, estatals o autonòmiques.
e) Justificació de la viabilitat econòmica de la federació esportiva sense comptar amb l’ajut de l’administració esportiva.
f) Informe de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
g) La constitució prèvia com a unió esportiva de clubs durant un període mínim de tres anys.
4. A efectes esportius només es considera constituïda una federació quan sigui reconeguda per l’Administració esportiva i caldrà una sol·licitud de reconeixement adreçada a l’Administració en qüestió, presentada en el termini de 3 mesos comptats des de la data de la reunió fundacional.
Article 48
Revocació
1. La revocació del reconeixement oficial d’una federació esportiva catalana es pot produir per qualsevol de les causes següents:
a) La desaparició dels motius o la modificació de les condicions, requeriments i criteris que van donar lloc al reconeixement oficial de la federació.
b) L’incompliment dels objectius de la federació, les determinacions o les obligacions bàsiques que van motivar-ne la creació, segons els estatuts.
c) La manca d’activitat durant un període de 2 anys.
2. La resolució de revocació que adopti el/la president/a del Consell Català de l’Esport ha de ser motivada, prèvia instrucció d’un procediment en què la federació afectada pot realitzar les al·legacions oportunes, i havent de sol·licitar el citat organisme un informe a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
3. L’inici de l’expedient de revocació suposa la suspensió del pagament de les subvencions o els ajuts que li hagin estat concedits, i la no concessió de noves subvencions.
Capítol IV
Funcions
Article 49
Funcions de les federacions esportives catalanes
1. Correspon a les federacions esportives catalanes la realització de les funcions següents, entre d’altres:
a) La planificació, promoció, gestió, direcció, regulació, coordinació, organització i tutela de les activitats pròpies de les seves modalitats, disciplines i especialitats esportives a Catalunya.
b) L’ordenació, organització, qualificació i autorització de les competicions esportives oficials de Catalunya.
c) La prevenció, control i repressió del dopatge en l’esport.
d) La prevenció, control i repressió de la violència en l’esport.
e) La prevenció, control i repressió de la discriminació per raó de sexe en l’esport.
f) L’exercici de la potestat disciplinària sobre totes aquelles persones físiques i/o jurídiques que configuren l’ens federatiu.
g) La proposició d’incorporació d’una disciplina o especialitat esportiva dins de la federació corresponent.
h) La promoció, el foment i l’organització de competicions i altres activitats esportives amb altres federacions esportives, tant dins del marc territorial de l’estat espanyol com internacionalment.
i) L’elecció dels esportistes i els tècnics que han de formar part de les seleccions catalanes de la modalitat o disciplina corresponent, així com la preparació necessària.
j) L’impuls, la planificació i el control, en coordinació amb la Secretaria General de l’Esport, l’esport d’èlit i d’alt nivell, i vetllar per la formació integral i la millora esportiva continuada dels esportistes.
k) La col·laboració en les activitats que es desenvolupen dins l’àmbit de l’esport escolar i universitari.
l) Crear, patrocinar o fomentar escoles per a la formació dels tècnics, entrenadors, àrbitres, jutges i altres, i/o els comitès tècnics que els agrupen, així com òrgans específics per als clubs que participen en competicions federades amb esportistes professionals.
m) Expedir les llicències esportives per poder participar en activitats o competicions oficials en l’àmbit de Catalunya, les quals també habiliten per a les activitats o competicions d’àmbit estatal i internacional, quan compleixin els requisits establerts legalment.
n) El control, en primera instància, dels processos electorals de les mateixes federacions esportives.
o) L’execució de les resolucions del Tribunal Català de l’Esport.
p) Vetllar pel compliment de les normes vigents que afecten les competicions federades.
q) Promoure la construcció i/o gestionar l’explotació d’equipaments i instal·lacions esportives de tota mena per al foment i desenvolupament de l’activitat física i la pràctica esportiva.
r) En general, disposar allò que convingui per a la millora de la pràctica de les modalitats o disciplines esportives previstes.
2. Les federacions esportives catalanes poden realitzar aquestes funcions en col·laboració amb l’administració esportiva de la Generalitat de Catalunya i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
Article 50
Convenis de col·laboració i cooperació. Contractes-programa
1. Les federacions esportives catalanes desenvolupen les seves funcions en coordinació amb l’Administració esportiva de la Generalitat. A aquest efecte, poden subscriure convenis de col·laboració amb l’objectiu de determinar els objectius, programes esportius, pressupostos i altres. Aquests convenis tenen naturalesa jurídico-administrativa.
2. Les federacions esportives catalanes també poden subscriure contractes-programa amb l’Administració esportiva que han d’incloure, com a mínim, les seves previsions de finançament, els objectius concrets o quantificables que s’han d’assolir, i els mecanismes d’avaluació i auditoria d’aquests objectius.
3. Les federacions esportives catalanes poden concertar convenis de col·laboració o cooperació amb les entitats esportives públiques o privades radicades dins o fora de Catalunya per al desenvolupament d’activitats i competicions esportives comuns. D’una manera especial, les federacions esportives catalanes poden promoure fórmules de col·laboració amb les entitats d’altres territoris o comunitats catalanes que fomenten la pràctica i el desenvolupament dels esports propis i tradicionals de Catalunya.
Capítol V
Règim jurídic
Article 51
Estatuts de les federacions esportives catalanes
S’estableix com a contingut mínim dels estatuts el que preveu l’article 10.1.
Article 52
Reglaments interns de les federacions esportives catalanes
Les federacions esportives catalanes poden aprovar reglaments interns. Aquests reglaments interns han de respectar els estatus que desenvolupen.
Article 53
Utilitat pública
La condició d’entitat d’utilitat pública de les federacions esportives catalanes comporta:
a) L’ús de la qualificació d’utilitat pública a continuació del nom de la federació corresponent.
b) La prioritat a l’hora d’obtenir recursos als plans i programes de promoció esportiva de les administracions local i catalana.
c) L’accés preferent al crèdit oficial, en els termes que estableixi la legislació.
d) I tots els altres beneficis que els pugui correspondre en virtut de l’aplicació d’altres disposicions legals de caràcter fiscal i econòmic vigents.
Article 54
Interès cívic i social
Les federacions esportives catalanes, com a entitats d’interès cívic i social, gaudeixen dels beneficis que els atorga la legislació i dels beneficis jurídics, econòmics i fiscals que la Generalitat de Catalunya tingui establerts o pugui instituir dins de les seves competències.
Capítol VI
Règim orgànic
Secció 1
Disposicions generals
Article 55
Òrgans bàsics
1. Els òrgans de govern de les federacions esportives catalanes són l’assemblea general i la junta directiva.
2. En cada federació esportiva catalana es poden constituir tots els comitès i altres òrgans complementaris que es considerin oportuns, tant els que responen al desenvolupament d’un sector de l’activitat esportiva com els que atenen el funcionament de col·lectius o estaments integrants de la corresponent federació. L’existència d’aquests òrgans complementaris s’ha de reflectir als estatuts.
Article 55 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Secció 2
Assemblea general
Article 56
Concepte
L’assemblea general és l’òrgan superior de govern de les federacions esportives catalanes.
Article 57
Composició
1. La federació catalana estableix en els seus estatuts la composició de l’assemblea general, i que en tot cas serà la següent:
a) El/la president/a de la federació esportiva catalana.
b) Les entitats establertes a l’article 38 d’aquest Decret i les que consten als articles 19 i 20 en els termes que s’hi regulen, sempre que constin inscrites al Registre d’entitats esportives i tinguin una antiguitat d’afiliació mínima d’un any. Les entitats privades no esportives han de tenir adscrita en el Registre d’entitats esportives la seva secció esportiva i tenir una antiguitat d’afiliació mínima d’un any.
La representació de les entitats esportives recau en el president o presidenta, o en el cas d’impossibilitat manifesta per exercir la representació, en la persona que ocupi la vicepresidència, sempre que consti inscrita en el Registre d’entitats esportives com a membre de la junta directiva amb el mandat en vigor, i que els estatuts vigents i inscrits li permetin actuar en representació de l’entitat.
La representació de les entitats privades no esportives recau en el seu representant legal sempre que consti inscrit amb el mandat en vigor en el registre públic corresponent, o en el responsable de la secció esportiva, sempre que aquest consti degudament inscrit en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.
En cas que manqui la inscripció registral o hagi expirat el mandat, podrà actuar en representació de l’entitat la persona que acrediti notarialment la representació de l’entitat membre.
2. Si els estatuts de la federació ho estableixen, també podran formar part de les federacions els estaments en els quals s’agrupen persones físiques (esportistes, jutges i àrbitres, i tècnics), un per disciplina. El nombre de representants d’aquests estaments ha de ser inferior al 50% dels membres de l’assemblea de la Federació, i la durada del mandat i el sistema d’elecció s’ha de regular en els estatuts federatius. En tot cas, la junta directiva és l’òrgan competent per convocar les eleccions per estaments, i el procediment electoral s’ha de regir pel que disposa aquest Decret en relació amb l’elecció dels membres de la junta directiva.
Únicament tindran la consideració d’esportistes, jutges, àrbitres, i tècnics, als efectes de poder integrar l’estament corresponent, aquelles persones majors d’edat que, en possessió de la llicència federativa en vigor preceptiva, hagin participat, com a mínim, en una competició o prova del calendari oficial de la federació en la temporada en curs o en la immediatament anterior al moment de convocatòria d’eleccions.
Article 57 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 58
Drets de veu i vot
1. Tots els membres de l’assemblea tenen veu i vot. Els membres de l’assemblea general, llevat del president, a l’efecte d’exercir el seu dret a vot a l’assemblea, han d’haver participat, com a mínim, en una competició o prova del calendari oficial de la federació en la temporada en curs o en la immediatament anterior al moment de convocatòria de l’assemblea.
2. Els estatuts federatius poden establir una ponderació de vot més àmplia per a les entitats esportives, atenent el nivell esportiu adquirit per l’entitat esportiva i el volum d’esportistes federats d’aquesta entitat. Aquesta ponderació de vot no serà aplicable en el supòsit de l’elecció de membres de la junta directiva i en el supòsit del vot de censura.
3. El vot dels membres de l’assemblea general és indelegable.
Article 58 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 59
Dret de veu sense vot
Si els estatuts no ho disposen d’una altra manera, els membres de la junta directiva que no siguin membres de l’assemblea general poden assistir-hi amb dret a veu però sense vot.
Article 60
Competències
L’assemblea general té les següents competències amb caràcter general:
a) Aprovar l’informe o memòria de les activitats de l’exercici vençut.
b) Aprovar els comptes anuals del corresponent exercici econòmic.
c) Aprovar el pressupost de l’exercici següent.
d) Aprovar el pla general d’actuació anual i el calendari esportiu oficial. Les modificacions puntuals del calendari esportiu no necessiten la convocatòria d’una nova assemblea general.
e) Aprovar la convocatòria d’eleccions dels càrrecs de representació, el reglament i calendari electoral i escollir els membres de la junta electoral.
f) Elegir els membres, respectant el principi de paritat, que han de formar part de la junta directiva o, si no en tenen, el president o presidenta i ratificar els nomenaments provisionals a què fa referència aquest decret.
g) Resoldre les propostes que la junta directiva acordi sotmetre a l’assemblea.
h) Resoldre les propostes que les entitats esportives afiliades vulguin presentar a l’assemblea, sempre que tinguin el recolzament del 10% del total d’assembleistes i es presentin per escrit dins del termini fixat pels estatuts.
i) Aprovar qualsevol modificació o reforma dels estatuts i reglaments.
j) Aprovar el vot de censura.
k) Fixar el preu de les llicències.
l) Establir les quotes de les targetes recreatives o de serveis.
m) Establir quotes extraordinàries o derrames.
n) Aprovar l’adquisició, venda o gravamen dels béns o prendre diners en préstec, el valor dels quals superi el 25% del pressupost anual de l’exercici. Caldrà també informe preceptiu favorable de l’Administració esportiva de la Generalitat.
o) Proposar la incorporació o segregació d’alguna disciplina esportiva o la fusió amb una altra federació.
p) Dissoldre la federació.
q) Totes les que necessitin, per la seva gran transcendència, l’aprovació de l’assemblea general.
Article 61
Classes d’assemblees generals
L’assemblea general es pot convocar amb caràcter ordinari o extraordinari segons les normes que s’estableixen a continuació:
a) Són ordinàries les assemblees generals que han de convocar anualment les federacions esportives catalanes preceptivament per conèixer i decidir sobre les matèries que se citen als apartats a), b), c) ,d) i k) de l’article anterior.
b) Les assemblees ordinàries s’han de dur a terme necessàriament en els 6 mesos naturals posteriors a la finalització de l’exercici.
c) Les assemblees ordinàries s’han de dur a terme necessàriament en els 6 mesos naturals posteriors a la finalització de l’exercici, tret de l’aprovació del pressupost, del programa anual i del calendari esportiu oficial, que ha de tenir lloc abans de l’inici de l’exercici pressupostat i de la temporada oficial, respectivament.
Apartat c) modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 62
Convocatòria
1. La convocatòria de les assemblees ha de respectar les normes següents:
a) La convocatòria de les assemblees generals s’ha de dur a terme per acord de la junta directiva, per iniciativa del president o presidenta, o a petició dels assembleistes que representin un nombre no inferior al 15% del total dels membres de l’assemblea general. En aquest darrer cas, s’ha de convocar en el termini de 15 dies naturals des del dia en què la junta directiva rep la sol·licitud.
b) Si no es convoca l’assemblea general, l’Administració esportiva de la Generalitat, prèvia petició de la part interessada, o bé d’ofici, ha de requerir a l’òrgan competent de la federació que la dugui a terme. El fet que l’òrgan competent no procedeixi a la convocatòria en el termini de 15 dies naturals, després que li ho requereixin, faculta l’Administració esportiva de la Generalitat per convocar directament els membres de l’assemblea i a adoptar tots els acords que esdevinguin necessaris. La previsió anterior s’entén amb independència de les responsabilitats disciplinàries que es puguin derivar de l’omissió esmentada.
c) Entre la convocatòria de l’assemblea general i la seva realització han de transcórrer com a mínim 30 dies naturals i un màxim de 40.
d) Les convocatòries s’han de realitzar mitjançant un escrit adreçat a cadascun dels membres i s’hi ha d’indicar la data, l’hora i el lloc on es durà a terme l’assemblea general. També ha d’incloure l’ordre del dia i cal anunciar-ho com a mínim en una publicació diària d’àmbit català i al web de la federació.
e) La informació quant a les matèries que són objecte de l’assemblea general s’ha de posar a disposició dels membres a la seu de la federació i de les representacions o delegacions territorials, si n’hi ha, des de la convocatòria de l’assemblea general.
2. Els estatuts de les federacions esportives catalanes poden preveure la possibilitat que, a més dels temes inclosos en l’ordre del dia de la convocatòria, els membres de l’assemblea general puguin proposar la inclusió de temes nous i adoptar-hi acords, sempre que es compleixin les garanties següents:
a) S’aprovi el debat i votació per majoria de tots els membres de l’assemblea general.
b) Es tracti d’assumptes amb caràcter urgent.
c) S’adoptin els acords per una majoria qualificada de 2/3 dels membres presents.
Article 63
Constitució
Les assemblees generals es constitueixen vàlidament en primera convocatòria si concorre la majoria dels seus membres. En segona convocatòria es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre d’assistents. La convocatòria de les assemblees generals ha de fixar que entre la primera i la segona convocatòria han de transcórrer 30 minuts com a mínim.
Article 64
Adopció d’acords
1. Els acords de les assemblees generals s’han d’adoptar per majoria dels vots presents en el moment de la votació, a excepció d’aquells acords en què els estatuts hagin previst una majoria qualificada, que en cap cas pot ser superior als 2/3 dels vots dels membres presents a l’assemblea general i que en cas de dissolució de la federació ha de representar més del 50% dels membres de ple dret.
2. En qualsevol cas els estatuts poden preveure el vot per correu i el seu procediment d’exercici, llevat dels supòsits d’eleccions a junta directiva i de vot de censura, tal i com disposen els articles 85.2 i 89.5 d’aquest Decret.
Punt 2 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 65
Presidència de l’assemblea
El/la president/a ha de presidir l’assemblea general i pot estar acompanyat per la resta de components de la junta directiva de la federació. Ha d’actuar com a secretari/ària de l’assemblea general el secretari/ària de la junta directiva de la federació o qui el/la substitueixi, que ha d’estendre l’acta corresponent. El/La president/a, o qui el/la substitueixi, ha de dirigir els debats, concedir i retirar la paraula, fixar els torns màxims d’intervencions, ordenar les votacions i disposar el que convingui per al bon ordre de la reunió. Si es produeixen circumstàncies que alteren de manera greu l’ordre o que impossibiliten la realització o continuïtat de l’assemblea general, la pot suspendre. En aquest cas, ha de preveure i comunicar a l’assemblea general la data de reinici, que tindrà lloc en un termini no superior a 15 dies naturals.
Article 66
Aprovació de l’acta
L’acta la pot aprovar l’assemblea general o bé, per delegació, els interventors, que en nombre de 2 hagi designat l’assemblea general, en un termini màxim de 30 dies naturals. Els interventors han de signar l’acta juntament amb el/la president/a i el/la secretari/ària, acta de la que se n’informarà als membres de l’assemblea.
Secció 3
Junta directiva
Article 67
Funcions
1. La junta directiva és l’òrgan de govern, de gestió i d’administració de les federacions esportives catalanes que té la funció de promoure, dirigir i executar les activitats esportives de la federació i gestionar el seu funcionament d’acord amb l’objectiu social i els acords de l’assemblea general.
2. L’admissió d’entitats afiliades, la convocatòria de les assemblees generals i la presentació a l’assemblea general ordinària de la documentació que s’ha de sotmetre a aprovació és competència de la junta directiva.
Punt 1 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 68
Composició
1. La junta directiva ha d’estar integrada pel nombre de membres que fixin els estatuts federatius, dins els quals poden incorporar-se els delegats o representants territorials, si així ho disposen els estatuts, sempre que no superin el 25% del total de membres de junta directiva.
2. La junta directiva s’ha de compondre, com a mínim, d’un/a president/a, que serà el/la president/a de la federació esportiva catalana, d’un o més vicepresidents, d’un/a secretari/ària, un/a tresorer/a i d’un o més vocals, sens perjudici que en les federacions esportives catalanes amb un nombre d’entitats esportives afiliades inferior a 12 la junta directiva pugui estar integrada només per un president o presidenta, un/a tresorer/a i un/a secretari/ària, si així s’estableix estatutàriament.
3. Tots els càrrecs són honorífics, però es pot establir una compensació econòmica a favor d’algun dels membres de la junta directiva, sempre que s’acordi i es quantifiqui expressament a l’assemblea general. La compensació econòmica, que sempre serà limitada, no es pot satisfer en cap cas amb càrrec a les subvencions públiques que rebi la federació. A aquest efecte, la federació informarà d’aquests acords de l’assemblea general a l’Administració esportiva de la Generalitat.
Article 68 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 69
Vicepresidència
El/La vicepresident/a substitueix el/la president/a en cas d’absència, vacant o malaltia. Si n’hi ha més d’un, el de major grau o antiguitat, i en cas d’impossibilitat d’ocupar aquest càrrec, l’ha de substituir el membre de la junta directiva de més edat, o bé la persona que estableixin els estatuts.
Article 70
Convocatòria de les reunions de junta directiva
La convocatòria de les juntes ha de respectar les normes següents:
1. La convocatòria de les reunions de la junta directiva és una atribució del president o presidenta. S’ha de celebrar una reunió per trimestre com a mínim. Els membres de la junta directiva, en nombre d’un terç, també tenen la facultat de poder exigir la convocatòria, que en aquest cas s’ha de convocar en els 5 dies següents a la petició i celebrar en un termini no superior als 15 dies des de la petició. En cas que no es convoqui dins del termini marcat, pot convocar la reunió el membre de la junta directiva de més edat dels sol·licitants.
2. Per constituir la junta directiva és necessari que hi assisteixin, almenys, la meitat dels membres que la componen i els acords s’han de prendre per majoria simple dels assistents. El vot del president o presidenta és diriment en cas d’empat.
3. Els membres de la junta directiva poden exigir que en l’acta quedi reflectit el vot en contra que puguin emetre contra un acord i la seva explicació succintament.
Article 71
Junta directiva universal
S’entén vàlidament constituïda la junta directiva, tot i que no hi hagi convocatòria prèvia, si concorren tots els seus membres i així ho acorden per unanimitat.
Article 72
Adopció de decisions urgents
1. Sempre que ho acceptin expressament tots els membres i que quedi garantida en tot cas l’autenticitat dels que intervenen en l’adopció de les decisions, la junta directiva pot adoptar els seus acords per correu electrònic, fax, videoconferència i mitjans tècnics anàlegs. En aquests supòsits, la corresponent acta es redacta junt amb els justificants de fax, correus electrònics o suports corresponents.
2. Aquesta possibilitat és extensible a la resta d’òrgans complementaris de què disposi la junta directiva.
Article 73
Delegació de funcions
1. La junta directiva pot delegar algunes de les seves funcions en una comissió executiva designada en el seu si.
2. Els estatuts o reglaments han de preveure les funcions que poden ser objecte de delegació i el règim de funcionament i d’adopció d’acords per a l’esmentada comissió.
Punt 1 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 74
Elecció dels càrrecs de la junta directiva
1. La junta és elegida per l’assemblea general i tots els seus càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, presencial, igual i secret entre tots els membres de l’assemblea, per majoria de vots.
2. Es considera candidatura guanyadora la que obtingui com a mínim la majoria simple.
Article 75
Condicions per ser-ne membre
1. Per poder ser membre de la junta directiva o candidat cal complir, com a mínim, les condicions següents:
a) Tenir el veïnatge administratiu a Catalunya.
b) Ser major d’edat.
c) Estar en ple ús dels drets civils.
d) No estar en situació d’inhabilitació per sanció ferma.
2. Els estatuts de les federacions esportives catalanes també poden condicionar la possibilitat de ser membre de la junta directiva a l’existència d’una vinculació directa amb la Federació.
Article 75 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 76
Convocatòria d’eleccions
1. La convocatòria per a l’elecció dels membres de la junta directiva de les federacions esportives catalanes s’ha de dur a terme mitjançant acord de l’assemblea general convocada a l’efecte.
2. L’ordre del dia ha de recollir les propostes del procediment que cal seguir per a l’elecció, la del reglament i calendari electoral i de nomenament de la junta electoral, que ha d’estar integrada per 3 membres titulars i una llista àmplia de suplents. El nomenament dels membres de la junta electoral es realitza per sorteig entre els membres presents de l’Assemblea general.
3. Entre el dia en què es pren l’acord de convocatòria d’eleccions i el dia de la celebració ha de transcórrer un mínim de 30 dies naturals i un màxim de 45.
Punt 1 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 77
Junta electoral
1. Els components de la junta electoral han de prendre possessió del càrrec en el termini que fixi l’assemblea. A l’acte de constitució han d’escollir el president o presidenta. Ha d’actuar com a secretari/ària de la junta electoral, amb veu però sense vot, el que ho sigui de la federació, i ha d’estendre acta de totes les reunions i acords que prengui la junta electoral, amb el vistiplau del president o presidenta.
2. La junta electoral que es constitueix d’aquesta manera ha de mantenir el seu mandat i les funcions fins a la finalització del procés electoral.
3. El càrrec de membre de la junta electoral és incompatible amb la condició de candidat o de familiar de candidat, tant per afinitat com per consanguinitat fins al tercer grau, amb l’existència de relacions laborals o contractuals amb un candidat i amb la del membre de la junta directiva o comissió gestora. Si es produeix una incompatibilitat o concorre en l’electe alguna circumstància plenament justificativa de la impossibilitat d’exercir el càrrec, s’ha de substituir pels suplents escollits.
4. Si els escollits com a titulars o suplents per compondre la junta electoral es neguen a prendre possessió o exercir el càrrec, de manera que no es pugui constituir aquest òrgan electoral, s’han de substituir pels membres que designi la junta directiva o, si s’escau, la comissió gestora.
5. La Secretaria General de l’Esport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a petició de la Junta Electoral o dels membres de la Junta Directiva que restin en els seus càrrecs o de la Comissió Gestora, a manca d’això, poden enviar els seus respectius representants per tal de vetllar pel correcte funcionament del procés electoral. Aquests representants poden estar presents en les deliberacions de la junta electoral.
Article 78
Cens electoral
1. El cens per a l’elecció dels càrrecs de la junta directiva l’ha de proclamar la junta electoral.
2. El Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya ha de remetre a la junta electoral, si aquesta última ho requereix, una certificació amb totes les entitats que s’hi troben inscrites. El requeriment de la junta electoral ha d’anar acompanyat de la relació d’entitats afiliades a la federació.
3. Així mateix, el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya ha de comprovar l’estat d’actualització de la junta directiva de cada entitat del cens electoral i, si s’escau, afegir-hi el nom de la persona que exerceix la representació legal de l’entitat.
Article 79
Funcions de la junta electoral
1. La junta electoral té les funcions següents:
a) Aprovar el cens electoral.
b) Conèixer i resoldre les reclamacions que es presentin.
c) L’admissió o la denegació de les candidatures i la seva proclamació.
d) Decidir sobre qualsevol incident que sorgeixi en el decurs del procés electoral que pugui constituir una infracció o desviació de la normativa electoral o que pugui afectar els principis de publicitat, igualtat d’oportunitats, llibertat, no discriminació i secret de vot, que han d’estar presents durant tot el procés electoral.
e) Publicar els resultats de les eleccions i dur a terme les comunicacions que s’estableixin legalment.
f) I, en general, resoldre qualsevol qüestió que afecti directament la celebració d’eleccions i els seus resultats.
2. Els estatuts de les federacions catalanes han de recollir el deure de la junta electoral de facilitar una còpia del cens electoral a totes les candidatures formalment proclamades que així ho sol·licitin.
Article 80
Reclamacions i recursos
1. Totes les reclamacions davant la junta electoral s’han de presentar en un termini màxim de 3 dies hàbils després que s’hagi adoptat l’acord objecte d’impugnació. La resolució de la junta electoral, que és executiva, s’ha de dictar en els 3 dies hàbils posteriors.
2. Contra els acords de les juntes electorals de les federacions es poden interposar els recursos que preveu la normativa reguladora de la jurisdicció esportiva.
Article 81
Candidatures
1. Les eleccions es duen a terme a través del sistema de candidatures tancades i es consideraran candidatures vàlides aquelles que comptin amb l’aval signat per un nombre de membres de l’assemblea general que representin, com a mínim, el 10% del total de vots de l’assemblea general, tenint en compte que tot assembleista pot donar el seu suport, mitjançant un aval, a una o més candidatures. Si només es presenta una única candidatura vàlida o només es declara vàlida una de les presentades no es realitzarà l’acte de votacions i la junta electoral proclamarà els membres de la candidatura membres de la junta directiva.2. Es considera guanyadora la candidatura que obtingui la majoria de vots vàlids. Si hi ha empat entre les candidatures que obtinguin més vots, cal realitzar una nova votació entre les candidatures empatades el setè dia següent, al mateix lloc i hora i en iguals condicions.
3. Si no es presenta cap candidatura o no és vàlida cap de les presentades, la junta electoral i, si s’escau, els membres de la junta directiva que no hagin cessat, han de constituir una comissió gestora, amb l’únic objectiu d’administrar la federació i convocar i celebrar noves eleccions en un termini màxim de 3 mesos.
4. En el cas que la federació reconegui una estructura territorial, les candidatures han d’incorporar persones en representació dels territoris, en nombre i condicions regulats pels estatuts.
5. L’acta de proclamació de la candidatura guanyadora que emet la junta electoral s’ha de comunicar mitjançant certificació, en els tres dies naturals següents a les candidatures presentades, al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
Punt 1 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 82
Cessament de la junta directiva i dels seus membres
1. S’entén que el cessament de la junta directiva de les federacions esportives catalanes es produeix per les causes següents:
a) Dimissió, incapacitació, inhabilitació, separació o defunció de més del 50% dels membres, i també si s’arriba a aquest percentatge per cessament o dimissió de forma individualitzada.
b) Aprovació del vot de censura que preveu aquest Decret.
c) Per finalització del mandat.
2. Els membres de la junta directiva han de cessar individualment per causes idèntiques a les assenyalades a l’apartat anterior.
Article 83
Aspirants
1. Si un membre de la junta directiva o, si s’escau, de la comissió gestora, es vol presentar com a candidat a les eleccions, ha de presentar la dimissió i cessar en el càrrec abans que s’iniciï el termini de presentació de candidatures.
2. En el supòsit que tots o la majoria dels membres de la junta directiva dimiteixin per presentar-se com a candidats a les eleccions caldrà atenir-se al que disposa l’article 81.3.
3. No poden incorporar-se a la nova junta directiva posteriorment a la seva elecció i durant la primera meitat del seu mandat, aquells membres de la junta directiva que no dimiteixin abans del procés electoral, els membres de la junta electoral o els de la comissió gestora.
Punt 2 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 84
Mandat dels membres de les juntes directives
1. La durada del mandat dels membres de les juntes directives és de 4 anys. Les federacions esportives catalanes podran regular a través dels seus estatuts la limitació del nombre màxim de mandats consecutius en què una persona pot ocupar la presidència o un càrrec de la junta directiva de la federació. (no s’aplica a la junta directiva d’una federació esportiva catalana sempre que aquestes hagin estat elegides des de l’entrada en vigor del Decret 58/2010 fins al dia anterior de l’entada en vigor del decret 55/2012 de 29 de maig i si és d’aplicació a la junta directiva escollida a partir de l’entrada en vigència del Decret 55/2012 de 29 de maig. Si les federacions esportives estableixen en els seus estatuts una durada del mandat dels membres de les juntes directives diferents al que estableix l’article 841 modificat hauran d’adaptar el seus estatuts en aquest punt abans del 1 de gener de 2016. Disp transitòria tercera Decret 55/2012 (DOGC 6139 de 31.05.2012))
2. La persona que s’esculli com a president o presidenta de la federació esportiva catalana ha de cessar en tot tipus d’activitats competitives oficials de caràcter federat en l’àmbit territorial de la federació catalana corresponent, llevat que, excepcionalment, es reguli a través dels seus estatuts en quines condicions es pot permetre la participació del president o presidenta en activitats competitives oficials de caràcter federat en l’àmbit territorial de la federació catalana corresponent.
Punt 1 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 85
Votacions
1. La junta electoral controla l’acte de les votacions i, si s’escau, també ho supervisen els interventors designats pels candidats o pels representants enviats per la Secretaria General de l’Esport o per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. La junta electoral aixeca acta un cop finalitzen la votació i el recompte.
2. No s’admeten els vots per correu ni per delegació. Només es pot representar una entitat en els termes expressats a l’article 57 d’aquest Decret. En cap cas s’admet que una persona exerceixi la representació de més d’una entitat a l’assemblea general.
3. Les federacions esportives catalanes que en els seus estatuts tinguin prevista una estructura territorial han de garantir que les eleccions a la presidència i membres de la junta directiva de la federació, així com els vots de censura, es duguin a terme mitjançant tantes meses electorals en el territori com divisions territorials previstes als estatuts. El sistema d’interventors i representants que preveu l’apartat 1 d’aquest article s’ha d’aplicar a tots els col·legis electorals. A tal efecte, s’entendrà que l’assemblea general convocada en aquests casos, pel que fa al punt de l’ordre del dia corresponent a les votacions, es desenvolupa simultàniament en tots i cadascuns dels col·legis electorals previstos a la convocatòria.
Punt 2 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 86
Suspensió temporal de funcions
1. La suspensió temporal de les funcions dels membres de la junta directiva es produeix per les causes que s’estableixen en els estatuts i, en tot cas, per les següents:
a) Per sol·licitud de l’interessat, quan concorrin circumstàncies que ho justifiquin i així ho aprovi la junta directiva.
b) Per acord de la junta directiva, quan s’instrueixi un expedient disciplinari a un membre de la junta. Aquesta suspensió ha de ser durant el temps de la instrucció de l’expedient.
c) Per inhabilitació temporal, acordada per decisió disciplinària executiva.
d) Per inassistència sense causa justificada, de manera reiterada, a les reunions de la junta directiva.
Article 86 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 87
Vacants
1. Els estatuts de les federacions esportives catalanes han de preveure el sistema de cobertura de vacants a la junta directiva.
2. Si els estatuts no ho disposen d’una altra manera, s’han de tenir en compte els criteris següents:
a) Si les vacants afecten menys del 50% dels membres de la junta directiva, però no el president o presidenta, aquest/a darrer/a ha d’acordar la designació, per cooptació, dels càrrecs corresponents, decisió que s’ha de ratificar durant la primera assemblea general que celebri la federació.
b) Si les vacants afecten menys del 50% dels membres de la junta directiva, incloent el president o presidenta, correspon als membres no afectats la designació per cooptació, decisió que també s’ha de ratificar durant la següent assemblea general que celebri la federació.
c) Si les vacants afecten més del 50% dels components de la junta directiva, l’assemblea general ha d’escollir una comissió gestora amb la finalitat d’administrar transitòriament la federació i convocar i celebrar noves eleccions en un termini màxim de 3 mesos.
3. Les vacants que es proveeixen transitòriament i també els designats per ocupar-los, ho són només durant el temps que resti de mandat en el càrrec i sense que la designació alteri el temps natural del mandat.
4. En el supòsit que la provisió transitòria es faci com a conseqüència de la substitució d’un membre amb el mandat temporalment suspès, el mandat del designat per substituir-lo s’ha de limitar exclusivament al temps de la suspensió, sense que pugui excedir el mandat natural del substituït.
Article 88
Comissió gestora
1. En el cas que s’hagi de constituir la comissió gestora, la seva composició ha de ser d’un nombre de membres no inferior a 5 elegits entre els membres de l’assemblea, respectant el principi de paritat.
2. La comissió gestora ha d’exercir totes les facultats d’administració que corresponen a la junta directiva, d’acord amb els estatuts, si bé ha de limitar les seves funcions i decisions al manteniment de les activitats normals de la federació esportiva i a la protecció dels seus interessos durant el període transitori màxim de 3 mesos, en el qual ha de convocar i realitzar noves eleccions.
Article 89
Vot de censura
1. Per tal de poder sol·licitar un vot de censura contra el/la president/a d’una federació esportiva catalana, o contra la totalitat de la junta directiva o contra qualsevol dels membres, és necessari sol·licitar-ho a través d’un escrit motivat, amb la signatura i els requisits necessaris per a la identificació dels sol·licitants, per la majoria dels membres de la mateixa junta directiva o bé, com a mínim, pel 15% dels membres de l’assemblea general.
2. Un cop presentada la sol·licitud del vot de censura davant la secretaria de la federació esportiva, cal constituir, dins del termini dels 10 dies següents, una mesa de 5 persones formada per 2 membres de la junta directiva que en surtin designats, els 2 primers signants de la sol·licitud i 1 delegat que designi la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que serà el/la president/a.
3. Després que la mesa comprovi l’adequació de la sol·licitud als requisits assenyalats en el punt primer i dins del termini màxim de 5 dies naturals, la junta directiva ha de convocar l’assemblea general, de manera que tingui lloc en un termini no inferior a 10 dies naturals ni superior a 20, a comptar des del dia següent de la convocatòria, amb la finalitat de dur a terme l’acte de votació, prèviament al qual han de tenir veu els representants dels sol·licitants del vot de censura i els censurats.
4. L’assemblea general i l’acte de votació s’han de controlar des de la mesa esmentada a l’apartat 2, que ha de resoldre tots els incidents i les reclamacions que es puguin produir, tot tenint en compte que els seus acords són immediatament executius i sense que la votació s’interrompi ni es pugui suspendre per aquesta raó. Un cop finalitzada la votació, la mesa ha de disposar de l’escrutini i del recompte de vots. Contra la resolució final de la mesa es poden interposar els recursos procedents.
5. El vot de censura només es pot acordar per votació favorable dels 2/3 dels membres de l’assemblea general presents que han exercit el dret a vot.
6. Un cop acordat el vot de censura, el/la president/a, la junta directiva o els membres a qui afecti han de cessar automàticament i cal aplicar el règim de transició previst estatutàriament i, si no n’hi ha, els criteris que preveu aquest Decret.
7. En cas que la junta directiva no nomeni els membres de la mesa o no convoqui l’assemblea general, la Secretaria General de l’Esport, a petició dels 2 primers signants de la sol·licitud, pot requerir a la junta directiva que ho dugui a terme. Si es fa cas omís d’aquest requeriment, la Secretaria General de l’Esport ha de nomenar discrecionalment els membres de la mesa que faltin o, si s’escau, convocar directament l’assemblea general amb la finalitat de dur a terme l’acte de votació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que calgui aplicar.
8. En el supòsit que un vot de censura no prosperi, no es pot plantejar un nou vot fins que transcorri un termini de 2 anys des de la realització de l’assemblea general en què s’hagi rebutjat.
9. En el cas que el vot de censura vagi contra el president o la junta directiva, els estatuts de les federacions esportives catalanes han de preveure l’obligatorietat que els vots de censura contra la junta directiva han d’incloure la proposta de designació d’una nova junta directiva.
10. No es pot promoure cap vot de censura fins que transcorrin 6 mesos des de l’elecció d’una nova junta directiva.
Secció 4
Presidència
Article 90
Funcions de la presidència
La persona titular de la presidència d’una federació esportiva catalana n’assumeix la representació legal i executa els acords adoptats per l’assemblea general i, si s’escau, per la junta directiva: presideix i dirigeix les sessions que celebrin una i altra i decideix, en cas d’empat, amb el seu vot de qualitat.
Article 91
Elecció
Article 91 derogat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Secció 5
Òrgans col·laboradors
Article 92
Definició
1. Per al desenvolupament i execució de les funcions tècniques de les federacions esportives catalanes, aquestes poden disposar, entre d’altres, dels òrgans següents:
a) Escola de formació.
b) Comitè d’àrbitres i/o jutges.
c) Comitè de tècnics.
d) Comitè esportiu.
2. Els òrgans col·laboradors, d’acord amb el que disposin els estatuts de la federació esportiva catalana corresponent, els poden presidir un membre de la junta directiva, que aquesta nomeni, o bé un membre dels propis comitès que esculli la junta directiva entre una llista que proposi cada col·lectiu, segons el que estableixin els estatuts.
3. L’estructura organitzativa de cadascun d’aquests òrgans, com també les funcions que se’ls atorguen i les competències que, si s’escau, els poden delegar, les ha d’aprovar i ratificar la junta directiva d’acord amb l’assemblea general. Com a mínim, hauran de tenir les funcions que figuren en els articles 93 a 96.
4. Els òrgans col·laboradors seran compostos respectant el principi de paritat.
Article 93
Escola de formació
1. L’escola de formació és un òrgan col·laborador que depèn de la junta directiva de la federació catalana i que té la responsabilitat de formar continuadament i reciclar l’estament tècnic, els jutges, els àrbitres i els directius de la federació.
2. L’escola de formació desenvolupa la seva activitat d’acord amb l’òrgan competent de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en cada cas, i/o amb els òrgans que aquesta designi.
Article 94
Comitè d’àrbitres i/o jutges
El comitè d’àrbitres i/o jutges és un òrgan col·laborador que depèn de la junta directiva de la federació catalana, que agrupa tots els membres de l’organització arbitral i que té les funcions següents:
a) Proposar a la junta directiva de la federació catalana els criteris i la normativa de qualificació, classificació i designació dels àrbitres o dels jutges per a les competicions federades.
b) Arbitrar i controlar específicament el desenvolupament de les competicions federades incloses en el calendari oficial de la federació catalana corresponent, d’acord amb les normes establertes reglamentàriament de cada federació.
c) Vetllar, sota la coordinació de l’escola de formació, per la formació i l’actualització permanent de tots els seus membres, col·laborant en els cursos de reciclatge i duent a terme les proves adients per al manteniment físic i tècnic dels membres amb la finalitat d’aconseguir un nivell òptim de coneixements i preparació.
d) Establir les diferents categories o nivells que calguin, d’acord amb la normativa aprovada per la federació corresponent i la legislació d’aplicació.
e) Proposar l’homologació de les marques, registres o rècords de Catalunya de les especialitats i proves que corresponen.
f) I totes funcions que la junta directiva de la federació cregui oportú atorgar-li.
Article 95
Comitè de tècnics
El comitè de tècnics és un òrgan col·laborador que depèn de la junta directiva de la federació catalana, que agrupa els tècnics de l’esport, professors i altres tècnics o assimilats de la modalitat esportiva o les disciplines pròpies de la federació corresponent, amb les funcions següents:
a) Vetllar, sota les directrius i la coordinació de l’escola de formació, per la formació i l’actualització permanent de tots els seus membres.
b) Contribuir al foment i la millora tècnica de la modalitat o les disciplines esportives de la federació, per mitjà de la celebració de conferències, seminaris i jornades tècniques, com també la publicació d’estudis i treballs divulgatius.
c) Proposar a la junta directiva de la federació qualsevol iniciativa que es consideri adient per a la millora del nivell tècnic per a la pràctica de la modalitat, la disciplina o les especialitats esportives o el seu foment.
d) Les que la junta directiva de la federació cregui oportú atorgar-li.
Article 96
Comitè esportiu
El comitè esportiu és un òrgan col·laborador que depèn de la junta directiva de la federació catalana corresponent, format per tècnics i experts en la modalitat o en disciplines esportives pròpies de la federació de la qual formen part, designats per la junta directiva i amb les funcions bàsiques següents:
a) Proposar el programa d’activitats i competicions de les seleccions catalanes de la modalitat o les disciplines de la federació corresponent en les diferents categories i designar els seleccionats que hagin de fer-se càrrec del pla de preparació de les seleccions.
b) Estudiar els reglaments per a l’organització de les competicions i proposar-ne la modificació, quan calgui, tenint en compte les directrius de les federacions internacionals sobre les diferents disciplines o especialitats esportives.
c) Fer informes quant a les propostes de programació de competicions i activitats de la federació.
d) Assessorar la federació catalana i els seus òrgans en aquells aspectes que cregui oportú o li requereixin.
e) I aquelles qüestions que la junta directiva cregui oportú encarregar-li.
Secció 6
Estructura territorial
Article 97
Organització territorial de les federacions catalanes
1. Cada federació esportiva catalana pot organitzar-se territorialment d’acord amb les necessitats pròpies del seu esport i de la mateixa federació, adaptant-se quan sigui necessari a la divisió territorial establerta a Catalunya.
2. La regulació del règim orgànic territorial i de les funcions que s’han d’exercir en aquest àmbit s’ha de dur a terme d’acord amb els principis de descentralització, desconcentració i de cooperació amb els òrgans federatius. Si els estatuts preveuen l’existència d’òrgans de representació territorial, la regulació de l’elecció d’aquests representants s’ha de fer per sufragi universal, lliure i directe en l’àmbit territorial corresponent.
3. A fi d’organitzar les federacions esportives catalanes territorialment i gestionar-les millor, es poden crear representacions o delegacions territorials que agrupin àmbits geogràfics comarcals o supracomarcals. Aquestes representacions o delegacions territorials no poden tenir personalitat jurídica pròpia.
4. L’estructura de representacions o delegacions territorials que adopti qualsevol federació esportiva catalana s’ha d’aprovar per acord de l’assembla general i incorporar-se als estatuts federatius a través del corresponent procés de reforma estatutària.
5. Els òrgans federatius corresponents a l’estructura territorial no tenen personalitat jurídica pròpia i estan sotmesos al règim pressupostari de la federació.
Capítol VII
Actuació de les federacions esportives catalanes i competicions
Article 98
Representació de l’esport federat català
1. Correspon a les federacions esportives catalanes, en l’àmbit dels seus objectius legítims, l’establiment de tot tipus de relacions jurídiques de caràcter privat i el ple exercici del dret fonamental d’associació, sense més limitacions que les que es deriven dels tractats i convenis internacionals en vigor, com també de la legislació aplicable que els desenvolupi.
2. A conseqüència del que s’indica en l’apartat anterior, les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres a les corresponents federacions d’àmbit estatal i internacional i en altres entitats a l’efecte de participar, organitzar i desenvolupar les activitats esportives en aquests àmbits en els termes que s’estableixin en les respectives normes estatutàries i de desenvolupament.
Article 99
Seleccions esportives catalanes
1. Es consideren seleccions esportives catalanes, als efectes d’aquest Decret, les relacions d’esportistes i tècnics designats per la corresponent federació esportiva catalana per participar en activitats o competicions esportives d’àmbit supracomunitari, estatal o internacional en representació de l’esmentada federació.
2. La creació, el foment i l’impuls de les seleccions catalanes de les respectives modalitats o disciplines esportives amb la finalitat de participar en esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós és funció pròpia de les federacions esportives catalanes.
3. L’elecció dels esportistes que han d’integrar les respectives seleccions és competència de cada federació esportiva catalana. Els clubs esportius i la resta d’entitats esportives afiliades als quals pertanyin tenen l’obligació de facilitar l’assistència a les convocatòries que tinguin lloc per a la preparació i participació de les seleccions catalanes en les competicions programades. La federació esportiva catalana garanteix la primacia del dret de l’esportista a participar en la selecció catalana per sobre de qualsevol altra consideració.
4. L’Administració esportiva de la Generalitat i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya han de cooperar amb les federacions esportives catalanes, facilitant assessorament i suport tècnic per a la preparació i la millora esportiva dels esportistes seleccionats. A aquest efecte, les federacions esportives catalanes han de comunicar a l’Administració esportiva, amb suficient antelació, el lloc, dia i hora de les competicions esportives en què participin les seleccions esportives catalanes.
Article 100
Símbols oficials i identificació visual
1. Les federacions esportives catalanes poden utilitzar l’himne i la bandera de Catalunya a les competicions en què participen les seves seleccions.
2. Les federacions esportives catalanes que vulguin utilitzar altres símbols oficials de la Generalitat s’han de sotmetre a la normativa que calgui aplicar.
Article 101
Activitats esportives de les federacions esportives catalanes
1. Les federacions esportives poden organitzar activitats de caràcter competitiu i de caràcter lúdic o recreatiu.
2. Les competicions que les federacions esportives catalanes poden organitzar es divideixen en:
a) Competicions oficials.
b) Competicions no oficials.
c) Competicions mixtes.
3. Als efectes d’aquest Decret tenen la consideració de competicions federades oficials les que la corresponent federació esportiva catalana qualifiqui com a tals mitjançant la seva inclusió en el calendari oficial. En aquestes competicions només poden participar amb plenitud de drets els esportistes amb llicència de la federació catalana corresponent. També hi poden participar, sense la totalitat dels drets, esportistes amb llicència d’una altra federació, sempre que ho autoritzi la federació catalana corresponent.
Article 102
Organització i autorització de competicions federades oficials a Catalunya
1. Les federacions esportives catalanes legalment constituïdes segons la normativa són les úniques entitats facultades per ordenar, qualificar i autoritzar competicions federades i atorgar els corresponents títols oficials, sempre que no ultrapassin el seu àmbit territorial.
2. No es poden concedir títols oficials si no és com a resultat d’una competició oficial.
3. L’organització material de les competicions oficials la pot realitzar qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, prèvia autorització de la federació esportiva catalana corresponent.
Article 103
Calendaris de competicions
Les federacions esportives catalanes poden incloure en els seus calendaris generals qualsevol altra competició, oficial o no, que s’hagi de celebrar al seu àmbit territorial. Sens perjudici d’això, les federacions esportives catalanes han de disposar d’un calendari específic per a les seves competicions oficials.
Article 104
Autorització de competicions o proves
1. Les federacions esportives catalanes poden autoritzar, si s’escau, en el termini improrrogable de 10 dies, la celebració de competicions o proves oficials subjectes a autorització. Aquest termini es computa a partir del dia següent a la recepció de la sol·licitud.
2. Si en el termini indicat la federació no notifica la resolució, s’entén que l’autorització sol·licitada s’ha atorgat.
3. Per a les activitats o competicions no oficials l’autorització de les federacions esportives no és necessària, tot i que hi participin esportistes amb llicència federativa.
Article 105
Competicions mixtes
1. Les federacions esportives catalanes poden organitzar i autoritzar competicions mixtes amb esportistes de la seva federació i amb esportistes que en són aliens/es.
2. Aquestes competicions poden revestir el caràcter de competicions oficials pròpies pel que fa a la participació dels seus esportistes federats i federades, que són els qui tenen dret a l’obtenció de títols oficials.
3. Respecte a la resta de participants, la federació esportiva catalana exerceix, mitjançant els jutges i àrbitres, la facultat de direcció i control de les competicions, però no té tota la potestat disciplinària que va més enllà de la mateixa competició.
Article 106
Denominació
1. La denominació de les competicions no oficials que es desenvolupen a Catalunya no pot ser idèntica a les utilitzades en les competicions oficials organitzades per les federacions esportives catalanes, ni tan similar que pugui induir a error o confusió amb aquestes.
2. Els cartells que anuncien les competicions no oficials que es desenvolupin a Catalunya i a la resta de documents de divulgació d’aquestes competicions han de fer constar clarament el seu caràcter no oficial.
Article 107
Prohibició de discriminació
1. Les competicions han d’estar obertes a totes les persones físiques i jurídiques amb la llicència federativa corresponent, i no s’admeten discriminacions de cap mena. Només es poden establir diferències derivades de les condicions físiques o tècniques i esportives dels i de les participants.
2. Les limitacions estatutàries o reglamentàries de les federacions esportives catalanes per a la participació d’estrangers i estrangeres en competicions esportives ha de ser respectuosa amb l’ordenament jurídic en matèria d’estrangeria. Així mateix, les federacions esportives han de vetllar per l’especial protecció dels estrangers menors d’edat mitjançant les normes i fent possible en tot moment la seva integració social a través de les competicions esportives.
3. Tenen la consideració d’esportistes catalans, a efectes de la competició oficial de la federació catalana, els nascuts a Catalunya i els que hagin adquirit el veïnatge administratiu en aquest territori, i que l’acreditin en els dos últims anys d’acord amb les normes generals aplicables.
Article 108
Cobertura de riscos
Les activitats i competicions que organitzin o autoritzin les federacions esportives catalanes han de comptar amb una assegurança de responsabilitat civil d’acord amb el que preveu aquest Decret i, subsidiàriament, les especificacions que preveu la normativa matèria d’espectacles i activitats recreatives. Aquesta normativa es pot adaptar mitjançant ordre a les especificitats de determinades competicions esportives.
Capítol VIII
Règim documental
Article 109
Contingut del règim documental
1. Integren el règim documental de les federacions esportives catalanes:
a) Els llibres d’actes, on és necessari consignar el contingut de les reunions de l’assemblea general i de la junta directiva, amb indicació de la data, els assistents, els assumptes tractats i els acords presos. Les actes les han de subscriure les persones que estableixin els estatuts, d’acord amb el que preveu aquest Decret i, en tot cas, el president i secretari de la junta directiva.
b) El registre de persones i entitats federades, on, mitjançant el fitxer adient o l’instrument idoni, s’han de fer constar de forma diferenciada els membres dels quals es consignen, com a mínim, la identificació de les persones físiques federades, la denominació de l’entitat o secció federada, els seus domicilis, el president de l’entitat o responsable de la secció adherida, les disciplines esportives que practiquen i, si s’escau, el número d’inscripció o adscripció en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
c) Els llibres de comptabilitat, els comptes anuals i les memòries econòmiques.
d) Tots els documents, instruments o llibres auxiliars que es consideren oportuns per a un millor compliment dels objectius de la federació, atenent el que disposa aquest Decret en matèria de règim econòmic.
2. El fet de portar els llibres esmentats s’entén sens perjudici de les obligacions documentals que es derivin d’altres disposicions.
3. És vàlid portar els llibres esmentats mitjançant de procediments informàtics i qualssevol altres d’anàlegs que esdevinguin adients, sempre que posteriorment es procedeixi a enquadernar-los i legalitzar-los.
Article 110
Diligències de llibres
Les federacions esportives catalanes fan diligències dels seus llibres al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la normativa reguladora d’aquest registre. Així mateix, fan diligència dels llibres que, d’acord amb la reglamentació pròpia de cada federació, duguin les seves delegacions o representacions territorials.
Capítol IX
Règim econòmic i patrimonial
Article 111
Pressupost i patrimoni
El sistema econòmic de les federacions esportives catalanes és el de pressupost i patrimoni propi, i s’hi apliquen les normes econòmiques que estableixen aquest Decret i les normes comptables del pla general de comptabilitat o adaptació sectorial vigent en cada moment.
Article 111 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 112
Comptes anuals
1. Les juntes directives de les federacions esportives catalanes han de formular, en els 3 primers mesos de l’exercici, els seus comptes anuals i han de presentar a l’assemblea general, en el termini que estableixen els estatuts, els comptes anuals, que han de comprendre el balanç, el compte d’ingressos i despeses i la memòria, d’acord amb aquestes disposicions.
2. Els comptes anuals han d’estar al domicili social, un mínim de 15 dies abans de la celebració de l’assemblea general, a disposició de les persones o entitats amb dret a vot que poden demanar-ne una còpia, que s’ha de lliurar abans de la celebració de l’assemblea general.
Article 113
Revisió de comptes
1. Els auditors de comptes han de revisar els comptes anuals de les federacions esportives catalanes.
2. Les federacions esportives catalanes estan obligades a donar una còpia dels comptes anuals i de l’informe d’auditoria a la l’Administració esportiva el termini dels 6 primers mesos següents a cada exercici i sempre 15 dies abans de la celebració de la següent assemblea general.
3. Les federacions esportives catalanes que tinguin un pressupost anual que no superi l’import de 300.000,00 euros no han de sotmetre la seva comptabilitat i estat econòmic a informe d’auditoria, sens perjudici de les auditories d’ofici o revisions que pugui encarregar l’Administració esportiva.
Article 114
Disposició i gravamen
1. La junta directiva de cada federació esportiva catalana té les facultats de disposició econòmica, dins dels límits previstos en el seu pressupost i en les seves disposicions estatutàries o reglamentàries.
2. Així mateix, la junta directiva pot acordar el traspàs de partides mitjançant acord que consti en acta.
3. La junta directiva pot transmetre o vendre béns immobles o prendre diners en préstec quan dins de l’exercici la quantitat no ultrapassi l’import del 25% del pressupost anual o el 25% del patrimoni que consti en balanç. Si s’ultrapassa aquest import, l’Assemblea General haurà d’aprovar les operacions corresponents, d’acord amb les funcions definides a l’article 60.
4. Mentre no s’aprovi el pressupost de l’exercici, i amb caràcter provisional, cal aplicar la part proporcional de les xifres que hagi aprovat l’assemblea general com a despeses en el pressupost per a l’any anterior, actualitzades segons la variació de l’índex del cost de la vida d’aquell exercici.
5. El producte obtingut de l’alienació d’instal·lacions esportives o dels terrenys on es trobin s’ha d’invertir íntegrament en l’adquisició, la construcció o la millora de béns amb la mateixa aplicació, llevat que es disposi d’un informe favorable de l’Administració esportiva que determini una destinació diferent.
Article 115
Insolvència econòmica i concurs
En cas d’insolvència econòmica de les federacions esportives catalanes, el seu òrgan d’administració, o bé, si s’escau, les liquidadores o els liquidadors, han de promoure el procediment concursal oportú davant el jutge competent.
Article 116
Contractes d’alta direcció
1. Les federacions esportives poden subscriure contractes laborals d’alta direcció sempre que els membres presents a la junta directiva aprovin per majoria absoluta l’acord, la quantitat de la remuneració i la resta de condicions del contracte. Les federacions informaran a l’Administració esportiva de la Generalitat de tots els contractes d’alta direcció que la federació hagi formalitzat.
2. En el cas que les federacions esportives contractin persones per a les tasques i funcions pròpies de la secretaria general, la direcció general, la direcció esportiva o tècnica o la gerència, hauran de fer servir la fórmula del contracte d’alta direcció.
Capítol X
Dissolució i liquidació
Article 117
Vies de dissolució
Les federacions esportives catalanes es dissolen per decisió de l’assemblea general, adoptada amb els requisits i la majoria que estableix aquest Decret, o per decisió judicial. La decisió de l’assemblea general ha d’anar precedida per la concurrència de les causes que preveu l’article següent.
Article 118
Causes de dissolució
Les federacions esportives catalanes s’han de dissoldre per les causes següents:
a) Per la revocació del reconeixement oficial de la federació, tret del supòsit que aquesta es transformi en una associació de règim general.
b) Per la paralització dels òrgans federatius de manera que el seu funcionament esdevingui impossible.
c) Per la seva fusió amb una altra federació esportiva catalana.
d) Per la seva integració en una altra federació esportiva catalana.
e) Per l’acord de l’assemblea general, convocada a aquest efecte, adoptat per una majoria de 2/3 dels membres assistents, sempre que representin la majoria dels membres amb dret a vot de l’assemblea.
f) Per resolució judicial.
g) Per qualsevol altra causa prevista en els estatuts o en l’ordenament jurídic vigent.
Article 119
Procediment per acordar la dissolució i liquidació
1. El president ha de convocar l’assemblea general perquè aquesta adopti el corresponent acord de dissolució en el termini de 2 mesos des que tingui coneixement de l’existència de la causa determinant de la dissolució.
2. Les persones federades i la mateixa Administració esportiva també poden requerir al president o presidenta perquè convoqui l’assemblea general si, al seu parer, concorre qualsevol de les causes que recull l’article anterior.
3. En el cas que l’assemblea general no es convoqui o no s’arribi a l’acord, o l’acord sigui contrari a la dissolució, qualsevol federat o la mateixa Administració esportiva poden sol·licitar la dissolució judicial de la federació.
4. El mateix òrgan d’administració de la federació està obligat a sol·licitar la dissolució judicial quan l’acord federatiu sigui contrari a la dissolució o no es pugui aconseguir.
5. Han de respondre solidàriament els membres de l’òrgan d’administració que incompleixin l’obligació de convocar, en el termini de 2 mesos, l’assemblea general per acordar la dissolució o que no sol·licitin la dissolució judicial en el termini de 2 mesos a comptar des de la data prevista per a la celebració de l’assemblea general, si no s’ha constituït, o des del dia de celebració de l’assemblea general, quan l’acord sigui contrari a la dissolució.
Article 120
Inici de la liquidació
Un cop dissolta la federació s’obre un període de liquidació, tret dels supòsits de fusió o qualsevol altre supòsit de cessió global de l’actiu i passiu de la federació dissolta.
Article 121
Federació en liquidació
La federació esportiva catalana dissolta ha de conservar la seva personalitat jurídica mentre es trobi en procés de dissolució. Durant aquesta fase ha d’afegir la frase “en liquidació” a la seva denominació.
Article 122
Cessament de funcions de l’òrgan d’administració
Des del moment en què la federació esportiva catalana es declari en liquidació cal que cessi en les seves funcions l’òrgan d’administració i que les liquidadores i els liquidadors assumeixin les seves funcions. No obstant això, els integrants de l’òrgan d’administració han de prestar el seu concurs per a la realització efectiva de les operacions de liquidació.
Article 123
Nomenament de liquidadors
1. Si els estatuts de les federacions esportives catalanes no han establert normes quant al nomenament de liquidadors, cal designar-los a l’assemblea general.
2. El nombre de liquidadors ha de ser senar.
3. El nomenament i cessament dels liquidadors s’ha d’inscriure en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
4. En cas d’inexistència d’òrgan d’administració de la federació o d’abandonament de les seves funcions, l’Administració esportiva de la Generalitat, pot procedir al nomenament de liquidadors.
Article 124
Intervenció pública a la liquidació
L’Administració esportiva de la Generalitat pot designar persones que s’encarreguin de controlar la liquidació amb la finalitat que vetllin pel compliment de la normativa.
Article 125
Funcions dels liquidadors
1. Incumbeix als liquidadors de la federació:
a) Subscriure, en unió de l’òrgan d’administració, el balanç inicial de la federació en començar les seves funcions.
b) Dur i custodiar els llibres i correspondència de la federació i vetllar per la integritat del seu patrimoni.
c) Dur a terme les operacions pendents i les noves que siguin necessàries per a la liquidació de la federació.
d) Alienar els béns i drets federatius. Els béns immobles s’han de vendre necessàriament en subhasta pública. Només procedeix la venda directa si ho autoritza la l’Administració esportiva de la Generalitat.
e) Concertar transaccions i arbitratges quan convingui als interessos federatius.
f) Pagar els creditors.
g) Exercir la representació de la federació.
2. Els liquidadors són responsables davant la federació, els seus membres i terceres persones o entitats per qualsevol dany que causin per culpa o negligència greu en el desenvolupament dels seus càrrecs.
Article 126
Balanç final
Un cop finalitzada la liquidació, els liquidadors han de formar el balanç final que s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’assemblea general i s’ha de remetre a l’Administració esportiva de la Generalitat.
Article 127
Cessament dels liquidadors
La funció dels liquidadors finalitza per:
a) La realització de la liquidació.
b) La revocació dels poders que atorga l’assemblea general.
c) La revocació dels poders o inhabilitació per part de l’Administració esportiva de la Generalitat..
d) Decisió judicial.
Article 128
Insolvència de la federació en liquidació
En cas d’insolvència de la federació, els liquidadors han de sol·licitar immediatament la declaració del concurs procedent.
Article 129
Aplicació del patrimoni
En cas de dissolució d’una federació esportiva catalana, el patrimoni net resultant de la liquidació l’ha d’aplicar l’Administració esportiva de la Generalitat, de forma preferent, per al foment i la pràctica de la corresponent modalitat esportiva.
Títol 5
Unió de Federacions Esportives de Catalunya
Article 130
Definició
1. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat esportiva privada d’interès públic i social, sense ànim de lucre, representativa de la totalitat de les federacions esportives catalanes legalment constituïdes i inscrites en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, sempre que sol·licitin formar-ne part.
2. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya gaudeix de plena capacitat jurídica per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a buscar i proposar accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l’esport català i per al seu foment exterior i la promoció de l’activitat de les seleccions esportives catalanes.
Article 131
Objecte i funcions
1. Els objectius bàsics de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya són l’estudi i la proposta d’accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l’esport català, l’assessorament i la col·laboració amb l’administració esportiva de la Generalitat, l’estímul i la coordinació de la projecció exterior de l’esport català, així com vetllar pel respecte i la pràctica dels principis olímpics. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és també l’òrgan de debat i per solucionar els problemes o qüestions entre federacions que es plantegin o correspongui resoldre a aquesta entitat.
2. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya, per tal de garantir el compliment dels seus objectius, assumeix les funcions següents, entre d’altres:
a) Promocionar, defensar i representar tot l’esport federat de Catalunya.
b) Assessorar i oferir assistència tècnica a les federacions esportives catalanes en totes les matèries que els faci falta.
c) Col·laborar amb totes les entitats i organismes públics i privats en el desenvolupament i la millora de l’esport a Catalunya.
d) Assessorar la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat en les qüestions i la forma escaients.
e) Proposar les iniciatives que consideri adients per a la millora de la política esportiva catalana.
f) Divulgar la pràctica de l’esport com un mitjà per mantenir o millorar la salut i per al desenvolupament cívic i cultural del poble de Catalunya.
g) Promocionar la solidaritat i l’harmonia entre les federacions esportives catalanes i arbitrar solucions per resoldre les qüestions de litigi entre les federacions. Aquesta funció s’entén sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans dins l’àmbit de la jurisdicció esportiva.
h) Fomentar l’esport català a l’exterior mitjançant la promoció de les seleccions catalanes de cada modalitat o disciplina esportiva i de les seves organitzacions corresponents.
i) Promocionar institucions i esdeveniments esportius de caràcter estatal o internacional que permetin projectar la imatge esportiva de Catalunya a l’exterior.
j) Estimular el respecte als principis olímpics, vetllant o bé orientant-ne la pràctica.
k) Promocionar la participació catalana en el moviment olímpic i el reconeixement de Catalunya com a país esportiu.
l) Organitzar esdeveniments esportius.
m) Establir relacions amb organismes esportius de configuració similar a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya d’altres comunitats o països, que agrupin les federacions del seu territori.
n) Promoure, de forma coordinada amb l’administració esportiva de la Generalitat de Catalunya, el desenvolupament de programes de formació, per garantir l’adequació del personal tècnic esportiu a les necessitats pròpies de l’esport català.
o) Promoure, directa o indirectament, obres i gestionar serveis d’instal·lacions i equipaments esportius i de lleure i d’altres tipologies vinculades amb el món de l’esport, ja siguin de la seva propietat o bé que els tinguin en qualsevol règim de cessió d’altres entitats públiques o privades.
p) Executar o gestionar, mitjançant convenis de col·laboració, els programes esportius que els encomanin les administracions locals d’àmbit supracomarcal o l’administració esportiva de la Generalitat de Catalunya.
q) Qualsevol altra funció que li encomani aquest Decret altres disposicions legals aplicables o els estatuts de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
Article 132
Règim orgànic
1. Són òrgans de govern, administració i representació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, l’Assemblea General, el Consell Directiu i el/la president/a, respectivament.
2. L’Assemblea General és l’òrgan superior de govern de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, constituïda pels presidents de totes les federacions esportives catalanes, degudament reconegudes i inscrites en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i afiliades a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, cadascun d’ells amb un vot. Poden formar part d’aquesta Assemblea General amb dret de veu, però sense vot, com a membres honorífics, les persones que hagin destacat en la seva tasca de foment de l’esport català i que hagin estat convidades per l’Assemblea General.
3. El Consell Directiu, amb la composició que es determini als estatuts i una durada del mandat dels membres de 6 anys, és l’òrgan executiu d’administració i gestió de les activitats pròpies de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, en compliment dels objectius estatutaris i els acords adoptats per l’Assemblea General.
4. El/La president/a i els altres membres del Consell Directiu els tria l’Assemblea General d’entre els seus membres o d’entre persones relacionades directament amb l’àmbit esportiu federat. Tots els càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de l’assemblea, per majoria de vots.
5. El/La president/a de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya n’exerceix la representació legal i en presideix els òrgans. El seu vot és diriment quan hi ha empat. Un cop triat/da, ha de cessar en qualsevol activitat directiva d’àmbit federat a Catalunya.
Article 133
Règim jurídic
1. S’estableix com a contingut mínim dels estatuts de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya el que preveu l’article 10.1.
2. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya podrà aprovar els reglaments que consideri oportú per a la consecució dels seus. Aquests reglaments han de respectar els estatuts que desenvolupen.
3. Els Estatuts de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya preveuran el procediment d’integració amb plenitud de drets de les noves federacions esportives catalanes. En qualsevol cas, aquest procediment no tindrà una durada superior a dos anys a comptar a partir del moment de la sol·licitud. Un cop superat aquest termini, la federació esportiva catalana sol·licitant es considerarà plenament integrada i gaudirà de plenitud de drets.
Article 134
Organització territorial
1. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya s’organitzarà territorialment a través de delegacions territorials. L’àmbit territorial d’aquestes delegacions serà el mateix que el que preveu l’article 27 del present Decret per a les agrupacions esportives territorials. Les delegacions territorials no poden tenir personalitat jurídica pròpia.
2. Les delegacions territorials de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya estaran presidides per un/a delegat/da territorial nomenat pel Consell Directiu.
Article 135
Finançament
1. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya desenvolupa les seves funcions en coordinació amb l’Administració esportiva de la Generalitat. A aquest efecte, podrà subscriure convenis de col·laboració amb l’objecte de determinar els objectius, programes esportius, pressupostos i altres. Aquests convenis tenen naturalesa jurídico-administrativa.
2. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya també pot subscriure contractes-programa amb l’Administració esportiva, o amb qualsevol altra administració pública d’àmbit supracomarcal, que han d’incloure, com a mínim, les seves previsions de finançament, els objectius concrets o quantificables que s’han d’assolir i els mecanismes d’avaluació i auditoria d’aquests objectius.
3. L’Administració esportiva podrà establir programes de finançament de l’activitat de les agrupacions esportives territorials. Aquest finançament es vehicularà a través de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
Títol 6
Igualtat de dones i homes
Article 136
Programes esportius i plans d’acció positiva
1. Les entitats esportives regulades en aquest Decret han d’incorporar en els seus programes esportius mesures adients per a l’aplicació real i efectiva del principi d’igualtat entre dones i homes.
2. Aquestes entitats han de promoure l’esport femení i afavorir l’obertura de les disciplines esportives a les dones per mitjà del desenvolupament de programes específics.
3. Així mateix, han d’elaborar, aprovar i executar plans especials d’acció positiva per a la igualtat de dones i homes amb l’objecte d’anar garantint de forma progressiva la igualtat real i efectiva de dones i homes en la pràctica de cada modalitat esportiva i en la pròpia gestió de les esmentades entitats esportives.
Article 137
Igualtat en càrrecs directius
1. Les candidatures que es presenten als òrgans d’administració de totes les entitats esportives esmentades han de procurar reflectir una presència equilibrada de dones i homes.
2. Per a l’accés a qualsevol mesura de foment consistent en ajuts, subvencions, premis o similars o qualsevol forma de finançament públic en relació amb crèdits, avals o similars de l’Administració de la Generalitat, serà un criteri prioritari o valoratiu, d’acord amb la convocatòria específica, el fet que les entitats esportives catalanes regulades en aquest Decret acreditin que en la seva organització i funcionament actuen respectant plenament el principi d’igualtat, mitjançant la integració de la perspectiva de gènere i l’articulació de mesures o plans d’igualtat orientats a aquest objectiu.
a) Que la presència de dones o homes no sigui superior al 60% ni inferior al 40%.
b) Que la presència d’homes i dones reflecteixi la proporcionalitat de gènere de la massa social, en el cas de clubs, associacions esportives escolars i societats anònimes esportives o la proporcionalitat de gènere en relació amb la suma de les llicències de les entitats agrupades en la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i al nombre de llicències en les federacions. En el cas que la proporció no sigui exacte s’optarà per donar més representació al gènere amb menys presència.
Les agrupacions esportives optaran per un dels criteris anteriors, llevat dels consells esportius i la Unió de Consells Esportius de Catalunya, que es regiran per la seva normativa específica.
Aquests criteris s’apliquen tant als càrrecs de les juntes directives com a la resta dels seus membres.
Punt 2 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 138
Distintiu per a les entitats esportives en matèria d’igualtat
1. El departament del Govern competent en matèria esportiva ha de crear un distintiu per a reconèixer aquelles entitats esportives que destaquen per l’aplicació de polítiques d’igualtat de tracte i d’oportunitats.
2. Amb la finalitat d’obtenir aquest distintiu, qualsevol entitat esportiva pot presentar a la Secretaria General de l’Esport una memòria sobre els paràmetres d’igualtat implantats respecte a les relacions de treball, l’oferta esportiva, l’assumpció de càrrecs directius i altres qüestions susceptibles d’avaluació entre dones i homes.
Article 139
Ajuts a entitats esportives
L’Administració de la Generalitat de Catalunya ha de fomentar el patrocini a les entitats esportives catalanes per a l’organització d’activitats esportives de dones en aquelles modalitats on la seva participació sigui minoritària.
Títol 7
Estatut dels directius
Article 140
Concepte de directiu
1. Als efectes d’aquest Decret, s’entén com a directiu o directiva la persona que formi part de la junta directiva de les entitats esportives que regula aquest Decret i inscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.
La mateixa consideració tindran les persones que formin part de la junta directiva d’una representació territorial d’una federació esportiva catalana, com també les persones que siguin nomenades delegats/ades territorials, amb independència que formin part o no de la junta directiva de la federació corresponent.
2. Queden exclosos d’aquesta qualificació els gerents, secretaris generals, directors generals, directors esportius o tècnics i totes les persones amb responsabilitats de gestió o direcció vinculades a l’entitat esportiva per una relació laboral, comuna o especial, o d’un altre tipus de naturalesa contractual.
Punt 1 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 141
Relació jurídica amb l’entitat esportiva
Els directius no han d’estar vinculats a entitats esportives per un contracte laboral de caràcter comú o especial, ni amb cap altra entitat instrumental de l’entitat esportiva. La relació dels directius amb les entitats esportives és orgànica, no contractual, encara que hi hagi compensació econòmica.
Article 142
Drets dels directius
Els directius de les entitats esportives catalanes tenen els drets següents:
a) Rebre el reemborsament, a través de les seves entitats esportives, de les despeses realitzades en el compliment de les seves activitats dins dels límits prèviament establerts per aquestes entitats.
b) Disposar d’una acreditació identificativa de la seva condició de directiu.
c) Disposar d’informació i documentació precisa per a la seva participació en els òrgans directius de la seva entitat esportiva.
d) Rebre amb caràcter permanent els mitjans materials necessaris per exercir correctament les funcions que els assignin.
e) Ser assegurats a través de les seves entitats esportives contra els riscos d’accident i de responsabilitat civil que es derivin directament de l’exercici de la seva activitat.
f) Qualssevol altres previstos per les normes estatutàries o reglamentàries de l’entitat esportiva catalana corresponent.
Article 143
Obligacions dels directius
Els directius estan obligats a:
a) Guardar confidencialitat de la informació rebuda i coneguda en el desenvolupament de les seves funcions, quan escaigui. L’obligació de confidencialitat subsisteix malgrat haver cessat en el càrrec.
b) Actuar amb la diligència deguda en l’exercici de les seves funcions, atenint-se en tot moment a les finalitats estatutàries de l’entitat.
c) Respectar i tenir cura dels recursos materials que posin a la seva disposició les entitats esportives corresponents.
d) Complir els compromisos adquirits amb les entitats esportives on s’exerceixen funcions directives.
e) Participar en les activitats formatives que s’organitzen per complir amb diligència les seves funcions.
f) Rebutjar tot tipus de contraprestació econòmica o d’altra tipus no prevista en aquest Decret.
g) Promocionar la igualtat entre dones i homes, així com dur a terme actuacions per tal d’eradicar la discriminació per raó de sexe en l’esport.
h) Continuar en l’exercici de les seves funcions fins a la presa de possessió dels successors, llevat cas de força major.
i) Acatar els acords i resolucions adoptats pels òrgans competents.
j) Proporcionar tota la documentació i informació necessària als nous directius que hagin de substituir els directius sortints.
k) Abstenir-se d’assistir i intervenir en les deliberacions que afectin a assumptes en què tinguin un interès personal. Es considera que també existeix interès personal del directiu quan l’assumpte afecta a un membre de la seva família, fins al tercer grau de consanguinitat o d’afinitat, o a una societat, entitat u organisme on exerceix un càrrec directiu o hi té una participació significativa.
l) Assistir a les reunions dels òrgans dels quals forma part i participar activament en les seves deliberacions per tal que el seu criteri contribueixi a prendre les decisions adients.
m) Utilitzar degudament l’acreditació.
n) Complir, el codi ètic o de conducta que aprovi la seva entitat esportiva.
o) Posar en coneixement dels organismes pertinents qualsevol sospita d’actuació corrupta o fraudulenta.
p) Qualssevol altres previstos per les normes estatutàries o reglamentàries de l’entitat esportiva catalana corresponent.
Article 144
Principis d’actuació dels directius
Els principis bàsics d’actuació dels directius són:
a) La gratuïtat en el servei prestat en favor de l’entitat esportiva, llevat dels supòsits en què el nivell de dedicació requereixi una compensació econòmica aprovada, de forma específica nominal i limitada, pel que fa a la seva quantia anual, per l’assemblea general.
b) L’assumpció lliure i voluntària de les responsabilitats inherents al càrrec directiu exercit.
Article 145
Compensacions econòmiques del personal directiu i reemborsament de les despeses
1. Els directius de les entitats esportives poden rebre una compensació econòmica per l’exercici de les seves funcions.
2. Les compensacions econòmiques no es poden satisfer amb càrrec a subvencions públiques i només són possibles quan l’entitat esportiva compta amb finançament propi. La política de remuneració a directius de cada entitat esportiva catalana s’ha d’ajustar a criteris de moderació i transparència.
3. Els termes d’aquesta compensació dels càrrecs electes federatius els ha d’aprovar, de forma específica nominal i limitada, pel que fa a la seva quantia anual, l’assemblea general i la remuneració ha de concloure, com a màxim, en finalitzar el mandat. El directiu no té dret a cap indemnització econòmica un cop cessat.
4. Els directius de les entitats esportives poden rebre una compensació econòmica com a reemborsament de les despeses que s’hagin produït efectivament en l’exercici de les seves funcions.
Article 146
Incompatibilitats
1. El càrrec de directiu d’una entitat esportiva catalana és incompatible amb la prestació de serveis professionals sota relació laboral, civil o mercantil a la mateixa entitat esportiva o a qualsevol de les seves entitats instrumentals.
2. Als directius de les entitats esportives catalanes també els afecten les incompatibilitats que preveuen les normes estatutàries o reglamentàries pròpies.
Article 146 modificat pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Article 147
Regles de conducta dels directius
Els directius de les entitats esportives catalanes no poden:
a) Percebre indemnitzacions després de cessar en el càrrec o dimitir-ne.
b) Percebre comissions, pagaments de viatges o beneficis anàlegs de terceres persones o entitats per la contractació de béns i serveis per part de l’entitat esportiva catalana.
c) Percebre incentius per assolir objectius esportius o econòmics.
d) Contractar, per mitjà de les seves empreses o en nom de tercers, amb la pròpia entitat esportiva on s’exerceixen funcions directives. Aquesta prohibició d’autocontractació afecta les empreses dels seus cònjuges, persones vinculades amb una relació de convivència anàloga i dels seus descendents o ascendents.
e) Fer ús del patrimoni de la seva entitat esportiva o valdre’s de la seva posició en l’esmentada entitat per obtenir un avantatge patrimonial.
f) Qualssevol altres previstos per les normes estatutàries o reglamentàries de les entitats esportives corresponents.
Article 148
Responsabilitat dels òrgans de govern, administració i representació
1. Els membres o titulars dels òrgans de govern, administració i representació de les entitats esportives catalanes i la resta de persones que actuen en nom i representació seva responen davant d’aquestes, davant de la resta d’associats o de federats i de tercers pels danys ocasionats i els deutes contrets només per actes dolosos i en casos de negligència.
2. Les persones a què es refereix l’apartat anterior responen de forma civil i administrativa davant de l’entitat esportiva, dels associats o els federats i de tercers, pels actes i omissions realitzades en l’exercici de les seves funcions i pels acords que hagin votat.
3. Si la responsabilitat no es pot imputar a cap membre o titular dels òrgans de govern, administració i representació, tots els integrants responen solidàriament per les accions i omissions descrites anteriorment, llevat que acreditin no haver participat en la seva aprovació o execució, o bé que s’hi van oposar expressament.
Títol 8
Llicència esportiva
Capítol 1
Disposicions generals
Article 149
Concepte de llicència esportiva
1. La llicència esportiva té per objecte acreditar la pràctica de l’activitat física o la competició i comporta l’autorització i la vinculació amb l’organitzador d’aquestes.
2. Atesos els beneficis que comporta la pràctica de l’activitat física i l’esport i la necessitat de desenvolupar aquesta pràctica en condicions que beneficiïn la salut del practicant i que garanteixin la seguretat de la pràctica, les administracions públiques vetllaran perquè el règim sobre llicències regulat en aquest Decret sigui aplicable a totes les persones que practiquen l’esport i l’activitat física.
3. Les entitats públiques o privades que organitzin activitats físiques o esportives, amb independència de la seva durada i de la tipologia de l’espai en què es realitzin, hauran d’exigir a totes les persones que hi participin la llicència esportiva corresponent a l’activitat.
Article 150
Classes de llicències
Les llicències esportives poden ser de tres classes:
a) Llicència federativa.
b) Llicència escolar.
c) Llicència d’activitat física.
Article 151
Acreditació de llicències
1. Només podran ser competents per acreditar llicències esportives les entitats autoritzades per aquest decret d’acord amb el que s’estableix en els apartats següents d’aquest article.
2. Les federacions esportives catalanes són competents en relació amb les llicències federatives, dins les modalitats i disciplines de la seva competència.
3. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya i les Federacions Esportives Catalanes són competents en relació amb la llicència d’activitat física així com totes aquelles activitats que organitzin i/o gestionin de manera directa o indirectament.
4. Els consells esportius són competents en relació amb les llicències escolars.
5. Les entitats, els centres, els establiments públics o privats a què fa referència l’article 62 de la Llei de l’Esport no previstes en els punts anteriors que organitzen activitats físiques o esportives, ja sigui a l’aire lliure o en establiments esportius, són competents també en relació amb la llicència d’activitat física a favor dels practicants que participin en les activitats que organitzin. Aquestes entitats podran subscriure una pòlissa col·lectiva o individual, amb la cobertura que estableix l’article 152 a favor dels practicants que estiguin sota la seva organització.
6. Resten exclosos d’acreditar la llicència esportiva els practicants per compte propi d’activitat física de forma no organitzada.
Article 152
Cobertura de riscos per a persones físiques
1. Cada llicència esportiva ha de comportar una assegurança que garanteixi, com a mínim, la cobertura dels riscos següents:
a) Responsabilitat civil.
b) Indemnització per supòsits de pèrdues anatòmiques, funcionals o de defunció.
c) Assistència sanitària per a aquells supòsits derivats de la pràctica esportiva i amb una quantitat suficient per cobrir les possibles contingències.
d) Les prestacions mínimes a cobrir, seran les que determini la normativa reguladora de l’assegurança esportiva obligatòria.
2. En el cas que les prestacions contractades en l’assegurança obligatòria no siguin suficients per fer front a les cobertures necessàries, l’entitat organitzadora en serà la responsable subsidiària.
3. En el cas que una entitat organitzadora d’activitats físiques o esportives no hagi complert l’obligació que té d’exigir a totes les persones que hi participin, que siguin titulars de la llicència esportiva corresponent a l’activitat, serà la responsable subsidiària de les cobertures que hagi estat necessari utilitzar per causa dels participants no coberts per la llicència esportiva, sens perjudici d’incórrer en les altres responsabilitats previstes legalment.
4. L’esportista que acrediti individualment tenir protegides les contingències que preveu l’apartat 1 d’aquest article, per mitjà d’una assegurança, no caldrà que subscrigui altra i restarà habilitat per la pràctica de l’activitat física i esportiva, pel mateix període assegurat.
Article 153
Durada
1. La durada de la llicència esportiva serà anual o de temporada tot i que es podran acreditar llicències temporals de durada inferior.
2. Les llicències esportives de durada inferior a un any hauran d’ajustar les seves quotes al temps de durada i al risc de l’activitat esportiva per a la qual se sol·licita.
Article 154
Reconeixement mèdic previ
1. Per acreditar la llicència esportiva, l’entitat emissora haurà d’exigir de manera preceptiva a la persona practicant de l’activitat física la signatura d’una declaració responsable sobre el seu estat de salut i de condició física. Aquesta declaració responsable tindrà forma de qüestionari.
2. En el cas que així ho determini el protocol d’actuació, la persona practicant haurà d’acreditar l’obtenció, segons escaigui, d’un informe mèdic o d’un certificat mèdic d’aptitud per al desenvolupament de l’activitat física o esportiva per a la qual s’expedeix la llicència.
3. A banda de la prescripció establerta en els dos apartats anteriors, les entitats organitzadores podran exigir com a requisit previ i imprescindible a l’acreditació de la llicència l’obtenció d’un informe mèdic d’aptitud per al desenvolupament de l’activitat física o esportiva per a la qual s’acredita la llicència.
4. Els titulars dels departaments competents en matèria d’esports i salut, en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor del present decret, havent escoltat les federacions esportives catalanes fixaran les característiques i contingut de la declaració responsable sobre l’estat de salut i de condició física, els indicadors i el protocol d’actuació que es deriva de la valoració de la declaració responsable, la tipologia i vigència dels informes mèdics o dels certificats mèdics d’aptitud, segons les classes de llicència, les modalitats esportives i les característiques dels esportistes, així com els reconeixements i proves mínimes que s’hauran d’efectuar en cada cas.
Capítol 2
Disposicions específiques
Secció 1
Llicència federativa
Article 155
Contingut de les llicències esportives
Les llicències esportives tindran, de forma general, el següent contingut mínim:
Identificació de la persona física que obté la llicència esportiva (nom i cognoms, codi de l’assistència sanitària obligatòria i data de naixement).
Identificació de la persona jurídica que expedeix la llicència esportiva.
Classe de la llicència.
Modalitats i disciplines esportives corresponents a la llicència, si escau.
Durada de la llicència.
L’assegurança prevista en l’article 154 del present decret.
Entitat esportiva o centre educatiu al qual pertany el titular, categoria i estament, si escau.
Article 156
Format de les llicències federatives
1. Les entitats federatives hauran d’aprovar el format de les llicències esportives.
2. Les llicències s’expedeixen almenys en llengua catalana.
3. La informació que contingui la llicència federativa s’ha d’incorporar en entorns i/o suports tecnològics compatibles amb els que utilitza l’Administració esportiva, de manera que resti garantida la transferència d’informació.
4. Les llicències federatives que comptin amb la subvenció total o parcial d’algun dels seus conceptes econòmics per part de l’Administració esportiva hauran de fer constar aquesta circumstància en la llicència.
5. Les llicències federatives que incorporin quota per a participar en competicions d’altres àmbits territorials, hauran de fer constar aquesta habilitació en el document de la llicència.
6. La informació continguda en les llicències federatives amb suport electrònic resta exempta de l’obligació d’oferir totes les dades previstes a l’article 155.
Article 157
Caràcter reglat
L’expedició de llicències federatives ha de tenir caràcter reglat i les entitats expedidores no podran denegar-ne la tramitació o expedició si el sol·licitant reuneix les condicions necessàries.
Article 158
Naturalesa i efectes de les llicències federatives
1. La llicència federativa atorga a una persona la condició de federat/da i l’habilita per participar en les competicions oficials d’aquella federació, sempre d’acord amb les regles que les regeixin en cada cas.
2. Les federacions esportives catalanes poden exigir aquesta llicència federativa per a altres competicions, activitats físiques no competitives i qualsevol altra activitat que organitzin elles mateixes.
3. Les llicències federatives emeses per les federacions esportives catalanes habiliten els seus titulars a participar en competicions oficials d’altres àmbits territorials en els casos i condicions que estableixi la normativa corresponent.
Article 159
Drets de les persones amb llicència federativa de les federacions esportives catalanes
Les persones amb llicència federativa que integren una federació esportiva catalana tenen com a mínim, i amb independència del que estableixin els respectius estatuts i normes reglamentàries, els drets següents:
a) Poder formar part dels òrgans federatius amb la manera, condicions i proporció que els reconegui la normativa aplicable.
b) Participar en totes les activitats que organitzi la federació, d’acord amb les regles que aquesta dicti al respecte.
c) Recórrer als òrgans federatius competents per instar el compliment de les normes federatives.
d) Elevar les consultes i reclamacions que considerin pertinents d’acord amb les normes de la federació.
Article 160
Obligacions de les persones amb llicència de les federacions esportives catalanes
Les persones amb llicència esportiva integrants d’una federació tenen, com a mínim i amb independència del que es pugui afegir al respecte als estatuts i altres normes reglamentàries, els deures següents:
a) Pagar les quotes que s’estableixin.
b) Sotmetre’s als controls antidopatge que organitzin les institucions competents i complir la resta d’obligacions establertes en aquesta matèria, en l’àmbit de les competicions esportives.
Secció 2
Llicència escolar
Article 161
Naturalesa i efectes de la llicència escolar
1. La llicència escolar habilita per participar en els Jocs Esportius Escolars de Catalunya i se li aplica la regulació continguda en la secció primera d’aquest capítol en relació amb la llicència federativa.
2. La llicència escolar no inclou la quota d’inscripció als Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Aquesta quota serà fixada i cobrada per l’entitat o entitats que rebin l’encàrrec d’organitzar-los.
3. La llicència escolar no atorga la condició d’afiliat a cap entitat esportiva.
4. No es podrà expedir la llicència escolar a cap persona major de 16 anys, tret que acrediti la seva matriculació en algun curs de l’ensenyament secundari obligatori o postobligatori.
5. Les llicències escolars i les llicències federatives acreditades a menors de 16 anys, s’habiliten recíprocament pel que fa a les contingències assegurades, d’acord amb el que estableix l’article 152 d’aquest Decret.
Secció 3
Llicència d’activitat física
Article 162
Naturalesa i efectes de la llicència d’activitat física
1. La llicència d’activitat física autoritza el seu titular per a la pràctica d’activitats físiques o esportives organitzades fora de l’àmbit de la competició federada i escolar, també autoritza a utilitzar espais esportius de l’entitat organitzadora de la respectiva activitat i a participar en qualsevol activitat física i esportiva que sigui organitzada per altres.
2. L’organitzador de l’activitat física o esportiva determina el sistema d’acreditació de l’esmentada llicència.
Títol 9
Qualitat de les organitzacions esportives
Article 163
Programa de qualitat de la gestió de les entitats esportives
1. El govern crea el programa de qualitat de la gestió de les entitats esportives de Catalunya amb l’objectiu de promoure la qualitat en aquestes organitzacions, per tal de potenciar la gestió i la prestació de serveis esportius amb un nivell de qualitat superior als estàndards ordinaris.
2. El Consell Català de l’Esport pot establir un model de certificació de qualitat de la gestió de les entitats esportives de Catalunya.
3. El Consell Català de l’Esport publicarà el llistat d’entitats avaluadores del programa de qualitat.
Article 164
Obtenció de l’acreditació de qualitat
1. Els documents d’aplicació i els requeriments i paràmetres de qualitat que s’hauran de complimentar als efectes que les entitats esportives puguin obtenir l’acreditació del programa de qualitat de la gestió esportiva seran aprovats i publicats per part del Consell Català de l’Esport.
2. Les entitats esportives catalanes que desitgin obtenir l’acreditació de qualitat de la gestió esportiva hauran de presentar davant el Consell Català de l’Esport una sol·licitud a aquest efecte, juntament amb un document expedit per una entitat avaluadora que acrediti el compliment dels requeriments i paràmetres de qualitat establerts a la documentació d’aplicació.
3. El Consell Català de l’Esport crearà una comissió avaluadora formada per personal propi, per personal representant de les entitats avaluadores i, si escau, assistida per altre personal expert.
4. Aquesta comissió validarà les sol·licituds d’acreditació presentades i elevarà una proposta de resolució a la Presidència del Consell Català de l’Esport, per tal que emeti l’acreditació de qualitat pel període de vigència que s’hagi determinat.
Article 165
Marques de qualitat
1. El Consell Català de l’Esport crearà les marques de qualitat associades al programa de qualitat de gestió de les entitats esportives i autoritzarà el seu ús a les entitats que acreditin la seva obtenció.
2. El Consell Català de l’Esport farà pública i mantindrà la relació actualitzada de les entitats esportives que hagin estat acreditades.
Article 166
Premis a la qualitat esportiva
1. El Consell Català de l’Esport podrà crear un sistema públic d’indicadors de qualitat de les entitats esportives catalanes.
2. El Consell Català de l’Esport podrà crear uns premis a la qualitat esportiva de Catalunya amb l’objectiu de reconèixer la qualitat de les entitats esportives catalanes.
3. Per a atorgar aquests premis, el Consell Català de l’Esport nomenarà un jurat format per persones de l’administració i per persones representatives del sector esportiu. Aquest jurat atorgarà els premis en base als resultats del sistema públic d’indicadors de qualitat de les entitats esportives catalanes.
Disposicions addicionals
Primera
Ús social dels centres educatius públics per les associacions esportives escolars
A les associacions esportives escolars que regula aquest Decret se’ls aplica el Decret 218/2001, de 24 de juliol, pel qual es regula l’ús social dels edificis dels centres educatius públics.
Segona
Assegurament de les activitats esportives
Tota activitat o competició esportiva, federada o no, que organitzin a Catalunya les entitats esportives regulades en aquest Decret, així com qualsevol persona física o jurídica, obliga a subscriure una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi el risc de l’activitat o competició esportiva davant de tercers amb uns capitals mínims de 600.000,00 euros per sinistre i 150.000,00 euros per víctima. Als efectes d’aquesta disposició també es consideren tercers els propis esportistes participants i d’altres intervinents.
Tercera
Assegurança dels professionals esportius
El contingut mínim de les pòlisses de responsabilitat civil que han de contractar els professionals de l’esport regulats en la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport, serà de 150.000,00 euros.
Quarta
Distintiu per a les entitats esportives en matèria d’igualtat
El departament competent en matèria esportiva ha de controlar que les entitats esportives que obtinguin el distintiu en matèria d’igualtat mantenen l’aplicació de les polítiques d’igualtat que n’han motivat la concessió i, si no es compleixen, els pot retirar el distintiu.
Cinquena
Entitats associades a la Federació Catalana d’Esport per a Tothom
Les entitats que varen fundar i que en l’actualitat componen la Federació Catalana d’Esport per a Tothom regulada a l’article 40, inscrita en el Registre d’Associacions amb el número 289, podran continuar formant-ne part una vegada es registri la mateixa al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat i com a excepció a allò establert a l’apartat 3 de l’article 40.
Sisena
Federacions de modalitats tradicionals i pròpies de Catalunya
La Secretaria General de l’Esport publicarà periòdicament la relació de federacions esportives catalanes, que promocionen les modalitats tradicionals i pròpies de Catalunya, d’acord amb el que disposa l’article 43.3 d’aquest Decret.
Disposicions transitòries
Primera
Adaptació d’estatuts
1. Les entitats esportives actualment inscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya han d’adaptar, si s’escau, els seus estatuts a les prescripcions d’aquest Decret, mitjançant acord adoptat en la corresponent assemblea general celebrada en el termini de 3 anys des de la seva entrada en vigor.
2. Un cop acordada l’esmentada adequació estatutària, cal que es presenti davant del Consell Català de l’Esport en el mes següent a la celebració de l’assemblea general, a l’efecte de la seva inscripció en el Registre.
3. Mentre no s’inscrigui l’adaptació esmentada, les entitats esportives catalanes es regulen segons el que estableix la Llei de l’Esport, per aquest Decret, per la resta de l’ordenament jurídic i pels seus estatuts, sempre que no contradiguin la normativa vigent, amb excepció de l’obligació establerta a l’article 152.3 en relació amb la llicència d’activitat física, que s’aplicarà transcorregut el termini de 2 anys des de l’entrada en vigor del present decret.
4. S’autoritza la persona titular del departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria esportiva a ampliar el termini d’adaptació d’estatuts que s’estableix a la disposició transitòria primera
Punt 1 modificat i punt 4 afegit pel decret 55/2012 de 29 de maig (DOGC 6139 de 31.05.2012)
Segona
Entitats pendents d’inscripció
1. Les entitats esportives que en la data de publicació d’aquest Decret estiguin pendents d’inscripció han d’aplicar la normativa del moment d’inici del corresponent expedient administratiu.
2. L’esmentat anteriorment s’interpreta sens perjudici de la seva obligació d’adaptació estatutària posterior.
Tercera
Extinció dels grups esportius
Els grups esportius constituïts a l’empara de l’article 3 del Decret 145/1991, de 17 de juny, que es deroga mitjançant el present Decret, s’han de dissoldre en el termini màxim de 2 anys previst en l’esmentat article 3.
Quarta
Procediments federatius en marxa
Els processos federatius electorals, iniciats abans de la vigència d’aquest Decret, es regeixen i es tramiten d’acord amb la normativa d’aplicació en el moment d’iniciar el procés respectiu.
Cinquena
Denominacions de les entitats esportives
Les entitats esportives inscrites en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya no han d’adaptar les seves denominacions a les prescripcions d’aquest Decret, un cop s’hagi fet públic. Aquestes normes només són exigibles a les entitats que es constitueixin a partir de la publicació de la present disposició.
Sisena
Renovació dels òrgans directius
Els òrgans directius de les entitats esportives amb mandant vigent en el moment de la publicació del nou Decret poden continuar en els seus càrrecs fins al termini establert pel respectiu mandat.
Setena
Ajuts i finançament públic
Les entitats esportives que no hagin dut a terme una renovació dels seus òrgans directius, d’acord amb el que estableix aquest decret, no els hi serà d’aplicació l’article 137.2, fins a l’extinció dels seus mandats.
Vuitena
Aplicació de la divisió territorial de la Generalitat de Catalunya
Mentre el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que reguli la divisió territorial de Catalunya, els àmbits territorials a què fan referència els articles 27, 28, 29 i 134 del present Decret seran els corresponents als àmbits territorials de les actuals Delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Novena
Desplegament territorial de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya desenvoluparà la seva organització territorial progressivament d’acord amb les disponibilitats i necessitats en territori i tenint present la creació de les agrupacions esportives territorials previstes en l’article 27 d’aquest decret.
Disposició derogatòria
Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a aquest Decret i, de forma expressa, les disposicions següents:
a) El Decret 196/1985, de 15 de juliol, de regulació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
b) El Decret 145/1991, de 17 de juny, de regulació de la constitució, les classes i el registre de clubs i associacions esportives i d’aprovació del Reglament del seu règim i funcionament intern.
c) El Decret 70/1994, de 22 de març, pel qual es regulen les federacions esportives catalanes.
d) El Decret 230/2005, de 25 d’octubre, de regulació de les associacions esportives escolars.
Disposicions finals
Primera
Desenvolupament
S’autoritza la persona titular del departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria esportiva perquè dicti les disposicions necessàries per al desenvolupament i execució d’aquest Decret, en les matèries corresponents a: aprovar les especificacions tècniques, en relació al suport tecnològic, de les llicències regulades a l’article 156.3; conjuntament amb el departament en matèria de salut, a aprovar les característiques de la declaració responsable, els indicadors i el protocol, la tipologia i vigència dels informes i certificats mèdics previstos a l’article 154; a aprovar els documents d’aplicació i els requeriments i paràmetres de qualitat esportiva previstos a l’article 164; a crear les marques de qualitat previstes a l’article 165; a crear el sistema públic d’indicadors i els premis de qualitat esportiva previstos a l’article 166, així com a determinar la denominació del distintiu previst a la disposició addicional quarta i article 138, per a les entitats esportives en matèria d’igualtat, el procediment i les condicions per a la seva concessió o revocació, les facultats o efectes derivats de la seva concessió i les condicions de difusió institucional de les entitats esportives que l’obtinguin.
Segona
Habilitació per a l’actualització de quantitats
Es faculta el departament competent del Govern en matèria d’assegurances per a actualitzar els imports que preveu el Decret.
Tercera
Aquest Decret entra en vigor als 20 dies de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 29 de maig de 2010
José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Josep-Lluís Carod-Rovira
Vicepresident del Govern
(10.124.015)

Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.
La Generalitat de Catalunya té atribuïda la competència exclusiva en matèria de joventut, en virtut de l’article 142 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que inclou, entre altres aspectes, la regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut. D’acord amb l’article 134 de l’Estatut d’autonomia, també té la competència exclusiva en matèria d’esport i lleure.
D’acord amb l’article 44.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure.
Així mateix, l’article 84.2.g) de l’Estatut d’autonomia garanteix una certa atribució competencial als ens locals que incideixen en matèries relacionades amb l’objecte d’aquest Decret, i en l’àmbit legal, l’article 159.3.a) tercer de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, disposa que correspon als municipis participar en les funcions de l’Administració de la Generalitat en alguns aspectes relacionats també amb les activitats de lleure.
Així mateix els articles 19, 39, 41 i 169 de la Llei preveuen l’educació en el lleure.
La Generalitat de Catalunya, des de l’any 1985, regula i exerceix el control sobre les activitats d’educació en el lleure a Catalunya per tal de garantir-ne la qualitat i la seguretat. Aquesta acció normativa i reguladora és necessària perquè les activitats esmentades compleixin plenament la seva finalitat educativa i contribueixin al creixement integral d’infants i joves. Alhora, és una acció normativa que compta amb el suport del sector, perquè aquest és el primer interessat a oferir unes activitats segures i de qualitat, i també compta amb el seu reconeixement, ja que aquest considera la Direcció General de Joventut la interlocutora principal en aquesta matèria. Es tracta d’una regulació que es completa amb altres normes del Govern de la Generalitat de Catalunya sobre la formació de les persones dirigents de les activitats (monitors/ores i director/ores d’educació en el lleure) i sobre les instal·lacions on es desenvolupen.
Actualment, la norma amb rang reglamentari que regula aquesta matèria és el Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, el qual compta amb més de deu anys de vigència, al llarg dels quals han sorgit noves realitats i necessitats socials. En conseqüència, cal aprovar un nou decret que, d’una banda, introdueixi millores operatives fruit de l’experiència assolida i, d’altra banda, s’adapti a les mesures de simplificació i racionalització administrativa actualment vigents.
En relació amb l’àmbit d’aplicació, aquest nou Decret inclou qualsevol de les activitats organitzades que es duguin a terme amb menors de 18 anys fora de l’àmbit familiar i de les competències del Departament d’Ensenyament, sigui quin sigui el moviment, l’associació, l’entitat, la institució, administració, l’empresa privada o la persona física que l’organitzi. Es redueix el nombre mínim de participants perquè li sigui aplicable aquest Decret, que passa a ser més de quatre participants.
Les activitats d’educació en el lleure en general, i en particular les que tenen lloc a l’estiu, compten amb una llarga tradició a Catalunya i contribueixen de forma notable al creixement integral d’infants i joves, així com a la creació d’una societat més responsable i compromesa.
Des del seu origen, els moviments d’educació en el lleure basats en el voluntariat, la participació i la transformació social han estat cabdals per al creixement de l’educació al nostre país. El conjunt d’agrupaments escoltes i guies, centres d’esplai i altres centres infantils i juvenils amb aquestes característiques (amb independència de la seva fórmula jurídica) són coneguts, en l’àmbit de la participació juvenil i de diferents polítiques públiques, amb el terme d’associacionisme educatiu, i configuren una realitat diversa però amb trets compartits comuns que cal tenir presents en tota regulació que afecti aquest tipus d’activitat educativa amb infants i joves.
En un moment posterior, es va afegir al sector un potent i dinàmic teixit empresarial que va completar l’oferta educativa. Aquest teixit empresarial ha conviscut i conviu de manera positiva amb el treball voluntari que es fa des del teixit associatiu, i en molts casos s’ha establert una porositat enriquidora i fructífera entre ambdós àmbits.
La convivència i interrelació entre el teixit associatiu i el teixit empresarial és un valor notable de l’educació en el lleure a Catalunya que cal mantenir i preservar. Alhora cal garantir que estiguin subjectes a un mateix marc jurídic.
D’altra banda, els articles 56, 57 i 58 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, regulen, respectivament, els requeriments de les zones i equipaments recreatius, l’educació en el lleure, així com el joc i la pràctica de l’esport pels infants i els adolescents, i estableixen el seu dret a practicar l’esport i a participar en activitats físiques i recreatives en un entorn segur.
Així, s’ha detectat la conveniència d’ampliar l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret per tal d’incloure, de comú acord amb el Consell Català de l’Esport, es activitats que tenen un component esportiu important però que, alhora, tenen elements substancials que les fan equiparables a les activitats d’educació en el lleure, i superar el buit normatiu que hi ha hagut fins ara pel que fa a aquests casos. Per aquest motiu, el present Decret preveu tres nous tipus d’activitat: els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives, que han de complir els mateixos requisits que les activitats d’educació en el lleure excepte pel que fa a les titulacions exigides, que són les pròpies de l’àmbit esportiu. Així mateix, en aquests casos l’interlocutor principal és el Consell Català de l’Esport. Complementàriament als canvis en l’àmbit d’aplicació, es millora la definició i s’amplien les activitats excloses del compliment del Decret per evitar confusions i problemes d’interpretació.
Mitjançant aquest Decret, també s’adapten les ràtios que afecten l’equip de dirigents de les activitats, de manera que s’incrementa la ràtio en els grups on participen menors de 3 anys a un dirigent titulat per cada vuit participants per tal d’adequar-se a les necessitats específiques d’aquests infants i, també es garanteix un mínim de dues persones dirigents en tots els grups si els participants són menors de 16 anys per evitar que, davant qualsevol incidència de la persona dirigent, els participants es quedin sols. En canvi, l’increment d’una persona dirigent més per cada desena de participants es flexibilitza de manera que, en els grups de 25 o més participants, passa a ser obligatori a partir de fraccions de quatre. Aquesta flexibilització es compensa amb l’increment del percentatge de dirigents que han d’estar titulats, amb la finalitat de reforçar el nombre de dirigents que tenen formació especialitzada. També s’incorpora la figura de personal de suport logístic, per tal de diferenciar-lo clarament de l’equip de dirigents i establir l’obligatorietat de ser major d’edat, si bé s’admet la possibilitat que part del personal de suport logístic tingui entre 16 i 18 anys sempre que siguin 2 anys més grans que el més gran dels participants, que no superin en nombre el 10% dels participants i fins a un màxim de 5, i hi hagi algun altre membre de l’equip de suport logístic major d’edat.
En el contingut material d’aquest Decret s’han tingut en compte els requeriments de l’Ordre BSF/192/2015, de 18 de juny, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, i de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional, i les normes que la despleguen, per a l’obtenció dels certificats de professionalitat i les qualificacions professionals de dinamització d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil i de direcció i coordinació d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, que són equivalents als títols de monitor/a i director/a i habiliten per a l’exercici de la professió d’educador en el lleure. També, atès el nou àmbit d’aplicació, el Decret ha tingut en compte la Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, i el Decret 68/2009, de 28 d’abril, pel qual es regula el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya.
Pel que fa a la notificació de la realització de l’activitat, l’obligatorietat s’amplia a les activitats que tenen més de dues nits de durada per a un millor seguiment davant possibles situacions d’emergència, i alhora s’adapta a la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i a la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. El Decret també preveu processos electrònics d’inscripció i autorització.
Per tal de garantir la igualtat d’oportunitats dels infants i els joves amb discapacitat, en l’elaboració d’aquest Decret s’ha tingut en compte la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat.
Atès el informe de la Comissió de Govern Local i el dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya;
A proposta de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1.1 Aquest Decret té per objecte regular les següents activitats d’educació en el lleure organitzades o promogudes per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, en les quals participin més de quatre menors de 18 anys i que es desenvolupin a Catalunya:
a) Les acampades infantils i juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable, siguin quines siguin la seva denominació i característiques.
b) Els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives que es duguin a terme en èpoques de vacances escolars.
1.2 Les rutes que s’iniciïn o acabin a Catalunya han de complir amb el contingut d’aquest Decret els dies en què transcorrin dins del territori català.
1.3 Queden excloses les activitats següents:
a) Les activitats que tinguin caràcter familiar.
b) Les activitats dutes a terme per centres educatius regulats per la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, públics o privats, dintre del període escolar, quan només hi assisteixin els seus alumnes amb els professors, i amb acompanyants o sense.
c) Les pràctiques esportives habituals, les competicions, els entrenaments, les jornades de tecnificació, la formació de tècnics d’esport i qualsevol altra manifestació o esdeveniment esportiu que no s’ajusti o s’assimili a les activitats que preveu l’apartat 1 d’aquest article que duguin a terme la federació esportiva catalana corresponent o una entitat esportiva degudament federada.
d) Les activitats promogudes o organitzades per centres residencials d’acolliment i pels serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents, així com les activitats promogudes o organitzades per professionals dels centres educatius i dels equips de medi obert, de justícia juvenil, quan els participants siguin menors acollits o atesos en aquests centres i les activitats les dugui a terme el personal propi dels serveis.
e) Les activitats desenvolupades pels membres de la Secció Juvenil del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, amb independència de la seva denominació i característiques, que es regeixen per la regulació específica que els és aplicable.
f) Les activitats organitzades per ludoteques de les administracions públiques quan aquestes siguin sense pernoctació, es desenvolupin en els seus locals i amb l’equip de professionals que fan l’activitat continuada i estable durant l’any.
1.4 Sens perjudici del que estableix l’apartat anterior, les activitats a què fa referència la lletra d) queden subjectes al règim de notificació que preveu l’article 10.
Article 2
Definicions del tipus d’activitats
Als efectes d’aquest Decret, s’estableixen les definicions següents:
a) Acampada infantil i juvenil: activitat amb pernoctació duta a terme a l’aire lliure, sota cobert, en tendes de campanya o similars.
b) Camp de treball: activitat en què els participants desenvolupen, voluntàriament, desinteressadament i durant un període determinat, un treball d’interès social o comunitari o col·laboren en projectes col·lectius i no lucratius amb voluntat d’incidir en la transformació social.
c) Casal de vacances: qualsevol tipus d’activitat que es dugui a terme en època de vacances escolars, en general de dilluns a divendres, sense cap tipus de continuïtat durant l’any, i en la qual els participants no fan nit.
d) Casal esportiu: casal de vacances en el qual l’objecte bàsic de l’acció educativa és la formació i la pràctica en una o diverses especialitats esportives.
e) Colònia: activitat amb pernoctació en la qual l’estada es du a terme en un edifici, casa o instal·lació fixa.
f) Estada o campus esportiu: colònia en la qual l’objecte bàsic de l’acció educativa és la formació i la pràctica en una o diverses especialitats esportives.
g) Ruta: activitat consistent en la realització d’una marxa itinerant, a peu o en bicicleta, en la qual, en general, cada jornada es fa nit en un lloc diferent, i la du a terme una entitat inscrita al Cens d’Entitats Juvenils de la Direcció General de Joventut o en algun cens o registre similar de fora de Catalunya.
h) Ruta esportiva: marxa itinerant que inclou la realització d’una o més activitats de les que preveu el Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, duta a terme per qualsevol entitat que no estigui inscrita al Cens d’Entitats Juvenils de la Direcció General de Joventut o en algun cens o registre similar de fora de Catalunya.
Article 3
Definicions de les persones que intervenen en les activitats
Als efectes d’aquest Decret, s’estableixen les definicions següents:
a) Responsable de l’activitat: persona que assumeix la responsabilitat de la realització de l’activitat d’acord amb el seu programa, durant el temps i el lloc en què es du a terme, sens perjudici que la responsabilitat final recaigui sobre l’entitat organitzadora o l’entitat promotora.
b) Persona dirigent: persona que porta a terme directament les activitats amb els participants.
c) Equip de dirigents: equip format per la persona responsable de l’activitat i per les persones dirigents. Tots els membres de l’equip de dirigents han de ser majors d’edat.
c) Personal de suport logístic: persones que, sense estar directament a càrrec dels menors participants, col·laboren en el bon funcionament de l’activitat atenent aspectes de tipus logístic o infraestructural. El personal de suport logístic ha de ser major d’edat, si bé s’admet la possibilitat que part del personal de suport logístic tingui entre 16 i 18 anys, en els termes que preveu l’article 4.8.
Article 4
Equip de dirigents, personal de suport logístic i persona responsable de l’activitat
4.1 Cada una de les activitats que regula aquest Decret ha de comptar, durant la seva realització, amb un equip de dirigents.
4.2 Els grups han de comptar amb les següents persones dirigents:
a) En els grups de fins a 24 participants, hi ha d’haver sempre present a l’activitat, com a mínim, una persona dirigent per cada deu participants i una persona dirigent més per fracció inferior a deu participants, sens perjudici del que s’estableix a l’apartat 6 d’aquest article. En el cas que, en aplicar el càlcul de les ràtios, el resultat sigui un únic dirigent i en el grup hi hagi algun participant menor de 16 anys, cal necessàriament la presència d’una segona persona dirigent.
b) En els grups de 25 o més participants, hi ha d’haver sempre present a l’activitat, com a mínim, una persona dirigent per cada deu participants i una persona dirigent més per fracció superior a quatre participants, sens perjudici del que estableix l’apartat 6 d’aquest article.
4.3 Les activitats que regula aquest Decret amb una durada igual o superior a dues nits consecutives, o un mínim de quatre dies consecutius sense comptar els caps de setmana si són casals de vacances o casals esportius, han de comptar amb un equip de dirigents constituït d’acord amb les normes següents:
a) En el cas de les acampades, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies i les rutes, com a mínim el 40% dels membres de l’equip de dirigents en els grups de fins a 24 participants i el 60% en els grups de 25 o més participants que calgui per complir amb la proporció que estableix l’apartat 2 d’aquest article, han d’estar inscrits en el Registre Oficial de Professionals de l’Educació en el Lleure de Catalunya en la modalitat de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure o de director/a d’activitats d’educació en el lleure.
b) En el cas dels casals esportius, de les estades o campus esportius i de les rutes esportives, com a mínim el 40% dels membres de l’equip de dirigents en els grups de fins a 24 participants i el 60% en els grups de més de 25 participants que calgui per complir amb la proporció que estableix l’apartat 2 d’aquest article, han d’estar en possessió del certificat d’inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya, com a mínim de monitors/ores esportius/ives.
c) En les acampades, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies i les rutes, la persona responsable de l’activitat ha d’estar inscrita en el Registre Oficial de Professionals de l’Educació en el Lleure de Catalunya en la modalitat de director/a d’activitats d’educació en el lleure. Si l’activitat té fins a 24 participants, n’hi ha prou amb estar inscrit al Registre esmentat en la modalitat de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure.
d) En els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives, la persona responsable de l’activitat ha d’estar en possessió del certificat d’inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya com a director esportiu, o bé ha d’estar col·legiat en el Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya. Si l’activitat té fins a 24 participants, n’hi ha prou amb disposar del certificat d’inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya, com a mínim de monitor/a esportiu/iva.
4.4 Les fraccions resultants del càlcul que indiquen els apartats 4.3.a) i 4.3.b) s’han d’arrodonir al nombre enter superior.
4.5 La inscripció en els registres que esmenta aquest article no eximeix de la possessió d’altres diplomes o titulacions que per raó de l’especificitat del programa o de la finalitat de l’activitat se’ls pugui exigir legalment.
4.6 La persona responsable de l’activitat i l’equip de dirigents han d’estar presents durant la realització de l’activitat.
4.7 En els grups on participin infants menors de 3 anys, cal:
a) Per cada vuit participants hi ha d’haver sempre present a l’activitat, com a mínim, una persona dirigent, major d’edat, i una persona dirigent més per fracció inferior a vuit, sens perjudici del que estableix l’apartat 6 d’aquest article.
En el cas que, en aplicar el càlcul de la ràtio que estableix el paràgraf anterior, el resultat sigui un únic dirigent, cal necessàriament la presència d’un segon dirigent.
b) El 100% dels dirigents participants que calgui per complir amb la proporció que estableix l’apartat anterior, han d’estar inscrits en el Registre Oficial de Professionals de l’Educació en el Lleure de la Direcció General de Joventut en la modalitat de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure o de director/a d’activitats d’educació en el lleure. També s’admet la titulació de tècnic/a superior en educació infantil, sempre que els membres de l’equip de dirigents que tinguin aquesta titulació no superi el 50% del total de dirigents que estableix l’apartat a).
4.8 El personal de suport logístic no computa en cap de les ràtios que estableix aquest article. S’admet que formin part del personal de suport logístic persones que tinguin entre 16 i 18 anys sempre que siguin 2 anys més grans que el més gran dels participants, que no superin en nombre el 10% dels participants i fins a un màxim de 5, i que hi hagi algun altre membre de l’equip de suport logístic major d’edat.
4.9 El personal que formi part de l’equip de dirigents i el personal de suport logístic que participin en qualsevol de les activitats que regula aquest Decret han d’acreditar, mitjançant l’aportació d’una certificació negativa del Registre Central de delinqüents sexuals, que no han estat condemnats per sentencia ferma per delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, en els termes que preveuen l’article 13.5 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, o norma que la substitueixi.
Article 5
Assegurances
5.1 L’entitat organitzadora o l’entitat promotora de l’activitat ha de contractar, per a totes les persones participants, una assegurança d’accidents personals amb les cobertures següents: per despeses d’assistència sanitària, un mínim de 6.000 euros; per defunció, un mínim de 5.000 euros, i per invalidesa permanent, un mínim de 6.500 euros. En el supòsit de defunció d’una persona menor de 14 anys, l’assegurança s’ha de destinar a cobrir les despeses de sepeli.
5.2 L’entitat organitzadora o l’entitat promotora ha de contractar una assegurança de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de l’activitat amb uns límits mínims d’indemnització de 300.000 euros per víctima i 1.200.000 euros per sinistre.
5.3 En cas que l’entitat organitzadora o promotora de l’activitat estigués federada o formés part d’un moviment o associació, poden ser aquestes federacions, moviments o associacions els que formalitzin els contractes d’assegurances que preveuen els apartats 5.1 i 5.2.
5.4 En el cas dels casals esportius, de les estades esportives o campus esportius i de les rutes esportives, les obligacions en assegurances són les que preveuen el Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, i el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.
Article 6
Activitats en el medi natural
6.1 Sens perjudici de les normes específiques de cada municipi, les activitats que regula aquest Decret que es desenvolupin en el medi natural s’han d’ajustar a la normativa vigent per a la seva protecció.
6.2 Quan les activitats objecte d’aquest Decret es desenvolupin a l’interior d’espais naturals de protecció especial declarats d’acord amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, als espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), a les reserves nacionals de caça, a les zones de caça controlada o a les reserves naturals i refugis de fauna salvatge, s’han d’ajustar també a la normativa pròpia de l’espai protegit i han de disposar de l’autorització corresponent.
6.3 Quan les activitats objecte del present Decret es duguin a terme en terrenys forestals, han de complir la normativa vigent en matèria de prevenció d’incendis forestals.
Article 7
Acampades infantils i juvenils
7.1 Les acampades infantils i juvenils que es duguin a terme fora d’una instal·lació o lloc d’acampada autoritzats per l’organisme competent han d’estar situades:
a) Fora de rambles, llits secs de rius o torrenteres, terrenys susceptibles de ser inundats i als quals s’hi puguin produir esllavissades.
b) Fora de terrenys que, per la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió, indústries, instal·lacions insalubres o per qualsevol altra causa, resultin perillosos.
c) A més de 100 metres de qualsevol via de comunicació. Aquesta distància s’entén com el recorregut des del punt d’acampada fins a la via de comunicació.
d) Prop d’un camí alternatiu que permeti l’evacuació en el cas d’incendi forestal.
7.2 Aquestes acampades també han de disposar de:
a) El permís per escrit del propietari del lloc on es du a terme l’acampada, o d’una persona autoritzada per aquest propietari.
b) La còpia de l’escrit pel qual es comunica la realització de l’activitat a l’ajuntament o al consell comarcal, si escau, corresponent al lloc on es du a terme aquesta activitat.
c) A Era Val d’Aran, a més de les comunicacions que regula l’apartat b), s’ha de notificar al Conselh Generau d’Aran, com a òrgan gestor dels espais naturals de protecció especial i de les zones de caça controlada.
d) El protocol d’actuació en emergències, elaborat pel propietari del terreny on es fa l’acampada o, si no és possible, per la pròpia entitat que organitza l’activitat, que inclogui, com a mínim, el sistema d’obtenció d’informació sobre situacions de risc, el sistema d’avís, el pla d’evacuació i altres mesures de protecció a aplicar, d’acord amb el lloc, els dies i el nombre d’assistents.
Article 8
Instal·lacions
8.1 Les activitats amb pernoctació s’han de dur a terme en instal·lacions inscrites al Registre d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves.
8.2 Queden excloses de complir el que preveu l’apartat anterior les activitats següents:
a) Les rutes i altres activitats on es faci nit al ras, en tendes de campanya o similars.
b) Els camps de treball que, per les seves característiques o per la seva situació, motivades per l’interès social del projecte, allotgin les persones participants en instal·lacions provisionals, fixes o mòbils, distintes de tendes de campanya o similars, o en edificis o construccions existents, amb una finalitat diferent a la d’allotjament.
8.3 En el cas dels camps de treball, dels casals de vacances, dels casals esportius i de les rutes i rutes esportives, les entitats organitzadores i les entitats promotores han de garantir que els serveis i les mesures sanitàries i de seguretat siguin les adequades per tal d’assegurar la higiene i la integritat física de les persones que participen en l’activitat.
Article 9
Activitats mixtes
Quan una activitat que reguli aquest Decret inclogui dins el seu programa la realització d’una o més activitats de modalitat diferent però que també reguli el present Decret, aquestes altres activitats han de complir les disposicions que els siguin aplicables d’aquest Decret.
Article 10
Notificació de l’activitat
10.1 Les activitats amb pernoctació que regula aquest Decret que tinguin una durada igual o superior a dues nits consecutives s’han de notificar al departament competent en matèria de joventut.
Les activitats sense pernoctació s’han de notificar quan la seva durada sigui de quatre dies o més consecutius, sense comptar les interrupcions de cap de setmana.
10.2 En el cas dels casals de vacances i esportius, si la durada del casal supera una setmana, es poden notificar com a diverses activitats independents, que han de tenir una durada mínima d’una setmana
cadascuna.
10.3 Les notificacions s’han de presentar de manera preferent per via electrònica a través de l’apartat Tràmits del web de la Generalitat de Catalunya (http://tramits.gencat.cat), de la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya i del Canal Empresa (canalempresa.gencat.cat), sens perjudici que es pugui presentar als altres registres que preveu l’article 25 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
El formulari de notificació normalitzat ha d’estar disponible al web del departament competent en matèria de joventut, l’apartat Tràmits del web de la Generalitat de Catalunya i al web del Canal Empresa.
El formulari ha de contenir com a mínim les dades següents:
a) Tipologia de l’activitat.
b) Identificació i filiació de les entitats organitzadora i promotora.
c) Dates i lloc de realització de l’activitat.
d) Nombre i edat dels participants.
e) Nom, cognoms, NIF, edat i, si escau, titulació de totes les persones de l’equip de dirigents.
f) Telèfon de contacte de la persona responsable de l’activitat.
g) Telèfon mòbil de contacte per emergències durant l’activitat.
10.4 El termini de presentació de la notificació és de fins a set dies abans de l’inici de l’activitat si es fa per via electrònica, o de vint dies si es fa presencialment en un registre oficial.
10.5 La cancel·lació o modificació de les dades d’una activitat notificada prèviament s’ha de comunicar al departament competent en matèria de joventut abans de la data de l’inici de l’activitat, llevat que una circumstància extraordinària justifiqui fer-ho abans de l’acabament de l’activitat. No es pot fer cap tipus de canvi en les dades notificades una vegada hagi finalitzat l’activitat.
10.6 El departament competent en matèria de joventut ha de facilitar per mitjans electrònics les dades de les notificacions rebudes al Consell Català de l’Esport, a les administracions locals, al Conselh Generau d’Aran i a la resta de departaments de la Generalitat competents en matèria de seguretat, emergències i sanitat, per tal de facilitar la coordinació i el compliment de les seves competències respectives.
Article 11
Obligacions de la persona responsable de l’activitat
Són obligacions de la persona responsable de l’activitat:
a) Complir i fer complir les previsions d’aquest Decret.
b) Vetllar perquè es faci la notificació de l’activitat si aquesta és preceptiva i, si escau, perquè es comuniqui al departament competent en matèria de joventut, abans de l’inici de l’activitat, la seva anul·lació o les modificacions que s’hagin produït després de la presentació de la notificació.
c) Facilitar la comprovació i el seguiment de l’activitat al personal degudament acreditat que s’encarrega d’aquesta funció.
d) Garantir l’execució del programa de l’activitat.
e) Vetllar perquè l’activitat es desenvolupi amb les condicions sanitàries, d’higiene i de seguretat necessàries.
f) Vetllar perquè les persones participants respectin les propietats, les instal·lacions i el medi natural del lloc on es dugui a terme l’activitat, i establir prou controls per tal d’evitar qualsevol risc d’incendi forestal.
g) Garantir el coneixement per part de les persones participants a l’activitat del protocol d’actuació en emergències que s’estableixi a l’efecte i de l’execució de les mesures previstes per situacions de risc o emergència, especialment el sistema d’avís i les mesures de protecció a aplicar.
h) Fer complir les normes vigents de prevenció en matèria de begudes alcohòliques i tabac i de qualsevol altra substància que pugui generar dependència.
i) Vetllar perquè es compleixi la normativa reguladora corresponent, quan l’organització i la realització d’alguna de les activitats del programa general vagin a càrrec d’una empresa o entitat especialitzada.
Article 12
Documentació obligatòria durant la realització de l’activitat
12.1 Durant la realització de l’activitat, la persona responsable ha de disposar obligatòriament de la documentació següent:
a) Programa general de l’activitat, amb indicació dels objectius, el calendari, els horaris i la planificació diària o graella de les activitats concretes que s’han de dur a terme.
b) Autorització de participació a l’activitat de totes les persones participants menors d’edat, signada per la persona que en tingui la potestat parental, tutela o que tingui encarregat legalment l’exercici de les funcions tutelars o de guarda.
c) Fitxa de salut de cadascuna de les persones participants menors d’edat, signada pel pare, mare, tutor o representant legal, on constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim alimentari que calgui respectar, amb indicació d’horaris i quantitats, dades actualitzades de l’estat de vacunació, i qualsevol altra qüestió que es consideri necessària.
d) Llista ordenada amb els noms, les adreces i els telèfons de totes les persones assistents a l’activitat: infants, joves, membres de l’equip de dirigents i personal de suport logístic.
e) Tarja magnètica d’identificació sanitària o altre document acreditatiu del dret a la prestació de la sanitat pública o de l’assegurança mèdica privada, si escau, de cadascuna de les persones assistents a l’activitat.
f) Documentació acreditativa de la contractació de les cobertures d’assegurances que estableix l’article 5.
g) En les activitats que s’han de notificar d’acord amb l’article 10.1, a més de tot el que estableixen els apartats anteriors, la persona responsable ha de disposar dels documents següents:
Còpia de la notificació de l’activitat.
Documentació o carnet acreditatiu de la inscripció de la persona responsable de l’activitat i de les persones dirigents als registres que preveuen els articles 4.3 i 4.5.

12.2 Les inscripcions, les autoritzacions de participació i les fitxes de salut es poden tramitar electrònicament.
Article 13
Incompliment de les obligacions
La responsabilitat per l’incompliment de les obligacions que estableixen els articles 11 i 12 recau sobre la persona responsable de l’activitat i subsidiàriament sobre l’entitat promotora i l’entitat organitzadora de l’activitat.
Article 14
Assessorament, comprovació i seguiment
14.1 Correspon al departament competent en matèria de joventut verificar el compliment d’aquest Decret, assessorar les entitats promotores i organitzadores i fer les visites de comprovació i seguiment corresponents, per tal de garantir la qualitat pedagògica de les activitats i vetllar per la seguretat dels participants.
14.2 Igualment, el Consell Català de l’Esport, en l’exercici de les seves competències, pot fer visites als casals esportius, a les estades o campus esportius i a les rutes esportives, verificar el compliment de la normativa corresponent i assessorar les entitats organitzadores i promotores.
14.3 El departament competent en matèria de joventut i el Consell Català de l’Esport han de vetllar perquè les activitats donin suport a les polítiques educatives destinades a fomentar la formació en els valors dels drets humans, la cohesió social, la coeducació, la igualtat entre dones i homes i la no-discriminació per qualsevol condició i circumstància personal o social.
Article 15
Instal·lacions esportives
Quan les estades esportives i els casals esportius es duguin a terme en instal·lacions esportives, aquestes instal·lacions han d’estar donades d’alta al cens d’equipaments esportius gestionat pel Consell Català de l’Esport.
Article 16
Accessibilitat
16.1 Quan a les activitats que regula aquest Decret hi hagi participants amb discapacitat, prèviament a la realització de l’activitat, l’entitat organitzadora ha de valorar els casos per tal d’ajustar la ràtio de l’equip dirigent, si escau, i establir si cal algun suport addicional.
16.2 Les entitats promotores o organitzadores de les activitats que regula aquest Decret, han de garantir progressivament les condicions d’accessibilitat suficients en la comunicació perquè les persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual puguin comprendre-les, gaudir-ne i participar-hi, si escau.
Article 17
Protecció de dades de caràcter personal
Les dades de caràcter personal s’han de tractar d’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
Disposició addicional
Aplicabilitat de la normativa laboral i de voluntariat
El règim d’obligacions, assegurances i accions de seguiment que preveu aquest Decret s’han d’entendre sens perjudici dels deures, les obligacions i els controls que estableix la normativa laboral o de voluntariat quan la relació entre els responsables i els dirigents de l’activitat amb l’entitat promotora o organitzadora tingui aquest caràcter o derivi d’una relació de voluntariat.
Disposició transitòria
Titulacions vàlides per a la consideració de professionals de l’educació en el lleure, fins a la creació del Registre Oficial de Professionals de l’Educació en el Lleure de Catalunya
Mentre no estigui creat el Registre Oficial de Professionals de l’Educació en el Lleure de Catalunya, tenen la consideració de professionals de l’educació en el lleure en la modalitat de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure les persones que estiguin en possessió d’un dels títols següents:
Diploma de monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil.
Certificat professional de dinamització d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.
Un títol del sistema educatiu que inclogui de forma completa la qualificació professional de dinamització d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.
Mentre no estigui creat el Registre Oficial de Professionals de l’Educació en el Lleure de Catalunya, tenen la consideració de professionals de l’educació en el lleure en la modalitat de director/a d’activitats d’educació en el lleure les persones que estiguin en possessió d’un dels títols següents:
Diploma de director/a d’activitats de lleure infantil i juvenil.
Títol de tècnic/a superior d’animació sociocultural i turística.
Certificat professional de direcció i coordinació d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.
Un títol del sistema educatiu que inclogui de forma completa la qualificació professional de direcció i coordinació d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.
Als efectes del que preveu l’article 12.1.g), la persona responsable de l’activitat ha de disposar de la documentació o carnet que acrediti les formacions que preveu aquesta disposició transitòria.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys.
Disposicions finals
–1 Actualització dels imports de les assegurances que fixa aquest Decret
S’habilita a la persona titular del departament competent en matèria de joventut per actualitzar els límits de les assegurances que fixa l’article 5, mitjançant Ordre.
–2 Registre Oficial de Professionals d’Educació en el Lleure
El Registre Oficial de Professionals d’Educació en el Lleure que preveu el present Decret s’ha de regular mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent en matèria de joventut, al qual quedarà adscrit.
–3 Entrada en vigor
Aquest Decret entra en vigor l’1 de novembre de 2016.
Barcelona, 5 de juliol de 2016
Carles Puigdemont i Casamajó
President de la Generalitat de Catalunya
Dolors Bassa i Coll
Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies
(16.187.077)

Decret legislatiu 1/2000 Text únic de la llei de l’esport

Títol preliminar – Principis rectors de la política esportiva catalana
Títol 1 – De les entitats esportives catalanes
Capitol 1 – Dels clubs o associacions esportius i de les seccions esportives d’altres entitats
Capitol 2 – De les agrupacions esportives
Capitol 3 – De les federacions esportives catalanes
Capitol 4 – Del registre i altres disposicions comunes
Títol 2 – De l’organització administrativa de l’esport català
Capitol 1 – De l’Administració esportiva de la Generalitat
Capitol 2 – De l’administració local
Titol 3 – De la gestió i regulació de l’educació física i l’esport
Capitol 1 – De l’educació i l’esport, les activitats fisicoesportives i especials, i el control i la recerca mèdics
Capitol 2 – De les instal·lacions esportives
Titol 4 – De la inspecció esportiva i el règim sancionador
Capitol 1 – La inspecció esportiva
Capitol 2 – El règim sancionador
Titol 5 – De les comissions antidopatge i contra la violència en l’Esport a Catalunya
Capitol 1 – La comissió Antidopatge de Catalunya
Capitol 2 – La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya
Titol 6 – De la jurisdicció esportiva
Capitol 1 – Disposicions generals
Capitol 2 – La disciplina esportiva
Capitol 3 – Els procediments jurisdiccionals
Secció 1 – El procediments jurisdiccionals en l’àmbit disciplinari
Subsecció primera – Disposicions generals
Subsecció segona – El procediment d’urgència
Subsecció tercera – El procediment ordinari
Secció 2 – El procediment jurisdiccionals en l’àmbit competitiu
Secció 3 – Disposicions comunes
Capitol 4 – Els recursos
Capitol 5 – El Tribunal Català de l’Esport

DECRET LEGISLATIU

1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport.

Exposició de motius
La disposició final primera de la Llei 8/1999, de 30 de juliol, de la jurisdicció esportiva i de modificació de les lleis 8/1988, de l’esport, i 11/1984, de creació de l’organisme autònom Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, i la disposició addicional 1 de la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes, autoritzen el Govern de la Generalitat de Catalunya a refondre en un text únic aquestes dues lleis i la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport. El termini donat per ambdues lleis al Govern per dur a terme aquesta tasca és d’un any a partir de la seva entrada en vigor.

D’altra banda, les dues autoritzacions per refondre també s’estenen a la regularització, l’aclariment i l’harmonització dels tres textos legals esmentats, i per a intitular els títols, els capítols i els articles del text únic.

En exercici de la delegació legislativa atorgada per les dues autoritzacions indicades, s’ha redactat el Text únic de la Llei de l’esport de Catalunya, que s’insereix a continuació d’aquest Decret legislatiu, i que queda estructurada amb una exposició de motius, un títol preliminar relatiu als principis rectors de la política esportiva de la Generalitat, i sis títols que regulen les entitats esportives el primer, l’organització administrativa de l’esport català el segon, la gestió i regulació de l’educació física i l’esport el tercer, la inspecció esportiva i el règim sancionador administratiu el quart, la Comissió Antidopatge de Catalunya i la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya el cinquè, i la jurisdicció esportiva el sisè; finalment, també conté nou disposicions addicionals i cinc disposicions transitòries.

Per tant, en exercici de les autoritzacions atorgades per les lleis 8/1999 i 9/1999, d’acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i d’acord amb el Govern,

Decreto: Article únic
S’aprova el Text únic de la Llei de l’esport, que s’insereix a continuació, en el qual es refonen la Llei 8/1988, de 7 d’abril; la Llei 8/1999, de 30 de juliol, i la Llei 9/1999, de 30 de juliol.

Disposició final

Aquest Decret legislatiu entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

L’article 19.2 de la Llei de l’esport té suspesa la vigència mentre no es pronunciï el Tribunal Constitucional.

Barcelona, 31 de juliol de 2000 Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Jordi Vilajoana i Rovira Conseller de Cultura

TEXT ÚNIC DE LA LLEI DE L’ESPORT.

Exposició de motius

L’esport s’ha convertit cada dia més en un fenomen social universal i actualment és per a la nostra societat un instrument d’equilibri, de relació i d’integració de l’home en el món que l’envolta. L’esport forma o ha de formar part de l’activitat de l’home des de l’escola fins a la tercera edat i és un element educatiu tant per als esportistes d’elit com per als que se’n serveixen simplement com a instrument d’equilibri psicofísic de la persona.

II

A Catalunya, l’any 1876 es fundà l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, veritable primer club esportiu català, i el 1888 l’Exposició Universal a Barcelona centralitzà en aquesta capital tot un moviment d’avantguarda esportiva que donà lloc a la introducció a tot l’Estat, a través de Catalunya, de molts dels diversos esports. El desplegament d’aquesta activitat s’inicià i es realitzà per mitjà d’unes societats esportives, els clubs, que s’agruparen després en federacions per esports i es coordinaren ja l’any 1933 mitjançant la Unió Catalana de Federacions Esportives. Sortosament, aquesta associació va ser recuperada en regular-se, mitjançant el Decret de la Generalitat 196/1985, de 15 de juliol, la creació de la Unió de Federacions Esportives Catalanes, avui denominada Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

La Generalitat també creà, pel Decret de 27 d’agost de 1936, desplegat per l’Ordre de 27 d’octubre del mateix any, el Comissariat d’Esports de Catalunya, ens representatiu de l’esport català, com a organisme d’enllaç i suport de l’Administració envers les entitats i les federacions esportives catalanes.

III

La Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva en el camp de l’esport i el lleure, tal com estableix l’article 9.29 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, el qual ha assumit així el mandat que l’article 43.3 de la Constitució espanyola de 1978 fa als poders públics perquè fomentin l’educació física i l’esport i facilitin la utilització adequada del lleure.

En el territori de l’Estat, l’esport i la cultura física es regulen per la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, i també per un conjunt de disposicions reglamentàries que la despleguen. En aquest sentit cal dir que des de l’inici de la formació i de la consolidació de l’esport en el territori de l’Estat, Catalunya ha tingut un paper capdavanter que li ha donat i li dóna encara un estil propi i una personalitat indiscutible en la forma de fer l’esport i l’activitat física. Aquest fet va tenir el seu reflex normatiu amb l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, desplegada per una sèrie de disposicions reglamentàries, i que ara ha estat modificada per adequar-ne el contingut a la nova realitat de l’esport català, en evolució constant.

Així mateix, la Generalitat, mitjançant els reials decrets 1668/1980, de 31 de juliol, i 2608/1982, de 24 de setembre, va assumir els serveis i les instal·lacions que van ésser objecte de traspassos de l’Estat a la Generalitat i van constituir els seus mitjans operatius inicials.

IV

La modificació de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, operada per les lleis 8/1999 i 9/1999, ambdues de 30 de juliol, s’ha concretat en el present text únic de la Llei de l’esport, que refon aquestes tres disposicions legals, i que s’estructura en un títol preliminar, sis títols, nou disposicions addicionals i cinc disposicions transitòries.

En el títol preliminar es defineixen els objectius i els principis rectors de la Llei. Dins el conjunt d’objectius, amb què s’estableix la veritable filosofia que la Llei pretén, s’esmenta la voluntat general de fomentar, implantar, divulgar, planificar, executar, coordinar i assessorar, en tots els aspectes necessaris, l’activitat física i l’esport arreu de Catalunya, amb la finalitat bàsica de fer realitat el dret social de tot ciutadà a desenvolupar i exercitar les seves facultats físiques, intel·lectuals i morals, mitjançant un fàcil i lliure accés a l’activitat física i al coneixement i a la pràctica de l’esport. En aquest sentit, els Jocs Olímpics de 1992 van ser l’esperat catalitzador de la llarga i creixent tradició esportiva de Catalunya, en què els ideals del moviment olímpic van trobar llur marc adequat.

Per aconseguir aquest fi bàsic, la Llei proposa el desenvolupament d’una política esportiva tenint present un conjunt de principis rectors.

El títol primer està dedicat a les entitats esportives, concepte que, en determinats preceptes de la Llei, cal entendre en sentit ampli, comprensiu de les entitats estrictament esportives i d’aquelles que, sense tenir aquest caràcter, duen a terme d’una manera o altra activitats fisicoesportives al marge de les que els corresponen segons el tipus d’entitat de què es tracti. Així, en primer lloc es regulen els clubs esportius o associacions esportives, que són les entitats bàsiques, o de primer nivell, a partir de les quals s’organitza l’esport català en l’àmbit privat. També es regulen les entitats no esportives sense afany de lucre, les entitats lucratives i les empreses de serveis esportius, que entre llurs activitats inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i l’esport, i adscriuen la corresponent secció esportiva al Registre d’entitats esportives.

En el títol primer també es regulen les entitats esportives de segon nivell, com són les agrupacions esportives, de la naturalesa jurídica de les quals participen els consells esportius i les unions esportives de clubs, i les federacions esportives. Així mateix, es fa referència a la Unió de Consells Esportius de Catalunya, a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i la Federació Catalana d’Esport per a Tothom com a nou ens de promoció de l’esport. El títol es completa amb la regulació del Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya i amb una sèrie de disposicions comunes a totes les entitats previstes en el mateix títol.

El títol segon està dedicat a l’organització administrativa de l’esport català. Quant a l’Administració esportiva de la Generalitat, se’n modifica l’estructura, amb la Secretaria General de l’Esport com a òrgan de direcció política i el Consell Català de l’Esport com a organisme autònom encarregat de la direcció i la gestió de l’activitat administrativa esportiva, que està adscrit, mitjançant l’esmentada Secretaria General, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Respecte de l’Administració local, la Llei estableix les funcions que corresponen a municipis i comarques en matèria esportiva.

El títol tercer tracta la gestió i la regulació de l’educació física i l’esport. El capítol primer d’aquest títol, comença parlant de les activitats fisicoesportives en tots els nivells educatius, per esmentar després l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, que és un altre organisme autònom adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Secretaria General de l’Esport, i l’Escola Catalana de l’Esport, com a centre docent de la Generalitat amb competències per a impartir i autoritzar els ensenyaments i la formació esportius. A continuació, el capítol primer fa referència a l’esport d’elit i d’alt nivell, a l’esport d’esbarjo, lleure i salut adreçats a persones de totes les edats, a l’educació física i les activitats esportives dels discapacitats, i acaba indicant les obligacions que corresponen a la Generalitat de Catalunya en el terreny de la medicina esportiva, respecte de la qual ha de tenir una actuació de caràcter preventiu.

El capítol segon del títol tercer, relatiu a les instal·lacions esportives, parla del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya i de les diferents normes que l’han de desplegar i complementar, indica les diverses actuacions que haurà de dur a terme l’Administració esportiva de la Generalitat en aquesta matèria, i estableix una sèrie de drets i obligacions per a les entitats, tant públiques com privades, propietàries o gestores d’instal·lacions esportives, i/o prestadores de serveis esportius o organitzadores d’activitats fisicoesportives.

El títol 4, com a novetat important, regula la inspecció esportiva i el corresponent règim sancionador administratiu, amb la finalitat de controlar el compliment de la normativa esportiva per part de totes les persones, físiques o jurídiques, que hi estan obligades d’una manera o altra, i sancionar el seu incompliment, si s’escau. Les funcions d’inspecció esportiva corresponen a la Secretaria General de l’Esport, que les du a terme mitjançant el Consell Català de l’Esport. La potestat sancionadora administrativa en matèria esportiva correspon, en els àmbits respectius, al departament competent en matèria d’esports i al departament competent en matèria de seguretat ciutadana.

Mitjançant el títol 5, i també com a novetat important, es creen la Comissió Antidopatge de Catalunya i la Comissió contra la Violència en l’Esport de Catalunya, amb la finalitat que cadascuna d’aquestes lleis esdevingui l’únic òrgan centralitzador i coordinador de totes les actuacions en les matèries respectives.

El títol 6, i últim, regula la jurisdicció esportiva, i dóna resposta a la necessitat d’una regulació específica que determini els diferents àmbits competencials i els òrgans jurisdiccionals que intervenen en cadascuna de les esferes de l’activitat esportiva. El capítol primer regula l’exercici de la jurisdicció esportiva en els seus tres àmbits: disciplinari, competitiu i electoral. El capítol segon fa la classificació de les infraccions i les sancions aplicables a aquells tres àmbits. El capítol tercer regula els procediments jurisdiccionals mitjançant els quals s’han d’imposar les sancions corresponents per la comissió de les infraccions previstes legalment. El capítol 4 regula els recursos que es poden interposar contra els actes i les resolucions dels òrgans jurisdiccionalscompetents. I el capítol 5 està dedicat al Tribunal Català de l’Esport, que és el nou òrgan suprem jurisdiccional esportiu a Catalunya que substitueix i assumeix les competències que fins ara tenia el Comitè Català de Disciplina Esportiva, que desapareix.

V

Finalment, s’ha d’advertir que per fer efectiu bona part del contingut d’aquesta Llei, sobretot el que fa referència a les qüestions que són novetat respecte del contingut de la Llei 8/1988, ara refosa amb les lleis 8/1999 i 9/1999, cal dur a terme la corresponent tasca de desplegament reglamentari a fi de permetre l’aplicació pràctica de molts dels seus preceptes.

TÍTOL PRELIMINAR

Dels principis rectors de la política esportiva de la Generalitat
Article 1
La finalitat d’aquesta Llei és, d’acord amb l’article 9.29 de l’Estatut d’autonomia, la definició dels objectius i dels principis rectors de l’esport, l’ordenació del règim jurídic i de l’organització institucional de l’esport a Catalunya, i la regulació de la jurisdicció esportiva.

Article 2

Els objectius bàsics d’aquesta Llei són el foment, la divulgació, la planificació i coordinació, l’execució, l’assessorament i la implantació de la pràctica de l’activitat física i l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells i estaments socials, a fi de fer realitat el dret de tot ciutadà a desenvolupar o exercitar les seves facultats físiques, intel·lectuals i morals, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport.

Article 3

—1 L’esport, atès que té l’origen i es desenvolupa en la mateixa societat, és una funció social que contribueix al desenvolupament complet i harmònic de l’ésser humà i a fer possible la seva formació integral, i que afavoreix la consecució d’una millor qualitat de vida i de més benestar social.

—2 La Generalitat, a fi de garantir l’accés en igualtat de condicions i oportunitats al coneixement i a la pràctica de l’esport, desenvolupa la política esportiva tenint presents els principis rectors següents:

a) Integrar l’educació i l’activitat físiques i esportives al sistema educatiu general, en tots els seus nivells i àmbits, i també a l’educació especial.

b) Fomentar, protegir i regular l’associacionisme esportiu, en totes les seves manifestacions, com a marc idoni per a les pràctiques esportives.

c) Coordinar la gestió esportiva amb les funcions pròpies de les entitats locals en el camp de l’esport i donar suport a l’actuació d’aquestes entitats.

d) Formular i executar programes especials per a l’educació física i esportiva de les persones disminuïdes i dels sectors socials més necessitats, a fi que tots ells tinguin més facilitats i oportunitats de practicar l’esport i l’educació física.

e) Promoure l’esport en tots els àmbits i facilitar els mitjans que permetin de practicar- lo, a fi d’assolir una millor qualitat de vida i més benestar social.

f) Promoure les condicions que afavoreixin la igualtat de la dona en l’esport i la seva incorporació a la pràctica esportiva a tots els nivells.

g) Fomentar l’activitat física i l’esport com a hàbit de salut.

h) Promoure i planificar l’esport de competició i d’alt nivell en col·laboració amb les federacions esportives i altres autoritats competents en la matèria, i vetllar perquè es practiqui d’acord amb els principis del moviment olímpic.

i) Ordenar i difondre el coneixement i l’ensenyament de l’esport, i fomentar les escoles esportives que formin adequadament i perfeccionin amb continuïtat i competència els practicants, i vetllar especialment la pràctica esportiva en edat escolar, tant pel que fa a l’ensenyament públic com al privat.

j) Formar adequadament i competentment el personal tècnic professional necessari per a aconseguir augmentar la qualitat tècnica de l’esport en general amb una actualització i un perfeccionament constants dels seus coneixements en tots els nivells, vessants i especialitats.

k) Vetllar pel degut control mèdic i sanitari dels esportistes, i també de les instal·lacions, prenent les mesures de seguretat més idònies per a la garantia física i la salut dels practicants, dels espectadors i altres persones implicades en l’organització de l’activitat esportiva.

l) Desenvolupar la recerca en les diferents àrees relatives a les ciències aplicades a l’esport, per tal que aquest millori qualitativament.

m) Vetllar perquè la pràctica esportiva estigui exempta de violència i de tota pràctica que pugui alterar per vies extraesportives els resultats de les competicions.

n) Planificar i programar una xarxa equilibrada d’instal·lacions esportives amb els equipaments necessaris arreu del territori català, que reculli tant com sigui possible tota mena d’iniciatives mirant d’aconseguir una utilització òptima de les instal·lacions, els equips i els materials destinats a la pràctica esportiva.

o) Vetllar prop de les corporacions municipals i els òrgans urbanístics competents perquè els plans i les normes d’ordenació urbanística generals, parcials i especials incloguin les reserves d’espai suficients per a cobrir les necessitats socials i col·lectives d’equipaments esportius i de lleure.

p) Aprofitar adequadament el medi natural per a les activitats esportives i especialment d’esplai i lleure que hi siguin més idònies.

q) Afavorir la inserció de l’esport en les manifestacions culturals, folklòriques o tradicionals i les festes típiques, arrelades en llocs i comarques de Catalunya, i en tots els actes que ajudin a prendre consciència de l’esport tradicional i popular i que refermin la personalitat de Catalunya.

r) Promoure i difondre l’esport català en els àmbits supraautonòmics, i també la participació de les seleccions catalanes en aquests àmbits.

s) Aplegar, ordenar, subministrar i difondre la informació i la documentació relatives a l’educació física i a l’esport, especialment les que es refereixen als resultats de les investigacions i dels estudis sobre programes, experiències tècniques i científiques i d’altres activitats que convingui conèixer o divulgar.

t) Fomentar que els organismes competents estableixin bonificacions, beneficis i exempcions tributàries per afavorir el desenvolupament de l’esport.

u) Fomentar una protecció adequada dels esportistes mitjançant sistemes de previsió social de caràcter mutualista, i vetllar per la viabilitat contínua i permanent d’aquests sistemes.

Article 4

L’organització institucional de l’esport a Catalunya segueix els principis de coordinació administrativa, de col·laboració amb les entitats públiques i privades i de participació d’aquestes.

TÍTOL 1

De les entitats esportives a Catalunya
Capítol 1
Dels clubs o associacions esportius i de les seccions esportives d’altres entitats
Article 5
S’entén per club esportiu o associació esportiva, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

Article 6

—1 Els clubs o associacions esportius han d’estar constituïts de manera que consti documentalment llur voluntat, el fi i els objectius pretesos i la manca d’ànim lucratiu.

—2 La formulació dels estatus ha de respondre al principi de representativitat, segons les normes esportives que són aplicables. L’organització interna ha d’ésser democràtica i l’òrgan suprem de govern ha d’ésser l’Assemblea general, integrada per tots els associats amb dret de vot.

—3 La Junta directiva ha d’ésser elegida per l’Assemblea general i tots els seus càrrecs han d’ésser proveïts mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

Article 7

—1 El règim jurídic dels clubs o associacions esportius s’ha d’adaptar a les normes determinades per reglament. A les entitats esportives federades els són aplicables subsidiàriament les normes reguladores de les federacions esportives catalanes que siguin compatibles amb la mateixa organització.

—2 En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o associacions esportius han d’ésser aprovats per l’Assemblea general i ratificats per l’Administració esportiva corresponent, a fi de poder-se inscriure al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

—3 Els presidents dels clubs o associacions esportius n’han d’exercir la representació legal i han de presidir-ne els òrgans, llevat dels supòsits que legalment o estatutàriament es determinin.

—4 Els clubs o associacions esportius que, per llur la seva naturalesa, s’organitzin mitjançant una estructura interna simplificada poden gaudir d’un règim jurídic especial, que s’ha de desplegar per reglament. A aquest efecte, tan sols és exigible que en la constitució d’aquests clubs o associacions s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i també, el sotmetiment a la normativa esportiva que els sigui aplicable.

Article 8

Els clubs o associacions esportius s’han de sotmetre al règim de pressupost i patrimoni propis, d’acord amb els principis de les entitats no lucratives.

Article 9

—1 Per a participar en competicions d’àmbit federatiu, els clubs o associacions esportius, les agrupacions esportives, les entitats no esportives sense afany de lucre i les seccions esportives d’entitats lucratives o d’empreses de serveis esportius s’han de federar a les federacions catalanes corresponents a les modalitats o les disciplines en les quals volen participar.

—2 En tots els casos, les federacions esportives catalanes han d’exigir als clubs o associacions esportius la seva inscripció al Registre d’entitats esportives de la Generalitat, i a les entitats no esportives sense afany de lucre, a les entitats lucratives i a les empreses de serveis esportius l’adscripció de les seves seccions esportives a l’esmentat Registre

—3 Els clubs o associacions esportius inscrits al Registre d’entitats esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius promoguts pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d’aquests.

—4 Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents els clubs o associacions esportius que s’inscriguin al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, i les seccions esportives d’entitats no esportives sense afany de lucre, d’entitats lucratives o d’empreses de serveis esportius que s’adscriguin a l’esmentat Registre.

—5 Les societats anònimes esportives amb domicili a Catalunya es regulen per llurs disposicions específiques, sens perjudici de les normes d’aquesta Llei que els siguin aplicables. Igualment, s’han d’inscriure en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

Article 10

Les entitats de caràcter fundacional que es constitueixin per al foment de les activitats fisicoesportives s’han de regular d’acord amb la Llei 1/1982, de 3 de març, de fundacions privades, o norma que la substitueixi, i amb les prescripcions de la present Llei que els siguin d’aplicació.

Article 11

Les entitats no esportives que estan legalment constituïdes i que entre llurs activitats inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i l’esport sense afany de lucre, poden gaudir dels drets i els beneficis esportius que disposen les normes reglamentàries aplicables.

Article 12

Les entitats esportives i les no esportives que sol·licitin, respectivament, la inscripció o l’adscripció de la seva secció esportiva al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya i no siguin membres de cap federació esportiva catalana, han d’acreditar, en la forma que s’estableixi, una activitat i una pràctica esportives continuades, en el nivell o l’àmbit que correspongui, per poder tenir el caràcter d’entitat registrada i reconeguda als efectes esportius.

Capítol 2

De les agrupacions esportives
Article 13
S’entén per agrupació esportiva, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol associació o entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar i amb domicili a Catalunya, integrada per persones físiques o jurídiques, o per persones físiques i jurídiques, amb la finalitat de desenvolupar, fomentar i practicar l’activitat física o poliesportiva sense cap afany de lucre. Aquestes associacions no poden exercir cap funció pròpia de les federacions esportives amb relació a l’activitat competicional, llevat que hi hagi mutu acord.

Article 14

—1 La constitució de les agrupacions esportives i la formulació de llurs estatuts han d’estar d’acord amb els principis de representació democràtica.

—2 El règim jurídic de les agrupacions esportives s’ha de determinar per via de reglament i s’ha d’inspirar en el dels clubs i les federacions esportius catalans.

—3 Les agrupacions esportives s’han d’inscriure en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat. Les que vulguin prendre part en les competicions d’àmbit federatiu han d’afiliar-se a la federació catalana de la modalitat esportiva en la qual vulguin participar.

—4 Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents les agrupacions esportives que s’inscriguin al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

—5 Les agrupacions esportives legalment constituïdes i inscrites a Catalunya que tenen com a objectiu desenvolupar, fomentar i practicar l’activitat física o poliesportiva de manera no reglada i adaptada a les necessitats i les condicions de cada col·lectiu o persona i que no es troben afiliades a cap federació esportiva catalana o consell esportiu es poden integrar en un ens que les representi, com ara la Unió d’Agrupacions Esportives de Catalunya.

—6 En el cas que es constitueixi, la Unió d’Agrupacions Esportives de Catalunya ha d’ésser una entitat privada sense afany de lucre, la qual ha de tenir personalitat jurídica per al desenvolupament dels seus objectius generals encaminats a la promoció i l’organització d’activitats físiques i esportives de caràcter lúdic, formatiu i social, i no pot dur a terme les activitats competitives pròpies de les federacions esportives catalanes i dels consells esportius, llevat que hi hagi un acord mutu.

Punts 5 i 6 afegits per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035 de 30.12.2011)

Article 15

Les agrupacions esportives inscrites al Registre d’entitats esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius aprovats o recomanats pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d’aquests.

Article 16

—1 Els consells esportius, com a agrupacions esportives, són entitats privades d’interès públic i social, sense afany de lucre, que tenen per objecte el foment, l’organització i la promoció de l’activitat esportiva en edat escolar, els quals, si escau, als efectes d’executar o gestionar la política esportiva dels consells comarcals, poden establir els convenis de col·laboració corresponents.

—2 Els consells esportius es creen d’acord amb els criteris de l’organització territorial de Catalunya i en funció de les característiques demogràfiques, esportives i geogràfiques del territori, i tenen personalitat jurídica i capacitat d’obrar per al compliment de llurs funcions.

—3 Els consells esportius legalment constituïts i inscrits a Catalunya poden integrar-se en un ens representatiu de tots ells, la Unió de Consells Esportius de Catalunya.

—4 La Unió de Consells Esportius de Catalunya és una entitat privada d’interès públic i social, sense afany de lucre, i ha de gaudir de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i la proposta d’accions comunes per a millorar i desenvolupar l’esport català.

—5 Les unions esportives de clubs i associacions són agrupacions esportives dedicades a fomentar i coordinar la pràctica de les modalitats o les disciplines esportives que no es trobin assumides per cap federació esportiva catalana.

Capítol 3

De les federacions esportives catalanes

Article 17

—1 Les federacions esportives catalanes són entitats privades d’interès públic i social dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts dins l’àmbit de Catalunya, constituïdes bàsicament per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats privades sense afany de lucre que entre llurs finalitats socials inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva i constituïdes també, si escau, per esportistes, tècnics, jutges o àrbitres o altres representants de persones físiques.

—2 Les federacions esportives catalanes gaudeixen de personalitat jurídica i capacitat d’obrar plenes per al compliment de llurs fins.

Article 18

—1 Només es pot reconèixer, dins l’àmbit territorial de Catalunya, una federació esportiva per a cada esport, modalitat esportiva o conjunt de modalitats esportives que deriven d’un concepte o un objecte principal o hi estan connectats.

Se n’exceptuen les federacions poliesportives dedicades al foment, l’organització i la pràctica de distintes modalitats en les quals s’integren únicament esportistes amb disminucions o discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o mixtes.

—2 Les federacions esportives catalanes no tenen finalitat lucrativa.

—3 Per a constituir una nova federació esportiva catalana es requereix:

a) L’existència i la pràctica habitual prèvies d’un esport específic o una modalitat esportiva que no estiguin assumits per cap federació catalana reconeguda, o que no constitueixin una disciplina derivada d’una altra modalitat esportiva.

b) Una proposta formulada pel nombre d’entitats o pels promotors que s’estableixi mitjançant reglament.

—4 Per al reconeixement d’una nova federació esportiva catalana s’han de tenir en compte, entre altres, els criteris següents:

a) L’acreditació de viabilitat econòmica autònoma de la nova federació.

b) El reconeixement de la modalitat esportiva pel Comitè Internacional Olímpic o per una federació esportiva de nivell estatal, continental o mundial.

c) La constitució prèvia com a unió esportiva de clubs durant un període mínim de tres anys.

—5 La revocació del reconeixement d’una federació catalana es pot produir per qualsevol de les causes següents:

a) La desaparició dels motius o la modificació de les condicions, els requeriments i els criteris que van donar lloc al reconeixement de la federació.

b) L’incompliment dels objectius de la federació, de les determinacions o de les obligacions bàsiques que van motivar-ne la creació, segons els seus estatuts.

c) La manca d’activitat durant un període de dos anys.
—6 L’inici de l’expedient de revocació comporta la suspensió del pagament de les subvencions o els ajuts que li hagin estat atorgats.

Punts 1 i 4 modificat per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035 de 30.12.2011)

Article 19

—1 Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d’àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació.

—2 Les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics. És funció pròpia de les federacions esportives catalanes la creació, el foment i l’impuls de les seleccions catalanes de les respectives modalitats o disciplines esportives amb la finalitat de participar en esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós, segons s’escaigui.

—3 Les normes i els reglaments de les federacions esportives supraautonòmiques només són aplicables a les federacions esportives catalanes, i si correspon, a llurs clubs i entitats afiliats, en matèria disciplinària i competitiva, quan actuïn o participin en competicions oficials dels àmbits supraautonòmics.

Article 20

—1 Perquè una federació esportiva catalana tingui el reconeixement legal cal que prèviament hagi aprovat els seus estatus i aquests hagin estat ratificats per l’Administració esportiva de la Generalitat, i que hagi quedat inscrita en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

—2 Cada federació catalana es pot organitzar territorialment d’acord amb les necessitats pròpies del seu esport, acomodant-se en el que calgui a la divisió territorial establerta per la Generalitat.

—3 Les federacions catalanes de les quals depenen esportistes professionals i afeccionats han d’establir, de conformitat amb les disposicions pertinents, les normes i l’estructura organitzativa que han d’aplicar-se a l’una i l’altra categoria esmentades.

Article 21

—1 Les federacions esportives catalanes han d’estar constituïdes d’acord amb els principis de representació democràtica dels membres que les integren.

—2 Les federacions esportives catalanes han de dirigir i regular les activitats pròpies de llurs modalitats esportives desenvolupades a Catalunya en coordinació amb l’Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya.

Article 22

—1 Els òrgans de govern de les federacions esportives catalanes són l’assemblea general i la junta directiva.

—2 La junta és elegida per l’assemblea general i tots els seus càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de l’assemblea, llevat dels mateixos membres de la junta directiva, quan en formen part.

—3 El president de la federació esportiva n’exerceix la representació legal i en presideix habitualment els òrgans, llevat dels supòsits que determinin els estatuts o els reglaments.

Article 23

—1 La constitució, el règim jurídic, les activitats i el funcionament de les federacions esportives catalanes es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei, pel que disposen les normes reglamentàries que els siguin aplicables, i per llurs estatuts i reglaments interns.

—2 Les federacions esportives exerceixen la potestat disciplinària sobre els seus membres o afiliats en via federativa.

—3 Als efectes legals que corresponguin, i atesos els beneficis que en puguin derivar, la pràctica de l’activitat física i de l’esport s’ha d’acreditar mitjançant una llicència esportiva, d’acord amb el que s’estableixi per reglament. Aquesta llicència ha d’incloure, com a mínim, una cobertura que garanteixi les eventuals indemnitzacions, la responsabilitat civil adequada als riscs que comporti l’activitat, i l’assistència sanitària, sempre que l’esportista no acrediti tenir protegides les contingències per mitjà d’una altra assegurança. El reglament ha de preveure les llicències temporals, que han de tenir en compte el temps de durada i el risc de l’activitat esportiva per a la qual se sol·licita.
Article 24

—1 Les federacions esportives catalanes estan acollides al règim de pressupost i patrimoni propis i han de sotmetre anualment llur comptabilitat i estat econòmic o financer a una auditoria o a la verificació comptable, d’acord amb les determinacions de l’Administració esportiva de la Generalitat.

—2 Les federacions esportives no poden aprovar pressupostos deficitaris sense l’autorització expressa de l’Administració de la Generalitat. En el supòsit que una federació tingui un dèficit pressupostari superior al 25% del pressupost aprovat per l’assemblea corresponent, i sempre que la seva situació econòmica deficitària l’impedeixi el desenvolupament del seu programa esportiu previst, l’Administració de la Generalitat pot prendre les mesures oportunes per a assegurar el funcionament normal de la federació.

Article 25

—1 Les federacions esportives catalanes han d’informar l’òrgan esportiu de la Generalitat de llurs programes i activitats, tant els d’àmbit català com els d’àmbit estatal o internacional.

—2 Pertoca a l’Administració esportiva de la Generalitat de promoure, de comú acord amb les federacions esportives catalanes, el foment i l’organització d’activitats esportives entre les comunitats autònomes i en l’àmbit internacional, d’acord amb les normes que són d’aplicació general.

—3 És competència de les federacions esportives catalanes l’elecció dels esportistes catalans que han d’integrar les seleccions catalanes, els quals han d’estar proveïts de la llicència federativa corresponent. Tenen la consideració d’esportistes catalans, a aquests efectes, els nascuts a Catalunya i els que hagin adquirit el veïnatge civil en aquest territori, d’acord amb les normes generals aplicables. Els clubs han de facilitar l’assistència a les convocatòries dels esportistes seleccionats.

—4 Les seleccions catalanes poden utilitzar l’himne i la bandera de Catalunya en les competicions oficials en què participin.

—5 Les federacions catalanes, per raons històriques, culturals, esportives i de veïnatge, han de fomentar d’una manera especial, en la mesura en què ho permetin les respectives reglamentacions competitives, la cooperació i la coordinació amb les entitats esportives dels països de llengua catalana, tot promovent seleccions conjuntes, integrades per esportistes dels respectius països, en competicions esportives.

Article 26

—1 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat privada d’interès públic i social, sense afany de lucre, representativa del conjunt de les federacions legalment constituïdes i inscrites a Catalunya.

—2 La constitució, la inscripció registral, l’organització i el funcionament de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya s’han d’ajustar a les disposicions reglamentàries que hi siguin aplicables. En tot cas, els seus òrgans de govern, inclòs el president o presidenta, s’han de proveir d’acord amb criteris de representació democràtica.

—3 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya gaudeix de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i la proposta d’accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l’esport català i per al seu foment exterior i la promoció de l’activitat de les seleccions esportives catalanes.

—4 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a fi de donar compliment als seus objectius generals, desplega, entre altres, les activitats i les funcions següents:

a) La promoció i la representació de l’esport federat de Catalunya en el seu conjunt.

b) La col·laboració i la participació amb els organismes públics i entitats privades en el desenvolupament i millorament de l’esport en general i de l’esport de lleure, especialment del federat.

c) La divulgació de la cultura i els principis del moviment olímpic i l’establiment de relacions amb tota classe d’organismes i entitats esportius d’arreu que persegueixen els mateixos fins.

d) El foment exterior i la promoció de l’activitat de les seleccions esportives catalanes o dels clubs esportius federats i dels seus esportistes, amb el suport de la Secretaria General de l’Esport.

e) La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya.

f) L’assessorament de la Secretaria General de l’Esport, en les matèries de la seva competència.

g) Vetllar per la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció de Catalunya com a país esportiu.

Lleta b) del punt 4 modificada per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035 de 30.12.2011)

Capítol 4

Del registre i altres disposicions comunes
Article 27
—1 El Registre d’entitats esportives és una oficina pública de l’Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya que té per objecte la inscripció de les entitats esportives i l’adscripció de les seccions esportives d’entitats no esportives, regulades en els altres capítols d’aquest títol que tinguin llur seu social a Catalunya.

—2 La inscripció afecta els actes i les dades que es determinin per reglament. En tots els casos, són objecte d’inscripció:

a) L’acta de constitució.

b) La denominació.

c) Els estatuts.

d) Els membres directius, els promotors i els representants legals.

—3 Les diferents classes d’entitats s’inscriuen o adscriuen les seves seccions esportives a les diferents seccions en què s’estructura el Registre, d’acord amb el que es determini per reglament.

Article 28

—1 La inscripció en el Registre d’entitats esportives d’un club o associació, una agrupació o una federació esportius, comporta, als efectes d’aquesta Llei, llur reconeixement legal i és un requisit essencial per a optar als ajuts o al suport que la Generalitat de Catalunya o altres administracions públiques poden concedir.

—2 L’adscripció al Registre d’entitats esportives de les seccions esportives de les entitats no esportives previstes a l’article 11 permet també a aquestes d’optar als ajuts o als beneficis que les administracions públiques catalanes poden concedir.

—3 La inscripció o l’adscripció al Registre d’entitats esportives no convaliden els actes que són nuls ni les dades que són incorrectes d’acord amb les lleis.

Article 29

Les administracions públiques catalanes i les federacions i les agrupacions esportives catalanes han de vetllar perquè els clubs o associacions esportius i les seccions esportives de les entitats no esportives estiguin degudament registrades al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 30

—1 El règim documental del Registre d’entitats esportives i també el sistema de comunicació de les inscripcions o adscripcions, i de les cancel·lacions de les entitats esportives i de les seccions esportives de les entitats no esportives es determinen per via de reglament.

—2 El Registre d’entitats esportives dóna protecció al nom i, si escau, als símbols de les entitats registrades i també dóna fe de les dades que s’hi contenen.

—3 En cap cas no es poden utilitzar els símbols i els emblemes olímpics i d’altres entitats sense l’autorització de les entitats i els organismes pertinents.

—4 Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d’altres de ja enregistrades, o que s’hi pugui confondre.

Article 31

—1 Correspon de regular per reglament els aspectes d’ordre general que han de complir obligatòriament els clubs o associacions, les federacions i les agrupacions esportius, i també l’adaptació d’aquests aspectes, quan calgui, al sistema que estableix aquesta Llei.

—2 Totes les entitats esportives constituïdes i amb seu a Catalunya, han de portar una comptabilitat susceptible de justificar l’exactitud dels resultats de les operacions econòmiques realitzades.

Article 32

En cas de dissolució d’una entitat esportiva, el seu patrimoni net, després d’efectuada la liquidació escaient, ha de revertir a la col·lectivitat on radica, d’acord amb els seus estatuts. En cas d’imprevisió o de dubtes, l’Administració esportiva de la Generalitat ha d’acordar la destinació dels béns resultants, els quals ha de consignar al foment i a la gestió de les activitats esportives i de formació física.

Article 33

—1 Els clubs o associacions, les federacions i les agrupacions esportius catalans poden ser declarats institucions privades de caràcter cultural o reconeguts com d’utilitat pública, sempre que l’Administració esportiva de la Generalitat incoï, a instància de part interessada, l’expedient pertinent i en faci un informe favorable. El dit expedient ha de seguir la tramitació escaient, d’acord amb la normativa aplicable a cada supòsit. Les declaracions damunt dites comporten els efectes i els beneficis que legalment hi hagi establerts.

—2 A aquest fi, és un requisit indispensable que les entitats sol·licitants estiguin inscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya i que compleixin les determinacions dels capítols primer, segon i tercer del títol primer que els siguin d’aplicació.

Article 34

—1 L’Administració esportiva de la Generalitat pot instar o, si escau, declarar entitats esportives de caràcter cívic o social les associacions privades que compleixin els requisits comuns i específics següents:

a) Requisits comuns:

1r Dedicar-se a la pràctica de l’esport o a la formació física sense cap afany de lucre o benefici comercial.

2n Satisfer les despeses que comporta el funcionament normal de l’entitat mitjançant les aportacions corresponents dels seus membres.

3r Prestar serveis que s’utilitzin exclusivament i directament per a les activitats o les pràctiques esportives que són l’objecte social de l’entitat.

4t Estar inscrites o tenir adscrita la secció esportiva corresponent al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

b) Requisits específics:

b.1) De les entitats de caràcter cívic: encaminar les activitats directament a la formació física i esportiva a favor de les persones menors de vint-i-cinc anys, minusvàlids i persones de la tercera edat.

b.2) De les entitats de caràcter social:

1r Tenir com a destinataris principals dels serveis prestats els esportistes proveïts de llicència federativa que els habiliti per a participar en competicions d’alguna modalitat esportiva reconeguda.

2n No gaudir els socis de número de condicions especials en la prestació de serveis.

—2 Els membres de l’entitat, sigui quina sigui llur categoria de socis, no poden tenir atribuïda cap part alíquota patrimonial o de l’actiu social, sota la reserva o com a garantia de la devolució de llurs aportacions.

—3 Les entitats que obtenen les esmentades declaracions gaudeixen, si escau, dels beneficis que els atorga la legislació vigent, sens perjudici que, al marge d’aquelles declaracions, o juntament amb aquestes, la Generalitat de Catalunya pugui instituir per a tals entitats una qualificació que comporti beneficis jurídics, econòmics i fiscals de la seva competència.

TÍTOL 2

De l’organització administrativa de l’esport català
Capítol 1
De l’Administració esportiva de la Generalitat
Article 35
—1 Correspon a l’Administració esportiva de la Generalitat exercir les funcions que li assenyala aquesta Llei, i també la coordinació amb l’Administració esportiva de l’Estat i de les entitats locals.

—2 La Secretaria General de l’Esport és l’òrgan de direcció de l’Administració esportiva de la Generalitat i és adscrita al departament que té assignades les competències en matèria esportiva.

—3 El Consell Català de l’Esport és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al departament corresponent. El Consell Català de l’Esport està dotat de personalitat jurídica, patrimoni propi, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d’obrar per al compliment de les finalitats i els objectius d’aquesta Llei.

—4 Són funcions del Consell Català de l’Esport:
a) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció de les federacions esportives catalanes en el Registre d’entitats esportives, ratificar-ne els estatuts i els reglaments, i inscriure’ls en aquest mateix Registre.

b) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció en el Registre d’entitats esportives de les agrupacions esportives i els clubs o associacions esportius, ratificar en l’esmentat Registre els seus estatuts, i autoritzar i revocar de forma motivada l’adscripció en el Registre d’entitats esportives de les seccions esportives de les entitats no esportives.

c) Planificar i gestionar la política esportiva de la Generalitat.

d) Conèixer els objectius, els programes esportius i els pressupostos de les federacions esportives catalanes i els consells esportius, a fi de subscriure els acords i els convenis de col·laboració pertinents, i concedir a aquestes entitats les subvencions econòmiques corresponents, tot inspeccionant-ne i comprovant-ne l’adequació al compliment dels documents subscrits.

e) Promoure la recerca científica en matèria esportiva.

f) Col·laborar, per mitjà de l’Escola Catalana de l’Esport, en la formació dels tècnics de totes les modalitats i tots els nivells esportius.

g) Elaborar i desplegar els plans d’actuació per a construir i condicionar els equipaments esportius, d’acord amb el Pla d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, i actualitzar la normativa tècnica existent per a aquest tipus d’instal·lacions.

h) Coordinar, conjuntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, les federacions esportives i la resta d’entitats esportives, les actuacions necessàries per a millorar el nivell i l’alta competició dels esportistes catalans i de les seleccions catalanes en qualsevol àmbit d’actuació.

i) Promoure i organitzar l’activitat de l’esport escolar i universitari, conjuntament amb les entitats i els organismes públics que tenen competències en aquest camp.

j) Col·laborar amb els organismes competents en matèria de medi ambient i defensa de la natura, i participar en les activitats esportives que promoguin el desenvolupament d’una zona geogràfica.

k) Participar en totes les activitats i les actuacions de prevenció i control de la violència en el món esportiu i de l’ús de substàncies prohibides.

l) Actualitzar el cens d’equipaments esportius de Catalunya, i avaluar el nivell i l’evolució de la pràctica de l’activitat física i esportiva dels ciutadans.

m) Exercir les funcions inspectores a què fa referència el títol 4 .

n) Qualsevol altra activitat que legalment li sigui atribuïda, d’acord amb les finalitats d’aquesta Llei.

Article 36

—1 El Consell Català de l’Esport es regeix pels òrgans següents:

a) La Presidència.

b) La Direcció.

c) El Comitè Executiu.

d) La Comissió Directiva.

—2 El Consell Català de l’Esport disposa dels serveis adequats per a organitzar i exercir les funcions que es determinin per reglament.

—3 El president o presidenta és el secretari o secretària general de l’Esport, que exerceix la representació i la direcció superiors del Consell Català de l’Esport.

—4 El director o directora del Consell Català de l’Esport és nomenat pel Govern i té les atribucions i les funcions següents:

a) Dirigir el Consell Català de l’Esport, d’acord amb les directrius de la Secretaria General de l’Esport.

b) Gestionar i administrar els recursos econòmics del Consell.

c) Elaborar, d’acord amb la Secretaria General de l’Esport, els avantprojectes de pressupost i preparar la memòria anual de les activitats del Consell.

d) Proposar els programes i el pla d’activitats.

e) Exercir la direcció del personal.

f) Gestionar i atorgar, en nom del Consell, els contractes públics i privats que siguin necessaris, sempre dins les limitacions que estableixen les disposicions vigents.

g) Dirigir les activitats del Comitè Executiu i, en absència del secretari o secretària general de l’Esport, presidir-ne les reunions.

h) Totes les altres que la Secretaria General li encomani o que li siguin atribuïdes per reglament.

—5 El Comitè Executiu és integrat per les persones responsables dels serveis i els òrgans del Consell Català de l’Esport que es determinin per reglament. Correspon al Comitè Executiu d’emetre informe sobre els programes i els plans d’activitats i equipaments, i altres assumptes que li sotmeti el director o directora, i també les propostes d’atorgament de subvencions previstes per les convocatòries corresponents.

—6 Presideix les reunions del Comitè Executiu el director o directora del Consell Català de l’Esport, en absència del secretari o secretària general de l’Esport.

—7 La Comissió Directiva, presidida pel president o presidenta del Consell Català de l’Esport, és integrada per representants de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les diputacions, de les federacions esportives catalanes i els consells esportius i d’altres institucions o entitats significatives en l’àmbit esportiu. Igualment, en poden formar part les persones de prestigi reconegut en el món de l’esport designades pel Consell Català de l’Esport, amb els criteris que s’han de determinar per reglament.

—8 La composició i el funcionament de la Comissió Directiva s’han de determinar per reglament.

—9 La Comissió Directiva té les funcions següents:

a) Emetre informe sobre la constitució o la revocació de les federacions esportives catalanes i sobre llurs estatuts i reglaments.

b) Emetre informe sobre els projectes de disposicions formulats per al desenvolupament legislatiu i reglamentari de l’esport català.

c) Conèixer i, si escau, formular observacions i suggeriments sobre el Pla director d’Instal·lacions i Equipaments esportius de Catalunya.

d) Proposar l’ampliació del nombre dels seus membres.

e) Assessorar la Secretaria General de l’Esport i el Consell Català de l’Esport sobre totes les activitats i les funcions, i també en relació amb les matèries i els estudis que li puguin ésser encomanats.

10. Els òrgans col·legiats del Consell Català de l’Esport són presidits pel secretari o secretària general de l’Esport. L’organització, la forma d’elecció dels membres quan calgui, les funcions i el seu règim intern s’han de determinar per reglament, sens perjudici de les funcions que estableix aquesta Llei.

Article 37

—1 Constitueixen els recursos del Consell Català de l’Esport:

a) Les quantitats consignades anualment en el pressupost de la Generalitat.

b) Les transferències que, anualment, rebi del Consell Superior d’Esports de l’Estat.

c) Els beneficis que produeixin les manifestacions i els actes esportius que organitzi.

d) Els donatius de qualsevol mena que pugui rebre, i les herències, els llegats i els premis que li siguin concedits.

e) Els fruits, les rendes i els interessos dels seus béns patrimonials.

f) Els ingressos que produeixen les operacions de crèdit necessàries per al compliment dels seus fins.

g) Qualsevol altre recurs que li pugui ésser atribuït.

—2 El Govern ha d’adscriure al Consell Català de l’Esport els béns i els serveis que aquest organisme necessiti per a dur a terme els seus fins.

Article 38

—1 La Secretaria General de l’Esport exerceix les funcions de representació i de direcció superior del Consell Català de l’Esport, les restants que li són assignades per aquesta Llei, les que li són assignades per reglament i també les que li delegui el conseller o consellera del departament encarregat de l’esport.

—2 La Secretaria General de l’Esport, ultra l’assessorament que pot rebre dels òrgans competents del Consell Català de l’Esport, pot també requerir l’assessorament dels consells esportius i de les federacions esportives catalanes, en els aspectes que pertanyen als àmbits de competència respectius.

Capítol 2

De l’Administració local Article 39
—1 Correspon als municipis:

a) Promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya.

b) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori.

c) Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal.

d) Portar un cens de les instal·lacions esportives de llur territori.

e) Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d’espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l’esport i l’emplaçament d’equipaments esportius.

f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei.

—2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l’existència en llur territori d’instal·lacions esportives d’ús públic.

Article 40

Correspon a les comarques, com a entitats locals supramunicipals:

a) Promoure i difondre l’activitat física i l’esport en el territori respectiu.

b) Coordinar la utilització de les instal·lacions esportives públiques d’ús comarcal.

c) Cooperar amb els municipis i amb les entitats esportives en la promoció de l’activitat física i l’esport.

d) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives d’interès comarcal.

e) Subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, els quals han de referir- se, com a mínim, a l’estimació dels recursos disponibles i a les necessitats i els dèficits de l’àmbit territorial corresponent.

f) Participar en l’elaboració i l’execució dels programes de la Generalitat que tenen per objecte de finançar la construcció, l’ampliació i la millora d’instal·lacions esportives, dels quals són beneficiaris els ens locals.

TÍTOL 3

De la gestió i regulació de l’educació física i l’esport
Capítol 1
De l’educació i l’esport, les activitats fisicoesportives i especials, i el control i la recerca mèdics

Article 41

—1 L’ensenyament i la pràctica de les activitats fisicoesportives, atès llur caràcter obligatori, s’han d’impartir en els centres docents, públics i privats, de Catalunya, pertanyents als nivells d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i educació especial, d’acord amb el que estableix la legislació vigent en aquesta matèria.

—2 El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha d’elaborar la normativa adequada per poder fer efectius l’educació física i l’esport en els diferents graus de l’ensenyament. Així mateix li pertoca de fomentar la utilització de les instal·lacions esportives escolars fora de les hores lectives.

Article 42

—1 El professorat que imparteix l’ensenyament de les activitats físiques i esportives en els centres docents assenyalats per l’article 41.1 ha de posseir la titulació que estableix la legislació vigent.

—2 Els dits centres docents, directament o per mitjà de les associacions de pares d’alumnes, poden constituir agrupacions esportives de centre per a fomentar i desenvolupar més bé l’esport en l’edat escolar. Si aquestes agrupacions participen en competicions federades, els han d’ésser aplicades les normes, els reglaments i les altres disposicions pròpies de la federació corresponent.

—3 Pertoca al Departament de Sanitat, d’acord amb el Departament d’Ensenyament i el Consell Català de l’Esport, de regular el control mèdic i sanitari de tots els practicants dels centres educatius damunt dits que cursen les pràctiques o els ensenyaments físics i esportius.

Article 43

—1 Pertoca a l’Administració esportiva i educativa de la Generalitat de vetllar perquè l’ensenyament físic i esportiu als centres escolars tendeixi a una veritable formació física i esportiva encaminada a l’educació integral de la persona. També li pertoca de vetllar perquè es compleixin tots els requisits exigits pel que fa a les instal·lacions esportives, la titulació dels educadors, el control mèdic i sanitari i altres serveis o necessitats que estimi convenients.

—2 L’activitat esportiva d’àmbit escolar ha d’ésser promoguda pels consells esportius establerts per l’article 16, els quals gaudeixen del suport de l’Administració esportiva de la Generalitat per al compliment de llurs objectius.

Article 44

—1 Correspon a cada universitat d’organitzar i fomentar l’activitat física i esportiva de la comunitat respectiva.

—2 L’educació física i esportiva d’àmbit interuniversitari és coordinada i assessorada pel Consell d’Esport Universitari de Catalunya, en el qual hi té representació la Secretaria General de l’Esport. El Consell d’Esport Universitari s’ha de regular d’acord amb el que disposi la norma legal aplicable.

—3 Els clubs que es formin entre els universitaris practicants de l’esport s’han d’integrar en agrupacions de clubs, les quals, igualment com aquests, s’han d’inscriure al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

—4 Els clubs i les agrupacions universitaris que vulguin prendre part en competicions oficials d’àmbit federatiu han d’afiliar-se a la federació catalana corresponent a la modalitat esportiva que els interessi.

Article 45

L’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, organisme autònom de caràcter administratiu creat per la Llei 11/1984, del 5 de març, i adscrit al departament encarregat de l’esport, mitjançant la Secretaria General de l’Esport, és un centre d’ensenyament superior per a la formació, l’especialització i el perfeccionament de diplomats i llicenciats en educació física i esport, i també per a la investigació científica i la divulgació dels seus treballs o estudis.

Article 46

L’Escola Catalana de l’Esport és el centre docent de la Generalitat amb competències per a impartir i autoritzar els ensenyaments i la formació esportius, sens perjudici de les competències que, en matèria d’ensenyaments reglats, corresponen al Departament d’Ensenyament, en aplicació de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu.

Article 47

—1 L’Administració esportiva de la Generalitat té per objectiu, en el camp de l’esport d’elit i d’alt nivell, impulsar, planificar, fer el seguiment i, si escau, gestionar la formació integral i el millorament esportiu continuat dels esportistes seleccionats. Realitza aquesta tasca directament en els seus centres de tecnificació i d’alt rendiment, i també mitjançant l’assessorament i els ajuts a les federacions i altres entitats esportives, i l’establiment del règim de col·laboració amb els corresponents organismes esportius, qualsevol que en sigui l’àmbit territorial. En cada cas, estableix el conveni de col·laboració pertinent, que pot estendre’s a la confecció i el seguiment de programes, la creació d’escoles esportives de diferents nivells i la realització de tasques d’investigació per a sostenir científicament i tècnica els programes propis o els efectuats en col·laboració.

—2 Amb aquesta finalitat, s’han d’atorgar règims especials de promoció i ajuts als esportistes qualificats d’alt nivell.

—3 L’Administració esportiva de la Generalitat ha de donar suport a la participació dels esportistes catalans amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials en les competicions d’alt nivell.

Article 48

—1 Les administracions catalanes han de promoure l’esport d’esbarjo, lleure i salut, i han de facilitar l’activitat física lliure espontània i l’organitzada, donant, dins les seves possibilitats, el màxim d’alternatives al major nombre de persones per a poder ocupar adequadament el temps lliure amb activitats formatives, creatives, de participació social, de recuperació física, de manteniment i d’animació, per tal que tothom pugui assolir una millor qualitat de vida.

—2 En qualsevol cas, cal donar oportunitats especials als joves i a les persones de la tercera edat, i també als sectors de la societat més deficitaris en els aspectes esmentats en l’apartat 1, tenint especialment en compte aquelles zones urbanes o aquells col·lectius als quals l’ajuda en aquestes activitats pugui reportar un millorament en el seu benestar social.

Article 49

Pertoca a les administracions catalanes de sostenir i promoure, per mitjà de llurs òrgans esportius específics, les activitats encaminades al desenvolupament de l’educació física i de les activitats esportives dels discapacitats i discapacitades, i vetllar també per la formació de tècnics i especialistes, a fi de restablir o millorar els mètodes de recuperació i de possible activitat esportiva de les persones discapacitades.

Article 50

—1 Pertoca a la Generalitat, en el terreny de la medicina esportiva, de tenir una actuació de caràcter preventiu que atengui bàsicament els aspectes següents:

a) El control de l’aptitud esportiva, dins el camp de la medicina preventiva.

b) El control i el seguiment dels practicants sotmesos a una disciplina d’entrenament d’esportistes de competició o de risc elevat.

c) Promoure la seguretat en la pràctica esportiva i l’assessorament mèdic i de la salut en l’activitat física del lleure.

d) L’actuació preventiva o de seguiment i control per evitar que els esportistes utilitzin productes no autoritzats mèdicament i esportivament, sempre d’acord amb les normes establertes pels organismes competents.

e) El foment de la formació d’especialistes en medicina esportiva, de la docència i recerca en aquesta especialitat.

—2 La Generalitat fa aquesta funció des dels seus centres especialitzats degudament acreditats o per mitjà de programes concertats amb altres centres especialitzats.

Capítol 2

De les instal·lacions esportives
Article 51
—1 Correspon al Consell Català de l’Esport redactar i tramitar el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya i al secretari o secretària general de l’Esport aprovar el projecte de Pla.

—2 El Pla director s’ha de desenvolupar mitjançant programes d’actuació generals, sectorials o territorials, en atenció a la finalitat perseguida en cada cas.

—3 El Pla director té el caràcter de pla territorial sectorial i es regula, en allò que no disposa aquesta Llei, per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

—4 El Pla director ha de determinar la localització geogràfica de les instal·lacions i dels equipaments esportius d’interès general, n’ha d’assenyalar el nombre i el caràcter bàsic o prioritari, i ha d’establir les determinacions i les tipologies tecnicoesportives de les instal·lacions esportives promogudes o construïdes per les entitats públiques de Catalunya. El Pla també ha d’assenyalar les etapes necessàries per a executar-ne les previsions.

—5 El Consell Català de l’Esport pot desenvolupar programes especials d’actuació, de caràcter territorial o de caràcter sectorial, mentre no existeixi el Pla director, però en cap cas no es pot utilitzar aquesta modalitat com a instrument de planificació general de les instal·lacions i els equipaments esportius de Catalunya.

—6 Les determinacions del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, els programes d’actuació que el desenvolupin i els programes especials d’actuació són d’aplicació preferent per a l’Administració pública de Catalunya i s’han de portar a terme d’acord amb les prescripcions establertes en les disposicions que els aprovin.

—7 El Pla director ha d’ésser revisat cada cinc anys. Article 52
—1 L’aprovació del Pla director i dels programes d’actuació implica la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys i els edificis corresponents als fins de l’expropiació o de la imposició de servituds.

—2 Els beneficis de l’expropiació es poden estendre a les persones naturals o jurídiques subrogades en les facultats de l’Administració per a l’execució del Pla o dels programes d’actuació, d’acord amb les normes legals aplicables en cada cas.

Article 53

Les determinacions del Pla director s’han de concretar en:

a) els estudis i els plànols d’informació i l’estimació de recursos disponibles;

b) la memòria explicativa del Pla amb la definició de les actuacions territorials prioritàries en relació amb els objectius perseguits i les necessitats i els dèficits territorialitzats;

c) l’estudi econòmic i financer de la valoració de les actuacions territorials prioritàries i de les de caràcter ordinari;

d) els plànols i les normes tècniques que defineixen i regulen les actuacions.

Article 54

Les entitats locals i els altres organismes públics, els clubs i agrupacions esportius, les federacions catalanes i els consells esportius han de facilitar al Consell Català de l’Esport la documentació i la informació que siguin pertinents per a redactar el Pla director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius.

Article 55

—1 El Consell Català de l’Esport ha de sotmetre el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya a informe previ de les entitats locals i comarcals el territori de les quals és afectat per les previsions del Pla, i també a informe dels altres organismes públics als quals pot interessar, per raó de llurs activitats o competències. Així mateix, ha de sotmetre el Pla a informe de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

—2 Els informes s’estimen favorables si no es lliuren al Consell Català de l’Esport dins els terminis legals.

—3 L’aprovació definitiva del Pla director correspon al Govern de la Generalitat. Article 56
—1 Les determinacions i les previsions incloses en el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya o en els programes d’actuació poden donar lloc, si escau, a instar la modificació parcial o la revisió puntual dels plans generals, de les normes subsidiàries i complementàries de planejament i de les altres modalitats i nivells d’ordenació urbanística, segons que convingui, davant els òrgans urbanístics corresponents, d’acord amb llur legislació.

—2 En les modificacions dels plans o les normes d’ordenació que tinguin per objecte una zonificació diferent o l’ús urbanístic de les zones declarades esportives o dels espais destinats a equipaments esportius, s’ha d’aplicar allò que disposa l’article 76 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Article 57

—1 Els programes d’actuació sectorials i els territorials han de contenir les determinacions i els documents suficients per al desenvolupament de les previsions del Pla director.

—2 Els programes d’actuació especials, mentre no es disposi del Pla Director, han de contenir les determinacions pròpies de llur caràcter, i de la finalitat i els objectius perseguits, degudament justificats i detallats mitjançant els documents pertinents.

Article 58

Les entitats de caràcter públic i les entitats esportives privades registrades al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya han de complir, en la construcció de llurs instal·lacions esportives, els requeriments tècnics que fixi la Generalitat en matèria de seguretat i accessibilitat.

Article 58 modificat per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035 de 30.12.2011)

Article 59

—1 Les entitats públiques i les de caràcter esportiu privades que estan registrades poden formular peticions d’ajut econòmic o tècnic per a instal·lacions esportives, sempre que s’adeqüin a les previsions i les determinacions establertes pel Pla director, o, si escau, pels programes d’actuació que fixi la Generalitat. En aquests supòsits, han de subscriure un conveni de col·laboració amb la Generalitat, en el qual s’han d’especificar les condicions de la concessió de la subvenció i d’utilització de la instal·lació.

—2 L’incompliment de les condicions d’atorgament de l’ajut econòmic dóna lloc a l’aplicació de les clàusules sancionadores establertes.

—3 S’estableix el termini d’un any per a la tramitació dels expedients de sol·licituds d’ajut per a equipaments esportius, que comença a comptar des de la data límit de presentació de les sol·licituds fins a la resolució definitiva de l’expedient de subvenció.

Article 60

Correspon al Consell Català de l’Esport de determinar per reglament les tipologies, la documentació i les característiques tècniques generals i particulars dels projectes d’instal·lacions i equipaments esportius. Igualment s’ha de determinar per via de reglament el contingut dels programes d’actuació generals o especials, als efectes de llur tramitació, assenyalant els criteris i els paràmetres que s’han de tenir en compte per a aprovar i finançar les actuacions que els dits programes preveuen i també les condicions específiques per a concedir-les.

Article 61

—1 Pertoca a la Generalitat, per mitjà dels seus òrgans, de fer el seguiment i el control de l’execució dels projectes d’instal·lacions esportives subvencionats per la mateixa Generalitat, d’iniciativa pública i d’iniciativa privada, a fi de garantir el compliment dels programes d’actuació aprovats i de les normes tècniques que hi siguin aplicables.

—2 Els òrgans de l’Administració esportiva de la Generalitat han de tenir coneixement de l’evolució de l’ús i la rendibilitat social de totes les instal·lacions esportives que hagin gaudit de llurs ajuts, a fi d’assegurar el compliment dels programes d’utilització que han d’acompanyar necessàriament tot projecte d’obra.

Article 61 modificat per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035 de 30.12.2011)

Article 62

—1 Sens perjudici dels altres informes o autoritzacions pertinents, les peticions d’obertura d’un establiment esportiu han d’ésser objecte d’informe del Consell Català de l’Esport, d’acord amb els requisits tècnics esportius.

—2 El mateix òrgan esportiu pot requerir en qualsevol moment als establiments esportius autoritzats les dades relatives al funcionament, la programació, el règim de quotes o de drets econòmics i d’altres que estimi pertinents.

—3 Les entitats, els centres, els establiments públics o privats, amb ànim de lucre o sense, i les empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i d’aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius, llevat dels centres d’ensenyament general en horari lectiu, han de disposar, com a mínim, d’un titulat o titulada d’esport, en els termes que s’estableixin per reglament. Així mateix, han de subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqüència de les condicions de les instal·lacions o de l’activitat esportiva.

—4 Les entitats, els establiments o les empreses a què fa referència l’apartat 3 han d’exigir que els usuaris de llurs instal·lacions o serveis disposin d’una llicència esportiva, en els termes establerts per l’article 23.3.

Article 63

Per tal d’assegurar l’existència d’una xarxa equilibrada d’instal·lacions esportives en el territori de Catalunya, pertoca a la Generalitat de formular un programa d’inversions per collaborar amb els municipis i les comarques en l’atorgament de subvencions destinades, de manera exclusiva, a la construcció, l’ampliació i la millora d’instal·lacions esportives de caràcter local. Aquest programa s’ha de distribuir territorialment per comarques i ha d’incloure, en tots els casos, els recursos econòmics transferits de les diputacions a la Generalitat, d’acord amb el que estableix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra b).

TÍTOL 4

De la inspecció esportiva i el règim sancionador
Capítol 1
La inspecció esportiva Article 64
—1 Les funcions d’inspecció esportiva, que corresponen a la Secretaria General de l’Esport, mitjançant el Consell Català de l’Esport, són les següents:

a) Controlar el compliment de les disposicions legals i reglamentàries en matèria esportiva, especialment les que fan referència a les instal·lacions i les titulacions esportives.

b) Comprovar els fets que siguin objecte de reclamacions o denúncies dels usuaris, i les comunicacions de presumptes infraccions o irregularitats.

c) Controlar el compliment per les entitats esportives de les obligacions establertes per llei o per reglament per l’Administració.

d) Controlar la gestió de les subvencions.

Article 65

L’Administració competent o l’entitat competent per a atorgar les llicències o les autoritzacions corresponents en cada cas efectua la inspecció d’instal·lacions i activitats esportives, llevat dels casos en què l’Administració de la Generalitat exerceix les funcions inspectores directament o mitjançant el conveni corresponent.

Article 66

—1 Per a l’exercici de les funcions inspectores regulades per l’article 64, el Consell Català de l’Esport habilita funcionaris que tinguin l’especialització tècnica requerida en cada cas, els quals han d’actuar degudament acreditats.

—2 En l’exercici de llurs funcions, els inspectors tenen la condició d’agents de l’autoritat, i com a tals gaudeixen de la protecció i les facultats que en aquest àmbit estableix la normativa vigent.

—3 Per a exercir correctament llurs funcions, els inspectors poden requerir la cooperació del personal i dels serveis dependents d’altres administracions i organismes públics.

Article 67

—1 Els responsables de les instal·lacions esportives, dels centres i de les seus de les entitats i qualsevol persona que presti serveis en l’àmbit de l’esport estan obligats a permetre i facilitar als inspectors l’exercici de llurs funcions, l’accés a les instal·lacions i l’examen de tots els documents, llibres i registres preceptius.

—2 Els fets constatats pel personal encarregat de les funcions d’inspecció, amb l’observació dels requisits legals pertinents, tenen el valor de proves, sens perjudici de les que, en defensa dels respectius drets o interessos, puguin assenyalar o aportar les persones interessades.

Article 68

S’ha de regular per reglament el procediment d’inspecció.
Capítol 2
El règim sancionador Article 69
Les disposicions d’aquest capítol són aplicables a les activitats compreses dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei i de la seva normativa de desenvolupament, que es duen a terme dins l’àmbit territorial de Catalunya.

Article 70

—1 Són òrgans competents per a acordar la incoació de procediments sancionadors i la imposició de sancions, en els àmbits respectius, els òrgans del departament competent en matèria d’esport i del departament competent en matèria de seguretat ciutadana.

—2 En tot cas, no es poden atribuir a un mateix òrgan competències d’instrucció i resolució.

—3 En tot allò no regulat en aquesta Llei, s’ha d’aplicar als espectacles esportius el règim sancionador establert per la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

Article 71

—1 Poden ésser sancionades per fets constitutius d’infraccions administratives en matèria esportiva les persones físiques i jurídiques que resultin responsables d’aquests fets.

—2 Si durant la substanciació del procediment sancionador s’aprecia la possible qualificació dels fets perseguits com a constitutius de delicte o falta, s’ha de passar el tant de culpa al Ministeri Fiscal i s’ha de suspendre el procediment administratiu un cop l’autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui, si hi ha identitat de subjecte, fet i fonament. Així mateix, si l’Administració té coneixement que s’està seguint un procediment penal respecte als mateixos fet, subjecte i fonament, ha de suspendre la tramitació del procediment sancionador.

—3 La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa. Contràriament, si no s’ha estimat l’existència de delicte o falta, es pot continuar l’expedient sancionador basat, si escau, en els fets que la jurisdicció penal hagi considerat provats.

Article 72

—1 Constitueixen infraccions administratives en matèria esportiva les accions o les omissions dels diferents subjectes responsables, tipificades i sancionades per aquesta Llei.

—2 Les infraccions administratives en matèria esportiva poden ésser molt greus, greus o lleus.

Article 73

Són infraccions molt greus:

a) La realització d’activitats i la prestació de serveis relacionats amb l’esport en condicions que puguin afectar greument la salut i la seguretat de les persones.

b) L’incompliment de les mesures de seguretat i higiene en matèria esportiva que comporti un risc greu per a les persones o per a llurs béns.

c) L’incompliment dels deures relacionats amb l’obligació de dissoldre una federació esportiva un cop se n’ha revocat el reconeixement oficial.

d) La realització dolosa de danys en les instal·lacions esportives i el mobiliari o equipaments esportius.

e) La introducció en instal·lacions on se celebrin competicions o actes esportius, de tota classe d’armes i objectes susceptibles d’ésser utilitzats com a tals.

f) La introducció i l’exhibició de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquin incitació a la violència en instal·lacions o en altres llocs on se celebrin competicions o actes esportius. Els organitzadors estan obligats a retirar-los immediatament.

g) Introduir o vendre dins les instal·lacions on se celebrin competicions esportives tota classe de begudes alcohòliques.

h) L’incompliment de les normes que regulen la celebració dels espectacles esportius, que n’impedeixi el desenvolupament normal i produeixi importants perjudicis als participants o al públic assistent.

i) La desobediència reiterada de les ordres o les disposicions de les autoritats governatives respecte a les condicions de la celebració d’aquests espectacles, sobre qüestions que n’afectin el desenvolupament normal i adequat.

j) La participació violenta en baralles o desordres públics en els recintes esportius o en els seus voltants, que ocasionin danys o riscos greus a les persones o als béns.

k) La reincidència en la comissió de faltes greus.

l) El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.

Article 74

Són infraccions greus:

a) L’encobriment de l’ànim lucratiu per mitjà d’entitats esportives sense ànim de lucre.

b) La comissió dolosa de danys en les instal·lacions esportives i en el mobiliari o els equipaments esportius.

c) La negativa o la resistència a facilitar l’actuació inspectora.

d) L’incompliment d’alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquesta Llei en matèria de llicències, d’instal·lacions esportives, de titulació dels tècnics i de control mèdic i sanitari. (Resta sense vigencia fins al 01 del 2013 solament pel que fa a l’incompliment d’alguna de les obligacions o condicions establertes en matgeria de titulació de tènics. Disp adccional tercera Llei 10/2011, de 29 de desembre e simpificació I millorament de regulació normative (DOGC núm 6035 de 30.12.2011)

e) L’incompliment, per les entitats esportives legalment inscrites en el Registre d’entitats esportives, de qualsevol de les obligacions establertes pels articles 25.1 i 31.2
.
f) La manca de l’assegurança de responsabilitat civil a què es refereix l’article 62.3.

g) La utilització de denominacions o la realització d’activitats pròpies de les federacions esportives.

h) L’organització o la participació en activitats esportives en edat escolar no autoritzades per l’òrgan competent.

i) La reincidència en la comissió de faltes lleus.

j) El trencament de sancions imposades per faltes lleus.

k) Les conductes anteriorment descrites en les lletres a), g), h) i i) de l’article 73, quan no hi concorrin les circumstàncies de perjudici, risc o perill en el grau establert.

l) La desobediència de les ordres o les disposicions de les autoritats governatives relatives a les condicions de celebració dels espectacles sobre qüestions que n’afecten el desenvolupament normal i adequat.

m) L’incompliment en els recintes esportius de les mesures de control sobre l’accés i la permanència o el desallotjament, la venda de begudes i la introducció i la retirada d’objectes prohibits.

n) La introducció de begudes alcohòliques als recintes esportius.

o) La introducció de bengales o focs d’artifici en els recintes esportius.

p) L’incompliment de l’obligació de registrament o de col·legiació, segons els casos, en l’exercici lliure de la professió que estableix la legislació vigent.

q) L’incompliment de l’obligació de l’assegurança de la responsabilitat civil dels professionals de l’esport en l’exercici lliure de la professió que estableix la legislació vigent.

Lletres p i q afegides per la Llei Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport (DOGC 5123, de 2.05.2008)

Article 75

Són faltes lleus:

a) L’incompliment d’alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquesta Llei i la normativa de desenvolupament, si la infracció no té la consideració de falta molt greu o greu.

b) El descuit i l’abandonament en la conservació i la cura dels locals socials i de les instal·lacions esportives.

Article 76

—1 Les infraccions administratives en matèria esportiva poden donar lloc a:

a) La imposició d’alguna de les sancions establertes en aquest capítol.

b) L’obligació d’indemnitzar pels danys i els perjudicis causats.

c) L’adopció de totes les mesures que calguin per a restablir l’ordre jurídic infringit i anullar els efectes produïts per la infracció.

d) La reposició de la situació alterada per l’infractor o infractora al seu estat originari.

—2 Es poden adoptar com a mesures cautelars l’expulsió o la prohibició d’accés als recintes esportius, al marge de les indicades en l’article 81.2.

—3 Independentment de les sancions que es puguin imposar, l’òrgan sancionador competent ha d’acordar la restitució dels ajuts i les subvencions percebuts indegudament.

Article 77

—1 Per raó de les infraccions tipificades per aquesta Llei, es poden imposar les sancions següents:

a) La multa.

b) La suspensió de l’activitat.

c) La suspensió de l’autorització.

d) La revocació definitiva de l’autorització.

e) La clausura temporal o definitiva d’instal·lacions esportives.

f) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics.

g) La prohibició d’accedir a instal·lacions esportives.

h) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives.

i) La cancel·lació de la inscripció o l’adscripció en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

—2 Corresponen a les infraccions molt greus:

a) La multa d’1.000.001 a 10.000.000 de pessetes.

b) La suspensió de l’activitat d’un a quatre anys.

c) La suspensió de l’autorització administrativa per un període d’un a quatre anys.

d) La revocació definitiva de l’autorització.

e) La clausura de la instal·lació esportiva per un període d’un a quatre anys.

f) La clausura definitiva de la instal·lació esportiva.

g) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics per un període d’un a quatre anys.

h) La prohibició d’accedir a cap instal·lació esportiva per un període d’un a quatre anys.

i) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives per un període d’un a quatre anys.

—3 Corresponen a les infraccions greus:

a) La multa de 100.001 pessetes a 1.000.000 de pessetes.

b) La suspensió de l’activitat fins a un màxim d’un any.

c) La suspensió de l’autorització administrativa fins a un màxim d’un any.

d) La clausura de la instal·lació esportiva fins a un màxim d’un any.

e) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics fins a un màxim d’un any.

f) La prohibició d’accedir a cap instal·lació esportiva fins a un màxim d’un any.

g) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives fins a un màxim d’un any.

h) La cancel·lació de la inscripció o l’adscripció en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

—4 Correspon a les infraccions lleus la multa de 10.000 pessetes a 100.000 pessetes. Article 78
En la determinació de la sanció a imposar, l’òrgan competent ha de procurar l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, per a la graduació de la qual ha d’atendre els criteris següents:

a) L’existència d’intencionalitat.

b) La reincidència, per la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, i que així hagi estat declarat per resolució ferma.

c) La naturalesa dels perjudicis causats i, si escau, els riscs suportats pels particulars.

d) El preu.

e) El fet que hi hagi hagut advertiments previs de l’Administració.

f) El benefici illícit obtingut.

g) L’esmena, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que originaren la incoació del procediment.

Article 79

—1 Les infraccions i les sancions tipificades i establertes per aquesta Llei prescriuen en els terminis següents:

a) Les molt greus, als dos anys.

b) Les greus, a l’any.

c) Les lleus, als sis mesos.

—2 El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què la infracció s’ha comès, i el de les sancions, l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució mitjançant la qual s’imposa la sanció.

—3 La prescripció s’interromp per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, en el cas de les infraccions, i del procediment d’execució, en el cas de les sancions. El termini de prescripció torna a transcórrer si aquests procediments estan paralitzats durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte infractor o infractora o a l’infractor o infractora.

—4 En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de finiment de l’activitat o la del darrer acte mitjançant el qual la infracció s’hagi consumat.

—5 No prescriuen les infraccions en què la conducta tipificada implica una obligació de caràcter permanent per al titular.

Article 80

La imposició de sancions per les infraccions tipificades en aquest capítol no impedeix, si escau, i atenent-ne el fonament diferent, la depuració de responsabilitats disciplinàries de caràcter esportiu.

Article 81

—1 En qualsevol moment del procediment l’òrgan competent per a iniciar l’expedient pot adoptar, mitjançant acord motivat, que s’ha de notificar als interessats, les mesures cautelars de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final que hi pugui recaure.

—2 Les mesures a què fa referència l’apartat 1, que no tenen caràcter de sanció, poden consistir en:

a) La prestació de fiances.

b) La suspensió temporal de serveis, activitats o autoritzacions.

c) El tancament d’instal·lacions esportives.

Article 82

Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquest capítol han d’ésser destinats al compliment dels objectius bàsics establerts per l’article 2.

TÍTOL 5

De les comissions Antidopatge i contra la Violència en l’Esport de Catalunya
Capítol 1
La Comissió Antidopatge de Catalunya
Article 83
—1 La Comissió Antidopatge de Catalunya depèn de la Secretaria general de l’Esport i està integrada per representants del Govern i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, pel director o directora del Laboratori Antidopatge de Barcelona i per persones de prestigi reconegut en els àmbits científic, esportiu i jurídic.

—2 Té les funcions següents:

a) Divulgar informació relativa a l’ús de substàncies o grups farmacològics prohibits, mètodes reglamentaris i llurs modalitats de control, fer informes i estudis sobre les causes i efectes del dopatge, promoure i impulsar accions de prevenció i vetllar pel compliment de les normes vigents.

b) Col·laborar amb les administracions competents en la prevenció, el control i la repressió de l’ús de substàncies prohibides i mètodes no reglamentaris destinats a augmentar artificialment la capacitat física dels esportistes o modificar els resultats de les competicions.

c) Determinar les competicions o les proves esportives en les quals és obligatori el control antidopatge.

d) Vetllar per l’aplicació de les regles vigents per a la realització dels controls antidopatge, en competició o fora de competició, a Catalunya.

e) Instar les federacions esportives catalanes a obrir expedients disciplinaris i, si escau, interposar recurs davant el Tribunal Català de l’Esport contra les resolucions disciplinàries d’aquestes federacions dictades a conseqüència d’una denúncia de la mateixa Comissió.

f) Qualsevol altra funció que li pugui ésser encomanada per la Secretaria General de l’Esport, directament o a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Capítol 2

La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya

Article 84

—1 La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya actua per a prevenir tot tipus d’accions i manifestacions de violència que es puguin produir com a conseqüència d’activitats esportives en l’àmbit territorial de Catalunya, d’acord amb el principi rector de la política esportiva de la Generalitat de vetllar perquè la pràctica esportiva sigui exempta de violència.

—2 Les funcions de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya són les següents:

a) Elaborar informes i estudis sobre les causes i els efectes de la violència en l’esport.

b) Recollir i publicar anualment les dades sobre violència en les competicions esportives realitzades a Catalunya.

c) Promoure i divulgar accions de prevenció i campanyes de col·laboració ciutadana.

d) Proporcionar a les federacions esportives catalanes, clubs i altres entitats esportives de Catalunya, i també als organitzadors de competicions esportives, les dades i els consells que puguin facilitar la prevenció.

e) Informar els projectes de disposicions legals referents a espectacles i competicions esportius, disciplina esportiva, i reglamentacions sobre instal·lacions esportives.

f) Recomanar a les federacions esportives competents i les lligues professionals o, si escau, instar-les a adequar llurs normes de funcionament intern amb la finalitat de tenir en compte en el seu règim disciplinari l’incompliment de les normes relatives a la violència esportiva.

g) Arbitrar les mesures tendents a impedir l’entrada en els espectacles esportius de persones que presentin símptomes de trobar-se sota els efectes de begudes alcohòliques, estupefaents, psicotròpics o substàncies similars i a facilitar la realització de les corresponents proves per a detectar-ho.

h) Rebre la informació necessària dels organismes i les autoritats competents en relació amb la qualificació d’esdeveniments esportius d’alt risc.

i) Proposar a les autoritats competents la incoació d’expedients sancionadors en aquesta matèria.

j) Qualsevol altra funció que per reglament se li adjudiqui.

—3 S’ha de regular per reglament la composició i el funcionament de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius, i també les mesures de prevenció contra la violència i de seguretat en els recintes esportius.

—4 Es crea en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya la figura del coordinador o coordinadora general de seguretat en esdeveniments esportius, amb les funcions genèriques de coordinar i organitzar els serveis de seguretat amb motiu d’esdeveniments esportius i les altres funcions que s’estableixin per reglament.

—5 Correspon al departament competent en matèria de seguretat ciutadana nomenar el coordinador o coordinadora general de seguretat, i també els coordinadors per a recintes o modalitats esportius concrets, nomenaments que han de recaure en membres de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra.

—6 El que disposen els apartats 4 i 5 respecte al coordinador o coordinadora general de seguretat només és aplicable a les comarques on la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra s’hagi desplegat en substitució de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

TÍTOL 6

De la jurisdicció esportiva Capítol 1
Disposicions generals Article 85
La jurisdicció esportiva s’exerceix en tres àmbits: el disciplinari, el competitiu i l’electoral.

Article 86

—1 En l’àmbit disciplinari, la potestat jurisdiccional esportiva s’estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició, específiques de cada modalitat esportiva, i les infraccions de la conducta esportiva tipificades amb caràcter general pel capítol segon d’aquest títol i, específicament, per les disposicions estatutàries o les reglamentacions específiques de cada club o associació esportius i de les federacions esportives catalanes.

—2 La potestat jurisdiccional en l’àmbit disciplinari confereix als seus titulars legítims la possibilitat d’enjudiciar i, si escau, de sancionar les persones o les entitats sotmeses a la disciplina esportiva, segons les respectives competències.

Article 87

—1 En l’àmbit competitiu, la potestat jurisdiccional esportiva s’estén a conèixer les qüestions de naturalesa competitiva que es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica de l’esport, regulada per les normes aplicables a cada federació esportiva.

—2 La potestat jurisdiccional en l’àmbit competitiu confereix als seus titulars legítims la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que siguin plantejades en relació amb l’aplicació de les normes reglamentàries esportives establertes per a regular la competició que correspongui al respectiu àmbit organitzatiu.

Article 88 (article 4, Llei 8/1999)

—1 En l’àmbit electoral, la potestat jurisdiccional s’estén a conèixer les qüestions que puguin sorgir en els processos electorals dels clubs o associacions esportius i de les federacions, des que comença el procés electoral fins que conclou.

—2 La potestat jurisdiccional en l’àmbit electoral confereix als seus titulars legítims la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que siguin plantejades en relació amb els procediments electorals per a proveir els càrrecs de direcció i representació dels clubs o associacions esportius i de les federacions esportives catalanes, i també en relació amb els procediments establerts per a censurar o reprovar la gestió del president o presidenta i la junta directiva dels clubs i les federacions esportius catalans.

Article 89

L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari correspon:

a) Als jutges i als àrbitres durant el desenvolupament del joc, la prova o la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada modalitat esportiva o per les específiques aprovades per a la competició de què es tracti.

b) A les juntes directives de les agrupacions i els clubs esportius, pel que fa a llurs socis, esportistes, tècnics i directius.

c) Als comitès de competició i disciplina esportiva i d’apel·lació de cada federació esportiva, pel que fa a totes les persones que integren l’estructura orgànica federativa, als clubs esportius i llurs directius, esportistes, tècnics, jutges o àrbitres i, en general, pel que fa a totes les persones i entitats que estan federades i desenvolupen l’activitat esportiva en l’àmbit d’actuació de la federació catalana corresponent.

d) Al Tribunal Català de l’Esport, pel que fa a les mateixes persones i entitats a què fan referència les lletres b) i c) i, en general, pel que fa al conjunt de l’organització esportiva i de les persones que la integren.

Article 90

L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit de la competició correspon:

a) Als jutges i als àrbitres durant el desenvolupament del joc, la prova o la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada modalitat esportiva o per les específiques aprovades per a la competició de què es tracti.

b) A les juntes directives de les agrupacions i els clubs esportius, en relació amb els jocs o les competicions de caràcter intern associatiu.

c) Als comitès de competició i disciplina esportiva i d’apel·lació de cada federació esportiva, en l’àmbit de la competició federada.

d) Al Tribunal Català de l’Esport, en el mateix àmbit de la competició federada.

Article 91

—1 L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva, en relació amb els procediments electorals de les associacions i els clubs esportius, correspon:

a) A la respectiva junta electoral de les associacions o els clubs esportius.

b) Als comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes.

c) Al Tribunal Català de l’Esport.

—2 L’exercici de la potestat jurisdiccional electoral, en relació amb els procediments electorals de les federacions esportives catalanes i de les agrupacions esportives, correspon:

a) A la Junta Electoral de les federacions esportives catalanes i de les agrupacions esportives.

b) Al Tribunal Català de l’Esport.

Article 92

Les entitats esportives catalanes exerceixen la potestat jurisdiccional esportiva en els àmbits disciplinari, competitiu i electoral d’acord amb llurs estatuts i la resta de l’ordenament jurídic esportiu.

Capítol 2

La disciplina esportiva Article 93
La competència atribuïda a la jurisdicció disciplinària esportiva, als efectes d’aquest títol, i quan es tracti d’activitats de les associacions i els clubs esportius i de les federacions esportives catalanes o de competicions compreses dins l’àmbit d’actuació de les federacions esportives catalanes, s’estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva, tipificades amb caràcter general per aquest títol i les disposicions estatutàries o reglamentàries específiques de cada federació catalana.

Article 94

Les infraccions es classifiquen de la manera següent:

a) Són infraccions de la conducta esportiva les accions o les omissions contràries al que disposen les normes generals o específiques de disciplina i convivència esportives, siguin o no comeses durant el transcurs d’un partit, d’una prova o d’una competició de tipus federatiu.

b) Són infraccions de les regles del joc les accions o les omissions que durant el transcurs d’un partit, d’una prova o d’una competició de tipus federatiu vulneren les normes reglamentàries reguladores de la pràctica d’un esport o d’una especialitat esportiva concreta.
Article 95

En relació amb la disciplina esportiva, les disposicions estatutàries o reglamentàries de les federacions esportives catalanes han d’establir inexcusablement, amb un respecte ple per les disposicions contingudes en aquesta Llei, les qüestions següents:

a) Un sistema tipificat d’infraccions de les regles del joc específiques de cada federació, que en determini el caràcter de molt greu, greu i lleu. Si les disposicions estatutàries o reglamentàries federatives tipifiquen les mateixes infraccions de la conducta esportiva ja recollides en aquest títol, la qualificació d’aquestes segons la gravetat ha de coincidir amb la gradació establerta per aquest títol.

b) Un sistema de sancions proporcional al d’infraccions tipificades.

c) La determinació de les causes modificatives de la responsabilitat i els requisits d’extinció i prescripció d’aquesta.

d) L’observança dels principis legals establerts respecte al procediment sancionador, especialment els relatius a la prohibició d’imposar doble sanció pels mateixos fets i de sancionar per infraccions tipificades amb posterioritat al moment d’haver estat comeses, i l’aplicació dels efectes retroactius favorables.

e) Els procediments disciplinaris de tramitació i imposició, si escau, de sancions que garanteixin el respecte del tràmit d’audiència dels interessats.

f) Un sistema de recursos contra les resolucions dictades en exercici de la potestat disciplinària.

Article 96

—1 Les infraccions de la conducta esportiva es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

—2 Són infraccions molt greus:

a) Les agressions als jutges, als àrbitres, als jugadors, al públic, als tècnics, als directius i a totes les altres autoritats esportives si causen lesions que signifiquen un detriment de la integritat corporal o de la salut física o mental de la persona agredida.

b) Els comportaments antiesportius que impedeixin la realització d’un partit, d’una prova o d’una competició o que obliguin a suspendre’ls temporalment o definitivament.

c) Les intimidacions o les coaccions fetes contra àrbitres, jutges, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives.

d) La desobediència manifesta de les ordres i les instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives.

e) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.

f) La violació de secrets en afers que es coneguin per raó del càrrec.

g) Els actes de rebellia contra els acords de federacions, agrupacions i clubs.

h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un partit, d’una prova o d’una competició.

i) L’alineació indeguda, la incompareixença no justificada o la retirada d’una prova, d’un partit o d’una competició.

j) El consum de substàncies o fàrmacs destinats a augmentar artificialment la capacitat física de l’esportista i la pràctica d’activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d’una competició o d’una prova.

k) La promoció del consum de substàncies o fàrmacs o la incitació a consumir-ne o a practicar o utilitzar els mètodes a què es refereix la lletra j.

l) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o direcció dels clubs esportius i les federacions esportives i tots els actes dirigits a impedir o pertorbar el desenvolupament dels processos electorals dels clubs esportius i de les federacions esportives catalanes.

m) El trencament de la sanció imposada per una falta greu o molt greu.

n) Els incompliments dels acords de les assemblees generals o de les juntes de socis de les federacions o de les associacions i els clubs esportius, i també dels reglaments electorals i altres disposicions estatutàries o reglamentàries.

o) La no-convocatòria, en els terminis o les condicions legals, de manera sistemàtica i reiterada, dels òrgans col·legiats de les federacions o de les juntes de socis dels clubs i associacions esportius.

p) L’incompliment de les resolucions fermes dictades pel Tribunal Català de l’Esport.

q) La utilització incorrecta dels fons privats de les associacions i els clubs esportius i de les federacions esportives catalanes, i també de les subvencions, els crèdits, els avals i altres ajudes rebudes de l’Estat i de les comunitats autònomes o els ajuntaments i altres corporacions de dret públic.

r) Els actes, les manifestacions i qualsevol tipus de conducta que, directament o indirectament, indueixin o incitin a la violència.

s) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva, que siguin específiques de l’esport de què es tracti.

—3 Són infraccions greus:

a) Les agressions a què es refereix l’apartat 2.a), si comporten una gravetat menor, atès el mitjà emprat o el resultat produït.

b) Els insults i les ofenses a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives, o contra el públic assistent i altres jugadors.
c) Les conductes que alterin el desenvolupament normal d’un partit, d’una prova o d’una competició.

d) L’incompliment d’ordres, de convocatòries o d’instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives.

e) Els actes notoris i públics que atemptin contra el decòrum o la dignitat esportius.

f) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportives desenvolupades.

g) El trencament de la sanció per infracció lleu.

h) La comissió per negligència de les infraccions tipificades per les lletres n), o), p) i q) de l’apartat 2.

i) L’actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir la violència en els espectacles públics, i de lluitar-hi en contra, i també en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d’actes violents.

j) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva.

—4 Són infraccions lleus:

a) Les observacions formulades a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions, de manera que signifiquin una lleugera incorrecció.

b) La lleugera incorrecció amb el públic o amb altres jugadors o competidors.

c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.

d) L’incompliment de les normes esportives per negligència o descurança, llevat del cas que constitueixi una infracció greu o molt greu.

e) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva.

Article 97

Es consideren infraccions molt greus, greus i lleus de les regles del joc, de la prova o de la competició les que amb aquest caràcter estableixin els estatuts i els reglaments dels diferents ens de l’organització esportiva, que han de tipificar les accions i les omissions en funció de llur gravetat i de l’especificitat de les diferents modalitats esportives, amb ple respecte pels principis i els criteris generals establerts per aquest títol.

Article 98

—1 Per raó de les infraccions tipificades en aquest títol es poden imposar les sancions següents:

a) L’avís.

b) L’amonestació pública.

c) La suspensió o la inhabilitació temporals.

d) La privació definitiva o temporal dels drets d’associat o associada.

e) La privació de la llicència federativa.

f) La inhabilitació a perpetuïtat.

g) La multa.

h) La clausura del terreny de joc o el recinte esportiu.

i) La prohibició d’accedir als estadis i als recintes esportius.

j) La pèrdua del partit o la desqualificació en la prova.

k) La pèrdua de punts o de llocs en la classificació.

l) La pèrdua o el descens de categoria o divisió.

—2 Corresponen a les infraccions molt greus:

a) La inhabilitació a perpetuïtat.

b) La privació definitiva de la llicència federativa.

c) La privació definitiva dels drets d’associat o associada.

d) La suspensió o la inhabilitació temporals per un període d’un a quatre anys o, si escau, per un període d’una a quatre temporades.

e) La privació del dret d’associat o associada per un període d’un a quatre anys.

f) La multa de fins a 200.000 pessetes.

g) La pèrdua o el descens de categoria o divisió, la pèrdua de punts o de llocs en la classificació, o la clausura del terreny de joc o del recinte esportiu per un període de quatre partits a una temporada, segons que escaigui.

h) La pèrdua del partit o la desqualificació de la prova.

i) La prohibició d’accedir als estadis o als recintes esportius per un període d’un any o més, fins a cinc.

—3 Corresponen a les infraccions greus:

a) La suspensió o la inhabilitació per un període d’un mes a un any, o si escau, de cinc partits a una temporada.

b) La privació dels drets d’associat o associada per un període d’un mes a un any.

c) La multa de fins a 100.000 pessetes.

d) La pèrdua del partit, o la desqualificació en la prova, o la clausura del terreny de joc o del recinte esportiu per un període d’un partit o més, fins a tres, segons que escaigui.

e) La prohibició d’accedir als estadis o als recintes esportius per un període d’un mes a un any.

—4 Corresponen a les infraccions lleus:

a) La suspensió per un període no superior a un mes o un període d’un a quatre partits.

b) La multa de fins a 50.000 pessetes.

c) La privació dels drets d’associat o associada per un període màxim d’un mes.

d) La prohibició d’accedir als estadis o als recintes esportius per un període màxim d’un mes.

e) L’avís.

f) L’amonestació pública.

Article 99

La sanció de multa només es pot imposar a les entitats esportives i als infractors que perceben retribució econòmica per llur tasca. L’impagament de les multes determina la suspensió per un període ni inferior ni superior al de la suspensió que es podria imposar per la comissió d’una infracció de la mateixa gravetat que la que va determinar la imposició de la sanció econòmica.

Article 100

Les sancions de multa, de pèrdua del partit, de descompte de punts en la classificació, de pèrdua de categoria o divisió i de prohibició d’entrar als estadis o als recintes esportius es poden imposar simultàniament amb qualsevol altra sanció.

Article 101

En el cas que s’imposi una sanció que impliqui la pèrdua del partit o la desqualificació de la prova, o si s’imposa una sanció per una infracció que tingui per objecte la predeterminació, mitjançant preu, acord o intimidació, del resultat d’un partit, d’una prova o d’una competició, o si la infracció és de les tipificades per l’apartat 2.j) de l’article 96, els òrgans disciplinaris titulars de la potestat sancionadora estan facultats per a alterar el resultat del partit, de la prova o de la competició, si es pot determinar que, si no s’hagués produït la infracció, el resultat hauria estat diferent.

Article 102

Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat:

a) La reiteració.

b) La reincidència.

c) El preu.

d) El perjudici econòmic ocasionat.

Article 103

—1 Hi ha reiteració si l’autor o autora d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un altre fet que tingui assenyalada una sanció igual o superior o per més d’un que tingui assenyalada una sanció inferior.

—2 Hi ha reincidència si l’autor o autora d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un fet de la mateixa naturalesa o anàloga del que s’ha de sancionar.

Article 104

Són circumstàncies atenuants:

a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.

b) El penediment espontani.

Article 105

Els òrgans disciplinaris poden, en l’exercici de llur funció, aplicar la sanció en el grau que estimin convenient, tenint en compte la naturalesa dels fets, la personalitat del responsable, les conseqüències de la infracció i la concurrència de circumstàncies atenuants o agreujants.

Article 106

—1 La responsabilitat disciplinària s’extingeix:

a) Pel compliment de la sanció.

b) Per la prescripció de les infraccions o de les sancions.

c) Per la mort de la persona inculpada.

d) Per la dissolució del club, l’entitat o la federació sancionats.

e) Per l’aixecament de la sanció.

f) Per la pèrdua de la condició d’esportista, d’àrbitre o àrbitra o de tècnic o tècnica federat o de membre del club o associació esportiva de què es tracti. En aquest últim cas, si la pèrdua de la condició és voluntària, aquest supòsit d’extinció de la responsabilitat disciplinària té efectes merament suspensius si qui està subjecte a procediment disciplinari en tràmit o ha estat sancionat recupera en qualsevol modalitat esportiva, i dins un termini de tres anys, la condició amb què quedava vinculat a la disciplina esportiva. En aquest cas, el temps de suspensió de la responsabilitat disciplinària no es computa als efectes de la prescripció de les infraccions ni de les sancions.

—2 Les infraccions lleus prescriuen al mes; les greus, a l’any, i les molt greus, als tres anys d’haver estat comeses.

—3 El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què s’han comès, s’interromp en el moment en què s’acorda iniciar el procediment i torna a comptar si l’expedient roman paralitzat per causa no imputable a l’infractor o infractora durant més de dos mesos o si l’expedient acaba sense que l’infractor o infractora hagi estat sancionat.

—4 Les sancions prescriuen al mes si han estat imposades per infracció lleu; a l’any, si ho han estat per infracció greu, i als tres anys, si ho han estat per infracció molt greu.

—5 El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l’endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s’ha imposat o el dia en què se n’ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

Article 107

Les sancions imposades són immediatament executives, sense que les reclamacions o els recursos que s’hi interposin en contra en paralitzin o en suspenguin l’execució, llevat que, després d’haver interposat el recurs, l’òrgan encarregat de resoldre’l acordi, a instància de part, la suspensió de l’execució de la sanció imposada, si hi concorre algun dels requisits següents:

a) Si hi concorre una causa de nullitat de ple dret de la sanció imposada.

b) Si la no-suspensió pot comportar danys o perjudicis de reparació impossible o difícil.

c) Si hi ha aparença de bon dret en favor de la persona que presenta el recurs.

d) Si la no-suspensió pot provocar la impossibilitat d’aplicar la resolució del recurs.

Capítol 3

Els procediments jurisdiccionals
Secció 1
Els procediments jurisdiccionals en l’àmbit disciplinari
Subsecció primera Disposicions generals Article 108
—1 Per a imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari, d’acord amb el procediment que s’estableix en aquesta secció o d’acord amb el que estableixen els estatuts o els reglaments del club o l’associació esportius o de la federació corresponent.

—2 Els estatuts o els reglaments del club o l’associació esportius o de la federació corresponent s’han d’ajustar als principis generals dels procediments disciplinaris, de manera que regulin i respectin el tràmit d’audiència dels interessats, que respectin el dret del presumpte infractor o infractora de conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que s’hi ha formulat en contra, i que respectin el dret dels interessats en l’expedient a formular les al·legacions que creguin pertinents, a recusar l’instructor o instructora i el secretari o secretària de l’expedient per causa legítima, i a proposar les proves que tendeixin a la demostració de les al·legacions i que guardin relació amb el que és objecte d’enjudiciament.

Article 109

—1 Els procediments disciplinaris per a les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició, o de la conducta esportiva, susceptibles d’ésser qualificades de constitutives d’una falta lleu o greu, quan requereixin la intervenció immediata dels òrgans disciplinaris per raó del desenvolupament normal del joc, la prova o la competició, es poden tramitar pel procediment d’urgència que estableixin els reglaments de les diferents federacions, i, si de cas hi manquen, pel procediment d’urgència regulat en la subsecció 2.

—2 El procediment d’urgència que tinguin establert les diferents federacions per a imposar les sancions a què fa referència l’apartat 1 ha de regular, en qualsevol cas, la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d’audiència i reconèixer el dret de l’infractor o infractora a conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que s’hi hagi formulat en contra, i també el dret a fer les al·legacions que estimi pertinents, a recusar els membres del comitè o l’òrgan disciplinari que tingui atribuïda la potestat sancionadora, i a proposar proves tendents a demostrar els fets en què l’infractor o infractora pugui basar la seva defensa.

Subsecció segona

El procediment d’urgència Article 110
El procediment d’urgència s’inicia mitjançant l’acta del partit, la prova o la competició que reflecteixi els fets que poden donar lloc a sanció, que ha d’ésser subscrita per l’àrbitre o àrbitra o qui estigui oficialment encarregat d’aixecar-la i pels competidors o llurs representants, si es tracta d’esports de competició individual, o pels representants dels clubs o llurs delegats, si es tracta de competició per equips.
Article 111

El procediment d’urgència també pot iniciar-se mitjançant una denúncia de la part interessada recollida en l’acta del partit o feta posteriorment, sempre que la denúncia es registri a les oficines de la federació corresponent dins el segon dia hàbil següent al dia en què hagi tingut lloc el partit, la prova o la competició.

Article 112

En el supòsit que els fets que puguin donar lloc a sanció no estiguin reflectits en l’acta del partit, la prova o la competició, sinó mitjançant annex o document similar, en el qual no hi hagi constància que l’infractor o infractora en conegui el contingut, el procediment s’inicia en el moment en què tingui entrada a la federació corresponent l’annex de l’acta del partit o el document en què quedin reflectits els fets objecte d’enjudiciament.

Article 113

Un cop iniciat el procediment per la denúncia de la part interessada o com a conseqüència d’un annex de l’acta del partit o el document similar, immediatament s’ha de donar trasllat de la denúncia o de l’annex o el document als interessats.

Article 114

Els interessats, en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què els és lliurada l’acta del partit, la prova o la competició, en el cas especificat per l’article 110, o en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què hagi estat notificada la denúncia o l’annex o el document similar, al qual es refereixen els articles 112 i 113, poden formular, verbalment o per escrit, les al·legacions o les manifestacions que, en relació amb els fets imputats a l’acta, la denúncia o l’annex o el document similar, considerin convenients a llur dret i poden, dins el mateix termini, proposar o aportar també, si escau, les proves pertinents per a demostrar llurs al·legacions, si tenen relació amb els fets imputats.

Article 115

Si els interessats proposen alguna prova per a la pràctica de la qual es requereix l’auxili de l’òrgan competent per a resoldre l’expedient, aquest, abans de dictar la resolució pertinent, si estima procedent la pràctica de la prova, ha d’ordenar que es practiqui, ha de disposar el que calgui perquè es porti a terme al més aviat possible, com a màxim dins el termini de tres dies hàbils següents al dia en què n’hagi acordat la realització, i ha de notificar als interessats el lloc i el moment en què es practicarà, si la prova requereix la presència dels interessats.

Article 116

Si no es practiquen proves o un cop practicades les admeses o transcorregut el termini establert per a practicar-les, l’òrgan competent, en el termini màxim de cinc dies, dicta la resolució en què, de manera succinta, s’han d’expressar els fets imputats, els preceptes infringits i els que habiliten la sanció que s’imposi. Si els interessats han demanat la pràctica de proves i l’òrgan ho considera improcedent, s’han d’expressar en la mateixa resolució els motius de la denegació de les proves.

Article 117

La resolució a què fa referència l’article 116 s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin formular en contra i del termini per a interposar- los.

Subsecció tercera

El procediment ordinari Article 118
Llevat dels casos tipificats per l’article 109.1, per a enjudiciar les infraccions s’ha de procedir d’acord amb el que s’estableix en aquesta subsecció.

Article 119

El procediment per a enjudiciar les infraccions s’inicia amb la providència de l’òrgan competent, d’ofici, a denúncia de part interessada o a requeriment de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat o del Tribunal Català de l’Esport. Les denúncies han d’expressar la identitat de la persona o les persones que les presentin, la relació dels fets que puguin constituir infracció i la data de comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels possibles responsables.

Article 120

L’òrgan competent, abans que acordi l’inici del procediment, pot ordenar, amb caràcter previ, les investigacions i les actuacions necessàries per a determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquin l’expedient, especialment pel que fa a determinar els fets susceptibles de motivar la incoació de l’expedient, a identificar la persona o les persones que en puguin resultar responsables i a les altres circumstàncies.

Article 121

L’òrgan competent, després de rebre la denúncia o el requeriment per a incoar un expedient i practicades les actuacions prèvies que es considerin pertinents, dicta la providència d’inici de l’expedient si entén que els fets que es denuncien poden constituir infracció. En cas contrari, dicta la resolució oportuna que acorda la improcedència d’iniciar l’expedient, la qual es notifica a qui ha presentat la denúncia o el requeriment per a iniciar l’expedient.

Article 122

No es pot interposar recurs contra la resolució que acordi l’inici de l’expedient. Contra la que acordi la improcedència d’iniciar-lo, es pot interposar recurs davant l’òrgan superior, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació.

Article 123

La providència en què s’acordi l’inici del procediment ha de contenir el nomenament d’instructor o instructora, el qual s’ha d’encarregar de la tramitació de l’expedient, i el del secretari o secretària que ha d’assistir l’instructor o instructora en la tramitació, a més d’una succinta relació dels fets que motiven l’inici de l’expedient, la possible qualificació, la identificació de la persona o les persones presumptament responsables i les sancions que hi podrien correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció de l’expedient.

Article 124

A l’instructor o instructora i al secretari o secretària els són aplicables les causes d’abstenció i recusació previstes en la legislació de l’Estat per al procediment administratiu comú. Els interessats poden exercir el dret de recusació en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de la providència d’inici de l’expedient i al mateix òrgan que l’hagi dictat, el qual ha de resoldre sobre la recusació en el termini dels tres dies hàbils següents.

Article 125

En la providència que acordi l’inici del procediment s’ha de concedir als interessats el termini de sis dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació, perquè puguin proposar per escrit la pràctica de totes les diligències de prova que puguin conduir a l’aclariment dels fets i a l’enjudiciament adequat.

Article 126

Un cop transcorregut el termini establert per l’article 125, l’instructor o instructora, mitjançant la resolució oportuna, ordena la pràctica de les proves que, proposades o no pels interessats, siguin rellevants per al procediment i la resolució. Per aquest motiu, en la mateixa resolució, l’instructor o instructora obre a prova l’expedient per un termini no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, i comunica als interessats, a qui els ha d’ésser notificada la resolució, el lloc, el moment i la forma de practicar cada prova.

Article 127

Contra la resolució de l’instructor o instructora que denegui la pràctica d’una prova proposada pels interessats, aquests poden reclamar a l’òrgan competent per resoldre l’expedient en el termini de tres dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució. L’òrgan competent, dins els cinc dies hàbils següents, resol sobre l’admissió o el rebuig de la prova proposada i, en el cas que l’admeti, resol el que procedeixi per a la pràctica corresponent.

Article 128

Un cop transcorregut el termini fixat per a la pràctica de les proves, l’instructor o instructora, en el termini de deu dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què fineixi el termini de pràctica de les proves, proposa el sobreseïment i l’arxivament de l’expedient, si considera que no hi ha motius per a formular cap plec de càrrecs o, en cas contrari, formula un plec de càrrecs, en el qual s’han de reflectir els fets imputats, les circumstàncies concurrents i les corresponents infraccions que puguin constituir motiu de sanció, juntament amb la proposta de resolució. La proposta de sobreseïment i l’arxivament de l’expedient o, si escau, el plec de càrrecs i la proposta de resolució s’han de notificar als interessats perquè, en el termini de deu dies hàbils, comptats des de la notificació, puguin examinar l’expedient i puguin presentar per escrit les al·legacions que considerin convenients en defensa de llurs drets o interessos.

Article 129

Un cop transcorregut el termini concedit als interessats per a formular les al·legacions, l’instructor o instructora eleva l’expedient a l’òrgan competent per a resoldre’l i manté o reforma la proposta de resolució a la vista de les al·legacions formulades pels interessats, per a la deliberació i la decisió de l’expedient.

Article 130

La resolució de l’òrgan competent posa fi a l’expedient i s’ha de dictar en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de l’endemà del dia en què l’expedient és elevat a l’òrgan competent.

secció 2

El procediment jurisdiccional en l’àmbit competitiu
Article 131
Tots els expedients que s’incoïn d’ofici o a instància de part en matèria pròpia de la jurisdicció dins l’àmbit competitiu s’han de tramitar amb l’observança de les fases procedimentals següents:

a) La incoació i la notificació fefaent d’aquesta a les parts interessades i a les que es considerin afectades per la decisió final.

b) El termini d’al·legacions, la proposició de prova i la pràctica d’aquesta.

c) La resolució final i la comunicació fefaent a les parts intervinents, amb especificació dels recursos pertinents i del termini per interposar-los.

Secció 3

Disposicions comunes Article 132
Un cop iniciat qualsevol procediment, l’òrgan competent per a incoar-lo pot adoptar, amb subjecció al principi de proporcionalitat, les mesures provisionals que estimi pertinents per a assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui dictar-se. L’adopció de mesures provisionals pot produir-se en qualsevol moment del procediment, d’ofici o per petició raonada de l’instructor o instructora, mitjançant acord motivat, que ha d’ésser notificat als interessats. Contra l’acord d’adopció de qualsevol mesura provisional es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre el recurs, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de l’acord en què s’adopti la mesura.

Article 133
Contra les resolucions dictades en els procediments a què es refereixen les seccions primera i segona d’aquest capítol es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre’l en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què es notifiqui la resolució.

Article 134

Un cop interposat el recurs, l’òrgan competent per a resoldre’l n’ha de donar trasllat immediatament als altres interessats perquè, si escau, puguin impugnar-lo en el termini de dos dies hàbils.

Article 135

Si en el recurs o en la impugnació es demana la pràctica de proves indegudament denegades per l’òrgan que hagi dictat la resolució impugnada, o es demana la pràctica de proves de les quals la part que les proposi no n’hagi pogut tenir notícia abans de dictar-se la resolució impugnada, l’òrgan competent, abans de resoldre el recurs, s’ha de pronunciar sobre la pràctica de la prova demanada i, en el cas que acordi practicar- la, ha d’adoptar els acords que calguin perquè es practiqui en el termini màxim de sis dies hàbils, amb intervenció de les parts, si la prova ho requereix.

Article 136

Un cop transcorregut el termini establert per l’article 134, si no s’ha demanat cap prova, o, si escau, no s’ha practicat la que ha estat admesa o ha transcorregut el termini fixat per l’article 135 sense que s’hagi practicat, l’òrgan competent per a resoldre el recurs dicta la resolució oportuna en el termini màxim de deu dies, la qual s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin interposar en contra i el termini per a interposar-los.

Article 137

En el cas que hagi transcorregut el termini establert per l’article 136 sense que s’hagi dictat resolució expressa, s’entén que el recurs ha estat desestimat, i es deixa expedita la via administrativa.

Capítol 4 Els recursos Article 138
—1 Es pot recórrer contra els actes i les resolucions adoptats pels òrgans competents dels clubs i associacions esportius i de les federacions esportives catalanes, si han esgotat, respectivament, la via associativa o la federativa, segons el règim següent:

a) Si són resolucions definitives dictades per l’òrgan competent dels clubs o associacions esportius en matèria disciplinària esportiva, ha d’ésser al comitè d’apel·lació de la federació catalana corresponent a l’activitat esportiva principal de l’entitat, si es tracta de clubs federats, o directament al Tribunal Català de l’Esport, si estan constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de la resolució objecte de recurs.

b) Si són decisions adoptades pels òrgans electorals dels clubs o associacions esportius, ha d’ésser al comitè d’apel·lació de la federació catalana corresponent a l’activitat esportiva principal de l’entitat, si es tracta de clubs federats, o directament al Tribunal Català de l’Esport, si estan constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels tres dies hàbils següents al de la notificació de l’acord objecte de recurs o al d’aquell en què s’entengui desestimada tàcitament la reclamació perquè no s’ha dictat cap resolució expressa en el termini establert.

c) Si són decisions adoptades pels òrgans electorals de les federacions i agrupacions esportives catalanes, ha d’ésser al Tribunal Català de l’Esport, dins el termini de tres dies hàbils següents al de la notificació de l’acord objecte de recurs o al d’aquell en què la reclamació s’entengui desestimada tàcitament perquè no s’ha dictat cap resolució expressa en el termini establert.

d) Si són resolucions dictades pels comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes, en l’àmbit de llur competència revisora en matèria electoral, disciplinària esportiva i competitiva, ha d’ésser al Tribunal Català de l’Esport, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de l’acord objecte de recurs o al d’aquell en què el recurs inicial s’ha d’entendre desestimat tàcitament perquè no s’ha dictat cap resolució expressa dins el termini establert.

e) Si són resolucions definitives adoptades pels òrgans competents dels clubs i de les federacions esportives catalanes en matèria disciplinària associativa, o qualsevol altra decisió emanada de llurs òrgans de govern i representació, ha d’ésser a l’autoritat judicial, sens perjudici del que estableix l’article 140 per a la resolució extrajudicial dels conflictes en l’esport.

—2 Les decisions acordades amb caràcter immediat pels jutges o els àrbitres durant el desenvolupament d’un joc o un partit referides a les infraccions de les regles del joc i de la conducta esportiva són immediatament executives, sens perjudici que, en funció de les característiques pròpies de cada modalitat esportiva, els reglaments federatius puguin establir un sistema posterior de reclamacions, fonamentades en l’existència d’un error material manifest.

Capítol 5

El Tribunal Català de l’Esport
Article 139
—1 El Tribunal Català de l’Esport és l’òrgan suprem jurisdiccional esportiu en els àmbits electoral, competitiu i disciplinari a Catalunya, que, amb el suport material, de personal i pressupostari de la Secretaria General de l’Esport, actua amb una autonomia i una independència totals, i decideix en instància administrativa sobre les qüestions electorals, competitives i disciplinàries esportives de la seva competència establertes per aquesta Llei i per les disposicions reglamentàries que la desenvolupen.

—2 En l’àmbit disciplinari, el Tribunal Català de l’Esport té les competències següents:

a) Conèixer i resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, de les agrupacions esportives i dels clubs o associacions no federats, en els supòsits, la forma i els terminis establerts per aquest títol i els reglaments corresponents.

b) Conèixer i resoldre qualsevol altra acció o omissió que, per la transcendència que poden tenir en l’activitat esportiva, estimi oportú tractar-les d’ofici, a instància de l’Administració esportiva de la Generalitat.

—3 En l’àmbit competitiu, són competències del Tribunal Català de l’Esport conèixer i resoldre en última instància sobre els recursos que s’interposin contra les resolucions dels comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes.

—4 En l’àmbit electoral, són competències del Tribunal Català de l’Esport conèixer i resoldre en última instància administrativa sobre els recursos interposats contra les resolucions de les meses del vot de censura i de les juntes electorals dels clubs i associacions esportius no federats i de les federacions esportives catalanes, i també contra les resolucions dels comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes adoptades per la via de revisió dels processos electorals o de reprovació o censura de la gestió del president o presidenta o de la junta directiva dels clubs o associacions esportius federats.

Article 140

El Tribunal Català de l’Esport pot actuar per a resoldre de manera inapel·lable, mitjançant l’arbitratge d’equitat, les qüestions de litigi de naturalesa juridicoesportiva no regulades per aquest títol i que li hagin estat sotmeses de comú acord pels interessats.

Article 141

El Tribunal Català de l’Esport és integrat per set membres i un secretari o secretària amb veu i sense vot, tots ells llicenciats en dret i, preferentment, amb experiència en matèria esportiva. Els càrrecs són honorífics, si bé els membres del Tribunal tenen dret a rebre les dietes d’assistència a les reunions, les de desplaçament i una compensació per cada ponència assignada, que ha d’ésser fixada pel Govern.

Article 142

Els membres del Tribunal Català de l’Esport són nomenats pel secretari o secretària general de l’Esport: tres membres a proposta del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya; dos membres a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, i dos membres a proposta del Col·legi Oficial de Professors i Llicenciats d’Educació Física de Catalunya.

Article 142 modificat per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035 de 30.12.2011)

Article 143

—1 Un cop designats els membres del Tribunal Català de l’Esport, aquests han d’elegir d’entre ells un president o presidenta i un vicepresident o vicepresidenta, que han d’ésser ratificats per l’Administració esportiva de la Generalitat.

—2 El secretari o secretària del Tribunal Català de l’Esport és designat pel secretari o secretària general de l’Esport.
—3 El Tribunal Català de l’Esport funciona en ple o en comissió permanent. Article 144
—1 Els membres del Tribunal Català de l’Esport tenen un mandat de quatre anys renovables i cessen en el càrrec quan fineix el termini per al qual han estat designats, una vegada s’ha procedit a la designació dels nous membres.

—2 En el cas que els membres del Tribunal deixin d’assistir a les reunions per causa no justificada per un període superior a tres mesos, incorrin en actuacions irregulars manifestes o els sigui aplicable alguna de les causes que impedeixen l’exercici de funcions públiques, poden ésser suspesos o cessats pel secretari o secretària general de l’Esport mitjançant resolució motivada, a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya o del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, segons la procedència del membre afectat.

Article 145

—1 En el cas de vacant d’un membre titular del Tribunal Català de l’Esport, es cobreix de la mateixa manera en què fou designat el membre vacant. Si aquest n’és el president o presidenta o el vicepresident o vicepresidenta, un cop coberta la vacant, el Tribunal procedeix a l’elecció d’aquell o d’aquest, perquè sigui ratificat pel secretari o secretària general de l’Esport.

—2 Si queden vacants alhora la presidència i la vicepresidència del Tribunal Català de l’Esport, mentre no se’n produeixi la substitució, ocupa la presidència el vocal de més edat i la vicepresidència, el segon vocal de més edat.

Article 146

S’han de regular per reglament les funcions dels membres del Tribunal Català de l’Esport, les normes de procediment, les competències i les atribucions del Ple i de la Comissió Permanent del Tribunal, i també el règim d’incompatibilitats. El reglament és aprovat pel Ple del Tribunal i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Disposicions addicionals Primera
—1 L’Administració de la Generalitat assumeix, en virtut d’aquesta Llei, les competències anteriorment exercides per les diputacions provincials en matèria d’activitat física i esport. Aquesta atribució de competències comporta el traspàs dels mitjans materials i personals afectes als serveis i als organismes corresponents, i també dels corresponents recursos econòmics, d’acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d’abril, del Règim Provisional de les Competències de les Diputacions Provincials.

—2 Per procedir al traspàs dels serveis i els recursos de les diputacions a la Generalitat s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) S’han de traspassar a la Generalitat els serveis i els recursos de les diputacions necessaris per a l’exercici de les competències següents:

1r El foment i la promoció de l’esport envers les entitats esportives, les federacions i els ciutadans.

2n La investigació i la recerca en l’àmbit esportiu.

3r L’assistència tècnica i l’assessorament a les entitats esportives i les federacions.

b) Així mateix, s’han de traspassar a la Generalitat:

1r Els recursos que fins ara corresponien a les diputacions, segons la legislació en matèria esportiva, per a ésser destinats a finalitats esportives i a la construcció i el manteniment d’instal·lacions d’aquesta naturalesa, d’acord amb les competències que la dita legislació els atribuïa.

2n Les instal·lacions esportives de titularitat de les diputacions catalanes, sens perjudici que en sigui delegada la gestió en els municipis o les comarques.

c) Corresponen a les diputacions la cooperació i l’assistència econòmica, jurídica i tècnica als municipis i les comarques, per a l’exercici de llurs competències en matèria esportiva. Aquestes funcions s’han d’exercir a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya, pel que fa al finançament d’inversions en instal·lacions i equipaments esportius de competència municipal, d’acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d’abril, i d’acord amb els criteris de coordinació establerts en la legislació d’organització territorial i règim local de Catalunya i amb els plans i programes a què es refereix aquesta Llei.

Segona

Els particulars, igual com l’Administració, resten obligats al compliment de les disposicions contingudes en aquesta Llei que els siguin aplicables.

Tercera

—1 Tota persona natural o jurídica que constitueixi o exploti amb afany lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d’activitats físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d’aquesta Llei que li siguin aplicables.

—2 Correspon a la Generalitat de vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones s’adeqüin a les condicions de salut, d’higiene i d’aptitud esportiva determinades per aquesta Llei.

Quarta

El Govern ha d’aprovar, en el termini d’un any a comptar a partir del dia en què va entrar en vigor la Llei 8/1999, el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius.

Cinquena

En els processos de licitació que es convoquin per a la gestió i ús de les instal·lacions i els equipaments esportius de titularitat pública, es pot considerar com a mèrit el fet que els licitadors siguin entitats sense ànim de lucre inscrites o adscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

Sisena

El Govern ha de dotar els instruments i atribuir els mitjans específics per al foment i la promoció exterior de l’esport català, de les seves seleccions esportives i la difusió dels ideals olímpics, amb l’habilitació dels crèdits pressupostaris necessaris en el departament competent, per raó de la matèria per tal de donar compliment al que estableix aquesta Llei.

Setena

En el supòsit que les instàncies esportives competents reconeguin el Comitè Olímpic de Catalunya, aquest adquirirà la condició d’associació esportiva catalana, d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

Vuitena

El Govern ha de presentar al Parlament un projecte de Llei que reguli l’exercici de les professions relacionades amb l’àmbit de les activitats fisicoesportives i especials en el territori de Catalunya.

Novena

El Govern ha de promoure a càrrec del seu pressupost l’adequació de les instal·lacions esportives escolars per a l’ús públic fora d’hores lectives. A aquest efecte, ha de modificar la normativa reglamentària vigent per a donar-hi compliment.

Desena

La Federació Catalana d’Esports per a Tothom, inscrita al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, pot acordar de transformar-se en la Unió d’Agrupacions Esportives de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 14.6 de la Llei de l’esport. Altrament, es cancel·la d’ofici la seva inscripció al dit registre.

Afegida per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035 de 30.12.2011)

Disposicions transitòries Primera
Mentre no es farà efectiu el traspàs a què es refereix la disposició addicional primera, les diputacions catalanes han d’efectuar llurs inversions en instal·lacions i equipaments esportius d’acord amb les previsions i les determinacions del Pla director i dels programes d’actuació aprovats per la Generalitat de Catalunya, segons el que disposa aquesta Llei, sens perjudici de l’aplicació immediata de la normativa del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya, pel que fa als recursos destinats a finançar inversions en instal·lacions i equipaments esportius de competència municipal.

Segona

Mentre no sigui aprovat el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius, establert i regulat pel capítol segon del títol tercer d’aquesta Llei, la Secretaria General de l’Esport ha de desenvolupar la seva política d’equipaments i instal·lacions esportius mitjançant els programes especials d’actuació establerts pels articles 51 i següents d’aquesta Llei, d’acord amb les directrius del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius, si aquest ha assolit el nivell de projecte.

Tercera

Mentre no es determini per reglament el mètode de càlcul del percentatge de participació a què es refereix l’article 12.1 de la Llei 5/1987, del 4 d’abril, del règim provisional de les diputacions provincials, els recursos a transferir de les diputacions provincials a la Generalitat han d’ésser com a mínim iguals a les consignacions pressupostàries de l’any 1987, corresponents als serveis que han d’ésser traspassats d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

Quarta

Pel que fa als ensenyaments de règim especial, regulats pel Reial decret 1913/1997, de
19 de desembre, el Departament d’Ensenyament i el departament competent en matèria d’esport han d’elaborar de manera conjunta una proposta de les competències que sigui pertinent delegar a la Secretaria General de l’Esport.

Cinquena

Les corresponents consignacions pressupostàries del Departament de Cultura i de la Secretaria General de l’Esport han de constituir el primer pressupost del Consell Català de l’Esport.

(00.201.100)

LLEI 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport.

TEXT CONSOLIDAT
Preàmbul
D’acord amb el que estableix l’article 134 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Generalitat té atribuïdes competències exclusives en matèria d’esport. En l’exercici de la competència esmentada el Parlament va aprovar diverses lleis: la Llei 11/1984, del 5 de març, de creació de l’organisme autònom Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya; la Llei 8/1988, del 7 d’abril, de l’esport; la Llei 8/1999, del 30 de juliol, de la jurisdicció esportiva i de modificació de les lleis esmentades, i la Llei 9/1999, del 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes.
Aquestes darreres lleis contenien disposicions en què s’autoritzava el Govern a refondre en un text únic la Llei 8/1988 i les dues lleis esportives aprovades el 30 de juliol de 1999. Aquesta refosa es va portar a terme mitjançant el Decret legislatiu 1/2000, del 31 de juliol, pel qual es va aprovar la Llei de l’esport. La disposició addicional vuitena d’aquest text únic va ordenar al Govern de presentar al Parlament un projecte de llei que regulés l’exercici de les professions relacionades amb l’àmbit de les activitats físiques i esportives al territori de Catalunya.
A més de la competència autonòmica en matèria esportiva, aquesta ordenació legal de les professions esmentades és avalada, des de la perspectiva competencial, pel fet que Catalunya també té, d’acord amb l’article 125.4 de l’Estatut d’autonomia, la competència exclusiva en matèria d’exercici de les professions titulades, sens perjudici del que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució.
Aquesta llei ha tingut en compte la proposta de recomanació 2006/1063 (COD) del Parlament Europeu i del Consell Europeu en el sentit que els estats membres s’han de basar en el Marc Europeu de Qualificacions com a instrument de referència per a comparar els nivells de qualificacions establerts segons els diferents criteris de qualificacions des de la perspectiva de l’aprenentatge continuat en el marc europeu.
En les reunions del Consell Europeu de Lisboa i de Barcelona, i en el Procés de Copenhaguen del 2004, també s’havia reconegut que calia assolir prèviament la transparència de les qualificacions per a convertir la diversitat d’institucions i de marcs de l’educació en un recurs valuós.
Així mateix, la Llei ha tingut presents les normes bàsiques dictades per l’Estat en els àmbits educatiu, de protecció de la salut i de lluita contra el dopatge en l’esport.
Igualment com ha succeït en altres països, l’esport a Catalunya ha experimentat grans transformacions en les darreres dècades. Una vegada consolidat el model de societat del desenvolupament i del benestar, l’esport ocupa un lloc privilegiat en el mercat econòmic. Les activitats esportives són part de la denominada indústria del lleure, de la recreació, del temps del lleure, de la salut, del turisme o de l’estètica, i això ha propiciat el naixement i la proliferació de nombroses ocupacions entorn de l’esport.
El creixent interès públic pel fenomen esportiu i la forta incidència de les activitats esportives en la salut i la seguretat de les persones que les practiquen fa necessària una regulació de l’exercici de les professions de l’esport. Encara més en un món com l’esportiu, en el qual, malgrat que hi concorren nombroses titulacions de naturalesa diversa, l’exercici de les activitats professionals sovint és assumit per persones sense una formació mínima específica.
No es pot ocultar que la delimitació d’àmbits professionals i el condicionament d’aquests a l’obtenció de títols determinats constitueixen en totes les àrees socials, no només en l’esport, una labor complexa i conflictiva, tal com reconeixen constantment els tribunals de justícia i la mateixa doctrina científica. La delimitació de l’àmbit de cada professió implica gairebé sempre un conflicte amb l’àmbit propi d’altres professions que s’hi relacionen. De la mateixa manera, en general, l’habilitació per a l’exercici professional d’una titulació acadèmica determinada genera conflicte amb altres titulacions afins.
A més de les dificultats esmentades, és evident que el concepte de professió ha estat desenvolupat fonamentalment des de la sociologia, d’acord amb una sèrie de pressupòsits i circumstàncies que han anat evolucionant al llarg del temps. Hi ha una gran confusió a l’hora d’identificar professions i, d’aquesta dificultat, no se n’escapa, evidentment, el món de l’esport, en el qual també sovint es confonen les professions amb les titulacions i amb els llocs de treball.
En desplegament del Reial decret 1128/2003, del 5 de setembre, pel qual es crea el Catàleg nacional de qualificacions professionals, modificat pel Reial decret 1416/2005, del 25 de novembre, s’estableixen les qualificacions professionals de la família professional d’activitats físiques i esportives. Aquestes qualificacions han d’ésser el referent per a l’elaboració dels nous títols de formació professional .en desplegament de l’article 39 de la Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig, d’educació. i de les titulacions corresponents als ensenyaments esportius, d’acord amb el que estableix l’article 64 de la mateixa Llei orgànica 2/2006.
Aquesta llei parteix d’una situació preocupant pel que fa a l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, ja que hi ha persones que, sense un mínim de coneixements i sense titulació de cap mena, presten serveis professionals amb risc per a la salut i la seguretat d’altres persones. Això explica clarament que el Parlament ordenés al Govern d’elaborar una llei de regulació de l’activitat professional de l’esport, com també va quedar manifestat en la Llei orgànica 7/2006, del 21 de novembre, de protecció de la salut i de lluita contra el dopatge en l’esport. Cal donar resposta a una necessitat social de manera que, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les diverses activitats professionals en l’esport a Catalunya siguin exercides per persones amb una mínima formació en el camp respectiu. Per descomptat, també la qualitat del sistema esportiu català depèn en bona mesura d’aquest procés d’incorporació progressiva de professionals degudament qualificats.
El text articulat regula els aspectes bàsics de l’exercici d’algunes .no de totes. de les professions pròpies de l’àmbit de l’esport, determina les competències necessàries per a exercir-les; estableix expressament quines són aquestes professions i la forma d’acreditació d’aquestes competències, i concreta les titulacions necessàries.
Aquesta llei, per descomptat, només és aplicable a l’exercici professional en l’àmbit territorial de Catalunya, encara que no tot l’exercici professional a Catalunya hi queda subjecte. No sembla raonable que l’exercici de la professió dels entrenadors professionals d’equips esportius o d’esportistes que no pertanyen a Catalunya però que hi disputen competicions estatals i internacionals s’hagi de sotmetre als preceptes d’aquesta llei.
La regulació que conté la Llei concep l’esport en un sentit molt ampli i aborda el fenomen esportiu en totes les seves manifestacions. El sistema esportiu a Catalunya es compon de subsistemes de característiques molt heterogènies. Per això, aquesta llei no se circumscriu només als àmbits de l’espectacle, de l’alta competició o de la competició federada, sinó que intenta abraçar les diverses dimensions de l’esport. La pràctica esportiva també respon a la demanda d’un sector important de la població de Catalunya que hi veu un instrument per al lleure, per a la recreació o per a l’adopció d’un estil de vida sana. Aquestes altres dimensions de l’esport també originen un nombre considerable de professions, i aquesta llei també ho reflecteix. Així, les professions que s’hi regulen abracen els àmbits educatiu, recreatiu, competitiu i de la gestió esportiva, a cadascun dels quals s’ha reconegut una professió.
La Llei aborda la professió pròpia de l’ensenyament de l’educació física en tots els cicles, les etapes, els graus, els cursos i els nivells en què s’organitza el sistema educatiu. En aquest àmbit, la Llei reconeix i regula la professió de professor o professora d’educació física, la qual compta amb una gran tradició però, no obstant això, fins avui no ha tingut el reconeixement adequat. I tot això en el marc de la legislació bàsica dictada per l’Estat amb aquesta finalitat.
L’àmbit de l’esport de competició és un altre dels sectors bàsics de demanda de professionals. El concepte d’esport de competició inclou realitats molt diferents i la Llei és sensible a aquesta pluralitat. La competició professional i la competició d’alt nivell requereixen professionals d’alta especialització en els aspectes tècnics i esportius. La competició esportiva de nivell mitjà o bàsic, que constitueix l’activitat majoritària dels esportistes amb llicència, també requereix professionals, encara que sigui amb una qualificació menor. En aquest àmbit de la competició esportiva, la Llei reconeix la professió dels entrenadors professionals de l’esport corresponent. Aquesta professió permet planificar i dirigir l’entrenament i la direcció d’esportistes i d’equips amb vista a la competició. Les titulacions requerides per a exercir la professió d’entrenador o entrenadora professional són diferents d’acord amb l’àmbit material d’actuació.
L’àmbit de l’esport practicat amb finalitats recreatives, estètiques, turístiques, de salut i altres finalitats anàlogues ofereix un camp d’actuació professional extraordinari. Hi ha diversos factors que constitueixen causes de la proliferació de professionals en aquest sector. La difusió de l’esport per a tothom i la incorporació de nombrosos col·lectius a la pràctica de l’activitat física, com també l’interès cada cop més gran dels antics esportistes a reprendre la pràctica esportiva en l’edat adulta, en són algunes de les causes. Així mateix, l’augment progressiu de l’interès per la pràctica dels esports d’aventura, de risc o en el medi natural, i el mateix fenomen de la revaloració del propi cos per motius estètics o de salut, han alimentat una variada oferta de professionals que requereix una regulació urgent. Per això, la Llei reconeix i regula la professió dels animadors o monitors esportius, que també compta amb una gran tradició en el món de l’esport. Les titulacions requerides per a exercir aquesta professió també són diferents d’acord amb els diversos àmbits materials d’actuació que concreta la Llei.
Finalment, en l’àmbit de la gestió també hi ha nombrosos professionals. La Llei ha optat per reconèixer la professió dels directors esportius, que permet exercir el conjunt d’activitats professionals relacionades amb la direcció, la gestió, la programació, la planificació, la coordinació, el control i la supervisió de les activitats esportives aplicant els coneixements i les tècniques propis de les ciències de l’esport. Igual com passa amb altres professions de l’esport, en la direcció esportiva hi ha una tipologia d’àmbits materials que requereixen una titulació específica.
La Llei no pretén abordar totes les professions relacionades amb l’esport, sinó tan sols algunes professions de l’esport. Habitualment es confonen les nombroses professions relacionades amb l’esport amb les professions pròpies de l’esport, que són les que ha d’abordar aquesta llei. La Llei tampoc no articula la regulació de totes les professions específiques de l’esport. S’ha optat per deixar sense regulació unes determinades professions pròpies de l’esport. Així, resten fora d’aquesta regulació les activitats tecnicoesportives del voluntariat esportiu, és a dir, les que no tenen un caràcter professional. És cert que el voluntariat esportiu té un paper transcendental en el camp de l’esport a Catalunya, especialment per mitjà dels entrenadors i els monitors, però les persones que exerceixen una activitat esportiva d’una manera altruista i desinteressada, sense remuneració, amb les úniques compensacions de les despeses derivades de l’activitat, no poden ésser incloses en l’àmbit d’aplicació d’una llei que regula l’exercici professional. Per això, en la mesura que la Llei regula les professions de l’esport, sembla raonable que siguin altres instàncies les que condicionin les activitats de voluntariat a l’obtenció de titulacions determinades.
Una de les grans dificultats que s’han hagut d’afrontar en aquesta primera llei que regula l’exercici de professions de l’esport a Catalunya és l’ús de denominacions de professions amb diferents accepcions o que fan referència a àmbits diferents. Aquest és, en tot cas, un problema inevitable, qualsevol que sigui la denominació que es triï; el vast camp de les activitats professionals en l’esport és ple d’unes mateixes denominacions amb significacions molt diferents.
La Llei aborda una qüestió tan delicada fins avui en el camp de les professions relacionades amb l’educació física com és la col·legiació. Segons el Tribunal Constitucional, l’exigència d’adscripció forçosa significa, d’una banda, una limitació del principi general de llibertat i, més concretament, del lliure exercici de la professió.
Tenint en compte la transcendència que l’exercici de les professions regulades per aquesta llei té en la salut de les persones i les repercussions negatives que pot tenir un exercici no adequat de les professions que s’hi regulen, com ha posat de manifest el Tribunal Constitucional en la Sentència 194/1998, es considera del tot necessari crear el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya i establir l’obligatorietat d’inscriure-s’hi per a exercir la professió, llevat dels casos de col·legiació obligatòria que també regula aquesta llei. El dit registre, igual que la resta de registres per a l’exercici de diverses activitats professionals, és una eina necessària per al seguiment, la valoració de competències, l’assignació d’àmbits de treball, el control adequat de l’exercici dels professionals i l’assignació de les professions als vuit nivells del Marc Europeu de Qualificacions, ja que aquests professionals tenen també com a destinatari principal de llurs serveis tot un col·lectiu de persones mereixedores d’una protecció especial, com són els infants, la gent gran i les persones amb problemes de salut.
Els col·legis professionals d’adscripció obligatòria que representin professionals vinculats amb alguna de les professions de l’esport regulades per aquesta llei han de facilitar al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya la llista de les persones col·legiades que exerceixen alguna de les professions regulades per aquesta llei.
Seguint el model d’altres disposicions legals, aquesta llei incorpora un catàleg de principis i deures d’actuació per a exercir les professions objecte de regulació. Una llei que regula unes professions determinades s’ha de cenyir a articular les disposicions que els siguin pròpies i específiques; pel que fa a tota la resta, l’exercici de les professions resta sotmès al marc comú de l’exercici professional.
La Llei presta una atenció especial a l’evolució de les activitats professionals, que ha donat lloc a la substitució de l’actuació aïllada dels professionals de l’esport pel treball en equip. Això té l’origen en la complexitat creixent de les activitats professionals i dels avantatges que deriven de l’especialització i la divisió del treball. Així, l’àmbit dels serveis professionals, que inclou les professions de l’àmbit de l’esport, es tendeix a organitzar en societats. Per això, la Llei fa una remissió normativa a la legislació general sobre societats professionals.
La Llei conté una referència especial a la responsabilitat civil. D’acord amb aquesta, els professionals objecte d’aquesta regulació resten obligats a contractar la pertinent assegurança de responsabilitat civil professional, que cobreixi la indemnització pels danys que es puguin causar a tercers en la prestació dels serveis professionals.
Nombrosos col·lectius relacionats amb les titulacions específiques de l’esport denuncien des de fa molts anys l’intrusisme que es practica en el mercat laboral de l’esport. L’intrusisme pròpiament dit consisteix en l’exercici dels actes propis d’una professió sense tenir-ne la titulació, i aquest fet és penalitzat pel Codi penal. Però és evident que perquè es pugui parlar de comissió d’un delicte per actes d’una professió sense tenir la titulació per a exercir-la cal, un cop aprovat el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, una llei que defineixi la professió i que en sotmeti l’exercici a una titulació determinada. El delicte d’intrusisme no es comet respecte als actes propis d’una titulació. Per això, si no estan regulades les professions, o si no estan determinades les titulacions necessàries per a exercir-les, és molt difícil imputar la comissió del delicte d’intrusisme a persones determinades. Perquè la protecció penal sigui eficaç cal que hi hagi una normativa que determini les titulacions i «els actes propis d’una professió», és a dir, les atribucions pròpies d’uns professionals concrets. I és en aquest sentit que aquesta llei és fonamental.
L’Institut Català de les Qualificacions Professionals (ICQP) a Catalunya i, com a referent estatal, l’Institut Nacional de les Qualificacions (Incual) detecten i determinen les competències assignades a una qualificació professional en el marc de la legislació estatal sobre qualificacions i formació professional. La definició d’aquestes competències ha de facilitar la detecció de l’intrusisme i de les actuacions professionals irregulars, amb la finalitat de garantir un exercici professional millor en l’àmbit de l’esport.
Aquesta llei s’adapta també a les disposicions de l’article 11 de la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, en relació amb l’intrusisme i les actuacions professionals irregulars, amb la finalitat de garantir un exercici professional òptim en l’àmbit de l’esport.
És evident que la Llei es limita a regular els aspectes bàsics de l’exercici de les professions de l’esport, estableix d’una manera expressa quines són aquestes professions, determina les titulacions necessàries per a exercir-les i atribueix a cada professió el seu propi àmbit funcional general. Per tot això, les professions que s’hi regulen queden sotmeses, en tot el que no s’hi estableix, al marc normatiu comú a tota activitat professional que aprovin les institucions competents en la matèria.
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1. L’objecte d’aquesta llei és regular els aspectes essencials de l’exercici de determinades professions de l’esport, reconèixer expressament quines són aquestes professions, assignar-hi les competències associades, especificar les titulacions o les acreditacions, determinar les titulacions necessàries per a exercir-les i atribuir a cada professió l’àmbit funcional específic que li correspon.
2. La Llei és aplicable a l’exercici professional en l’àmbit territorial de Catalunya.
3. La Llei regula l’exercici professional per compte propi i per compte d’altri i és igualment aplicable tant si la professió s’exerceix en el sector públic com en el sector privat.
4. És exercici professional, a l’efecte d’aquesta llei, la prestació remunerada dels serveis propis de les professions de l’esport. En queden excloses les activitats exercides en el marc de les relacions de voluntariat, d’amistat, familiars i les que siguin anàlogues, i també les activitats per la pràctica de les quals només es percep la compensació de les despeses que en deriven, sens perjudici que aquestes activitats puguin tenir un règim jurídic específic i diferenciat del que estableix aquesta llei.
5. Resten fora de l’àmbit d’aquesta llei les professions relacionades amb les activitats nauticoesportives, les activitats esportives que es basen en la conducció d’aparells o de vehicles de motor, amb l’excepció dels monitors esportius professionals i dels entrenadors professionals dels esports corresponents. També en resten fora les professions exercides pels àrbitres i els jutges esportius.
6. A l’efecte d’aquesta llei, el terme esport comprèn totes les manifestacions físiques i esportives que estableix la Llei de l’esport, i no es limita a les modalitats, les disciplines o les especialitats reconegudes oficialment. En virtut d’això, el terme esport inclou totes les activitats físiques i esportives exercides en l’esport federat, l’esport escolar, l’esport universitari o en tota estructura o organització que promogui, organitzi o difongui aquest tipus d’activitats, amb independència de la finalitat a què l’activitat estigui destinada, ja sigui de competició, iniciació, aprenentatge, tecnificació, salut, turisme, recreació, lleure o amb finalitats anàlogues.
7. Tots els professionals en actiu que exerceixin tasques regulades per aquesta llei han de tenir competències d’assistència sanitària immediata, referides a la reanimació cardiopulmonar. En el cas que la titulació d’accés a la professió no permeti acreditar aquesta competència, l’acreditació s’ha d’assolir en centres autoritzats per la Generalitat.
Article 1 Apartat 5 modificat per art. 1 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.
Article 2
Professions pròpies de l’esport i àmbit funcional general
1. La professió de l’esport, a l’efecte del que estableix aquesta llei, s’exerceix específicament en els diversos àmbits de les activitats físiques i esportives, mitjançant l’aplicació de coneixements i tècniques propis de les ciències de l’esport. Els diferents graus de coneixements, d’habilitats i de competències de cada professió es classifiquen, d’acord amb el Marc europeu de qualificacions (EQF), en vuit nivells.

1 bis. Els professionals de l’esport disposen de competències exclusives dins del territori de Catalunya en la planificació, l’execució o la supervisió detallada dels plans d’exercici o entrenament fonamentats en la millor evidència científica disponible, i en l’exercici de llurs atribucions han de vetllar per la seguretat de les persones. Les competències i els coneixements necessaris per a exercir una professió de l’esport es poden acreditar mitjançant titulacions, certificacions o l’experiència adequada acreditada d’acord amb el que estableix la normativa corresponent.

2. Aquesta llei reconeix i regula les professions següents com a pròpies de l’àmbit de l’esport:

a) Professors d’educació física.
b) Monitors esportius.
c) Entrenadors esportius (referits a un esport específic).
d) Directors esportius.
3. Les llistes d’actuacions professionals de les professions que regula aquesta llei tenen l’objecte d’establir un àmbit funcional general per a cada professió i, en conseqüència, tenen un caràcter enunciatiu i no limitat.
4. Els professionals que exerceixen les professions objecte de regulació per aquesta llei, al marge de la llista d’actuacions professionals que s’hi vinculen, tenen els drets, les facultats i les prerrogatives reconeguts per la normativa vigent, especialment pel que fa als àmbits laboral i social.
5. Les actuacions professionals que, d’acord amb aquesta llei, es vinculen a unes professions determinades mitjançant la possessió de les titulacions pertinents no constitueixen cap limitació per a l’exercici de la resta de professions que aquestes titulacions permeten.
6. El departament competent en matèria d’esport ha de fomentar les mesures d’acció positiva d’informació, orientació, motivació, assessorament o altres procediments que facilitin i fomentin la presència de dones en les professions pròpies de l’àmbit de l’esport regulades per aquesta llei. El dit departament ha de presentar al Parlament, cada dos anys, un informe sobre les mesures adoptades i el resultat d’aquestes.
Article 2 Apartats 1, 2 i 6 modificats per art. 2 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.

Article 3
Els professors d’educació física
1. La professió de professor o professora d’educació física permet impartir, en els nivells d’ensenyament corresponents, la matèria d’educació física a l’alumnat i fer totes les funcions instrumentals o derivades, com ara planificar, programar, coordinar, dirigir, tutorar i avaluar l’activitat docent en el marc de la legislació bàsica dictada per l’Estat amb aquesta finalitat i per la normativa de la Generalitat de desplegament de les competències que li són pròpies. Així mateix, l’exercici de la professió permet impulsar, planificar, programar, coordinar, dirigir i avaluar les activitats de l’esport escolar que es programin i s’exerceixin en els centres educatius fora de l’horari escolar.
2. Per a exercir com a professor o professora d’educació física en el marc del sistema educatiu s’ha d’acreditar la titulació exigida per la legislació corresponent. L’administració educativa pot valorar la formació universitària específica en educació física, per a l’ensenyament primari, i la formació universitària en ciències de l’activitat física i l’esport, per a l’ensenyament secundari obligatori, el batxillerat i la formació professional.
3. Les disposicions d’aquest article són aplicables als centres, públics i privats, que imparteixen educació física en l’àmbit territorial de Catalunya.
4. El requisit de titulació a què fa referència l’apartat 2 s’entén sens perjudici del títol professional d’especialització didàctica o de qualsevol altre títol de postgrau o títols anàlegs que la legislació educativa vigent pugui exigir en cada moment i per a cada nivell educatiu.
Article 4
Els animadors o monitors esportius professionals
1. La professió d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional d’un esport determinat permet fer funcions d’instrucció esportiva, formació, animació, condicionament físic, millora de la condició física, control i altres funcions anàlogues respecte a les persones que aprenen i practiquen aquest esport, si aquesta pràctica no va enfocada a la competició esportiva.
2. Per a exercir la professió d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional en gimnasos, sales de condicionament físic i centres esportius anàlegs, de titularitat pública o privada, es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent.
b) El títol de tècnic o tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives.
3. Per a exercir la professió d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional en centres que organitzen activitats físiques i esportives en llocs o espais que impliquen un risc intrínsec .activitats aquàtiques, activitats a la neu i en altres àmbits del medi natural. es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència en les activitats esportives en el medi natural.
b) El títol de tècnic o tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives, amb formació o l’experiència adequades a les activitats de què es tracti.
c) El títol de tècnic o tècnica en conducció d’activitats físiques i esportives en el medi natural, amb formació o experiència en les activitats de què es tracti.
4. Per a exercir la professió d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional en activitats físiques i esportives amb persones que requereixen una atenció especial .esportistes en edat escolar, persones de més de seixanta-cinc anys, persones amb alguna discapacitat física o psíquica, persones amb problemes de salut i similars. es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent.
b) El títol de mestre o mestra de primària, amb l’especialitat en educació física o el títol de grau corresponent si l’activitat s’exerceix amb infants en el marc de les activitats d’esport escolar.
c) El títol de tècnic o tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives, amb formació o experiència adequades a les activitats de què es tracti.
5. Per a exercir la professió d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional en activitats físiques i esportives amb animals es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència adequades a les activitats de què es tracti.
b) El títol de tècnic o tècnica en conducció d’activitats físiques i esportives en el medi natural, amb formació o experiència adequades a les activitats de què es tracti.
6. En el cas que l’activitat professional d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional s’exerceixi en una escola d’esport amb diverses modalitats esportives, es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent.
b) El títol de mestre o mestra de primària, amb l’especialitat en educació física o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència adequades a les activitats de què es tracti.
c) El títol de tècnic o tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives.
7. Si l’activitat professional d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional s’exerceix per al condicionament físic de persones particulars, es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent.
b) El títol de tècnic o tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives, amb formació o experiència adequades a les activitats de què es tracti.
8. Per a exercir l’activitat professional d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional, tret dels casos regulats pels apartats 1 al 7, cal la llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent.
9. La professió d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional, en qualsevol de les diverses tipologies d’activitats regulades per aquest article, si fan referència a un esport o a una modalitat esportiva reconeguts per la Secretaria General de l’Esport, també pot ésser exercida per les persones que tenen el títol corresponent de tècnic o tècnica esportiu de grau mitjà o de grau superior de l’esport o la disciplina esportiva, tant si aquests han estat totalment integrats en el sistema educatiu com si estan en període transitori.
10. La prestació dels serveis propis d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional requereix la presència física del professional o la professional en l’exercici de les activitats esportives.
Article 5
Els entrenadors professionals
1. La professió d’entrenador o entrenadora professional d’un esport determinat permet fer l’entrenament, la selecció, l’assessorament, la planificació, la programació, la direcció, el control, l’avaluació i el seguiment d’esportistes i d’equips, i funcions anàlogues, amb vista a la competició.
2. Per a exercir la professió d’entrenador o entrenadora professional d’esportistes i d’equips durant llur participació en competicions de nivell bàsic i mitjà es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència en l’esport de què es tracti.
b) El títol de tècnic o tècnica esportiu superior de l’esport de què es tracti.
c) El títol de tècnic o tècnica esportiu de grau mitjà de l’esport de què es tracti.
3. Per a exercir la professió d’entrenador o entrenadora professional d’esportistes i d’equips en competicions d’alt nivell es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència en l’esport de què es tracti.
b) El títol de tècnic o tècnica esportiu superior de l’esport de què es tracti, tant si l’esport o la disciplina esportiva s’integren totalment en el sistema educatiu com si està en període transitori.
4. A l’efecte d’aquesta llei, es considera que les persones que ajuden l’entrenador o entrenadora professional a conduir o controlar els entrenaments, a recuperar la condició física dels esportistes lesionats, a aplicar tests de valoració, a donar instruccions als esportistes, i en actuacions anàlogues, també exerceixen la professió d’entrenador o entrenadora professional i, en conseqüència, han de complir els requisits de titulació establerts per aquest article.
5. Les titulacions acadèmiques requerides per aquest article només són exigibles si els entrenadors exerceixen la professió en entitats esportives que tenen el domicili a Catalunya. Les titulacions esmentades no són exigibles als tècnics de grau mitjà o superior d’entitats esportives o d’esportistes d’altres àmbits territorials que competeixen a Catalunya amb motiu de competicions esportives estatals o internacionals.
Article 6
Els directors esportius
1. La professió de director o directora esportiu permet exercir el conjunt d’activitats professionals relacionades amb la promoció, la direcció, la gestió, la programació, la planificació, la coordinació, el control i la supervisió, i funcions anàlogues, en centres, serveis i establiments esportius, tant de titularitat pública com privada, aplicant els coneixements i les tècniques propis de les ciències de l’esport. Aquesta activitat, que també pot incorporar en alguns casos funcions instrumentals de gestió, no requereix la presència física del director o directora esportiu en l’exercici de les activitats esportives.
2. Si l’activitat professional de director o directora esportiu s’exerceix en un centre poliesportiu, es requereix alguna de les titulacions següents:
a) Llicenciat o llicenciada en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent.
b) Tècnic o tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives.
3. Si l’activitat professional de director o directora esportiu s’exerceix en un centre d’alt rendiment, es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent.
b) El títol de tècnic o tècnica esportiu superior de la modalitat, la disciplina o l’especialitat corresponent al centre d’alt rendiment.
4. Si l’activitat professional de director o directora esportiu s’exerceix en una federació esportiva, una escola o un centre esportiu d’un únic esport, es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència en l’esport de què es tracti.
b) El títol de tècnic o tècnica esportiu superior de l’esport de què es tracti.
5. Si l’activitat professional de director o directora esportiu s’exerceix en una escola esportiva o un centre esportiu de diversos esports, es requereix la llicenciatura de ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent.
6. Si l’activitat professional de director o directora esportiu s’exerceix en una escola esportiva o un centre esportiu de diversos esports, però la direcció esportiva se circumscriu només a un d’aquests esports, es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència en l’esport de què es tracti.
b) El títol de tècnic o tècnica esportiu superior de l’esport de què es tracti.
7. Si l’activitat professional de director o directora esportiu s’exerceix en centres que organitzen activitats físiques i esportives per a persones que requereixen una atenció especial .esportistes en edat escolar, persones de més de seixanta-cinc anys, persones amb alguna discapacitat física o psíquica, persones amb problemes de salut i similars., es requereix alguna de les titulacions següents:
a) La llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència en l’activitat de què es tracti.
b) El títol de tècnic o tècnica superior en animació d’activitats físiques i esportives, amb formació o experiència en l’activitat de què es tracti.
8. Si la direcció esportiva es projecta sobre activitats físiques i esportives corresponents a un esport, també poden exercir la professió les persones que tenen el títol de tècnic o tècnica esportiu superior de l’esport de què es tracti.
9. Si l’activitat professional de director o directora esportiu s’exerceix en activitats físiques i esportives que es desenvolupen en llocs o espais que impliquen un risc intrínsec .activitats aquàtiques, a la neu, de muntanya i en altres àmbits del medi natural., es requereix la llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el títol de grau corresponent, amb formació o experiència en les activitats de què es tracti.
10. Si la direcció esportiva es projecta sobre activitats físiques i esportives corresponents a un esport també poden exercir la professió de director o directora esportiu les persones que tenen el títol de tècnic o tècnica esportiu superior de l’esport de què es tracti.
Article 6 bis
Acreditació de la formació per a l’exercici professional
1. Per a l’exercici de les professions de l’esport a què fan referència els articles 2 al 6, les diverses formacions es poden acreditar mitjançant els títols que estableix aquesta llei, i altres noves titulacions exigibles a partir que s’implantin, i també amb les titulacions equivalents i homologades obtingudes en estats membres de la Unió Europea.

2. Les formacions es poden acreditar mitjançant els certificats següents:

a) Certificat de professionalitat.
b) Certificat de crèdits, unitats formatives o unitats de competència.
c) Certificat de superació de les formacions mínimes per als monitors esportius de les activitats de dinamització poliesportiva, expedit per l’Escola Catalana de l’Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.
d) Certificat de cursos de formació de les federacions i dels consells esportius, per al desenvolupament de la iniciació esportiva bàsica, reconegut per l’Escola Catalana de l’Esport.
e) Certificats que resultin dels preceptes continguts en l’ordenament jurídic vigent en cada moment.
Article 6 bis afegit per art. 3 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport

Article 7
Reserva de denominacions
1. Les denominacions de les professions especificades pels articles 3 al 6 es poden emprar només si l’exercici professional s’ajusta al que estableixen aquesta llei i la resta de normes aplicables.
2. No és permès d’emprar altres denominacions que, pel significat o la similitud, puguin induir a confusió.
3. Les denominacions d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu i d’entrenador o entrenadora es poden emprar en cadascun dels esports específics si l’activitat s’exerceix en règim de voluntariat en el marc de l’esport federat.
4. La denominació d’entrenador o entrenadora professional s’entén sens perjudici de la denominació que puguin emprar les organitzacions esportives de classificació dels diferents nivells de formació i titulació.
Article 8
Inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya i col·legiació professional
1. Poden exercir les professions de l’esport regulades per aquesta llei les persones que, a més de complir els requisits generals que s’hi estableixen, estiguin inscrites en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya o, si escau, que siguin membres del col·legi professional que els pertoca. El requisit de col·legiació només és exigible si existeix el col·legi professional corresponent.
2. El Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya depèn del departament competent en matèria d’esport.
3. S’han de fixar per reglament l’estructura, les funcions i el règim de publicitat i funcionament del Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya. Aquesta reglamentació ha d’incloure la possibilitat que el departament competent en matèria d’esport pugui delegar la funció pública de gestió del Registre a una corporació de dret públic, a una associació professional o a qualsevol altra entitat que pugui rebre la delegació de funcions públiques de caràcter administratiu.
4. Totes les persones que, per a l’exercici de la professió, acreditin els títols de llicenciatura o de grau especificats per aquesta llei, o les altres titulacions que s’hagin de col·legiar obligatòriament d’acord amb la legislació vigent, s’han d’inscriure obligatòriament en el col·legi professional que els pertoca. En tots aquests casos, el col·legi ha de facilitar, amb finalitats informatives i estadístiques, al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya la llista dels membres col·legials.
5. Els requisits d’inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya i, si escau, de col·legiació no es poden exigir als professionals vinculats amb l’Administració pública mitjançant una relació de serveis regulada pel dret administratiu o laboral. No obstant això, aquests professionals s’han d’inscriure en el dit Registre o, si escau, s’han de col·legiar per a l’exercici privat de la professió.

6. La Secretaria General de l’Esport ha d’establir els convenis i els acords d’equiparació de professions i de competències mínimes amb altres registres de professionals de l’esport d’altres estats membres de la Unió Europea, per tal de fer-ne el reconeixement en els diversos sectors de l’esport, i per a permetre als professionals inscrits en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya l’accés als registres europeus de professionals de l’esport, i també per a permetre a qualsevol professional inscrit en un registre europeu, amb la sol·licitud prèvia, accedir al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya.
Article 8 Apartat 6 mantinguda la suspensió per la Interlocutòria de 5 de juliol de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. PUBLICACIÓ AL BOE.
Article 8 Apartat 6 suspès per la Interlocutòria d’1 de març de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. Suspensió des del 08/03/2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Article 8 Apartat 6 afegit per art. 4 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.
Article 9
Principis i deures en l’exercici professional
1. En l’exercici de les professions de l’esport objecte d’aquesta llei, els professionals estan obligats a:
a) Prestar uns serveis adequats a les condicions i les necessitats personals de les persones destinatàries, d’acord amb l’estat dels coneixements científics de cada moment i amb els graus de qualitat i seguretat establerts per la normativa vigent.
b) Vetllar per la salut de les persones destinatàries de llurs serveis i col·laborar activament en l’eradicació de les pràctiques atemptatòries a la salut dels esportistes.
c) Difondre, si escau, els valors de joc net que han de regir en l’esport de competició.
d) Col·laborar activament en la realització de qualsevol control de dopatge i en el compliment de tota altra obligació establerta per la legislació antidopatge.

d bis) Col·laborar en la prevenció, el control i la denúncia de l’ús de substàncies o fàrmacs prohibits o mètodes prohibits en la pràctica de l’esport.
e) Exercir l’actuació professional amb un compliment escrupolós de les obligacions deontològiques.
f) Respectar la personalitat, la dignitat i la intimitat de les persones destinatàries de llurs serveis.
g) Oferir una informació suficient i comprensible de les activitats físiques i esportives als esportistes que dirigeixen.
h) Identificar-se davant els destinataris dels serveis com a professionals titulats.
i) Exercir la praxi professional sota el principi que l’esport pot contribuir al desenvolupament complet i harmònic de l’ésser humà, en possibilita la formació integral i afavoreix la consecució de més qualitat de vida i benestar social.
j) Promoure les condicions que afavoreixen la igualtat efectiva de les dones en l’esport i llur incorporació a la pràctica esportiva a tots els nivells, i evitar tot acte de discriminació de qualsevol naturalesa.
k) Projectar l’activitat esportiva com a opció del temps lliure i com a hàbit de salut.
l) Procurar una actualització i un perfeccionament constants de llurs coneixements.
m) Col·laborar activament a promoure el degut control mèdic dels esportistes per mitjà dels professionals de la sanitat i controlar les normes alimentàries adaptades al sexe dels esportistes i als respectius cicles vitals concrets.
n) Col·laborar activament amb tots els professionals que puguin ajudar els esportistes a millorar-ne el rendiment o la salut, atenent les diferents necessitats i particularitats derivades del gènere respectiu, i acompanyar les esportistes en les transformacions del cos i en els qüestionaments que facin en la protecció de llurs drets amb relació a la feminitat, la sexualitat i la reproducció.
o) Exercir l’actuació professional fomentant una pràctica esportiva exempta de tota mena de violència, racisme o xenofòbia.
p) Promoure l’aprofitament del medi natural per a exercir les activitats esportives i garantir que aquest aprofitament sigui sostenible i respectuós amb el medi natural.
q) Exercir l’actuació professional protegint els esportistes, especialment els menors d’edat, de tota explotació abusiva i de qualsevol forma d’abús o d’assetjament sexual. No promoure el consum de productes per a la pràctica de les activitats físiques i esportives en l’elaboració dels quals se sàpiga, d’una manera contrastada, que intervé mà d’obra infantil.
r) Rebutjar sempre les retribucions o gratificacions de tercers que puguin condicionar negativament els resultats de llurs equips i esportistes en les competicions.
s) Abstenir-se de fer declaracions públiques que provoquin perjudici o descrèdit a les professions o els professionals objecte de regulació d’aquesta llei.
t) Fer servir productes esportius adequats –calçat, roba, material i equipaments– en el procés de fabricació dels quals no s’atempti contra el medi natural. Si en l’exercici professional hi intervenen animals, se n’ha de garantir el bon tracte i la cura.
2. L’incompliment dels principis i els deures a què fa referència l’apartat 1 dóna lloc a l’exigència de responsabilitats disciplinàries per les administracions públiques competents en la matèria i, si escau, pels col·legis professionals.
Article 9 Apartat 1.d bis afegit per art. 5.1 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.
Article 9 Apartat 1 lletres m, n, q i t modificades per art. 5 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.
Article 10
Exercici de les professions per mitjà de societats professionals
1. L’exercici de les professions regulades per aquesta llei es pot fer per mitjà de societats professionals, llevat dels casos d’accés a l’ocupació pública o dels que no siguin admesos per la legislació en matèria educativa o per la legislació de societats professionals.
2. L’exercici professional per mitjà de les societats professionals, en els casos en què sigui admès, s’ha de fer d’acord amb qualsevol de les formes societàries establertes per llei i ha de complir els requisits de la legislació reguladora de les societats professionals.
Article 11
Assegurança de responsabilitat civil
1. L’exercici de les professions regulades per aquesta llei, quan no és exclusivament per compte d’altri, requereix la contractació prèvia d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització pel danys que es puguin causar a tercers en la prestació dels serveis professionals, d’acord amb el que estableix l’article 9 de la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. S’han d’establir per reglament els continguts mínims de les pòlisses de responsabilitat civil.
2. Els col·legis professionals han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir que tots els col·legiats compleixen l’obligació legal de contractar una assegurança de responsabilitat civil.
3. L’incompliment de l’obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil es considera una infracció administrativa greu de la Llei de l’esport, aprovada pel Decret legislatiu 1/2000, del 31 de juliol, sens perjudici de les altres responsabilitats que siguin exigibles d’acord amb la legislació vigent.
Article 11 Apartat 1 modificat per art. 41 de la LLEI 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.

Article 12
Altres requisits
1. Els requisits de titulacions per a l’exercici de les professions de l’esport que regula aquesta llei s’entenen sens perjudici de qualsevol altra llicència, autorització o títol exigible d’acord amb la legislació vigent.
2. En el cas que l’activitat professional de l’esport s’exerceixi al marge de l’organització federativa corresponent, no és exigible cap llicència federativa.
Article 13
Exercici de les professions sense l’empara de la llei
1. Són constitutives de la infracció tipificada per l’article 74.d de la Llei de l’esport, sens perjudici de les responsabilitats penals que hi escaiguin d’acord amb la legislació vigent, les activitats següents:
a) Exercir les professions regulades per aquesta llei sense la titulació exigida.
b) No inscriure’s en el registre pertinent.
c) No col·legiar-se en el cas que la col·legiació sigui obligatòria.
d) No contractar l’assegurança preceptiva.
2. Les conductes que consisteixen a fer publicitat o a fer ofertes professionals, per qualsevol tipus de mitjà, de les activitats esportives incloses en aquesta llei per persones que no en compleixen els preceptes constitueixen la mateixa infracció a què fa referència l’apartat 1. És objecte de sanció, d’acord amb el que tipifica l’article 77.3 de la Llei de l’esport, la utilització de les denominacions reservades a les professions que contravingui a les prescripcions d’aquesta llei.
3. L’incompliment de les disposicions d’aquesta llei per empreses o persones, físiques o jurídiques, que ofereixen les activitats inherents a les professions que s’hi regulen dóna lloc a l’exigència de les responsabilitats a què fan referència els apartats 1 i 2.
Article 13 Apartat 1 (excepte epígrafs c i d) i 3 Recupera la vigència per la DA 3ª.1 de la LLEI 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.
Apartats 1 i 3 suspesos des del 31 de desembre del 2011 fins l’1 de gener de 2017. Tanmateix, es va mantenir la vigència de les infraccions tipificades en els epígrafs c i d de l’apartat 1 del dit article, relatius a l’obligació de col·legiació en el cas que sigui obligatòria i a la no-contractació de l’assegurança preceptiva. La Llei 10/2011 va establir com a data màxima de la suspensió fins l’01/01/2013. El Decret Llei 6/2012 va prorrogar aquesta suspensió fins l’01/01/2015 i el Decret Llei 5/2014 la va tornar a prorrogar fins a l’01/01/2017.
Article 13 Apartat 1 (excepte epígrafs c i d), 3 suspesos per DA 3a.1 de la LLEI 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.
Apartats 1 i 3 suspesos des del 31 de desembre del 2011 fins l’1 de gener de 2013. Tanmateix, es manté la vigència de les infraccions tipificades en els epígrafs c i d de l’apartat 1 del dit article, relatius a l’obligació de col·legiació en el cas que sigui obligatòria i a la no-contractació de l’assegurança preceptiva. La Llei 10/2011 va establir com a data màxima de la suspensió fins l’01/01/2013. El Decret Llei 6/2012 va prorrogar aquesta suspensió fins l’01/01/2015 i el Decret Llei 5/2014 la va tornar a prorrogar fins a l’01/01/2017.

Article 14
Marc normatiu comú
Les professions regulades per aquesta llei resten subjectes, en allò que no s’hi estableix, al marc normatiu comú sobre l’exercici de professions que aprovi l’administració competent en la matèria.
Article 15
Reconeixement de titulacions obtingudes en altres estats
1. El reconeixement per a l’exercici professional de les titulacions obtingudes en estats membres de la Unió Europea o en estats en què siguin aplicables la lliure circulació de treballadors, la llibertat d’establiment i la lliure prestació de serveis dels professionals queda sotmès a les normes reguladores d’aquest reconeixement.
2. El reconeixement per a l’exercici professional de les titulacions obtingudes en els estats que no queden inclosos en l’apartat 1 es determina d’acord amb les lleis i els convenis que siguin aplicables en cada cas.
Article 16
Comissió assessora de les professions de l’esport
1. En el marc de la Secretaria General de l’Esport s’ha de crear una comissió assessora de les professions de l’esport amb les finalitats bàsiques següents:
a) Avaluar periòdicament l’evolució de les professions en l’àmbit de l’esport.
b) Fer propostes als organismes competents en aquesta matèria sobre les necessitats formatives dels diversos sectors professionals de l’esport.
c) Analitzar l’evolució del fenomen esportiu com a generador de noves professions per a fer propostes sobre la necessària regulació d’aquestes.
d) Fer propostes als organismes competents en aquesta matèria sobre les necessitats formatives dels diversos sectors professionals de l’esport i sobre la modificació dels ensenyaments perquè incorporin els valors de la coeducació, la perspectiva de gènere i el reconeixement de les aportacions de les dones en les diverses àrees de coneixement.
e) Fer propostes de modificació, millorament, actualització o supressió, si escau, de les professions reconegudes en aquesta llei.
f) Altres finalitats que la Secretaria General de l’Esport li encomani referents al mercat de treball de l’esport i de les professions que li són pròpies.
2. La comissió assessora de les professions de l’esport ha d’ésser integrada, com a mínim, per diversos representants dels departaments de la Generalitat que tinguin encomanades les competències en matèria d’esport, educació, treball, salut, igualtat d’oportunitats i promoció de les dones. També hi han d’ésser representats els col·lectius de professionals de l’esport mitjançant les estructures organitzatives que els siguin pròpies i altres agents socials representatius de l’esport a Catalunya.
3. Amb l’objectiu d’aconseguir la paritat de gènere, la comissió assessora ha de tendir a assolir una participació mínima del cinquanta per cent de dones.
Article 16 Apartat 1 modificat per art. 42 de la LLEI 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.

Article 16 derogat per
Disposicions addicionals
Disposició Addicional Primera
Desplegament de l’article 62.3 de la Llei de l’esport
El Govern, a proposta del departament competent en matèria d’esport, ha d’aprovar, en el termini de dos anys d’ençà de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el decret de desplegament de les disposicions de l’article 62.3 de la Llei de l’esport.
Disposició Addicional Segona
Habilitació dels títols obtinguts abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei
1. Resten habilitades per a l’exercici de les professions regulades per aquesta llei, en les mateixes condicions que les establertes per a cadascuna de les situacions, totes les persones que, abans que hagi entrat en vigor, hagin obtingut altres títols homologats o equivalents, per disposició normativa general o com a conseqüència d’un expedient individual.
2. Resten habilitades les persones que, abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, hagin obtingut la llicenciatura o la diplomatura en educació física, d’acord amb l’equivalència de títols vigent.
Disposició Addicional Tercera
Promoció de la formació dels tècnics esportius
La Secretaria General de l’Esport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya han de promoure conjuntament programes de formació, presencial i semipresencial, per a garantir l’adequació de totes les formacions dels tècnics esportius a les necessitats pròpies de l’esport i de tots els esports vinculats a les federacions esportives de Catalunya, i garantir-ne la implantació en tot el seu territori.
Disposició Addicional Quarta
Inscripció de professionals del sector de la dinamització d’activitats poliesportives a Catalunya i del sector de l’àmbit federatiu
1. L’Administració esportiva de la Generalitat ha d’inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya les persones que es dediquen a exercir tasques en l’àmbit de les activitats físiques i esportives per a infants i joves menors d’edat, incloent-hi el personal que s’encarrega de la dinamització i el desenvolupament de les activitats esportives o poliesportives i també el personal que intervé en esdeveniments esportius per a menors d’edat.

2. Les activitats poliesportives a què fa referència l’apartat 1 són les que es duen a terme en patronats municipals, ajuntaments, consells comarcals, associacions de mares i pares d’alumnes, centres educatius, associacions esportives escolars, consells esportius i entitats degudament inscrites o adscrites al Registre d’Entitats Esportives, del Consell Català de l’Esport.

3. L’Administració de la Generalitat ha d’oferir una oferta formativa específica de nivell bàsic en matèria poliesportiva, atenent els mínims que estableix la normativa vigent. Aquesta formació l’ha de dur a terme i certificar, una vegada superada, l’Escola Catalana de l’Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. Aquesta escola també pot expedir un certificat als alumnes que estan cursant el grau de ciències de l’activitat física i de l’esport i compleixen el procediment que estableix el Consell Català de l’Esport. En ambdós casos, es durà a terme d’ofici la inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya com a monitor esportiu.

4. L’Administració esportiva de la Generalitat ha d’inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya les persones que exerceixen la iniciació esportiva bàsica.

5. El Consell Català de l’Esport, per mitjà del seu òrgan docent, està facultat per a acreditar, mitjançant una certificació, els monitors esportius de la modalitat corresponent, sempre que compleixin els requeriments mínims que estableix la legislació estatal referent a la formació de tècnics esportius. Aquests tècnics han de seguir el procediment que estableix el Consell Català de l’Esport i s’inscriuran d’ofici al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya com a monitors esportius en la modalitat corresponent.

6. El departament competent en matèria d’esport ha de crear una plataforma única de borsa de treball dels professionals de l’esport.
Disposició Addicional Quarta Apartats 1, 2, 3 (incís final), 4 i 5 (excepte el seu primer incís) aixecada la suspensió per la Interlocutòria de 5 de juliol de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016.
PUBLICACIÓ AL BOE.
Disposició Addicional Quarta Apartats 1, 2, 3 (incís final), 4 i 5 (excepte el seu incís inicial) suspesos per la Interlocutòria d’1 de març de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016.
Suspensió des del 08/03/2016 fins al 15/07/2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Disposició Addicional Quarta Afegida per art. 6 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.
Disposició Addicional Cinquena
Acreditació de professionals de les modalitats i disciplines esportives
1. L’Escola Catalana de l’Esport ha de dur a terme, d’una manera transitòria a Catalunya, la formació de les modalitats esportives que estan inscrites en el Registre d’Entitats Esportives, del Consell Català de l’Esport, però que no són reconegudes com a modalitats esportives pel Consell Superior d’Esports, per la qual cosa no se’n pot desenvolupar la formació oficial i reconeguda en l’àmbit estatal.

2. L’Escola Catalana de l’Esport ha de dur a terme, en període transitori, la formació de les modalitats esportives reconegudes pel Consell Superior d’Esports.

3. La formació ha de complir els continguts mínims que estableix la normativa vigent, i els professionals que superin el curs de formació i tinguin el certificat acreditatiu de l’Escola Catalana de l’Esport s’inscriuen d’ofici en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya, en la modalitat o l’especialitat que correspongui.
Disposició Addicional Cinquena Afegida per art. 7 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.

Disposició Addicional Sisena
Inscripció de professionals amb formació i experiència contrastada en l’àmbit esportiu en el Registre de Professionals de l’Esport de Catalunya
1. Les persones amb formació i experiència contrastada en l’àmbit esportiu i que exerceixen llur activitat en el sector esportiu d’acord amb el que estableix l’article 2.2 de la Llei 3/2008 poden obtenir un certificat per a la inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya com a professionals del sector esportiu. L’Escola Catalana de l’Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, ha d’expedir aquest certificat amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent i de l’informe preceptiu de la federació esportiva catalana corresponent que acredita la formació federativa i l’experiència en l’àmbit esportiu del sol·licitant.

2. La tramitació del certificat a què fa referència l’apartat 1 gaudeix, d’una manera excepcional, d’una bonificació equiparable a la taxa per l’emissió d’un duplicat del certificat al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya, durant un període màxim de dos anys a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei.
Disposició Addicional Sisena aixecada la suspensió per la Interlocutòria de 5 de juliol de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Disposició Addicional Sisena suspesa per la Interlocutòria d’1 de març de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. Suspensió des del 08/03/2016 fins al 15/07/2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Disposició Addicional Sisena Afegida per art. 8 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.
Disposició Addicional Setena
Inscripció de professionals del grau professional de dansa
Els professionals que tenen la titulació de grau professional de dansa, regulat pel Decret 24/2008, del 29 de gener, es poden inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya com a monitors esportius.
Disposició Addicional Setena aixecada la suspensió per la Interlocutòria de 5 de juliol de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Disposició Addicional Setena suspesa per la Interlocutòria d’1 de març de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. Suspensió des del 08/03/2016 fins al 15/07/2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Disposició Addicional Setena Afegida per art. 8 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.

Disposicions transitòries
Disposició Transitòria Primera
Exercici professional sense la titulació requerida per llei
Els requisits de titulació que estableix aquesta llei no afecten la situació ni els drets de les persones que, quan entri en vigor, acreditin d’una manera fefaent i en les condicions que s’estableixin per reglament, que exerceixen o exercien les activitats professionals que s’hi regulen. Aquestes persones s’han d’inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya creat amb aquesta finalitat.
Disposició Transitòria Segona
Implantació progressiva de les titulacions per a la professió d’entrenador o entrenadora professional
Els requisits de titulació que estableix aquesta llei per a la professió d’entrenador o entrenadora professional d’una modalitat, una disciplina o una especialitat esportiva han d’ésser exigibles a mesura que s’implantin les titulacions de tècnic o tècnica esportiu i tècnic o tècnica esportiu superior en els esports corresponents.
Disposició Transitòria Tercera
Acreditació i incorporació registral per a l’exercici de les professions de l’esport dels monitors esportius i dels entrenadors esportius
1. Per a l’exercici de les professions de monitor esportiu i d’entrenador esportiu, es pot sol·licitar la inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya si es disposa d’algun dels certificats següents:

a) Certificat de professionalitat de la família professional d’activitats físiques i esportives, expedit pel departament competent en matèria d’empresa i ocupació.
b) Certificat de crèdits, unitats formatives o unitats de competència, expedit d’acord amb la normativa vigent.
c) Certificat de superació de les formacions mínimes per als monitors esportius de les activitats de dinamització poliesportiva, expedit per l’Escola Catalana de l’Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.
d) Certificat de cursos de formació per al desenvolupament de la iniciació esportiva bàsica, expedit per les federacions esportives i reconegut per l’Escola Catalana de l’Esport.
e) Certificats que resultin de les prescripcions contingudes en l’ordenament vigent en cada moment.
f) Certificat corresponent al primer nivell o al cicle inicial del grau mitjà dels ensenyaments esportius o de la formació del nivell 1 en període transitori, amb relació a la modalitat esportiva.
g) Certificat acreditatiu dels crèdits cursats en el grau de ciències de l’activitat física i de l’esport, d’acord amb els criteris que fixi l’Escola Catalana de l’Esport.
2. A l’efecte del que disposa l’article 4.3, específicament per a les activitats esportives de marxa a cavall, resten habilitades per a exercir les funcions pròpies dels animadors o monitors esportius professionals en aquest tipus d’activitats les persones que acreditin la formació d’acompanyant de turisme eqüestre (ATE) de l’Escola de Capacitació Agrària Eqüestre, sens perjudici de l’obligació d’inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya.
3. La definició de les competències professionals s’ha de fer d’acord amb la metodologia del Catàleg de qualificacions de Catalunya, i la formació associada, d’acord amb el Catàleg modular integrat.
4. S’han d’establir per reglament les condicions i el procediment de l’habilitació a què fa referència l’apartat 2 mitjançant la comissió tècnica corresponent, amb participació dels departaments competents en la matèria i dels agents socials directament implicats.
Disposició Transitòria Tercera aixecada la suspensió per la Interlocutòria de 5 de juliol de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Disposició Transitòria Tercera suspesa per la Interlocutòria d’1 de març de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. Suspensió des del 08/03/2016 fins al 15/07/2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Disposició Transitòria Tercera Afegida per art. 8 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.
Disposició Transitòria Quarta
Obligació de col·legiació
La prohibició d’exercir alguna de les professions de l’esport sense la col·legiació establerta per l’article 8.4 per a algunes de les titulacions que donen accés a la professió només és exigible a partir de la creació de l’organització col·legial.
Disposició Transitòria Cinquena
Titulacions dels ensenyaments esportius de règim especial i titulacions federatives
1. Als efectes d’aquesta llei, són tècnics de grau mitjà i tècnics superiors d’un esport tant els professionals que exerceixen un esport inclòs en els ensenyaments esportius de règim especial, com els professionals que exerceixen un dels esports que estan en període transitori, d’acord amb el Reial decret 1363/2007, del 24 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments esportius de règim especial.
2. Totes les titulacions emeses conformement amb la legalitat vigent per les federacions esportives de Catalunya continuen essent vàlides i faculten llurs titulars per a l’exercici de les professions pròpies de l’àmbit de l’esport regulades per aquesta llei, en els nivells i la modalitat o disciplina esportiva respectius. Els titulats federatius es poden inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya.
Disposició Transitòria Sisena
Inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya de professionals de socorrisme aquàtic en piscines
1. Als efectes del que disposa l’article 4.2, específicament per a les activitats esportives de socorrisme aquàtic en piscines, resten habilitades per a exercir les funcions pròpies dels monitors esportius professionals en aquest tipus d’activitats les persones que acrediten la formació determinada en el Decret 95/2000, del 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic, modificat mitjançant el Decret 165/2001, del 12 de juny, i que també tenen reconeguda l’experiència professional en socorrisme aquàtic en piscines, com a mínim de dues temporades, abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei de modificació.

2. Els professionals a què fa referència l’apartat 1 poden obtenir un certificat per a la inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya com a professionals en socorrisme aquàtic en piscines. L’Escola Catalana de l’Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, ha d’expedir aquest certificat una vegada se n’hagi presentat la sol·licitud corresponent.
Disposició Transitòria Sisena aixecada la suspensió per la Interlocutòria de 5 de juliol de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Disposició Transitòria Sisena suspesa per la Interlocutòria d’1 de març de 2016 del Tribunal Constitucional. Recurs d’inconstitucionalitat núm. 857-2016. Suspensió des del 08/03/2016 fins al 15/07/2016. PUBLICACIÓ AL BOE
Disposició Transitòria Sisena Afegida per art. 8 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.
Disposició derogatòria
1. Resten derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a les disposicions d’aquesta llei.
2. Resten derogats expressament l’article 8 i l’annex 2 del Decret 56/2003, del 20 de febrer, regulador de les activitats fisicoesportives en el medi natural, en tot el que s’oposi a aquesta llei.
Disposicions finals
Disposició Final Primera
Modificació de la Llei de l’esport
S’afegeixen les lletres p i q a l’article 74 de la Llei de l’esport, relatives a dues noves infraccions greus, amb el text següent:
«p) L’incompliment de l’obligació de registrament o de col·legiació, segons els casos, en l’exercici lliure de la professió que estableix la legislació vigent.
»q) L’incompliment de l’obligació de l’assegurança de la responsabilitat civil dels professionals de l’esport en l’exercici lliure de la professió que estableix la legislació vigent.»
Disposició Final Segona
Habilitació reglamentària general
Es faculta el Govern, a proposta del departament competent en matèria d’esport, perquè dicti les disposicions reglamentàries que calgui per a desplegar i executar aquesta llei.
Disposició Final Tercera
Habilitació expressa per a l’adaptació de les titulacions
Es faculta el Govern perquè, a proposta del departament competent en matèria d’esport, adapti els requeriments de titulació establerts per aquesta llei a les noves titulacions oficials que s’aprovin com a conseqüència del procés de construcció de l’espai europeu d’educació superior iniciat amb la Declaració de Bolonya del 1999, de les recomanacions de la Comissió Europea i, en nom d’aquesta, del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop) o com a conseqüència de processos legals anàlegs de reforma en matèria educativa, incloses les titulacions que resultin de les noves ofertes formatives.
Disposició Final Quarta
Habilitació expressa per a definir els conceptes i delimitar les atribucions i els àmbits materials de les professions
Es faculta el Govern perquè, a proposta del departament competent en matèria d’esport, defineixi, si escau, els diversos conceptes a què fa referència aquesta llei i delimiti amb més precisió les atribucions i els àmbits materials de cada professió, especialment pel que fa referència a les activitats, col·lectives o individuals, l’objectiu de les quals és la recreació o la salut, havent consultat altres entitats i agents socials representatius de l’esport a Catalunya.
Disposició Final Cinquena
Delegació de la gestió del Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya
Es faculta el Govern perquè, a proposta del departament competent en matèria d’esport, pugui delegar la gestió del Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya a una corporació de dret públic, a una associació professional o a una altra entitat que pugui ésser delegatòria de funcions públiques de caràcter administratiu. El Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya ha d’informar el Govern i, en nom seu, el departament competent en matèria d’esport, de l’activitat i la gestió que té delegades.
Disposició Final Sisena
Habilitació per a exercir les professions de l’esport
Es faculta el Govern perquè, a proposta de l’Institut Català de Qualificacions Professionals, reguli les habilitacions necessàries per a exercir una determinada professió de l’esport a les persones que tinguin el corresponent certificat de professionalitat de la família professional de les activitats físiques i esportives i que acreditin alguna de les titulacions exigides per aquesta llei per a l’exercici d’alguna de les professions de l’esport; que acreditin les unitats de competència corresponents a la professió de què es tracti, mitjançant els procediments establerts legalment per a acreditar llurs competències professionals, o bé que hagin superat els mòduls formatius associats a les unitats de competència corresponents a la professió de què es tracti.
Disposició Final Setena
Autorització per a regular l’acreditació de la formació complementària i l’experiència professional
Es faculta el departament competent en matèria d’esports perquè determini, per mitjà d’una ordre, el procediment i les condicions per a acreditar la formació complementària i l’experiència professional que aquesta llei estableix per a poder exercir alguna de les professions regulades.
Disposició Final Setena modificada per art. 12 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.

Disposició Final Vuitena
Reglamentació federativa i dels consells esportius de les activitats de voluntariat i similars
1. Amb independència de l’exclusió que fa aquesta llei de les activitats en el marc de les relacions de voluntariat, d’amistat, familiars i les que siguin anàlogues, les federacions esportives i els consells esportius les poden regular en el marc de les activitats que els són pròpies, d’acord amb el text refós de la Llei de l’esport.

2. Per a garantir la salut dels practicants de l’esport de què es tracti, o d’acord amb els riscos que les activitats puguin comportar, les federacions esportives i els consells esportius poden desenvolupar una formació mínima sobre com ha d’actuar el voluntari en la modalitat esportiva que pertoqui, que ha d’incloure les diferències en l’atenció a la salut de les dones. Aquesta formació l’ha de determinar l’Escola Catalana de l’Esport, com a òrgan docent del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de les federacions esportives catalanes corresponents i la Unió de Consells Esportius de Catalunya. Un cop feta la formació, l’Escola Catalana de l’Esport ha d’expedir un certificat d’assistència.
Disposició Final Vuitena modificada per art. 13 de la LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport.

Disposició Final Novena
Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Les titulacions que habiliten per a exercir les professions que s’hi regulen són exigibles a partir de l’1 de gener de 2009.

LLEI 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme.

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Sumari

Preàmbul
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte i finalitat
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Definicions
Article 4. Principis de l’acció voluntària
Article 5. Activitats d’interès general
Article 6. Règim jurídic de la relació de voluntariat
Article 7. Full de compromís
Capítol II. Subjectes del voluntariat: voluntaris i entitats, destinataris de l’acció voluntària i administracions públiques
Secció primera. Règim jurídic de la relació de voluntariat exercida en el marc d’un programa de voluntariat
Article 8. Drets dels voluntaris
Article 9. Deures dels voluntaris
Article 10. Drets de les entitats
Article 11. Deures de les entitats
Secció segona. Drets i deures dels destinataris de l’acció voluntària
Article 12. Drets dels destinataris de l’acció voluntària
Article 13. Deures dels destinataris de l’acció voluntària
Capítol III. Les administracions públiques, l’associacionisme i el voluntariat
Secció primera. Principis
Article 14. Principis rectors
Article 15. La relació de l’Administració de la Generalitat amb les entitats
Secció segona. El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya
Article 16. Naturalesa
Article 17. Funcions
Article 18. Composició
Article 19. Funcionament
Article 20. Mitjans materials
Secció tercera. El Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat
Article 21. El Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat
Article 22. Procés d’elaboració i avaluació del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat
Article 23. Contingut del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat
Article 24. Els instruments de planificació sectorial i local
Secció quarta. El Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya
Article 25. Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya
Capítol IV. Foment de l’associacionisme i el voluntariat
Article 26. Mesures de suport i foment de l’associacionisme i el voluntariat
Disposició addicional. Voluntariat exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei
Disposicions transitòries
Primera. Adaptació de les entitats
Segona. Adaptació dels programes de voluntariat vinculats a una administració pública
Tercera. Projecte de llei de foment de l’associacionisme
Disposició final. Desplegament reglamentari

Preàmbul
Catalunya disposa d’un teixit associatiu consolidat, sòlid i de gran tradició, que ha constituït part de la seva identitat. Les persones compromeses en l’acció col·lectiva a partir de la implicació en associacions d’índole diversa, amb llur actuació voluntària, lliure i compromesa, han contribuït a la millora constant de les condicions de vida, entesa en tots els seus àmbits, i en el desenvolupament de la societat i la cultura catalanes.
Moltes entitats han tingut un paper cabdal en la construcció d’identitats col·lectives, en la vertebració dels territoris i en la promoció del civisme i la cohesió social, i han permès als ciutadans de Catalunya participar i implicar-se en la construcció social, que és la base d’una societat democràtica, madura i solidària, sumant esforços amb la voluntat de compartir lliurement amb altres membres de la comunitat l’enfortiment de vincles i la construcció de realitats.
Les entitats també han promogut una acció voluntària que ha contribuït a la promoció i la praxi de valors i principis com ara la solidaritat, el compromís, l’esforç i la sostenibilitat, la llibertat, l’altruisme, la gratuïtat i la responsabilitat, el civisme, la participació, l’aprenentatge, el respecte, la competència i la independència dels poders públics, com a manifestacions de la societat civil.
Les entitats, per tant, identifiquen necessitats i elaboren respostes, i les entitats i administracions coincideixen en la gestió de programes que sovint també requereixen la intervenció dels voluntaris i que s’han de poder articular des de les entitats del tercer sector –el sector civil organitzat– de la manera com aquest preveu la participació de les persones, respectant-ne la capacitat i independència.
Per això, el paper de les administracions públiques ha d’ésser el de donar suport a l’associacionisme i el voluntariat i oferir-los cooperació amb l’objectiu de promoure la innovació, la col·laboració amb altres agents socials, l’impuls i el desenvolupament de polítiques públiques que permetin i reforcin l’exercici lliure i independent de les entitats i els voluntaris, i també el treball compartit amb els voluntaris per al desenvolupament de les eines i polítiques de suport que s’hi refereixen. Aquest paper s’ha d’exercir des de la coordinació i l’eficiència procurant dur a terme accions de foment i suport a l’associacionisme i el voluntariat des d’una perspectiva nacional, posant a l’abast de tothom els recursos ja existents i promovent la creació d’eines i recursos de suport en funció de les competències.
Més enllà d’aquestes consideracions, cal deixar constància que en la societat actual, fruit de l’herència històrica i social, hi conviuen d’una manera simultània amb l’associacionisme i el voluntariat diversos tipus d’accions de participació i col·laboració ciutadanes, desenvolupades totes des de la gratuïtat i la solidaritat. Aquestes accions es reconeixen per mitjà d’un ampli ventall de denominacions, des de l’associacionisme i el voluntariat fins a l’activisme, el monitoratge o la militància, per posar només alguns exemples. I, tot i que es manifesten prioritàriament d’una manera presencial, també ho fan per mitjà dels canals virtuals. Aquestes accions són l’expressió natural d’una societat activa, amb valors i amb esperit participatiu. Justament, un dels propòsits de la Llei és reconèixer i identificar, d’entre les nombroses actuacions que moltes persones han dut a terme per voluntat pròpia i d’una manera gratuïta –que en l’ús col·loquial, per raons etimològiques, han estat denominades accions de voluntariat–, les accions que són pròpiament de voluntariat, no per a desmerèixer les que no ho són, sinó per a potenciar, promoure i protegir les que efectivament responen al model català de voluntariat que aquesta llei promou. En aquest sentit, el fet de reconèixer i valorar el voluntariat com un element diferencial d’entre les diverses formes de participació no implica deixar de reconèixer la vàlua de totes les altres accions solidàries que moltes persones duen a terme mogudes per l’afany de col·laborar, d’aportar experiència, de retornar a la societat allò que han rebut o, simplement, de participar activament en propostes sorgides de la societat civil mateixa o dels poders públics. Totes aquestes accions es continuaran duent a terme i totes mereixen ésser reconegudes i valorades, encara que no responguin a la definició, la finalitat i la motivació de l’acció voluntària que aquesta llei defineix com l’acció duta a terme per una persona que, lliurement i solidàriament, per voluntat pròpia i sense cap compensació econòmica, decideix dedicar part del seu temps a exercir, d’una manera compartida amb altres persones, un compromís de transformació de la societat, en el marc d’una activitat associativa, en un programa específic de voluntariat d’una entitat sense ànim de lucre i en benefici de tercers.
La importància i el valor afegit de l’associacionisme i el voluntariat i llur gran incidència en l’entorn són un fet que es constata a escala europea. Ja fa temps que alguns òrgans de la Unió Europea fan, per mitjà de diverses normes, recomanacions que posen en relleu l’impacte de l’associacionisme i el voluntariat i vetllen per promoure’ls i fomentar-los.
La Generalitat de Catalunya es va comprometre a preservar el voluntariat, ja l’any 1991, amb la promulgació de la Llei 25/1991, del 13 de desembre, per la qual es crea l’Institut Català del Voluntariat, una llei pionera a l’Estat –derogada per la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, que va establir l’adscripció de les funcions, el personal i el patrimoni d’aquest institut al Departament de Benestar i Família–, i posteriorment amb el reconeixement de la Carta del voluntariat de Catalunya, reconeguda pel Parlament de Catalunya per mitjà de la Resolució 98/V, del 29 de maig de 1996. L’any 2002, representants de les entitats i associacions de Catalunya es van aplegar a Barcelona per a celebrar el Segon Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat. En el manifest aprovat, es remarcava que «l’acció voluntària, lliure i compromesa de moltes persones per a la millora constant de les condicions de vida i per a la defensa i l’acreixement de la societat i la cultura catalanes ha constituït un element essencial en la configuració de Catalunya com a país amb una identitat pròpia» i es posava èmfasi en els reptes més immediats, entre els quals hi havia la necessitat de «generar un marc legal i fiscal que afavoreixi de manera més determinant el paper de l’associacionisme i el conjunt del tercer sector». Com a complement d’aquest treball, l’any 2008 el Govern va impulsar el primer Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat, fruit d’un ampli procés participatiu, que representa, encara avui, un full de ruta innovador i potent en aquesta matèria, tal com es reflecteix en l’articulat d’aquesta llei. Transcorreguts els anys, es considera primordial actualitzar els drets i els deures dels voluntaris i de les organitzacions que els acullen, a fi de vetllar pel correcte desenvolupament de la tasca en la qual col·laboren i de garantir-lo.
L’article 166.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat «la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades». En l’exercici d’aquesta competència, aquesta llei té per objecte, fonamentalment, fomentar, reconèixer, protegir i donar a conèixer l’associacionisme i el voluntariat com a agents de transformació social i alhora preservar el model català de voluntariat, i també reconèixer institucionalment les accions solidàries que els ciutadans de Catalunya duen a terme amb l’afany de participar i col·laborar en moltes activitats que s’acompleixen a Catalunya.
El Congrés Europeu del Voluntariat celebrat al novembre del 2011 va permetre debatre la importància del treball entre els agents que incideixen en un territori per a aconseguir-ne la millora, fent xarxa; el paper clau de l’establiment de polítiques en matèria d’associacionisme i voluntariat acordades amb el sector; la importància de la bona gestió dels equips de voluntariat des de les entitats, i la diversitat creixent dels perfils de voluntariat, entre d’altres. D’aquest marc comú de debat entre els diversos agents, van sorgir una sèrie de consideracions que s’han tingut en compte per a elaborar aquesta llei.
Per tot el que s’ha exposat, aquesta llei reflecteix el compromís de la Generalitat de promoure el model català de voluntariat aprofundint en el dret dels ciutadans a participar amb transparència en la millora de la cohesió social, des de la llibertat, des de la seva pròpia realitat i des de la independència civil.
Aquesta llei consta de 26 articles, dividits en quatre capítols, una disposició addicional, tres disposicions transitòries i una disposició final.
Les disposicions generals del capítol I regulen l’objecte i la finalitat de la Llei; l’àmbit d’aplicació; les definicions de voluntariat i associacionisme, entre altres, a fi de reconèixer-los i identificar-los entre les nombroses actuacions dutes a terme per voluntat pròpia i d’una manera gratuïta. La Llei vol reconèixer el voluntariat com un element diferenciat entre les diverses formes de participació. El capítol I també incideix especialment en els principis que inspiren l’acció voluntària, els àmbits en els quals es focalitza i es desenvolupa l’acció voluntària, duta a terme pels voluntaris per mitjà dels programes de voluntariat de les entitats, el règim jurídic de la relació de voluntariat i el full de compromís. En aquest sentit, la Llei deixa palès que el voluntariat s’esdevé en el moment en què la persona es vincula a un programa dut a terme per una entitat privada sense ànim de lucre perquè desitja canviar una realitat determinada que percep i valora com a desajustada, amb la voluntat de transformar-la i millorar-la, per la qual cosa cal entendre que el voluntariat és una actitud social que respon al sentiment de sentir-se solidari i alhora beneficiari de l’acció, i es duu a terme des de la sensibilitat per detectar situacions i necessitats diverses que requereixen actuacions.
El capítol II, sobre les relacions entre els subjectes del voluntariat, es subdivideix en dues seccions. La secció primera, relativa al règim jurídic de la relació de voluntariat exercida en el marc d’un programa de voluntariat, estableix els drets i els deures dels voluntaris i de les entitats i la naturalesa jurídica corresponent, que fan possible les accions voluntàries, i renova i actualitza els drets i els deures recollits en la Carta del voluntariat de Catalunya. La secció segona regula els drets i els deures dels destinataris de l’acció voluntària, que és com la Llei reconeix les persones físiques per a les quals l’acció voluntària comporta un benefici. Aquests drets i deures delimiten el marc de relació entre els subjectes del voluntariat, i n’han de poder garantir un exercici correcte i un encaix òptim en resposta a la missió compartida.
La importància de delimitar els drets i els deures dels voluntaris, de les organitzacions que els acullen, i també dels destinataris o beneficiaris rau en el fet que de la relació i la confluència entre ells es desprèn una concepció del dret que no és possible sense una referència al deure, a fi de vetllar pel correcte desenvolupament de la tasca en la qual col·laboren plegats i garantir-lo. Aquest capítol recull, per tant, la voluntat d’articular un sistema de drets i deures que garanteixi els principis bàsics de l’acció voluntària i el respecte pel model català del voluntariat, que reconegui el voluntariat com una manifestació solidària i transformadora que es canalitza per mitjà d’entitats sense ànim de lucre i que reconegui també que tots els ciutadans tenen dret d’organitzar-se i contribuir, d’acord amb llurs preferències i capacitats, a la tasca dels voluntaris; que el compromís d’actuació que comporta el voluntariat es fonamenta en una decisió lliure i personal de participació motivada per principis de solidaritat i altruisme; que el voluntariat contribueix a un desenvolupament social de l’entorn i del món més just, solidari, equilibrat, pacífic i respectuós amb el medi per mitjà de la participació dels ciutadans en la vida de les societats; que el voluntariat estimula la responsabilitat social dels ciutadans i contribueix a la resolució de les necessitats socials des de la societat civil i amb independència dels poders públics i les administracions, i que el voluntariat fonamenta la seva acció en els principis d’associació i de participació democràtica, i de respecte a la dignitat, la igualtat i la llibertat de la persona.
El capítol III s’estructura en quatre seccions. La secció primera estableix les relacions entre les administracions públiques i les entitats per mitjà dels principis rectors d’aquestes relacions. S’han de fonamentar en els principis de col·laboració, de complementarietat i de participació amb l’objectiu de cercar l’acord entre els actors participants en el territori. Les seccions segona a quarta regulen els instruments estructurals amb què es dota el Govern, en aquest marc conceptual, per a vertebrar i garantir el model de relació de l’Administració de la Generalitat amb el sector: el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, un òrgan consultiu i assessor en matèria d’associacionisme i voluntariat; el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat, que estableix el disseny conjunt de les polítiques públiques que afecten el sector, i el Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya com a registre públic que es crea amb la finalitat de simplificar els tràmits per a assolir la finestreta única d’entitats. La creació del Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya ha de permetre al Govern de crear un catàleg virtual d’entitats que reculli totes les dades necessàries de totes les entitats del país per a fomentar el coneixement i la implicació de la ciutadania en els programes que aquestes duen a terme.
El capítol IV estableix quines han d’ésser les polítiques de les administracions públiques de Catalunya per al foment de l’associacionisme i del voluntariat, amb l’objectiu d’enfortir els sectors i dotar-los de les eines necessàries per a la promoció, la consolidació i la protecció del model català del voluntariat. Aquestes accions consisteixen a potenciar mesures per a la implicació associativa i la participació dels ciutadans en programes de voluntariat; fomentar el treball en xarxa i la posada en comú dels recursos existents en un mateix territori; potenciar mesures per a sensibilitzar els ciutadans i incorporar-los en programes de voluntariat dins de les entitats; impulsar campanyes d’informació i sensibilització sobre el voluntariat, la difusió dels seus valors i l’aplicació de mesures per al reconeixement públic de la tasca de voluntariat; facilitar espais de trobada i debat entre les entitats; promoure la convocatòria de programes de suport i de línies d’ajuts i subvencions per als projectes i les accions de les entitats; donar suport a les activitats formatives de les entitats; impulsar accions de recerca, estudis i publicacions sobre l’associacionisme i el voluntariat; promoure l’accés als serveis d’informació, documentació, assessorament i suport tècnic a les entitats; impulsar la presència de les accions voluntàries als mitjans de comunicació i la difusió de la tasca feta, promoure la connexió i el treball en xarxa de les entitats catalanes amb altres entitats de fora de Catalunya, i també impulsar una xarxa catalana del voluntariat com a espai de relació entre el món associatiu i la ciutadania.
Aquestes tasques, d’acord amb el que disposa el capítol IV, les han de dur a terme les diverses administracions públiques d’una manera coordinada, i les administracions locals han de procurar difondre i posar a l’abast de les entitats i els ciutadans els recursos que el Govern posa a llur disposició.
La disposició addicional conté preceptes relatius a l’àmbit d’aplicació de la Llei, i també la salvaguarda del règim normatiu aplicable a determinats àmbits relacionats amb el voluntariat.
Les disposicions transitòries primera i segona estableixen els terminis i les condicions perquè les entitats s’adaptin a les regulacions de la Llei, i perquè també s’hi adaptin els programes de voluntariat vinculats a una administració pública. La transitòria tercera encomana al Govern l’elaboració d’un projecte de llei de foment de l’associacionisme.
La disposició final autoritza el Govern a fer el desplegament reglamentari d’aquesta llei.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte i finalitat
Aquesta llei té per objecte regular el model català de voluntariat, amb la finalitat de divulgar, fomentar, reconèixer i protegir l’associacionisme i el voluntariat i donar-los suport com a agents de transformació social, en el marc del que estableix l’article 166.2 de l’Estatut d’autonomia, que reconeix a la Generalitat la competència exclusiva en aquesta matèria.

Article 2. Àmbit d’aplicació
1. Aquesta llei s’aplica a les entitats privades sense ànim de lucre amb programes de voluntariat i a les persones físiques que acompleixen activitats d’interès general, definides com a voluntariat per aquesta llei, que es duen a terme exclusivament en el territori de Catalunya, amb independència del lloc on tingui el domicili social l’entitat.
2. Als efectes de l’aplicació d’aquesta llei, s’ha de considerar el que estableixen els estatuts de l’entitat pel que fa a l’àmbit territorial i el domicili de l’entitat.

Article 3. Definicions
Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:
a) Voluntariat: el conjunt d’accions i activitats d’interès general motivades per l’altruisme i la voluntat de transformació social que acompleixen persones físiques, denominades voluntaris, que participen en projectes en el marc d’una activitat associativa o bé en programes específics de voluntariat d’una entitat sense ànim de lucre, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
b) Voluntaris: les persones físiques que, d’una manera lliure, sense contraprestació econòmica i d’acord amb la capacitat d’obrar que els reconeix l’ordenament jurídic, decideixen dedicar part de llur temps al servei dels altres o a interessos socials i col·lectius, per mitjà de la participació en programes de voluntariat que duen a terme entitats sense ànim de lucre –amb les quals formalitzen un compromís que dóna origen als drets i deures que regula aquesta llei– o bé per mitjà de l’associacionisme i la participació en els diferents projectes que en aquest marc es puguin dur a terme.
c) Acció voluntària: l’acció duta a terme per una persona que, lliurement i solidàriament, per voluntat pròpia i sense cap compensació econòmica, decideix dedicar part del seu temps a exercir, d’una manera compartida amb altres persones, un compromís de transformació de la societat, en el marc d’una activitat associativa, en un programa específic de voluntariat d’una entitat sense ànim de lucre i en benefici de tercers.
d) Associacionisme: l’activitat d’implicació social sense ànim de lucre ni personal ni col·lectiu, basada en la participació col·lectiva i compromesa, l’autoorganització, el voluntariat, la gestió democràtica i la voluntat de transformació social o personal.
e) Entitat de voluntariat: l’entitat privada sense ànim de lucre que acompleix activitats d’interès general, que ha decidit que la participació voluntària dels ciutadans és un valor imprescindible en la seva missió per a assolir les seves finalitats i que ha elaborat un programa de voluntariat que defineix i emmarca el valor i els espais de l’acció voluntària en l’entitat. Aquest programa és potestatiu per a les entitats de base associativa.
f) Destinataris de l’acció voluntària: les persones físiques, considerades individualment o integrades en grups, per a les quals l’acció voluntària comporta un benefici, la defensa de llurs drets, la millora de les condicions de vida o la satisfacció de llurs necessitats.
g) Programa de voluntariat: el document formal, aprovat per l’òrgan de govern d’una entitat de voluntariat, que recull sistematitzadament i justificadament la voluntat de l’entitat d’organitzar una o més activitats d’interès general que complementin el compliment dels seus objectius o hi coadjuvin, amb la participació de voluntaris, com un valor afegit dins de l’organització.

Article 4. Principis de l’acció voluntària
1. Els principis que informen l’acció voluntària són la igualtat, la llibertat, la solidaritat, la transformació social, el compromís, el servei, l’altruisme, la gratuïtat, la responsabilitat, el civisme, la cooperació, la participació, el sentit crític, l’aprenentatge, la generositat, el respecte dels valors inherents al voluntariat, l’acompliment de l’activitat amb competència i l’autonomia respecte als poders públics. Igualment, són inherents a l’acció voluntària els principis de no-discriminació, pluralisme, inclusió, integració i sostenibilitat i, en general, tots els que inspirin la convivència i l’avenç social en una societat democràtica, participativa i justa.
2. El Govern i els altres poders públics de Catalunya han d’acomplir les actuacions administratives respecte al voluntariat i l’associacionisme basant-se en els valors i principis a què fa referència l’apartat 1. En particular, han d’incentivar la conscienciació social sobre la importància del voluntariat i de l’associacionisme i dels principis i valors que els informen.

Article 5. Activitats d’interès general
1. Als efectes d’aquesta llei, són activitats d’interès general les que s’acompleixen en algun d’aquests àmbits:
a) Els serveis socials.
b) Els serveis sanitaris.
c) L’atenció i el suport a les famílies.
d) L’associacionisme educatiu.
e) L’oci i el lleure.
f) La cultura.
g) L’esport.
h) La justícia global, la defensa dels drets humans, el foment de la pau i la cooperació.
i) El voluntariat internacional.
j) La defensa del medi ambient.
k) La igualtat de gènere i el respecte per la identitat i l’orientació sexuals.
l) La joventut.
m) La gent gran.
n) El millorament de les condicions socioeconòmiques i la cohesió social.
o) Les activitats comunitàries i veïnals.
p) Els moviments ateneistes.
q) La protecció dels animals.
r) Les activitats que es basen en els principis de l’acció voluntària que estableix l’article 4.
2. Es poden regular per reglament les condicions en què s’acompleixen les activitats d’interès general en alguns dels àmbits a què fa referència l’apartat 1, en el cas que llurs especificitats ho requereixin.
3. Els àmbits a què es refereix l’apartat 1 s’han de prendre com a referència per a la constitució del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.

Article 6. Règim jurídic de la relació de voluntariat
1. La relació de voluntariat uneix els voluntaris amb les entitats de voluntariat per a dur a terme l’acció voluntària. En alguns casos aquesta relació pot tenir destinataris, en els termes que regula la secció segona del capítol II.
2. Si l’entitat de voluntariat és associativa, correspon a cada entitat d’exigir o no la condició de soci per a participar com a voluntari en el desenvolupament dels seus programes.
3. El règim jurídic de la relació de voluntariat exercida al marge d’un programa de voluntariat és el que estableix la normativa aplicable en cada cas.
4. El règim jurídic de la relació de voluntariat exercida en el marc d’un programa de voluntariat és el que estableix la secció primera del capítol II. Si els voluntaris són contractats per l’entitat o hi mantenen una relació subjecta a una retribució econòmica no poden exercir en cap cas una acció voluntària que comporti exercir les mateixes funcions o similars en la mateixa entitat.

Article 7. Full de compromís
1. La incorporació dels voluntaris als programes de voluntariat es formalitza per escrit, per mitjà del full de compromís, que ha de contenir, com a mínim, el caràcter voluntari i altruista de la relació, les funcions i les tasques acordades, el compromís de rescabalament de les despeses assumides pel voluntari, la formació fixada com a necessària per l’entitat i l’existència d’una assegurança per al voluntari d’acord amb el que estableix l’article 8.j. El full de compromís també ha de tenir en compte les condicions de gènere i la conciliació de la vida laboral i familiar.
2. Correspon a l’Administració de la Generalitat, per mitjà de l’òrgan actiu competent en matèria d’associacionisme i voluntariat, de facilitar un model de document per a formalitzar el compromís entre l’entitat i el voluntari.
3. El full de compromís no és obligatori per als voluntaris que participen en algun dels programes d’una entitat de la qual són socis.
4. En el cas dels menors d’edat, els pares o tutors legals han de signar el full de compromís, sempre que els programes d’acció voluntària s’adaptin a les característiques i edat dels menors, respectant-ne en tot moment la voluntat.

Capítol II. Subjectes del voluntariat: voluntaris i entitats, destinataris de l’acció voluntària i Administracions Públiques

Secció primera. Règim jurídic de la relació de voluntariat exercida en el marc d’un programa de voluntariat

Article 8. Drets dels voluntaris
Les persones que participen en programes de voluntariat tenen els drets següents:
a) Obtenir de l’entitat de voluntariat en què col·laboren informació sobre la missió, la finalitat i el funcionament de l’entitat, sobre el sentit i el desenvolupament de l’acció voluntària i sobre el paper i l’itinerari que tenen dins l’entitat, i també disposar d’informació de les activitats i dels mitjans i el suport per a poder acomplir-les convenientment.
b) Rebre la formació necessària per a l’acompliment de l’activitat, estar informats del disseny de l’itinerari formatiu en el marc del projecte que desenvolupen i poder participar-hi.
c) Ésser tractats sense cap tipus de discriminació i amb respecte per llur condició i llurs creences.
d) Formalitzar la vinculació amb l’entitat amb el full de compromís corresponent, d’acord amb l’article 7.
e) Disposar d’acreditació o identificació com a voluntaris.
f) Obtenir un certificat de llur participació en els programes de les entitats de voluntariat, en el qual s’han de fer constar, com a mínim, la naturalesa de l’acció voluntària i el període i el total d’hores en què s’ha desenvolupat.
g) Tenir el reconeixement de l’experiència adquirida en tasques d’associacionisme i en programes de voluntariat per mitjà dels processos d’acreditació de competències adquirides per vies no formals d’acord amb la normativa vigent.
h) Participar en l’elaboració, la planificació, l’execució i l’avaluació dels programes i les activitats en què col·laborin, d’acord amb la naturalesa i la dinàmica interna de l’entitat.
i) Rebre informació sobre les condicions de seguretat, higiene i salut adequades a la naturalesa i les característiques de l’activitat voluntària, i acomplir llur tasca en aquestes condicions.
j) Rebre cobertura d’una assegurança de riscos derivats de l’activitat que acompleixen com a voluntaris i dels danys que, involuntàriament, podrien causar a tercers per raó de llur activitat.
k) Rescabalar-se, si així ho acorden amb l’entitat de voluntariat en què duen a terme l’acció voluntària, de les despeses que aquesta els pugui ocasionar.
l) Acordar lliurement les condicions i els possibles canvis de llur acció voluntària, el compromís de les tasques definides conjuntament, la durada i l’horari i les responsabilitats de cadascú.
m) Desvincular-se de la tasca voluntària en el moment que ho considerin pertinent.
n) Els altres que els reconeix l’ordenament jurídic.

Article 9. Deures dels voluntaris
Les persones que participen en programes de voluntariat tenen els deures següents:
a) Cooperar en la consecució dels objectius de l’entitat o dels programes en què participen per al compliment dels compromisos adquirits dins de l’entitat, i participar activament en els espais i mitjans que l’entitat ha previst per a fer efectiu un treball coordinat en els programes.
b) Participar activament en la formació acordada amb l’entitat de voluntariat per a l’acompliment de la tasca.
c) Acomplir l’activitat en què participen amb responsabilitat, diligència i competència, i respectar les normes internes de funcionament de l’entitat de voluntariat i els principis i valors que estableix l’article 4.
d) Observar les mesures de seguretat i salut que estableixen les lleis.
e) Rebutjar tota contraprestació econòmica o material que els ofereixin els destinataris o tercers per llur actuació, llevat dels diners de butxaca i d’altres conceptes similars pel que fa als programes de voluntariat internacional.
f) Respectar els drets i la dignitat dels destinataris de l’acció voluntària i dels altres voluntaris amb els quals col·laborin.
g) Mantenir la confidencialitat de les informacions rebudes i conegudes en l’acompliment de llur activitat.
h) Notificar a l’entitat de voluntariat llur renúncia amb l’antelació suficient, per tal que es puguin adoptar les mesures necessàries per a evitar perjudicis a l’activitat en què participen.

Article 10. Drets de les entitats
Les entitats amb programes de voluntariat tenen els drets següents:
a) Escollir lliurement el voluntari segons la naturalesa i les característiques de la tasca que s’ha de dur a terme i d’acord amb llurs normes de funcionament intern i els programes que s’han de desenvolupar.
b) Demanar al voluntari respecte pels valors i la missió de l’entitat.
c) Reclamar al voluntari que dugui a terme la formació acordada per a poder acomplir adequadament la seva tasca.
d) Desvincular, justificadament, el voluntari del programa de voluntariat en què participa si incorre en l’incompliment manifest del full de compromís.

Article 11. Deures de les entitats
Les entitats amb programes de voluntariat tenen els deures següents:
a) Disposar d’un pla de voluntariat o de participació que reculli els aspectes relatius a la gestió dels voluntaris dins de l’entitat.
b) Disposar d’un pla de formació o d’un itinerari formatiu dels voluntaris de l’entitat en els quals es pugui identificar la formació que el voluntari necessita per a poder dur a terme la seva tasca a l’entitat i participar-hi.
c) Facilitar informació sobre la missió i l’estil de treball de l’entitat de voluntariat a fi de garantir un encaix correcte entre les aspiracions de l’entitat i les del voluntari.
d) Nomenar una persona com a responsable de la coordinació dels voluntaris de l’entitat de voluntariat.
e) Formalitzar la vinculació amb el voluntari per mitjà del full de compromís corresponent, d’acord amb el que estableix l’article 7, i complir els compromisos adquirits.
f) Proveir el voluntari, en cas que sigui necessari, d’un element identificador en què consti, com a mínim, la seva condició de voluntari.
g) Mantenir, si escau, un registre en què constin inscrits els voluntaris de l’entitat de voluntariat, una descripció mínima de l’activitat que duen a terme i qualsevol dada que pugui facilitar la certificació posterior de llur activitat, que s’estableix en la lletra h.
h) Certificar, a petició del voluntari, la seva participació i vinculació als programes de l’entitat de voluntariat, fent-hi constar les activitats i funcions dutes a terme, l’any de realització i el nombre d’hores dedicades, i també la formació feta i la durada.
i) Assegurar els riscos derivats de l’activitat que duu a terme el voluntari i la responsabilitat civil de les accions esmentades en tot moment, i assegurar també les mesures de seguretat i salut d’acord amb la normativa vigent.
j) Rescabalar el voluntari, si així ho han acordat amb aquest, de les despeses que li pugui ocasionar l’acció voluntària.
k) Garantir l’exercici del voluntariat d’acord amb el que consta en el full de compromís i els drets que reconeix aquesta llei, i disposar d’elements facilitadors de l’atenció i el seguiment del voluntari.
l) Complir els deures que s’estableixin per reglament en l’àmbit sectorial corresponent.
m) Adaptar les actuacions que han de fer els voluntaris, atenent llur situació personal o la dels altres actors del programa al qual estan vinculades.
n) Facilitar la participació dels voluntaris en el disseny i l’execució dels programes d’acció voluntària que es vulguin desenvolupar.
o) Participar activament en els protocols i els mecanismes que s’estableixin per a combatre els maltractaments i posar-los en coneixement de les autoritats policials o judicials en cas que se’n detectin indicis en les persones ateses.
p) En el cas de les entitats de menys de cent voluntaris, els deures a què fan referència les lletres a, b i h es poden delegar a les federacions respectives o a entitats de primer nivell, després d’haver-los acceptat, o els poden complir, coordinadament, amb diverses entitats o per mitjà de convenis amb les administracions públiques.
Secció segona. Drets i deures dels destinataris de l’acció voluntària

Article 12. Drets dels destinataris de l’acció voluntària
Els destinataris de l’acció voluntària tenen els drets següents:
a) Rebre una acció voluntària que respecti llur dignitat i intimitat personal i familiar i llurs conviccions polítiques, religioses o de qualsevol tipus, evitant tota discriminació.
b) Disposar d’informació actualitzada sobre els programes de les actuacions que els afecten, prèviament i en qualsevol fase del procés.
c) Aconseguir la intervenció dels responsables de les entitats d’acció voluntària en el supòsit que sorgeixin conflictes amb el voluntari.
d) Sol·licitar i obtenir la substitució del voluntari assignat si existeixen causes que ho justifiquen, o bé prescindir de l’acció voluntària sota llur responsabilitat.
e) Participar activament en l’avaluació dels programes de voluntariat de què han estat beneficiaris.

Article 13. Deures dels destinataris de l’acció voluntària
Els destinataris de l’acció voluntària tenen els deures següents:
a) Col·laborar, sempre que sigui possible, amb el voluntari, respectant-lo i facilitant-li la feina.
b) No oferir contraprestacions, monetàries o en espècie, als voluntaris per l’acció que han dut a terme.
c) Notificar amb suficient antelació a l’entitat que es vol prescindir del programa d’acció voluntària.
d) No exigir als voluntaris actuacions que no corresponen a la naturalesa de l’acció voluntària.

Capítol III. Les administracions públiques, l’associacionisme i el voluntariat

Secció primera. Principis

Article 14. Principis rectors
1. Les relacions entre les administracions públiques i les entitats de voluntariat s’han d’inspirar en els principis de col·laboració, complementarietat i participació i han de tenir com a objectiu la cohesió social i la vertebració territorial. En tots els casos, l’actuació administrativa ha de salvaguardar l’autonomia de l’organització i la iniciativa del voluntariat i ha de partir del principi de confiança mútua, evitar l’excés i la reiteració de burocràcia i promoure l’estabilitat de les entitats.
2. Les relacions entre les administracions públiques i les entitats amb programes de voluntariat no poden exonerar en cap cas els poders públics de llur responsabilitat pel que fa a la garantia del gaudi efectiu dels drets socials dels ciutadans que reconeix l’Estatut d’autonomia.
3. Les administracions públiques han de dur a terme l’avaluació periòdica de les polítiques, els programes i les mesures concretes de suport a l’associacionisme i el voluntariat, i han de fer un incís especial en el retorn social de les iniciatives impulsades.
4. L’acció voluntària no substitueix en cap cas les prestacions de treballs o serveis professionals remunerats. Les administracions públiques han de vetllar, per mitjà dels mecanismes d’inspecció pertinents, perquè aquesta intromissió no es produeixi.

Article 15. La relació de l’Administració de la Generalitat amb les entitats
1. Correspon al Govern d’aplicar les polítiques públiques necessàries per a la promoció, el reconeixement i la protecció de l’associacionisme i el voluntariat en els diversos àmbits d’interès general, i garantir en tot moment la relació amb les entitats, d’acord amb els principis rectors que estableix l’article 14.
2. Correspon al departament competent en matèria d’associacionisme i voluntariat vetllar per la coordinació de les actuacions que, a partir de llurs competències, duguin a terme els altres departaments en aquesta matèria.
3. El Govern pot delegar en les administracions locals la promoció, el reconeixement i la protecció de l’associacionisme i el voluntariat en els diversos àmbits d’interès general mitjançant convenis, contractes o altres formes de col·laboració establertes per la legislació vigent.
4. El Govern, per a complir les finalitats que estableixen els apartats 1, 2 i 3, s’ha de dotar de tres instruments que han de vertebrar i garantir el model de relació de l’Administració de la Generalitat amb les entitats:
a) El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.
b) El Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat.
c) El Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.
5. El Govern, per a complir les finalitats que estableixen els apartats 1, 2 i 3, ha d’elaborar:
a) El Pla de formació de l’associacionisme i el voluntariat de Catalunya, com a programa estable de suport permanent a la formació dels voluntaris i a la dels responsables de la dinàmica associativa, impartida per entitats sense ànim de lucre.
b) L’Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya, que, d’una manera periòdica, ha d’ésser l’estudi de referència que ha de recollir i mostrar la situació del voluntariat i de les entitats que l’acullen.

Secció Segona. el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya

Article 16. Naturalesa
1. El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya es constitueix com a òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèria associativa i de voluntariat i, concretament, en l’elaboració, el seguiment i l’avaluació del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat, per a dur a terme els programes necessaris per a aconseguir que el voluntariat i el món associatiu tinguin capacitat d’incidència social i afrontin positivament el futur i el procés de creixement i consolidació.
2. El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya s’adscriu al departament competent en matèria de suport a l’associacionisme i el voluntariat.

Article 17. Funcions
Són funcions del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya:
a) Elaborar i proposar informes, estudis i dictàmens respecte a les polítiques, les actuacions i els programes del Govern en matèria d’associacionisme i voluntariat.
b) Proposar programes d’interès especial per al teixit associatiu i el voluntariat.
c) Elaborar els plans, les línies estratègiques, els objectius i les mesures amb relació a les matèries associatives i de voluntariat, i fer-ne el seguiment i l’avaluació.
d) Participar en el procés d’elaboració del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat i fer-ne el seguiment i l’avaluació.
e) Prestar suport a les entitats perquè millorin llur gestió interna i coordinar llur actuació amb les administracions.
f) Desenvolupar processos de participació oberts a tota la societat civil quan llur objecte tingui relació amb l’associacionisme i el voluntariat, i participar en els processos de participació promoguts per altres òrgans de la Generalitat, d’una manera coordinada amb el departament que impulsa la participació.
g) Comunicar possibles pràctiques abusives que comportin una intromissió en el mercat laboral.
h) Vetllar per la representació equilibrada i l’equilibri territorial dins el Consell i establir mecanismes de participació de les entitats més petites o de les que no estan adscrites a cap federació.

Article 18. Composició
1. El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya és integrat pels òrgans següents:
a) El Ple.
b) La Comissió Permanent.
2. El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya pot crear grups de treball per a debatre temes concrets o sectorials.
3. La composició i el funcionament de la Comissió Permanent i dels grups de treball s’han de regular per reglament.
4. El Ple del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya és integrat, com a mínim, pels membres següents:
a) La presidència.
b) La vicepresidència primera.
c) La vicepresidència segona.
d) La vicepresidència tercera.
e) Les vocalies.
f) La secretaria.
5. La presidència és exercida pel titular del departament competent en matèria de suport a les entitats i el voluntariat.
6. La vicepresidència primera és exercida pel titular de l’òrgan actiu competent en matèria d’associacionisme i voluntariat amb rang mínim de director general, i exerceix la presidència del Consell en absència del titular de la presidència.
7. Les vicepresidències segona i tercera són designades per les vocalies del Consell en representació de les entitats que estructuren i vertebren el sector associatiu i de voluntariat, en els àmbits que estableix l’article 5, i cessen quan es produeix la renovació de les vocalies. Les entitats han de comunicar a la secretaria del Consell la designació de les vicepresidències segona i tercera.
8. Les vocalies són nomenades per la presidència del Consell i han d’ésser ocupades, com a mínim, per:
a) Una persona en representació del departament competent en matèria de suport a les entitats i el voluntariat, designada pel Govern.
b) Persones designades per la presidència del Consell a proposta de les organitzacions que estructuren i vertebren el sector associatiu i de voluntariat de Catalunya en l’àmbit sectorial i en representació dels àmbits que determina l’article 5.
c) Fins a un màxim de sis persones o entitats que destaquin per llur treball significatiu i llur incidència i experiència en la vertebració territorial del sector, d’acord amb el procediment que s’estableixi per reglament.
d) Dues persones designades en representació de les dues organitzacions sindicals que tinguin la consideració de més representatives a Catalunya.
e) Dues persones designades en representació de les dues organitzacions empresarials que tinguin la consideració de més representatives a Catalunya en l’àmbit dels serveis socials, una en representació de les entitats d’iniciativa social i una altra en representació de les entitats d’iniciativa mercantil que duen a terme accions voluntàries des de l’empresa.
f) Una persona en representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, designada per aquest organisme.
g) Dues persones en representació de l’àmbit local, designades per les associacions d’ens locals més representatives de Catalunya.
9. La secretaria, amb veu i vot, és exercida per una persona designada per la presidència del Consell d’entre el personal al servei del departament competent en matèria de suport a les entitats i el voluntariat.
10. Els membres del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya es renoven cada tres anys.

Article 19. Funcionament
1. El Ple del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya s’ha de reunir en sessió ordinària almenys tres vegades l’any.
2. El Ple del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya pot crear comissions de treball respecte a les polítiques públiques de la Generalitat en matèria associativa i de voluntariat o del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat, amb la participació dels diferents sectors associatius, del voluntariat, d’agents relacionats que s’estimin necessaris i de persones expertes en l’associacionisme i el voluntariat.
3. El Ple del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya ha de garantir la publicitat dels acords que adopti i impulsar mecanismes deliberatius i participatius per a arribar a les entitats que no hi són representades.

Article 20. Mitjans materials
1. El Govern ha de posar a l’abast del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya els instruments materials i humans que siguin necessaris per tal que aquest pugui dur a terme la seva tasca i, en aquest sentit, ha d’habilitar un espai físic i virtual específic, per tal que aquest pugui donar publicitat dels acords o els processos en què participi.
2. Els membres del Ple del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya que no siguin personal al servei de les administracions públiques poden percebre les indemnitzacions i els drets d’assistència que estableix la normativa vigent.

Secció tercera. El Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat

Article 21. Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat
El Govern duu a terme la planificació general de les activitats de l’acció voluntària per mitjà del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat, el qual determina els eixos, les línies estratègiques, els objectius i les mesures pel que fa a l’associacionisme i el voluntariat.

Article 22. Procés d’elaboració i avaluació del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat
El Govern ha d’elaborar el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat amb una periodicitat màxima de quatre anys, el qual s’ha d’avaluar, com a màxim, l’any següent al del finiment de la seva vigència. Aquest pla s’ha d’elaborar per mitjà d’un procés de participació transparent, que ha de constar com a document annex al Pla, i amb la participació del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.

Article 23. Contingut del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat
El Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat ha d’incloure, com a mínim, les mesures següents, amb el pressupost assignat, els terminis de compliment i els paràmetres avaluables:
a) Mesures de coordinació i intercanvi d’experiències que impulsin les administracions i les iniciatives privades.
b) Mesures de suport, per mitjà dels recursos econòmics, materials i tècnics que es considerin adequats, per tal d’enfortir el teixit associatiu i fomentar el voluntariat, sempre preservant-ne la independència respecte als poders públics.
c) Accions de sensibilització, orientades a conscienciar la societat sobre els beneficis de l’acció voluntària com un instrument de participació social i una forma d’expressió de la solidaritat entre els ciutadans.
d) Actuacions formatives i de recerca destinades a millorar la qualitat de l’acció voluntària, sia de forma directa o per mitjà de les entitats.

Article 24. Els instruments de planificació sectorial i local
El Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat es pot complementar amb plans sectorials que impulsin els departaments de la Generalitat en l’àmbit de les competències respectives, i també amb els plans d’àmbit municipal o comarcal que impulsin els ens locals.

Secció quarta. El Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya

Article 25. Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya
1. Es crea el Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya adscrit al departament competent en matèria d’associacionisme i voluntariat, que n’exerceix la gestió.
2. El Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya té caràcter públic. Les administracions públiques de Catalunya i les entitats amb programes de voluntariat tenen accés a les dades registrals en els termes que estableix l’article 37 de la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sens perjudici de la protecció i les garanties que la legislació vigent en aquesta matèria atorguen a les dades de caràcter personal.
3. La inscripció en el Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya és voluntària i gratuïta. S’hi poden inscriure totes les entitats que d’acord amb l’article 3.e puguin ésser entitats amb programes de voluntariat.
4. El Registre General de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya té la finalitat de simplificar els tràmits per a acreditar el caràcter d’entitat de voluntariat a Catalunya a efectes de:
a) Rebre subvencions vinculades al seu àmbit o per al foment de l’associacionisme i el voluntariat.
b) Tenir la qualitat d’interlocutora vàlida de l’Administració en l’àmbit sectorial que correspongui.
c) Fer efectiu el dret d’ésser informada per l’Administració dels projectes de llei o reglaments que la puguin afectar, sens perjudici del tràmit d’audiència reconegut per la normativa vigent.
d) Exercir els drets que determinin les lleis sectorials o les normes reglamentàries dictades en execució del que disposa aquesta llei.
5. El funcionament del Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya i les formes d’accés, d’inscripció i de cancel·lació s’han de regular per reglament, respectant, en tot cas, els principis següents:
Primer. No cal que l’entitat de voluntariat inscrita aporti els documents i les dades que figuren en el Registre en els procediments per a atorgar ajuts públics i subvencions en matèria d’associacionisme i voluntariat, independentment de quina sigui l’administració que els atorga.
Segon. Els òrgans competents de les administracions públiques catalanes han de consultar la informació registral de les entitats que sol·licitin un ajut públic o una subvenció en matèria d’associacionisme i voluntariat.
Tercer. Les entitats inscrites en el Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya han d’actualitzar llurs dades registrals en el cas que hi hagi un canvi en les que van donar en el moment d’inscriure-s’hi, i, així mateix, han de formular una declaració de vigència de les dades registrals quan sol·licitin un ajut o una subvenció o quan optin a subscriure qualsevol tipus d’acord o conveni amb una administració pública de Catalunya.

Capítol IV. Foment de l’associacionisme i el voluntariat

Article 26. Mesures de suport i foment de l’associacionisme i el voluntariat
1. Les administracions públiques de Catalunya, d’acord amb les competències respectives, amb la finalitat de fomentar i facilitar l’associacionisme i el voluntariat, han de promoure les actuacions següents:
a) Potenciar mesures per a la implicació associativa i la participació dels ciutadans en programes de voluntariat.
b) Organitzar campanyes d’informació i sensibilització sobre l’associacionisme i el voluntariat i difondre’n els valors.
c) Aplicar mesures per al reconeixement públic de la tasca dels voluntaris i de les entitats que els acullen.
d) Prestar assessorament i assistència tècnica a l’associacionisme i a les entitats amb programes de voluntariat perquè puguin acomplir correctament les activitats.
e) Promoure el treball en xarxa, l’acord i la coordinació de les entitats amb els agents del territori.
f) Impulsar la xarxa catalana del voluntariat com a espai obert de relació i interacció entre el món associatiu i la ciutadania, i promoure acords per a unificar i simplificar els tràmits per a accedir als ajuts, les subvencions o els recursos que s’ofereixin.
g) Convocar regularment programes de suport, ajuts i subvencions, en coordinació amb la resta d’administracions de conformitat amb les prioritats que estableix el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat.
h) Impulsar beneficis fiscals i reduccions en els preus públics per a l’ús dels serveis i infraestructures dependents de les administracions públiques.
i) Promoure les activitats formatives de voluntariat i donar-hi suport, i potenciar el Pla de formació de l’associacionisme i el voluntariat de Catalunya, fent-lo accessible a tot el territori i a tots els nivells i àmbits d’actuació.
j) Impulsar accions de recerca, estudis i publicacions sobre l’associacionisme i el voluntariat.
k) Promoure l’accés als serveis d’informació, documentació, assessorament i suport tècnic a les entitats.
l) Impulsar la promoció i el reconeixement dels voluntaris i de les activitats que duen a terme.
m) Facilitar espais de trobada, de debat i d’intercanvi de coneixement de les entitats amb programes de voluntariat.
n) Fomentar actuacions innovadores en el món del voluntariat i impulsar les noves formes de voluntariat.
o) Controlar i denunciar, per mitjà dels instruments a llur abast, les pràctiques abusives que poden representar una ocupació de llocs de treball ordinari.
2. El Govern ha de vetllar perquè es duguin a terme les accions de foment i suport de l’associacionisme i el voluntariat d’una manera coordinada, establint els instruments i recursos necessaris.
3. L’Administració de la Generalitat ha d’informar els ciutadans sobre les entitats, els programes i les activitats relacionats amb l’acció voluntària que es duguin a terme a Catalunya, ha d’assessorar les entitats amb programes de voluntariat que ho sol·licitin i els ha de donar suport tècnic.

Disposició addicional. Voluntariat exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei
1. Les disposicions d’aquesta llei no s’apliquen al voluntariat de protecció civil ni al voluntariat en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments, als quals s’aplica la normativa específica corresponent.
2. Aquesta llei no s’aplica a les accions solidàries que es duen a terme d’una manera lliure i sense compensació econòmica i al marge d’entitats privades sense ànim de lucre, ni tampoc a les accions solidàries que es duen a terme per parentiu, per amistat o per veïnatge, o com a conseqüència d’una relació civil, acadèmica, funcionarial, laboral o mercantil, o derivada d’una obligació jurídica o de pertinença, ni les dutes a terme per interès propi d’una persona o d’un col·lectiu, ni les activitats acomplertes per col·lectius no formals o moviments socials.
3. Aquesta llei no s’aplica als projectes o campanyes puntuals que impulsen entitats sense ànim de lucre o administracions que mobilitzen els ciutadans per una causa concreta.
4. Pel que fa a les entitats i activitats regulades per una normativa específica, les disposicions d’aquesta llei només són aplicables supletòriament.
5. Les disposicions d’aquesta llei s’han d’aplicar sens perjudici de la legislació sobre cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.

Disposicions transitòries

Primera. Adaptació de les entitats
El Govern ha de fixar per reglament els terminis, el grau de compliment dels deures i l’observació dels drets que estableix la secció primera del capítol II, tenint en compte la tipologia i les dimensions de les entitats. En qualsevol cas, les entitats que tinguin més de cent voluntaris en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’han d’ajustar al que estableix en el termini d’un any a partir que entri en vigor. Les entitats amb un nombre inferior de voluntaris ho han de fer en un termini de dos anys.

Segona. Adaptació dels programes de voluntariat vinculats a una administració pública
1. En el termini de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, els programes de voluntariat vinculats a una administració pública han de passar a ésser duts a terme, preferentment, en el marc d’una entitat privada sense afany de lucre amb dinàmica associativa o amb programes de voluntariat, d’acord amb el que estableix l’article 1, sens perjudici de la col·laboració d’una administració pública en els termes del capítol III.
2. Les administracions que vulguin mantenir o impulsar nous programes de voluntariat, per la inexistència d’entitats sectorials o de qualsevol tipus, ho han de comunicar al departament competent en la matèria, que, juntament amb el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, han de valorar l’excepcionalitat de la proposta.

Tercera. Projecte de llei de foment de l’associacionisme
El Govern, en el termini de divuit mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha de presentar un projecte de llei per a fomentar l’associacionisme i donar-hi suport.

Disposició final. Desplegament reglamentari
1. S’autoritza el Govern a dictar les disposicions necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta llei.
2. El Govern, a proposta del departament que tingui assignades les competències en matèria de suport a les entitats i el voluntariat, ha d’aprovar, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el reglament del Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 30 de juliol de 2015

Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya

Neus Munté i Fernàndez
Consellera de Benestar Social i Família

«3. Les entitats, els centres, els establiments públics o privats i les empreses amb ànim de lucre o sense, dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i d’aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius a canvi d’una contraprestació econòmica (preu, quota o similar) han de disposar de professionals de l’esport que han d’estar en possessió del certificat d’inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya, en aquelles professions i competències que li pertoquin per exercir l’activitat, o bé ha d’estar col· legiat en el Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya, d’acord amb la Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, modificada per la Llei 7/2015, de 14 de maig. L’establiment, entitat o empresa ha de garantir a l’usuari l’assessorament o ajuda tècnica i personal necessària per part de tècnics titulats mentre realitzi les activitats d’esport, d’esbarjo o aventura vinculades a l’activitat física o esportiva per les quals s’ha cobrat una contraprestació econòmica a l’esmentat usuari. Així mateix, les entitats, centres o empreses, han de subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqüència de les condicions de les instal·lacions o de l’activitat esportiva. Les activitats a les escoles en horari lectiu no són objecte d’aquesta regulació, l’ús dels espais esportius escolars, fora de l’horari lectiu, o dels espais públics urbans o a la natura per a l’ús lliure de la població en general queden exempts d’aquesta obligació, excepte que es tracti d’activitats en aquests espais públics organitzades per empreses, entitats o centres i amb una contraprestació econòmica per a la seva pràctica. Aquestes disposicions legals entraran en vigor als 3 mesos des de la seva publicació al DOGC, excepte en els cassos de les entitats esportives sense ànim de lucre i les instal·lacions municipals de gestió pública en municipis de menys de 50.000 habitats que entrarà en vigor al cap d’un any de la seva publicació al DOGC

Article 210. Modificació de la Llei 3/2008 (Exercici de les professions de l’esport) 1. Es deroga l’article 16 de Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport. 2. Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria sisena de la Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, que resta redactat de la manera següent: «1. Als efectes del que disposa l’article 4.2, específicament per a les activitats esportives de socorrisme aquàtic en piscines, resten habilitades per a exercir les funcions pròpies dels monitors esportius professionals en aquest tipus d’activitats les persones que acrediten la formació determinada pel Decret 95/2000, del 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic, modificat mitjançant el Decret 165/2001, del 12 de juny, o altres formacions contrastades referides a salvament i socorrisme, i que també tenen reconeguda l’experiència professional en socorrisme aquàtic en piscines, com a mínim de dues temporades, abans de l’entrada en vigor del present apartat 1.» 3. S’afegeix una disposició transitòria, la setena, a la Llei 3/2008, amb el text següent: «Disposició transitòria setena. Règim temporal de suspensió de la vigència del règim sancionador aplicable a determinades infraccions administratives en l’àmbit de l’esport »1. A partir de l’1 de gener de 2017 i fins a l’1 de gener de 2019, resta en suspens la vigència dels apartats 1 i 3 de l’article 13. Tanmateix, es manté la vigència de les infraccions tipificades en els epígrafs c i d de l’apartat 1 del dit article, relatius a l’obligació de col·legiació en el cas que sigui obligatòria i a la no-contractació de l’assegurança preceptiva. BOPC 322 3 de febrer de 2017 3.01.01. Projectes de llei 153 »2. L’òrgan competent ha de resoldre d’ofici la finalització, per sobreseïment, dels expedients sancionadors que estiguin en tramitació en el moment de l’entrada en vigor de la present disposició transitòria per fets que no serien constitutius d’infracció administrativa, d’acord amb

Real Decreto 849/1993, de 4 de junio, por el que se determina las prestaciones mínimas del Seguro Obligatorio Deportivo.

La especificidad de los riesgos que conlleva la práctica del deporte de competición en determinadas modalidades y la necesidad de garantizar un marco de seguridad sanitaria alrededor de dicha práctica motivaron la inclusión en la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte, de una prescripción, contenida en su artículo 59.2, señalando la obligatoriedad para todos los deportistas federados, que participen en competiciones oficiales de ámbito estatal, de estar en posesión de un seguro que cubra los riesgos para la salud derivados de la práctica de la modalidad deportiva correspondiente.
La conveniencia de garantizar a los deportistas titulares de licencias federativas un contenido suficiente de este seguro hace necesario fijar unas prestaciones mínimas que deben quedar cubiertas por las entidades aseguradoras. Igualmente, la necesidad de dotar de un mecanismo ágil al mismo con pleno sometimiento a la Ley de Contrato de Seguro aconseja concretar aspectos de su funcionamiento.
La disposición final primera de la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte, autoriza al Gobierno para dictar las disposiciones necesarias para el desarrollo de la misma.
En su virtud, a propuesta del Ministro de Educación y Ciencia, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 4 de junio de 1993,
DISPONGO:
Artículo 1.
Es objeto del presente Real Decreto la regulación del seguro a que se refiere el artículo 59.2 de la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte, y la determinación de las prestaciones que, como mínimo, ha de contener.
Artículo 2.
A los efectos de lo previsto en el artículo anterior, los seguros que suscriban, en su condición de tomadores del seguro, las Federaciones deportivas españolas o las Federaciones de ámbito autonómico integradas en ellas para los deportistas inscritos en las mismas, que participen en competiciones oficiales de ámbito estatal, cubrirán, en el ámbito de protección de los riesgos para la salud, los que sean derivados de la práctica deportiva en que el deportista asegurado esté federado, incluido el entrenamiento para la misma, y ello en los términos de los artículos 100, 105 y 106 de la Ley 50/1980, de 8 de octubre, de Contrato de Seguro, y con arreglo, como mínimo, a las prestaciones que se detallan en el anexo del presente Real Decreto.
Artículo 3.
Las Federaciones deportivas españolas y las de ámbito autonómico integradas en ellas entregarán al deportista asegurado, en el momento de expedición de la licencia deportiva que habilita para la participación en competiciones oficiales de ámbito estatal y conjuntamente con ella, el certificado individual del seguro, que, como mínimo, contendrá menciones a la entidad aseguradora, al asegurado y al beneficiario, así como los riesgos incluidos y excluidos y las prestaciones garantizadas. Deberán facilitar, asimismo, a los deportistas asegurados, que lo soliciten, copia íntegra de la póliza de seguro concertada.
Artículo 4.
Al inicio de cada temporada deportiva, las Federaciones deportivas españolas y las de ámbito autonómico integradas en ellas remitirán al Consejo Superior de Deportes, para su conocimiento y efectos oportunos, relación de las pólizas que se hubieran concertado y copia de las condiciones de las mismas en las que se concreten las coberturas y prestaciones que resulten garantizadas.
Disposición transitoria única.
Los contratos de seguro que no cubran las prestaciones mínimas obligatorias a que se refiere esta disposición deberán adaptarse a partir del 1 de enero de 1994, a fin de incluir las prestaciones mínimas previstas en el presente Real Decreto.
Disposición final primera.
Se autoriza al Ministro de Educación y Ciencia, previo informe favorable de la Dirección General de Seguros del Ministerio de Economía y Hacienda, para la modificación de los tipos de prestaciones, las cuantías indemnizatorias y los plazos contenidos en el anexo del presente Real Decreto, cuando así lo exija la variación de las especificaciones técnicas contenidas en el mismo y siempre en los términos del ámbito material que se establece en el artículo 2 de esta disposición. En cualquier caso, la actualización de las cuantías indemnizatorias tendrá lugar a los tres años de la entrada en vigor del presente Real Decreto.
Disposición final segunda.
El presente Real Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».
Dado en Madrid a 4 de junio de 1993.
JUAN CARLOS R.
El Ministro de Educación y Ciencia,
ALFREDO PÉREZ RUBALCABA
ANEXO
Prestaciones mínimas a cubrir por el seguro obligatorio para deportistas federados
1.º Asistencia médico-quirúrgica y sanatorial en accidentes ocurridos en el territorio nacional, sin límites de gastos, y con un límite temporal de hasta dieciocho meses desde la fecha del accidente.
2.º Asistencia farmacéutica en régimen hospitalario, sin límite de gastos, y con un límite temporal de dieciocho meses desde la fecha del accidente.
3.º Asistencia en régimen hospitalario, de los gastos de prótesis y material de osteosíntesis, en su totalidad, y con un límite temporal de dieciocho meses desde la fecha del accidente.
4.º Los gastos originados por rehabilitación durante el período de dieciocho meses desde la fecha del accidente.
5.º Asistencia médico-quirúrgica, farmacéutica y sanatorial en accidentes ocurridos en el extranjero, hasta un límite, por todos los conceptos, de 1.000.000 de pesetas, y con un límite temporal de hasta dieciocho meses desde la fecha del accidente. Esta prestación es compatible con las indemnizaciones por pérdidas anatómicas o funcionales, motivadas por accidente deportivo, que se concedan al finalizar el tratamiento.
6.º Indemnizaciones por pérdidas anatómicas o funcionales motivadas por accidente deportivo, con un mínimo, para los grandes inválidos (tetraplejia), de 2.000.000 de pesetas.
7.º Auxilio al fallecimiento, cuando éste se produzca como consecuencia de accidente en la práctica deportiva, por un importe no inferior a 1.000.000 de pesetas.
8.º Auxilio al fallecimiento, cuando éste se produzca en la práctica deportiva, pero sin causa directa del mismo, por un importe mínimo de 300.000 pesetas.
9.º Gastos originados por la adquisición de material ortopédico para la curación de un accidente deportivo (no prevención), por un importe mínimo del 70 por 100 del precio de venta al público del mencionado material ortopédico.
10.º Gastos originados en odonto-estomatología, por lesiones en la boca motivadas por accidente deportivo. Estos gastos serán cubiertos hasta 40.000 pesetas como mínimo.
11.º Gastos originados por traslado o evacuación del lesionado desde el lugar del accidente hasta su ingreso definitivo en los hospitales concertados por la póliza del seguro, dentro del territorio nacional.
12.º Asistencia médica en los centros o facultativos concertados en todas las provincias del territorio nacional.
13.º Libre elección de centros y facultativos concertados en toda España.